Fúria (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

KASHYYYK, BASE MAITELL, HANGAR DEL FALCÓ MIL·LENARI

Jaina va entrar trotant a l'oficina de l'hangar, un grup improvisat d'habitacions, separada de la resta de l'edifici per planxes de duracer corrugat, que ara servien com a caserna general i taller dels caçadors de l’Alema, i es va aturar just dins de la porta. L'oficina principal estava fosca.

-Jag?

La seva veu va surar a través de la cortina que separava aquesta habitació de la següent.

-Al taller.

Ella es va moure i va creuar la cortina.

-Tenim alguns resultats preliminars d’en Talon Karrde sobre les dades de la llançadora d’en Jacen...

Veient el que estava al centre del taller, ella es va aturar de cop, mirant.

Envoltat per taules i prestatgeries plenes fins a dalt de peces metàl·liques i components electrònics hi havia un home. Probablement era un home, encara que podia haver estat alguna nova varietat de droide de batalla. La major part d'ell estava coberta amb una granota d'un material arrugat i gris platejat reflectant. Sobre aquest estava col·locat un casc, guantellets de metall, botes, un equipament metàl·lic sostingut contra la seva esquena per dues tires creuades en una X sobre el seu pit i un cinturó ample que tenia butxaques i una pistolera que portava una pistola làser enorme. Tots aquests equips tenien superfícies de metall similars que s'assemblaven a la plata brunyida.

El casc era el que Jag havia portat a bord del Comandant de l'Amor durant l'últim enfrontament amb Alema Rar i els guantellets eren els esclafaossos enviats per Boba Fett.

La Jaina va arrufar les celles.

-Per què sempre t’enxampo jugant a les disfresses?

-Només estava reunint el meu material. El meu equip actual.

Jag va aixecar el visor del seu casc, revelant els seus ulls i el pont del seu nas.

Jaina es va aproximar i va colpejar amb els seus artells el pit d'ell. Va ressonar, amb el so esmorteït per la roba que el cobria.

-I el pectoral també.

-No exactament a la moda, oi?

-Bé, et perdonaré per portar massa coses brillants si és útil.

-Oh, tot és útil. -Jag es va donar uns copets a cada cosa mentre explicava les seves particularitats-. Estàs familiaritzada amb el casc, el pectoral i els esclafaossos.

Jaina va assentir.

-La motxilla és un motor. No té molta utilitat en la gravetat del nivell de Coruscant, però en condicions de baixa gravetat em mantindrà a l'alçada, m'ajudarà a estar a l'altura del fet que no puc fer salts Jedi. La pistola làser la vaig dissenyar des de baix. -La va treure i se les va manegar per fer un gir creïble a l’estil Han Solo al voltant del dit del gallet, tot i la presència dels seus esclafaossos-. És enorme, de manera que puc desenfundar i disparar mentre porto els guantellets. Està fabricada per a funcionar en les temperatures i buit de l'espai profund. Puc disparar-la mentre estigui en el buit. -Ell la va enfundar de nou-. A més, té un tret que no crec que cap pistola làser hagi tingut mai.

-Què és?

Ell va negar amb el cap i el pont del seu nas es va arronsar.

Jaina va endevinar que ell li estava somrient. Ella va notar una centelleig d'enuig però ho va deixar passar.

-D'acord, guarda el teu petit secret de noi.

Ell va fer un gest al material de la seva granota.

-Entrellaçat amb un aliatge de cortosis. No molt. Amb el Temple i l'acadèmia d’Ossus abandonada, el Mestre Luke va poder proporcionar-me només una mica. Però una mica encara significa que una rascada d'un sabre podria resultar en un mal menor o cap en lloc d'una amputació. Les butxaques del cinturó estan plenes de sorpreses per a l’Alema. Les botes...

La seva veu es va esvair.

-Sí?

-Evita que em copegi els dits dels peus.

Ella va sospirar.

-Té gràcia. O no. -Ella va mirar a l'equip de batalla d'ell-. Quant de temps has estat treballant en això?

