Fúria (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

Jacen va córrer a través de les portes que portaven al Saló de Comandament, va passar més enllà d'oficials sorpresos i nerviosos que hi eren i es va llançar cap a les portes que portaven a la seva oficina privada.

La seva oficina, amb el seu accés secret cap a les habitacions secretes...

Allana.

A la seva oficina, va donar un cop per obrir el seu corredor ocult i va lliscar per ell fins a fer un alt al mig de la runa i restes del que una vegada havia estat un CYV-908.

Mecànicament, va aixecar el seu comunicador cap als seus llavis.

-Pont, informi de tots els vehicles aproximant-se a l’Ànakin Solo.

No hi va haver resposta excepte el xiuxiueig de l'estàtica.

Podia sentir a l’Allana cap a popa, allunyant-se d'ell, però les distàncies necessàries i les velocitats eren impossibles de mesurar per a ell. Hi havia un forat a terra del seu petit taller, que era sens dubte per on els segrestadors de l’Allana havien entrat. Però, s'havien anat pel mateix lloc, o havien sortit per la porta de la seva oficina? Havia de seguir-los, però l'elecció equivocada podia costar uns segons preciosos.

Tot d'una panteixant a la recerca d'aire, va córrer de tornada cap a la seva oficina, cap a l'accés al corredor allà.

A BORD DEL FALCÓ MIL·LENARI

Jag va veure el botó encendre’s en el panell de comunicació. Instantàniament va girar el Falcó cap a l’Ànakin Solo, el qual era el centre del conflicte renovat, amb la seva pantalla de naus capitals assetjades per fragates i creuers commenori.

Al seient al seu costat, C-3PO va fer sorolls lliscants mentre les subjeccions van fallar en mantenir-lo al seu lloc.

-Dic, senyor, si pogués suggerir-li una aproximació més gradual.

Jag va assentir.

-Bona idea. L'hi passaré al Han.

-Vaja, gràcies, senyor. Encara que ell sempre ha estat reticent a aplicar els meus suggeriments.

Kyle Katarn es va deixar anar les corretges del seient del copilot. Sense incomodar-se per les maniobres de banda a banda del Falcó, es va posar dret fàcilment.

-Estaré llest en l'anella d'atracada.

Jag va assentir absentment.

-Vigila a la recerca de sabres làser.

-Vigila a la recerca de rails de duracer.

Kyle va marxar.

Ignorant més protestes del droide de protocol, Jag va canviar bruscament l'angle cap al destructor estel·lar, escollint una ruta que el portaria a prop del menor nombre de conflictes de caces estel·lars o intercanvis làser de bateries de naus capitals. Ell coneixia la seva zona d'objectiu per diagrames i per vista: una escotilla al costat davanter de babord, no lluny de l'hangar privat d’en Jacen Solo.

Ara tot el que hauria de fer era navegar a través d'un complicat camp de trets de turbolàser i de canons d'ions per arribar-hi viu.

* * *

La Syal va sentir el senyal de dos tons musicals en el seu panell de comunicació, seguida per les paraules del seu pare.

-L'extracció ha començat. Tots els Infern del Llibertí lliures, maniobreu cap al costat de babord de l’Ànakin Solo, de meitat de la nau cap a la proa, i atraieu el foc.

La majoria dels Infern del Llibertí estaven lliures. Quan la força d'assalt commenori va saltar cap al conflicte, els Murris i les altres unitats de caces estel·lars de l'Aliança havien perdut majorment l'interès en el misteriós esquadró que va semblar voler lluitar però que no tenia altre objectiu evident. Es van apartar i van atacar a les naus capitals commenori, deixant als Infern del Llibertí tranquils.

Wedge va deixar als restants caces estel·lars de l’esquadró a les proximitats de l’Ànakin Solo, eludint l’abast del seu foc, atraient el foc de turbolàser, responent amb làsers quàdruples i els ocasionals torpedes de protons apuntats a les bateries d'armes. Principalment distreien els artillers del destructor estel·lar i treballaven per mantenir-se amb vida.

A la meitat de tot allò, el Falcó Mil·lenari centellejà, movent-se a través d'una reduïda pantalla de foc que li arribava i se les va manegar per arribar just fins per sobre del casc del destructor, massa a prop perquè les armes li fixessin.

