Fúria (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

La Niathal tot just va esperar fins que el seu escorta de seguretat de la GAG sortís de la sala de conferències i la porta es tanqués darrere d'ells abans d'anar al gra. Ni tan sols es va preocupar de seure.

-Sadras Koyan, Primer Ministre dels Cinc Mons de Corèllia, està parlant amb nosaltres per canviar de bàndol.

-De veritat? -Caedus va seure i es va inclinar cap enrere en la seva cadira-. Simplement trairà a la resta de la Confederació i s'arriscarà a les represàlies.

-Els meus analistes sospiten que l'augment d'esperança que podria haver rebut quan els hapans es van retirar de la guerra es va perdre quan es van aïllar de la Confederació altra vegada i ell preferiria amb diferència estar en el bàndol guanyador. -Ella va oferir una bona simulació d'un encongiment d'espatlles humà-. No és inadequat per al seu perfil psicològic.

Koyan havia estat el Cap d'Estat del planeta corellià de Tralus, però havia estat escollit per majoria encara que no per unanimitat dels altres caps d'Estat quan Dur Gejjen havia estat assassinat. Un membre de l'agressiu Partit de Centràlia, probablement havia estat vist pels altres caps com el menor dels mals en l'agitació de la successió que va seguir a la mort d’en Gejjen.

-Què estan oferint?

-Volen negociar amb vostè, amb vostè específicament. Nosaltres designarem un punt a l'espai, qualsevol punt, equidistant entre Corèllia i Coruscant. Els dos costats portarien un nombre igual de naus en equivalent ordre de classes. Vostè i el seu negociador poden negociar cara a cara o nau a nau a través d'una transmissió de banda ampla.

-Qui és el seu negociador?

-No ho sé.

-No és Koyan?

La Niathal va negar amb el cap.

-El seu perfil suggereix una distintiva aversió a estar en companyia de gent perillosa. Així és clarament com ha sobreviscut tant.

-No m'agrada. -Sense ni tan sols pretendre per més temps que estava tranquil, Caedus es va inclinar cap endavant-. Fins i tot si ens donen l'oportunitat de triar el lloc de la reunió, ells poden comunicar aquesta informació a una segona força...

-Igual que nosaltres.

-... Que pot saltar al lloc i atacar.

-Igual que nosaltres. Ells no tenen cap avantatge.

-Excepte insistint que jo estigui allà. Si el seu pla pretén ser un intent contra mi, llavors l'èxit de la seva part, fins i tot si les pèrdues militars són equivalents, desestabilitza el nostre govern de coalició i m’elimina a mi com un recurs estratègic per a l'exèrcit.

La Niathal va inclinar el cap cap a un costat, amb un gest de curiositat.

-Avui està inusualment caut. Està aprenent del propi Koyan?

Caedus va obrir la boca per llançar-li un comentari ressentit i llavors la va tornar a tancar.

La Niathal tenia raó. Estava més caut. No a causa del possible perill per a ell mateix, sinó a causa del perill per a l’Allana. No anava a deixar que ella estigués a més d'uns quants passos d'ell fins que la guerra es resolgués. Portar-la a les proximitats del que podria ser un parany era l'última cosa que volia fer.

D'altra banda, a la Niathal no se li podia permetre que sabés que el comportament de Caedus estava canviant a causa de la preocupació per la nena. Fins on ella sabia, Allana era una ostatge, de la qual es feia ús contra la Reina Mare hapana. Que la Niathal sospités que els sentiments d’en Caedus eren més personals, més de cor, podria posar-los en perill als dos si la Niathal alguna vegada es tornava contra ell.

Caedus va cedir, encongint-se d'espatlles.

-D'acord. Ho faré. Li importa si faig un esforç perquè no em matin quan això resulti ser un parany?

-Faci el que necessiti fer.

-Tindré unitats de la Segona Flota preparades per saltar al lloc de les converses. Per tractar amb qualsevol força que Koyan decideixi portar.

-Com vulgui. Trucaré als corellians per donar-los la nostra acceptació.

Caedus va assentir, un gest d'acord que ell feia també com de comiat. Tant si ella ho va entendre com si no, Niathal va fer una pausa durant un moment, mirant-lo, abans de tornar-se i anar-se'n.

LLUNA SANTUARI D’ENDOR, POST AVANÇAT JEDI

Mitjançant el transpariacer de la porta que separava la sala d'espera de la infermeria pròpiament dita, Luke va estudiar la cara del Mestre Katarn i va escoltar les paraules d’en Valin i la Cilghal.

Katarn estava inconscient, encara que si per les drogues, el dolor o la immersió voluntària en un tràngol curatiu Jedi, Luke no podia dir-ho. La seva cara estava vermella, suava i semblava com si hagués perdut pes en els dies que havia estat a Coruscant.

