CAPÍTOL 26
A BORD
DEL FALCÓ MIL·LENARI
Tot i
les embogides maniobres d’en Han amb el Falcó,
malgrat els seus freqüents juraments i de la manera en què el Falcó s'estremia cada vegada que els
seus escuts rebien un impacte de la fragata perseguidora, la Leia va mantenir
la seva atenció a la porta del corredor d’accés de la part posterior de la
cabina. I quan les parets del corredor van començar a brillar, il·luminades per
la fulla d'un sabre làser negre blavós que havia d'estar just girant el
corredor, la Leia va saltar del seu seient, es va moure per posar-se dreta a la
porta i va encendre la seva pròpia fulla.
Alema es
va posar a la vista, de nou jove i sense mal. Es va precipitar contra la Leia,
llançant tot el seu esforç en un atac salvatge, tot tècnica de la forma quarta
sense els elements afegits de les acrobàcies.
La Leia
va retrocedir mig pas de manera que les vores de la porta de la cabina
estiguessin centímetres per davant d'ella. Va bloquejar el primer atac
econòmicament, sense oferir un moviment indegut, sense estendre la seva arma ni
un centímetre més del que necessitava fer-ho, conservant la seva energia.
També va
estendre la seva consciència a través de la Força, no cap a l’Alema, sinó cap
al seu marit. Tan harmonitzada amb els estats d'ànim d'ell i les seves
presumpcions com estava ella, per experiència i per la seva naturalesa, ara es
va convertir gairebé com en un segon grup d'ulls just darrere d'ell, anticipant
cada moviment d'ell als controls del Falcó.
Quan ell va començar un sobtat gir en espiral, la Leia va saber el que venia
una fracció de segon per avançat, suficient advertència perquè ella pogués
estabilitzar-se amb una mà a la porta. Alema no va ser tan preconscient. Quan
la maniobra va començar, va perdre l'equilibri i el seu següent cop guspirejà a
la porta.
Cap dona
va parlar, però les seves cares comptaven la història de com procedia el duel.
Alema va començar amb un somriure burleta. En el temps que li va portar llançar
una dotzena de cops fallits, aquest s'havia esvaït, reemplaçat per la fúria. La
Leia no s'havia preocupat d'ocultar la seva preocupació i la seva determinació.
Però mentre l’Alema es tornava més furiosa, la Leia va permetre que un somriure
dolç i condescendent creués les seves faccions.
Desconcertada,
Alema va retrocedir.
-Nosaltres
som jove. Tu ets vella. Et cansaràs. O la nau que dispara contra vosaltres, qui
vulgui que sigui, li donarà a la teva nau i veuràs morir al teu marit.
La Leia
va assentir d’acord.
-Sí, segueixo
sentint aquesta classe de coses. Durant quaranta anys, el mateix discurs. Un
dels inconvenients de ser «vella».
El llavi
de l’Alema es va arronsar i ella va carregar de nou.
* * *
Alema va
mirar la Jaina com si la ràbia que sentia pogués d'alguna manera cremar-li uns
forats a la Jedi. Va prendre aire profundament, senyal que s'acostava una
diatriba, i llavors es va aturar mirant cap amunt.
La Jaina
també ho va sentir, una sobtada sensació de satisfacció en l'energia fosca
d'aquest lloc. Estava creixent, inflant-se, absorbint, menjant...
Menjant-se
a Zekk...
La Jaina
va panteixar. Es va obrir a través de la Força cap a Zekk, però ell de cop i
volta ja no hi era, no de manera que ella el pogués reconèixer.
Alema va
riure.
-Aquí està,
la teva primera perduda del dia. Amb més per venir.
Jaina la
va ignorar i va continuar mirant cap amunt. Zekk estava allà fora. Havia d’estar-ho.
Encara
que ell podria ser ara tan part d'aquest lloc que la seva presència en la Força
fos indistingible de l'energia d'aquí. Al seu interior, la Jaina va llanguir
davant la idea.
Mentre
el mynock va tornar a escorar-se davant la Jaina altra vegada, Alema es va
tornar cap a la Jedi, somrient.
-No hi
ha resposta per a nosaltres? Nosaltres...
Llavors
es va quedar gelada, amb els seus ulls obrint-se per la sorpresa.
La Jaina
va sentir una sobtada sensació de llibertat.
Alguna
cosa estava deixant aquest lloc, quelcom fosc i retorçat, i Alema Rar va
empal·lidir fins a la més lleugera ombra del blau.
La twi’lek
va negar amb el cap.
-Nau...
Jaina la
va mirar.
-Problemes?
Hi ha res en el que pugui ajudar-te?
-Nau? Nau?
Alema va
obrir la seva boca, com si anés a cridar... llavors es va esvair de la vista,
juntament amb el mynock.
El crit
va arribar a les oïdes de la Jaina, diminut i distant, des de molt més avall.
* * *
La Leia
va mantenir la seva guàrdia alta i va mantenir la calma, però estava clar.
Alema s'estava alentint. Cansant. En el seu últim intercanvi, els cops laterals
semblants a cops de martell de la twi’lek s'havien tornat més lents.
Ara
Alema es va separar, va fer un pas enrere, va obrir la boca per a una altra
burla i els seus ulls es van engrandir com si li haguessin apunyalat per
darrere. Les seves següents respiracions van ser un panteix. Llavors va
desaparèixer, esvaint-se instantàniament de la vista.
Cautelosa,
la Leia va buscar al seu oponent en la Força.
Però no
va sentir a ningú més a bord del Falcó,
només ella mateixa i Han.
Ella va
mirar per sobre de la seva espatlla.
-Com va
la guerra?
La veu d’en
Han era un grunyit.
-Aniria millor
si estiguessis a dalt en aquesta torreta làser.