-Aquest noi sap volar -va admetre la Syal.

Hi havia una resta d'orgull en la rèplica d’en Wedge.

-Sí, sí que en sap. S'hauria d'haver quedat amb el nom de la família de la seva mare. Seria bo tenir un altre Jagged Antilles a la galàxia.

-Deixa de ser presumit, Líder.

-Sí, Quatre.

* * *

Amb l’Allana en braços de la Leia, el grup de rescat va lliscar en girar una cantonada. Han va frenar, inclinant-se darrera i disparant la pistola làser, mantenint atrapats als seus perseguidors.

Iella va arribar a l'escotilla primer, o ho hauria fet, si R2-D2 no hagués estat ja allà. Mentre ella s'aproximava, el droide li trinà i l'escotilla es va obrir.

Més enllà, l'escotilla més allunyada es va obrir simultàniament, revelant l'anella d'atracament d'estribord del Falcó, amb el Mestre Katarn esperant allà. Iella ni tan sols va alentir seu pas.

La Leia va pujar a bord.

-Mestre Katarn. És bo veure't.

Ell va inclinar el cap.

-Llançadora de Servei Dos Homes Ferits i un Droid, com es va sol·licitar.

El so del foc làser d’en Han va augmentar; llavors la seva arma es va silenciar. El cor de la Leia va semblar saltar-se un batec fins que es va adonar que ara hi havia altres sons d'armes: sabres làser.

R2-D2 va rodar per pujar a bord, oferint a Kyle una nota musical de salutació, i Han estava uns mers passos més enrere.

-Luke, Ben i Saba vénen ràpidament.

La Leia va assentir i va portar l’Allana a les cabines de la tripulació, deixant-la en un dels catres.

-Necessites cordar-te el cinturó, petitona. Potser necessitarem fer algunes maniobres violentes.

Els ulls brillants de l’Allana van convertir en una súplica la seva següent pregunta.

-Puc en lloc d'això estar a la cabina?

-Aquesta vegada no. Però aviat.

* * *

Amb la Força ajudant la velocitat, Caedus es va llançar pel passadís lateral, amb els seus salts portant-lo per sobre dels cossos, alguns ferits i gemegant, alguns morts, del personal de seguretat de la nau i, aquí i allà, els seus braços tallats.

Més endavant, just més enllà d'un grup d'almenys una dotzena de personal ferit, va veure al Luke girant cap a la dreta en un corredor que creuava. Però per quan Caedus girà cap al corredor, l'escotilla del costat més allunyat estava tancada i va poder veure un casc blanc grisós allunyant-se.

Amb fatiga a la recerca d'alè, va aixecar el comunicador.

-Sóc Solo. No disparin contra el Falcó Mil·lenari. Qualsevol que dispari contra ell morirà. Utilitzeu només els raigs tractors.

Va sentir, però no va prestar atenció, a la comunicació de rebre l'ordre per part del pont. No es va preocupar de la confusió en la veu de l'oficial mentre l'home informava del progrés amb els raigs tractors, que va resultar que no hi havia cap progrés. Mentre els oficials d'armes van canviar al sistema tractor, li van donar al Falcó uns moments preciosos en els quals apartar-se de l’Ànakin Solo. Sí, un cop vaig disparar contra el Falcó des d'aquesta mateixa nau. Però la meva filla no estava a bord llavors. Ell podia sentir-la, a la brillant presència de l’Allana, tornant-se més distant, i cada moment de separació era com una altra agulla sent clavada al seu cor.

Finalment va arribar, l'informe temut, el que no va poder preveure sense importar com de fort, amorós i desesperat s'obrís la seva filla a través de la Força.

-Senyor, sento informar-li que el Falcó Mil·lenari ha entrat a l'hiperespai.

Les seves cames li van fallar i va caure a les plaques de la coberta, agenollant-se en el seu dolor i sobtada pena.

ESTACIÓ CENTRÀLIA, CAMBRA DE CONTROL DE TRET

Vibro va mirar als controls davant seu. Tot estava llest. Tot el que va fer falta va ser un dit al botó.

Els crits de fora eren més enutjosos que mai.

-L’alleujament està de camí!