-He estat portant peces d'això des de fa anys, afegint coses gradualment mentre aprenia més de la nostra presa. –Va arronsar les espatlles. El seu tors complet es va elevar com una peça-. No em converteix en un Jedi... però no necessitem un altre Jedi. Necessitem algú que ella no pugui predir. També, si em trec un esclafaossos puc pilotar un caça estel·lar amb això. La granota ofereix totes les virtuts habituals d'un vestit de vol.

-Bé, tinc una cosa que la teva granota no té.

Del seu cinturó, ella va treure un tros de plastifí i el va sostenir davant dels ulls d'en Jag.

Ell es va concentrar en les coordenades astronòmiques escrites en ell.

-És això el que espero que sigui?

-Probables coordenades de l'hàbitat de la Brisha Syo. T'agradaria anar-hi i fer un pícnic?

-Definitivament. Tu digues-li-ho en aquest amic alt amb mig nom. Hauria de convidar als teus pares?

Jaina va assentir.

-Crec que tenen dret a ser-hi.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

L'alè de l’Allana sortia a esbufecs i ella es va donar la volta al llit, amb els ulls tancats i la cara vermella.

En la seva cadira al costat d'ella, Caedus va fer una ganyota de dolor. Els malsons havien tornat a buscar-la una altra vegada. Havien passat dos dies des que es va desmaiar, i havia alternat la son profunda amb els somnis problemàtics. El droide metge havia dit que era una reacció no molt inusual a un trauma emocional, però aquestes paraules desapassionades no feien res per alleujar el dolor que sentia Caedus.

Llavors els ulls de l’Allana es van obrir. Ella va mirar al seu voltant, confosa, intentant trobar-li sentit al que l'envoltava, i va veure a Caedus.

Ella es va allunyar d'ell, estrenyent-se contra la paret. Va allargar la mà fins a la seva cuixa i la seva mà va sortir amb el llapis injector que la seva mare li havia donat feia tant de temps, l'arma d'autodefensa amb la qual una vegada havia sotmès a una perillosa assassina.

Ella el va brandar contra ell, el seu propi pare, i Caedus va sentir un dolor tan agut com si li hagués enfonsat directament en el seu cor.

L'emoció va fer que la seva veu sonés ronca.

-Bon dia, Allana. M'alegro que et sentis millor.

Ella va baixar l'injector però no el va tornar a la seva funda amagada.

-Vull anar-me'n a casa.

-Aquesta ha de ser la teva casa per ara. Ets més segura aquí que en cap altre lloc.

Ella va negar amb el cap.

-Estic més fora de perill amb la mare.

-La gent dolenta segueix venint a per tu quan estàs amb la teva mare. Necessites estar aquí.

-Tots van morir, oi?

Caedus va assentir.

-Molta gent va morir. I encara que vaig intentar allunyar-me d'ells, no vaig poder allunyar-te prou.

-Tu vas ser... -Allana va lluitar per trobar les paraules-. Vas ser dolent. T’odio.

Una altra punyalada al cor.

-No, no m’odies. No pots odiar a algú que t'estima. Jo t'estimo, Allana.

-No, no m’estimes! Em vas portar lluny de la mare. Vas dir que tenies permís i vas mentir. Ets igual que tots els que volen fer-me mal. T’odio.

Ella va aixecar de nou l’injector.

-No. Allana, no pots. No és possible, i et diré perquè. -Caedus va romandre a la seva cadira a força de voluntat. Cada instint li feia desitjar abraçar la nena, consolar-la... cada instint excepte el que li deia que ella necessitava ser lliure per decidir, lliure per actuar-. Tens raó en què et vaig portar sense permís. Però no necessito permís.

-Sí, el necessites!

-No, no el necessito. Et diré perquè. I em creuràs, perquè no puc mentir-te sobre això. Tu ho sabries si mentís. Tot el que has de fer és obrir el teu cor i sabràs com em sento. Sabràs la veritat.

Desafiant, ella va mantenir l'injector preparat. La seva expressió el va desafiar a obrir-se a ella.

-Allana, la Tenel Ka té el dret a decidir a on vas, i el que aprens, i com se’t protegeix, i té aquest dret perquè és la teva mare. Ha tingut aquest dret durant tota la teva vida fins ara.

»Jo tinc el mateix dret... perquè sóc el teu pare.

Allana es va quedar gelada, i la seva expressió es va transformar de desafiant a incrèdula. Ella va negar amb el cap.

Caedus va esperar, abocant el seu amor per ella en la Força, intentant enviar-lo a través dels seus ulls fins als d'ella. Ell va fer que sí.

-Sempre vas saber que tenies un pare. La teva mare ha mantingut en secret qui era. Però ara ets prou gran per entendre-ho. Jo sóc el teu pare.

Ell va sentir que la por dins d'ella, el persistent dolor dels fets ocorreguts dos dies abans, començava a enfonsar-se. Allana va baixar l'injector. A través de la Força, ell únicament li va oferir la veritat. Per primera vegada en mesos, potser en anys, no hi havia res d'entrenament Sith en els seus pensaments, res de Jedi, ni estratègies, ni plans. Només hi havia el que sentia.

Ella va venir cap a ell, enfilant-se del llit a la seva falda. Va posar els seus braços al voltant del seu coll.

-Papa.

-Sí. El teu papa, per sempre més. -La va abraçar contra ell i li va acariciar el pèl-. I quan la guerra acabi i a la gent dolenta se li hagi ensenyat com d’equivocats que estan, i tothom sigui feliç de nou, podrem dir-li a tothom que sóc el teu pare. I podràs seure al meu costat i ajudar-me a decidir com seran les coses per a tothom. No seria bonic?

KORRIBAN, PLANETA DELS SITH

A les ruïnes d'un planeta, ells eren a les ruïnes d'una ciutadella, sent ells mateixos les ruïnes d'una antiga organització, l'Orde Sith.

En una sala de reunions circular, amb les seves parets de pedra enfosquides pel temps i el clima, estaven en un cercle, amb les caputxes fosques enfosquint les seves identitats. Era una precaució innecessària. No hi havia ningú present que no fos part del seu Orde. Però les llegendes i els enregistraments els hi havien ensenyat els mèrits de la precaució, de mantenir els costums del secretisme i l’autopreservació fins i tot quan estaven en els seus paradisos més segurs.

Un d'ells, una dona humana de pell fosca, els tatuatges de patrons geomètrics que anaven contra l'alleujament de la pell de les galtes, va inclinar el cap davant l'assemblea. La seva veu era sorprenentment lleugera i musical, considerant la seva ombrívola aparença, mentre responia a la pregunta que li havien fet.

-Sí, senyor, tinc notícies i fins i tot especulacions relatives a Alema Rar.

-Les sentirem, Dícian.

Les paraules venien de l'home que conduïa aquest conclave, un humà amb els ulls totalment blancs que suggerien ceguesa però que amb els manierismes d’alerta deien el contrari.

Dícian va continuar.

-El succedani d’holocró Sith que li va proporcionar ha marcat el seu camí de tornada fins al seu punt d'origen. És un cinturó d'asteroides en un sistema estel·lar a prop de Bimmiel. Quan una nau oculta estigui disponible, demanaré permís per utilitzar-la per descobrir la seva localització exacta.

La veu del líder d'ulls blancs suggeria escepticisme.

-La creus prou significativa per utilitzar importants recursos en aquesta missió?

-Sí.

-Per què?

Dícian va agafar aire durant un moment, una tàctica d'entreteniment que li va permetre uns quants segons per compondre la seva resposta.

-En oferir als Jedi ajuda en la recerca d'aquesta dona...

Un murmuri de comentaris ofesos dels altres la va fer callar. Ella va mirar al seu voltant, valorant l'humor de l'assemblea, i va decidir que perdria respecte si cridava a les seves rèpliques enfadades. Abans que l'home d'ulls blancs pogués silenciar-los, ella va continuar, alçant la veu per tallar les seves queixes.