-No fins
que rebi la notícia que Alema està carregada de cadenes o en una caixa.
En Han
va grunyir de nou.
* * *
El grup
de mynocks, amb Jag a remolc, van entrar en un altre passatge estret. El raptor
d’en Jag el va llançar cap al costat, esgarrapant-lo amb la paret rocosa del
túnel.
Una
pedra protuberant li va colpejar a l'esquena, sense fer-li mal, però fent-li
rebotar lluny de la paret. Ell va orientar els seus sensors cap endavant,
intentant anticipar el següent impacte, per evitar-ho amb l'ús dels motors de
la seva motxilla. Ells el van arrossegar a través del que van semblar
quilòmetres de túnels, rebotant en totes les superfícies i ell no s’ho va poder
arreglar per evitar tots els impactes. El seu colze esquerre palpitava com si
estigués danyat o fins i tot trencat, i el seu cap va ressonar a causa dels
repetits impactes.
Van
entrar en una nova càmera. Els sensors van captar una paret a una distància
propera, potser a trenta metres. Els mynocks van girar cap a una obertura...
I
llavors van desaparèixer, deixant-lo llançat cap a la superfície vertical de
pedra de davant.
Va
connectar els motors de la seva motxilla, frenant-se, però els mynocks havien
estat movent-se molt de pressa. Malgrat la seva maniobra de frenada, va xocar
contra la paret amb duresa. Va escoltar i va sentir un cruixit a la cama
esquerra... i la seva visió va fallar com si els seus sensors s'haguessin
apagat tots de cop i volta.
* * *
Alema es
va posar dreta, amb cames tremoloses, des d'on havia caigut. Els seus sentits,
de tornada en el seu cos després de massa minuts dividits entre diversos
fantasmes, es van expandir en la Força, buscant a Nau.
Nau estava... distant. Nau s'estava marxant. Nau
estava contenta.
-Torna!
Ella va
bolcar la seva força de voluntat en l’ordre, però el seu esforç arribava massa
tard, estava massa distant. Nau va continuar,
sense preocupar-se.
Això era
dolent. Ara, en lloc de tenir un mètode d'escapament a mà, hauria de pujar fins
a la superfície de l'asteroide, més enllà dels Jedi i de l’estúpid soldat que
els liderava, per robar qualsevol vehicle que els hagués portat a ells. O
atreure al Falcó fins que estigués a
prop, matar al Han i la Leia i robar-lo. Això no seria fàcil.
Ja estava
cansada. Més que cansada.
Mentre
s'enfilava fins al vagó, va intentar fer-se petita en la Força, perquè fos més
difícil trobar-la. El vagó, almenys, no tenia un cervell droide que funcionés
malament ni simpaties Sith que li portessin pel mal camí. Tenia una palanca amb
etiquetes on es llegia amunt i avall.
La va
empènyer cap amunt i el vagó va començar a lliscar cap amunt pels rails.
A BORD
DEL LLUNA ENVERINADA
-Nou contacte,
capitana.
Ithila
va enviar el que hi havia a la pantalla del panell del sensor al monitor de la
Dícian. La seva imatge, ara amb menys píxels però girant a causa de les
maniobres del Lluna Enverinada,
mostraven l'hàbitat de l'asteroide, dirigit cap a les estrelles.
Dícian
va seure cap endavant. Tan petita com era en el monitor, aquesta era clarament
l'esfera de meditació Sith, el vehicle que havia portat a Alema Rar a Korriban.
Igual de clarament, la twi’lek estava escapant-hi.
-Totes les
armes, apunteu a l'esfera de meditació. A la meva ordre...
-Capitana,
el vehicle està buit.
Dícian va
parpellejar. Es va obrir cap a l'esfera a través de la Força i va sentir la
seva ment, el seu desig... però cap ocupant.
Així que
Alema Rar encara era a l'asteroide. Interessant. No estava tenint sort amb
destruir el Falcó Mil·lenari. El
pilot del vaixell de càrrega era simplement massa bo, evidencia aquesta que Han
Solo estava realment als controls. La seva mort seria una gran peça, però només
digna del dret a presumir.
L'esfera
de meditació, d'altra banda, era una cosa tangible, una cosa que Dícian podria
tenir, que podria mantenir. Seria l'enveja de tots els membres de l’Orde.
Va mirar
a Wayniss.
-Han informat
ja la tripulació de la llançadora? Estan les càrregues explosives en el seu
lloc?
-Sí, capitana.
La gran acaba de ser activada i lliurada. Pot començar a detonar-la quan
vulgui.
-Segueix
al nou contacte. -Mentre el Lluna
Enverinada girava cap al seu nou curs, ella va afegir-: Digues a la
tripulació de la llançadora que es reuneixi en... Quina és la nostra designació
per al major asteroide d'aquest cinturó?
-Omega
Tres Set Nou.
-En
Omega Tres Set Nou. Tornarem a per ells. Probablement. -Es va obrir a l'esfera
de meditació i va estar agraïda de sentir-la encara, un pols d'energia fosca
precisament en concordança amb els mètodes i desitjos de l’Orde-. On vas,
encant?
No
s'espera una resposta, però en va tenir una, la imatge clara d'un món distant:
àrtic, boscós, un amenaçant ull blanc blavós en un mar de foscor.
Ziost,
món d'origen dels Sith.
Ella va
moure un dit cap a Wayniss.
-Fixa un
curs per a Ziost. A tota velocitat. Veurem si podem vèncer al nostre petit
amiguet d'allà i recollir-lo quan arribi.
-Sí, capitana.
-I just
abans que entrem a l'hiperespai, comença la seqüència de tret de les bombes.
-Sí, capitana.
Dícian
va somriure.
-Enhorabona
a tots. Una resolució perfecta per a una missió perfecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada