Fúria (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Era com si un assassí invisible que matava a sang freda i sense remordiments hagués estat de gresca al seu palau. La Tenel Ka va córrer fins a més enllà d'un grup de cortesans agrupats al voltant d'una porta oberta. Més enllà d'ella hi havia una guàrdia uniformada, amb la gola tallada, els ulls blaus oberts i fixos i la sang en un bassal al seu voltant. Uns quants metres més enllà, en una alcova freqüentada per amants i conspiradors, un músic sostenia una cortina per revelar a un cortesà estès a terra amb el seu coll en un angle poc natural.

La Tenel Ka va sentir un sotrac en la Força en la següent alcova. Va apartar la cortina cap a un costat. Cap escena d'assassinat es va presentar davant els seus ulls, però hi havia un forat a terra, tot just circular, d'un metre d'ample i amb les vores fumejants.

Una oficial de seguretat corrent darrere de la seva estela va panteixar.

-Reina Mare, hem de precedir-la!

Ignorant-la, Tenel Ka es va deixar caure a través del forat.

Va caure durant deu metres. Recolzant-se en la Força per suavitzar l'impacte, va aterrar al terra dur i sense moqueta d'un corredor de servei, un passatge trist i de parets grises que ella no havia vist abans. El tros que havia estat tallat del sostre per sobre d'ella estava al seu costat.

Cap amunt i cap avall del corredor els treballadors de la cuina i els servents del menjar (els tènues colors que portaven indicaven els seus baixos estatus) es van aturar com si estiguessin paralitzats per la sorpresa. No hi havia rastre de l'assassí al passatge. Però un servent, un noi de potser setze anys, amb els ulls més alerta que els de la majoria al seu voltant, va fer un gest amb el seu polze per sobre de la seva espatlla... i llavors va ocultar els seus ulls de la vista de la Reina Mare corrent més enllà d'ell.

Més endavant, darrere d'una corba del corredor, hi havia més treballadors formant un cercle i mirant al cos d'un cuiner.

Un minut després la Tenel Ka es va deixar caure deu metres més, aquest cop fins al sostre d'un turboascensor. Va anar fins a l'escotilla d'accés i va caure altres dos metres fins al terra del turboascensor.

Les portes de l'ascensor estaven obertes. Més enllà estava l'hangar de visitants. Aquí, res tan delicat com melodies indicaven la bretxa de seguretat. Alarmes estridents grinyolaven. Personal de seguretat i manteniment van córrer cap a ella i lluny d'ella, alguns donant-se pressa cap als seus deures en situacions d'alarma, altres simplement rendint-se al pànic.

Almenys dos vehicles estaven actius. No gaire lluny, una llançadora pintada de blanc, mostrant l'escut de l'Aliança Galàctica en els costats, tenia encesos els repulsors. S'estava movent, però només cap a la vora fins i tot més a prop de la paret de pedra al llarg de la seva badia. Un equip de seguretat era al seu lloc darrere de les columnes de pedra i duracret al voltant de tota la llançadora. Algunes d'elles estaven apuntant al vehicle amb els seus rifles làser, mentre que la líder, parlant per un comunicador de camp subjectat a la cintura, estava sens dubte donant instruccions al pilot.

Però la Tenel Ka no podia veure al pilot a través dels finestrals davanters de la llançadora. Ella es va obrir a la Força cap a la llançadora i va detectar a algú a bord, però aquesta presència se sentia inert, gairebé sense vida.

Una diversió. Ella va eixamplar les seves percepcions de nou, buscant a l’Allana amb creixent desesperació.

Allà. Quaranta metres més enllà de l'aparcament de la llançadora, un altre vehicle tenia els seus motors encesos. Aquest, també estava envoltat per un grup de seguretat mantenint les seves posicions darrere de les columnes.

La Tenel Ka va córrer fins a més enllà de la llançadora, ignorant una salutació d'una guàrdia d'aparença sorpresa, i va tenir una vista de l'altre vehicle actiu.

L’InvisibleX de la Tahiri. El fred en el seu ventre es va intensificar. No necessitava mirar dins del visor del casc del pilot per saber qui tenia a la seva filla. Només podia ser Jacen.