-Estan duent a terme un altre empenta. Aguanteu, aguanteu!

I com sempre, hi havia crits, ara més nombrosos, apropant-se.

Els corellians estaven perdent. Aquesta càmera cauria davant els coruscantins. L'estació cauria davant d'ells.

Però seria massa tard. No podrien anomenar-se ja a si mateixos coruscantins.

Xiuxiuejà per cridar l'atenció de l'altra tècnica. Ella estava mirant darrere d'ells, cap a la porta, amb una cosa semblant a la por a la cara, però ara va mirar cap a Vibro.

Ell li va somriure.

-Ei. Mira això.

Ell va prémer el botó.

* * *

La tripulació i els passatgers del Falcó Mil·lenari, allunyant-se, amb l’escorta d'Ales-X dels Infern del Llibertí, van sentir com si alguna cosa li hagués donat un bon cop al vaixell de càrrega. Era com un tret làser travessant els escuts, però no hi havia cap nau perseguint-los i les superfícies posteriors del Falcó es van encendre amb la llum que venia de darrere. Les alarmes de proximitat de la cabina van udolar.

Han, al seient del copilot, amb la seva expressió suggerint que mai en la seva vida tornaria a permetre una situació en què s'assegués allà, va canviar el monitor que mostrava la vista de l’holocàmera posterior.

L'Estació Centràlia era una bola ardent, una esfera perfecta de llum de potser cinc-cents quilòmetres de diàmetre. Mentre Han mirava, l'esfera es va contreure gairebé instantàniament.

Sense deixar res en el volum que havia ocupat.

Tot el que hi havia hagut allà havia desaparegut. Naus corellianes, naus de l'Aliança, naus commenori... i la pròpia Estació Centràlia.

L’Ànakin Solo, fora de perill més enllà de la frontera d'aquella esfera momentània, semblava il·lès, com ho semblaven totes les naus i caces de les proximitats.

En Han va empassar.

-Això era... això era...

Kyle, al seient del darrere al costat de C-3PO, va oferir un grunyit adolorit.

-Això va ser una massiva pèrdua de vida. Un cessament en la Força. Fos el que fos que hi era ja no existeix.

-Jaina? Kyp?

Jag va comprovar la seva pantalla sensora.

-Jaina està en el nostre flanc. I la Broadside està fins i tot més allunyada que nosaltres. El seu microxip informa que està intacta.

Han es va enfonsar amb alleujament. Potser era millor que ell no pilotés just ara.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

Caedus va entrar caminant al pont.

La seva capa hauria d'estar girant al seu voltant. No ho estava. Per què? Oh, si. Se l'havia tret. Li havia traït.

El pont havia canviat. Hi havia un dany extensiu.

Hi havia cossos per tot arreu i metges treballant en ells, emportant-se’ls.

Ell va fer que sí. També recordava això. Hi havia hagut una batalla.

Els oficials van començar a dirigir-li preguntes en el moment en què va aparèixer.

-Ordres, senyor.

-Senyor, les forces de la Confederació ens sobrepassen en nombre. Són més fortes que les nostres forces.

-Senyor, l’almirall Niathal està esperant per l’holocomunicador. Vol parlar amb vostè immediatament.

Allana.

Va marxar directe cap als finestrals però no va poder veure a través d'ells. Mentre es preguntava per la seva sobtada opacitat, va començar a respondre a les preguntes.

-Cridi a tots els nostres esquadrons. Fixi un curs cap a casa. Marxem. Digueu-li a l’almirall Niathal que hi ha hagut un problema.

Van passar els minuts. Un so que havia estat escoltant, distants explosions que feien que el pont s'estremís, es va tornar menys freqüent gradualment i finalment va cessar completament.

No obstant això encara no podia veure les estrelles i Allana no tornava.

Però una pregunta es va formar en la seva ment, una pregunta seva pròpia. Es va tornar per enfrontar-se al que quedava de la seva tripulació del pont.

-Com van venir a bord del meu vaixell? Luke Skywalker i els que estaven amb ell?

Els oficials es van mirar entre ells i llavors la tinent Tebut, a l'estació de seguretat, es va posar dempeus. La màniga dreta de la seva túnica estava socarrimada i tenia un tall al coll, que no era prou profund per ser perillós.