La Cilghal se les hi va arreglar per impartir una considerable preocupació i compassió en la seva greu veu mon cal.

-L’atac va tallar-li dues costelles, va penetrar en el seu pulmó esquerre i va sortir per la seva espatlla esquerra. Uns quants centímetres cap a fora i hauria anat directe al seu cor. També ha contret l'insecte de l’afflicèria i algunes infeccions oportunistes. Està deshidratat i molt feble, i viatjar tan lluny fins aquí no l’ha pogut ajudar, excepte que aquesta encara és una elecció millor que quedar-se ocult a Coruscant.

-El vaig embenar tan bé com vaig poder, tan aviat com va ser possible després que fos ferit. -Valin va sonar taciturn-. Però vam haver d’arrossegar-nos a través del voltant d'un quilòmetre de clavegueres brutes abans que poguéssim fer fins i tot això. Els explosius que vam plantar per segellar les nostres rutes d'escapament llançaven pols a l'aire, pols i gèrmens. –Negà amb el cap, adolorit pel seu fracàs-. L'entrenament mèdic bàsic no és suficient per a una situació com aquesta.

Luke li va donar uns copets a l'espatlla.

-Ho vas fer remarcablement bé. El fet que ell estigui aquí viu és prova d'això i si algú pot guarir-lo, és la Cilghal.

Finalment es va girar per apartar-se del seu estudi d'en Katarn per mirar a Valin. El jove Cavaller Jedi es mostrava solemne però sense evidències de prolongat estrès o culpabilitat, el que era un bon signe.

-Tens un informe complet per a mi?

Valin va allargar la mà fins al seu cinturó i va treure una targeta de dades que li va lliurar al Luke.

-He marcat un o dos punts d'interès en l'informe. Pots voler prestar-los una atenció especial. Un droide de combat CYV que estava més programat per treure la seva càrrega fora de la zona de perill que per ajudar al seu amo a defensar-se de quatre Jedi. Violència de les masses en resposta a l'epidèmia de l’afflicèria, contra els oficials mèdics de l'estat i els descendents commenori, més el fet que aquests informes van ser suprimits dels butlletins d’holonotícies després que fossin emesos per primera vegada, gairebé com si el govern de l'AG no estigués provocant la histèria de la població amb això.

Luke es va ficar la targeta a la butxaca.

-Buscaré aquests detalls.

Es va distreure amb una commoció en la Força, la imminent arribada d'altres. No obstant això, no hi havia cap sensació d'amenaça al pressentiment. Va mirar als dos Jedi.

-Alguna cosa més?

Però la resposta va arribar des de darrere d’en Luke, acompanyada pel xivarri de diversos cossos movent-se. El cruixir de botes, el fregar de les teles duradores dels uniformes, el martelleig de l'equipament i una nova veu que es va elevar per sobre de tot això.

-Què et sembla algunes notícies de Corèllia?

Luke es va girar per veure a mig esquadró de pilots dirigir-se cap a ell, portant vestits de vol taronja tacats de suor, amb els cascos sota el braç, acabaven de sortir dels seus caces estel·lars. Al capdavant, familiar i tranquil·litzador, estava Wedge Antilles, de faccions anguloses, i canós. Al darrere, un pas a la dreta, estava Wes Janson, amb els seus ulls alertes i el seu ample somriure suggerint que estava prenent copioses notes mentals ara per poder ficar-se després en una marató de bromes.

Luke va somriure i va fer un pas cap endavant per abraçar els seus dos amics. Als altres quatre pilots, dos homes i dues dones, també els va reconèixer.

-Gràcies per venir, Wedge. M'alegro de veure't, Wes. Quines notícies de Corèllia?

Wedge va mirar al seu voltant, notant la presència de metges i treballadors Jedi al passadís.

-Potser en algun lloc més privat.

Tres minuts després, una porta de seguretat a nivell de terra es va obrir davant seu, revelant l'ombra de la llum del sol, de la mateixa manera que a un parell d’ewoks amb caputxes de cuir i llances amb puntes de pedra, arrossegant-se a uns quants metres més enllà. Mentre la porta s'obria, els ewoks xampurrejaren per la sorpresa, es van girar i van marxar entre la línia dels arbres a vint metres de distància.

Wedge va esbufegar.

-Bon veïns, si pots mantenir-te allunyat de les seves olles d'estofats.

-Vinga. -Luke el va portar fora cap a l'aire fresc, ple de les olors de les flors que s'obrien i la podridura del bosc. La porta va rugir en tancar-se darrere ells-. Com estan la Iella i les nenes?

-Iella està genial. Passa el temps fent anàlisi d’holonotícies i passant-nos les seves conclusions a Booster, a Talon Karrde i a mi. Faré que t’afegeixi a la llista de distribució si vols.