-En una de les meves identitats assumides, per descomptat, com operativa d'Intel·ligència de la Confederació. Jo no ajudaria als Jedi, però ells havien de pensar en mi com en una aliada. -Els altres es van tranquil·litzar-. I havent demostrat que era una legítima oficial d'intel·ligència, com vaig rebre una considerable quantitat d'informació de la seva cacera... havia necessàriament d’incloure informació i especulació sobre ella.

»Sembla que entre els recursos que va heretar de la Lumiya està una tècnica de la Força que li permet la projecció de fantasmes a través de l'espai. Sembla encaixar completament amb la tècnica pèrdua de Darth Vectivus.

Davant aquelles paraules, el murmuri es va elevar de nou.

-La història de Vectivus és clara. Era un frau -va murmurar algú.

-Un frau amb un art que ens beneficiaria a tots -va dir l'altre.

-No vaig estar aquí durant la seva visita. Podria aquesta Alema Rar ser transformada per als nostres propis fins? -va preguntar amb pesar un tercer.

-No ho crec. Semblava tan boja com un escarabat-piranya amb una agulla al cervell. -La veu era tot just audible sobre les altres veus.

L'home d'ulls blancs es va aclarir la gola i els altres van callar.

-Hem de recapturar aquesta dona, extreure-li el secret de la tècnica i fer-nos amb la font d'energia que ella utilitza.

Hi havia penediment en el to de la Dícian mentre replicava.

-Crec que no, senyor. Els Jedi ara estan seguint la seva localització. El coneixement és molt més fàcil d'obtenir que de contenir. Una vegada que ells sàpiguen on és la seva base, mai podrem preservar aquest secret.

L'home d'ulls blancs ho va considerar.

-Molt bé. Tens raó, Dícian. Això és de màxima prioritat. No ens preocuparem amb una nau oculta, sinó que assignarem una nau de guerra totalment armada per a aquesta tasca. Vaig a trucar al Lluna Enverinada i a assignar-te’l per a aquesta missió. Estarà equipat amb explosius suficients per destruir un asteroide. El faràs servir per localitzar la font d'energia del Costat Fosc per crear la tècnica de fantasmes de la Força de Vectivus i aniquilar-la. Obtindràs qualsevol artefacte Sith en possessió de l’Alema Rar. També capturaràs a l’Alema Rar o, si les circumstàncies ho garanteixen, la mataràs.

Dícian va inclinar el cap de nou.

-Serà un plaer.

LLUNA SANTUARI D’ENDOR

Formaven una curiosa desfilada, va decidir en Luke. No és que ell no hagués format part de moltes desfilades curioses en el curs de la seva curiosa vida. Primer anava la Seguretat Hapana a l'avantguarda, quatre dones d'aparença espectacular. Portaven l'armadura corporal més estilitzada imaginable, amb les seves gràcils línies trencades pels patrons de camuflatge verd i marró que feien difícil veure-les enmig de la vegetació del bosc d'Endor.

Després de la guàrdia de seguretat a uns deu metres, caminant l'un al costat de l'altre, venien Luke i la Reina Mare Tenel Ka, vestits d'una manera completament inapropiada per al que els envoltava: Luke portant les seves robes negres de Gran Mestre Jedi i la Tenel Ka amb un vestit flotant de brillants ombres de blau metàl·lic. Luke sospitava que sota ell, la Tenel Ka probablement portava un vestit tradicional de batalla dathomiri, però ell mai ho sabria, llevat que un atac fos orquestrat contra ells i ella sentís que necessitava moure’s més lliurement.

A deu metres més enrere hi havia els droides C-3PO i R2-D2, el primer per tractar amb els ewoks que poguessin aproximar-se i l'últim, considerant-lo tant com un droide podria ser-ho, representant una «cara» confortable i amistosa per a la Tenel Ka.