-Senyor, se'ns va aproximar la llançadora del general Celchu, a la qual li estaven disparant diversos Ales-X. Vam permetem aterrar a la llançadora. Segons va resultar, era una estratagema. Els Jedi estaven a bord de la llançadora i el general Celchu estava en un dels Ala-X, intentant destruir la llançadora. El general Celchu està al pavelló mèdic, recobrant-se d'un tret atordidor.

Caedus la va mirar.

-Qui va permetre que aterrés la llançadora?

-Jo, senyor. Va enviar totes les identificacions i contrasenyes correctes.

-Estava plena d'assassins, sabotejadors i criminals, i no obstant això vostè li va permetre aterrar.

Ella es va agitar sota la seva mirada.

-Sí, senyor. Estava seguint els protocols de seguretat.

-Diuen els protocols que permeti que els assassins, sabotejadors i criminals pugin a bord?

-No, senyor.

-Llavors no estava seguint els protocols de seguretat. Vostè no va seguir els protocols de seguretat i a causa d'això molta gent ha mort, i jo no vaig poder coordinar el nostre atac a l'Estació Centràlia, i aquesta missió ha fallat. Correcte?

Les següents paraules d'ella van ser tranquil·les i vacil·lants, com si estigués donant una direcció en una llengua que no parlava molt bé.

-Senyor, qualsevol en la meva posició hauria fet exactament el mateix. Per això hi ha els protocols. Per definir les respostes i els procediments. Crec que les meves accions van ser correctes, sota les circumstàncies conegudes...

Caedus va fer un gest, aixecant una mà, i sota el seu desplegament de poder Tebut va surar en l'aire, col·locant-la lleugerament per sobre del nivell d'ell. Els ulls d'ella es van obrir més.

-Senyor...

Caedus va tancar la seva mà en un puny. Ara cap paraula més va sorgir d'ella, només panteixos adolorits. Ella es va agafar amb creixent desesperació a una mà que l'ofegava que simplement no hi era. Ell va continuar, amb la seva veu encara tranquil·la, controlada.

-Tinent, no podem fer això. L'enorme incompetència. L'enorme insubordinació. El trencament deliberat de les ordres i dels plans d'alt nivell. Ni podem permetre que no rebi càstig. Oi?

El capità Nevil es va aproximar.

-Senyor, aquest no és el moment ni la manera...

Sense mirar al quarren, Caedus va fer un gest amb la mà lliure i Nevil va retrocedir sobtadament volant, relliscant per la passarel·la elevada, arribant fins a les portes blindades a través de les quals els Skywalker s'havien anat tan recentment.

Sorprenentment, Tebut encara estava intentant parlar.

-Senyor... No pot... lleial...

-Leial? -La paraula va fer que Caedus explotés, aixecant la veu una octava estrident. Com t'atreveixes a fer servir aquesta paraula? No pots dir aquesta paraula mai més. Els oficials lleials no traeixen als seus superiors, als seus camarades i als seus juraments!

La seva fúria va fer tornar tot el que veia en un matís vermellós, fins i tot la cara de la Tebut.

I només hi havia una manera de restaurar tot al seu color apropiat. Va estrènyer el seu puny.

El so del coll de la Tebut en trencar-se va ser sorprenentment alt per sobre del xiuxiueig dels monitors i l'equipament informàtic del pont.

Caedus va baixar la seva mà de cop. El cos de la Tebut es va estavellar contra les plaques de la coberta sota ella. Més ossos van cruixir. Ella va quedar estesa darrere el seu lloc de seguretat, inclinada en un angle estrany a l'altura de la cintura, amb els ulls oberts fixos, mirant al sostre.

Caedus va deixar sortir la seva ràbia. Els colors van tornar a una vibrant normalitat.

Es va tornar i va caminar cap a la popa.

-Estaré en les meves habitacions -va dir mentre es creuava amb Nevil, encara tendit on Caedus li havia llançat.

Nevil el va mirar amb... què? Por? Fúria? Obsequiosa acceptació? Caedus no podia dir-ho. La gent peix era tan difícil de llegir, tant els mon cals com els quarren. Ja no li agradaven.

Següent