-Si us plau.

Luke va fer un gest i els dos es van dirigir, en una direcció diferent a la que havien pres els ewoks en marxar, a la coberta del bosc profund.

-No tinc moltes notícies de la Syal, és clar. Amb tota certesa no som estranys, però com que ella serveix amb les forces de l'Aliança, encara al Bus Blau, i jo sóc oficialment un enemic de l'Aliança i un objectiu extraoficial de la Confederació, no tinc moltes notícies d'ella. Myri encara està en el Ventura Errant, reunint informació per passar-nos-la... i fent una fortuna jugant. –Negà amb el cap amb simulada ansietat -. Serà la primera Antilles rica i no per seguir una carrera honesta. No sé què pensar. Com està Ben?

-Millor del que tinc dret a esperar. -Estaven prou ​​profund entre els arbres per estar fora de l'abast de les oïdes de qualsevol que estigués en el post avançat, tot i que prou a prop com per veure trossos d'ell a través de la pantalla de branques i lianes penjants-. Llavors?

-Llavors, Corèllia. Un bon amic meu, membre de l'armada espacial tota la seva vida amb la Força de Defensa Corelliana, ara té noranta anys i ha estat retirat uns quants anys, acaba de tornar al servei actiu i ha estat assignat a un creuer de la classe Carrack que ha estat recomissionat.

Luke li va oferir a Wedge una expressió dubitativa.

-Un Carrack? Què és el següent? Van els corellians a començar a llançar paquets de menjar a les flotes de l'Aliança?

-Sí. Sona com si estiguessin reforçant unitats reduïdes amb creixent desesperació. Però hi ha més. El meu vell amic serà part d'una missió diplomàtica especial per parlar amb l'AG, una negociació secreta de la qual el general Phennir, Comandant Suprem de les forces militars de la Confederació, no va ser informat per avançat. Diuen els rumors que quan va preguntar per ella als corellians, ells li van dir que només era una tàctica de dilació, alguna cosa per distreure al coronel Solo durant uns quants dies. Ara la gent d’en Phennir no sap si això és cert o si els corellians intentaran desplegar alguna mena de trampa i matar a Solo perquè puguin reclamar la glòria i tenir un avantatge en la negociació perquè se’ls hi doni fins i tot més influència dins la Confederació... o si estan pensant en canviar de bàndol.

Luke va arrufar les celles.

-D'on ve aquest rumor, en aquest cas?

Wedge va anar comptant amb els dits.

-Un, la néta del meu vell amic. Es va posar en contacte amb mi de manera indirecta per descobrir si d'alguna manera podia convèncer al seu avi que no acceptés la reactivació de la comissió. Dos, un pilot antigament sota el meu comandament, ara empleat d’en Phennir, preguntant-me en què està treballant el Primer Ministre corellià, atès que òbviament sóc un grup neutral. Tres...

-Així que tot es redueix a aquest paio que conec.

Wedge va assentir.

-El destí de la civilització galàctica podria dependre algun dia d'una xarxa d'intel·ligència consistent en aquest paio que conec.

-Gràcies per espantar-me. -Luke es va obrir a la Força per un moment, però el futur va romandre impossiblement distant i poc clar. Tot el que va poder detectar era l'abundància de vida al seu voltant, incloent els dos ewoks arrossegant-se en la seva direcció. Les seves emocions consistien principalment en curiositat i nerviosisme, més que malícia o fam, així que va arribar a la conclusió que no tenien en ment l’atac-. Si aquest paio que conec pogués descobrir on estarà Jacen, i quan, podria resultar ser molt valuós per a nosaltres. Tenim maneres per seguir els seus moviments, però això només ens deixa espai per reaccionar. Ell hi va i si responem a temps, podem seguir-lo. Anticipar els seus moviments seria ideal.

-Queden dos dies fins a la reunió amb els corellians. Dos dies, a mig camí entre Corèllia i Coruscant, però això encara és molt terreny per cobrir-lo. -Wedge va arrufar les celles, calculant-. En dos dies, si poguessis tenir un InvisibleX seguint els moviments de l’Ànakin Solo a la sortida del sistema Coruscant, això podria donar-nos les coordenades exactes. El seu curs, més el coneixement que el destí també estarà a una distància idèntica des d'allà a Corèllia.

-Correcte, si som afortunats i no envia l’Ànakin Solo a través d'un curs elaborat i de salt múltiple.

-Dubto que ho faci. Tant si ho és com si no, ell ha de sospitar que és un parany. Per què preocupar-te per una ruta elaborada quan vas directe cap a l'adversari de totes maneres?

-És veritat -va assentir en Luke-. Enviaré un InvisibleX immediatament. -Es va girar de tornada cap al post avançat i els va dirigir en aquesta direcció-. Wedge, és bo tenir-te aquí.

-Parlant de la qual cosa...

-No, no se’t pagarà.

Wedge va riure.

-Just com en els dies de la Rebel·lió. No, havia de dir que m'has portat aquí pels consells militars, estàs adquirint personal i material, tens una base d'operacions i una agenda que inclou interactuar amb els dos majors poders galàctics... Se t'ha ocorregut que aquí estàs formant un tercer govern?

-No.

-Bé, doncs ho estàs fent. Els Jedi són ara un grup interplanetari i autogovernat, i tu ets el seu Cap d'Estat. Podries necessitar començar a pensar d'aquesta manera.

-Huh. Vols el treball?

-No. Si recau sobre mi, l'hi donaré a Booster Térrik. Ell trobarà una manera que ens paguin.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

Caedus es va relaxar en el seu Saló de Comandament, lluny de l'enrenou i el soroll del pont, esperant la sortida de l'espai de Coruscant i el curt salt hiperespacial fins al punt de reunió amb la força d'atac corelliana.

Hauria preferit passar el temps en una de les dues habitacions secretes prop de les seves habitacions: la sala de jocs de l’Allana o el seu petit taller, on, finalment, estava trobant el temps per construir el seu nou sabre làser. Seria un sabre làser apropiat, amb una fulla vermella, el millor per anunciar el seu nou paper com a Senyor dels Sith, encara que quan seria el moment de fer tal declaració no ho sabia.

El monitor davant seu, no mostrava res excepte estrelles i petits punts brillants que es movien ràpidament fet que constituïa el trànsit que entrava cap a Coruscant, de sobte va canviar a la cara de la tinent Tebut. Una dona humana de pèl fosc amb unes maneres tranquil·les i sense escarafalls i un imponent aire d'eficiència, havia passat, com tots els oficials a bord de l’Ànakin Solo, el més intens control de seguretat que la Guàrdia podia dur a terme. Una candidata per a ser promocionada a la posició d'oficial executiva, havia començat, amb la benedicció del capità Nevil, un programa d'especialització de tots els llocs del pont, i avui estava a l'estació de l'oficial de comunicacions. Caedus aprovava la seva ambició i la seva amplitud de coneixements.

-El pilot informa que està llest per al salt hiperespacial -va informar Tebut-. Però estem sent cridats per un iot privat que s'identifica com el Comandant de l'Amor.

Caedus va fer una ganyota i va considerar breument fer explotar el vehicle. Però no, Lando era gairebé inútil, i l'instint del vell jugador per a la autopreservació significava que tenia alguna informació útil a mà.

Caedus va pressionar un botó perquè les seves pròximes paraules també li arribessin al capità Nevil.

-Aturin-lo tot. -El va deixar anar i va mirar de nou al monitor-. Posi-me'n amb el seu capità.

Va esperar just el suficient perquè la imatge de la seva pantalla canviés la cara de la Tebut abans de començar a parlar.

-Calrissian, dóna'm una bona raó per...

Però la cara que es va materialitzar a la pantalla no era la d’en Lando Calrissian. Era la de la Leia Organa Solo.

-Mare.

La Leia li va dirigir un lleuger somriure. Li va semblar a Caedus que era un de molt trist.

-Oh, ja no sóc la mama?

-En realitat no, no. Què necessites? Tinc una mica de pressa.

-Necessito parlar amb tu.

-I sense el pare. -Caedus va arrufar el gest-. On és el Falcó?

-A Kashyyyk, apagant focs. Focs que tu vas començar.

-Sí. Focs per castigar a un enemic de l'Aliança. Com he d’apuntar, que tu ets una enemiga de l'Aliança. Hi ha alguna raó per la qual no hauria de començar a disparar aquest ridícul iot d’en Lando just ara?

-La mateixa raó que abans. Necessito parlar amb tu.

-Aquesta és la teva necessitat, no la meva.

La Leia simplement el va mirar, silenciosa, implacable.

Havia d'estar ficada en alguna cosa. Caedus va intentar detectar el que podia d'ella a través de la Força. Podia sentir-la, una presència brillant i distintiva, sola al iot.

Interessant. Així que en Han no estava amb ella; no hi havia cap estrany amb ella. Res d'assassins que poguessin estar-lo buscant. Res de hapans que vinguessin a emportar-se l’Allana.

Bé, ell simplement la pujaria a bord, escoltaria el que ella havia de dir i després la llançaria a la presó, acabant amb el perill que ella representava per a la seva administració. Han vindria a l’encalç d'ella, i Caedus també el llançaria a la presó. Tot d'una se sentia molt content per la inesperada visita de la seva mare.

Va sospirar com si cedís.

-Molt bé. Puja a bord en el meu hangar personal. Seràs escortada fins al Saló de Comandament.

-Entesos.

 Següent