El cos principal de l'estrany safari caminava darrera dels droides: les Mestres Jedi Saba Sebatyne i Cilghal, juntament amb mitja dotzena de conselleres de la Reina Mare.

A la rereguarda de la desfilada anaven quatre especialistes de seguretat hapanes més.

Luke va modular la seva veu fins a convertir-la en un murmuri.

-Quin seguici per a un petit passeig pels boscos. A quants has de portar amb tu quan simplement vols anar al bany?

La Tenel Ka no havia somrigut en el breu temps des de la seva arribada a Endor, però gairebé ho va fer llavors. Gairebé. Per al Luke, semblava que els músculs facials que permetien aquesta expressió ja no sabien com portar-la a terme. Ella va xiuxiuejar la resposta com un fet cert.

-En el meu propi palau, cap. En palaus forans, un mínim de quatre.

-I si estàs visitant Dathomir, on l'únic disponible és un arbust?

-És l'arbust millor defensat en una dotzena de parsecs.

-Això pensava.

Van caminar en silenci durant un temps. Luke podia sentir la tensió dins de la Tenel Ka. Irritava la superfície dels seus pensaments, com l'aigua que justament comença a bullir, però ell no sentia que fos apropiat apressar-la per mantenir la conversa que estava per venir.

La Tenel Ka va esperar fins que van trobar una clariana ample. En el seu centre hi havia una gran pedra gairebé plana, d'uns quatre metres d'ample, l'únic lloc de la clariana visitat per rajos de sol. Ella va aixecar la veu perquè tots poguessin sentir-la.

-Aquest servirà.

Mentre ella i Luke es van moure cap a la pedra, els seus guàrdies es van desplegar, formant un perímetre defensiu al voltant de la clariana, mentre les Mestres Jedi, les conselleres hapanes i els droides es van quedar drets al costat d'un grup d'arbres ben allunyat del centre.

Luke es va asseure a la vora de la pedra. Era càlida, fins i tot comparada amb la calidesa de l'aire del bosc. Ell va estendre els seus sentits a través de la Força per buscar qualsevol ésser intel·ligent que pogués estar prou a prop per escoltar-los i no en va trobar cap, excepte la Tenel Ka, qui estava fent el mateix que ell.

Ella finalment va seure al seu costat.

-Un dels problemes de tractar amb els Mestres Jedi és que són tan pacients... És suficient per tornar-te boja. Ells simplement esperen a què tu parlis.

Recordant el temps que va passar a Dagobah amb el Mestre Yoda, Luke va assentir.

-Tens raó. Ara m'he convertit exactament en el que solia tornar-me boig de frustració. Em pregunto quan va ocórrer.

La Tenel Ka va agafar aire profundament.

-Saps que vaig girar l'esquena a l'Aliança, demandant que Jacen fos apartat del poder. Llavors em vaig retirar totalment de la guerra i no vaig pressionar per aconseguir les meves demandes contra Jacen durant més temps.

-Sí. Vaig assumir que tenies bones raons.

Aquesta era la veritat. Luke no sentia fúria o censura. La Tenel Ka era la Reina Mare. No hi hauria titubejat en aquest assumpte sense una causa.

-No sé si és una bona raó. És una raó molt personal. Jacen va segrestar la meva filla, Allana. Va amenaçar amb matar-la si jo no reassumia els meus deures com a membre de l'Aliança.

Luke va fer una ganyota de dolor.

-Tant de bo pogués dir que estic sorprès.

Gairebé va afegir «Ell també va segrestar a Ben i el va torturar». Però va contenir les paraules abans que sortissin. La Tenel Ka no necessitava experimentar imatges mentals d’en Jacen torturant a l’Allana. No necessitava la por i la preocupació addicionals que les seves paraules li causarien.

-Vaig creure, crec, que ell probablement podria fer-ho. Matar... la meva nena. La situació em va partir en dos. La Reina Mare discutint un curs d'acció, la mare de l’Allana discutint un altre. La mare de l’Allana va guanyar.

-Ho entenc.

-Però després del que va passar fa uns quants dies... el tret de l'Estació Centràlia... -La veu de la Tenel Ka va vacil·lar. Luke va poder sentir la seva angoixa creixent en la Força i, detectant la seva angoixa, Saba i Cilghal els van mirar als dos-. Va mostrar fins on està disposada a anar la Confederació. Va mostrar com de boja que s'ha tornat aquesta guerra. El Consorci de Hapes s'ha estat recuperant durant més de quinze anys del dany causat l'última vegada que l'estació va ser disparada. Els corellians poden utilitzar-la per destruir mons sencers si volen.

Luke va assentir.

-Fa un temps, vaig pensar que l’Allana i jo potser podríem marxar lluny. Ens perseguirien, per descomptat. L'Aliança de les meves oponents polítiques de Hapes. Allana i jo moriríem, però moriríem juntes, una en els braços de l'altra. Ara sembla que ni tan sols tindrem aquest petit consol. Anem a morir sense haver-nos vist l'una a l'altra de nou.

-No saps això. Si vas veure alguna cosa com això com una visió de la Força, no és necessàriament l'autèntic futur...

-Ja no veig visions del futur. En realitat no. Només sento la mort i el fracàs al nostre voltant. Consumint-nos com un foc. –La Tenel Ka baixà la vista cap a la seva mà, descansant amb el palmell cap amunt a la falda. Aquesta es va tancar i Luke va sentir que ella anhelava tenir-hi el seu sabre làser, encès, amb enemics davant seu, enemics que ella pogués atacar personalment, físicament-. He de ser la Reina Mare, Mestre Skywalker. He de decidir el que és millor per al meu poble.

-Sí.

-He de tornar les meves flotes contra la maldat que Jacen representa. I després he de veure’l matar la meva nena.

Una colpidora onada de pena va embolicar la Tenel Ka. Luke gairebé va allargar la mà per consolar-la, però a la vista de tants altres tal gest seria completament inadequat. Va veure la Cilghal fer un pas involuntari cap a ells, però la remeiera Mon Calamari es va contenir i va retrocedir de nou.

-Ha determinat el teu servei d'intel·ligència on està l’Allana? Per organitzar un rescat?

-No han de fer-ho. Jo puc sentir-la. De vegades està a Coruscant i de vegades en un altre lloc. Els seus moviments coincideixen amb els de l'Ànakin Solo.

Els esdeveniments d'uns quants dies abans van encaixar en els pensaments d’en Luke. La nena petita que Jacen havia estat utilitzant com a escut humà, aquesta havia d'haver estat l’Allana. Luke va decidir no esmentar-ho.

-Una Reina Mare malalta de pena no té més utilitat per als hapans que una Jedi malalta de pena té per a l'Orde. I si nosaltres simplement anem i la rescatem per tu?

Ella el va mirar, amb una nova por als ulls. Aquest cop, era una falta de disposició a permetre’s a si mateixa esperar una cosa tan terrible.

-Si pensés que es pot fer, jo ja ho hauria fet.

-Una antiga Jedi i una riquesa il·limitada poden aconseguir moltes coses. -El gest d’en Luke va abastar tota la Lluna Santuari, fins al seu post avançat i més enllà-. Un Orde complet de Jedi pot aconseguir altres coses.

-Jo no podria demanar-t'ho.

-I no ho fas. Però crec que això és el correcte. El correcte des d'un punt de vista personal i militar. No tenint l’Allana, Jacen perd la seva influència sobre el Consorci. Amb la revelació de la seva amenaça de matar-la, l’almirall Niathal pot reconsiderar la seva aliança amb Jacen. Amb les possibilitats en contra de l'Aliança, Jacen i Niathal poden haver de demanar la pau. Rescatar l’Allana podria acabar aquesta guerra, Tenel Ka. -Ell li va oferir la seva mà-. L'Orde Jedi s'ofereix.

A poc a poc, com si no s'atrevís a creure en la seva sort, Tenel Ka la va estrènyer.

-El Consorci de Hapes accepta. Amb gratitud.

Següent