Estava a mig camí de l’InvisibleX quan es va adonar que encara que els seus repulsors estaven a màxima potència, omplint l'aire amb el que sonava com un crit animal, el caça estel·lar no s'estava movent. Els seus escuts estaven també aixecats i encara que cap membre del grup de seguretat estava disparant, la Tenel Ka va sentir cridar a una de les oficials de les guàrdies, tot just audible per sobre de l’udol dels repulsors.

-Alto el foc! Té a la nena amb ell!

Dos passos més i la Tenel Ka podia veure ara la part de sobre del cap de l’Allana. La seva filla estava a la falda d’en Jacen, amb l'arnès de seguretat subjectant-la al seu pare. El seu cap estava inclinat cap endavant com si estigués adormida o preparant-se per un aterratge d'emergència.

La Tenel Ka va sentir un petit centelleig de la Força, des de darrere d'ella, no des de la direcció d’en Jacen. Ella es va aturar i va girar, encenent el seu sabre làser.

No hi havia cap atac venint d'aquesta direcció, però la llançadora diplomàtica estava ara amb l’escapament contra la paret de pedra de l'hangar. I el sentit d'amenaça, de por, de l'anticipació de l'atac, va créixer.

-Enrere! –Les seves paraules no podien amb tota possibilitat arribar fins a les oficials de seguretat que envoltaven la llançadora, però ella va injectar la seva ansietat i propòsit en la Força, enviant la seva ordre en un nivell emocional-. Poseu-vos a cobert!

Unint l'acció a la paraula, va saltar darrere d'una de les columnes de pedra natural que vorejaven la badia de l'hangar i va col·locar la seva esquena contra ella. Va tornar el seu cap per mirar a Jacen.

Ell va mirar directament cap a ella, oferint-li un petit somriure tirant i llavors va aixecar un comunicador. Ell va prémer un botó.

L'univers es va tornar blanc i la columna va xocar contra l'esquena de la Tenel Ka...

* * *

La Tenel Ka va sentir a la seva filla cridant. Però la reina hapana es va posar dempeus amb fang vermell als genolls i sense que l’Allana estigués a la vista. Columnes trencades s'inclinaven en estranys angles i un grup de braços i cames retallats de la mida d'un lliscant de transport públic sortia del fang, tan llunyà com l'horitzó, en totes direccions.

-Mare...

La Tenel Ka va obrir els ulls i es va asseure, buscant salvatgement a la seva filla al seu voltant.

El cor li feia mal i les orelles ressonaven com si algú estigués donant en un timbal amb un gong. Ella va reconèixer el que l'envoltava, una de les innombrables sales d'espera en el nivell de la residència reial. Aquesta, decorada amb subtils variacions de porpres i blanc trencat, estava adjacent a la cambra de jocs de l’Allana. Havia d'haver estat somiant.

La Tenel Ka es va asseure en un divan canviable que havia estat ajustat a les dimensions d'un llit de dia. Isolder es va aixecar d'on havia estat assegut en una cadira al davant.

-Estira’t. Estàs ferida.

Les seves paraules eren febles, difícils de sentir per sobre del ressò de les orelles.

En el seu lloc, ella es va posar dempeus, vacil·lant pel sobtat mareig que va passar de sobte.

-On és l’Allana?

-Jacen Solo la té. -La cara de l’Isolder estava pàl·lida, tan cendrosa com ho havia estat el dia que la seva dona havia mort-. La llançadora va esclatar, una càrrega planejada, va ser suficient per obrir un forat a la paret exterior de l'hangar prou gran per al seu caça estel·lar. Va aconseguir arribar a l'òrbita en el seu ala-X i va escapar.

El fred al ventre de la Tenel Ka es va estendre per embolicar tot el seu cos. Les seves cames es van estremir. El seu pare li va posar les mans a les espatlles, calmant-la.

-Si us plau, seu. Tenim creuers de batalla i Dracs de Batalla al llarg de les rutes entre aquí i Coruscant. Però sembla que ell haurà triat una ruta d'escapament que no podem predir.

Ella va deixar que Isolder la guiés de tornada a la superfície del divan.

-Quant...?

-Fa dues hores. El grup diplomàtic ha estat detingut i està sent interrogat. -La veu de l’Isolder era ombrívola-. La sorpresa que estan expressant... només puc endevinar en aquest punt, però crec que és genuïna. Sembla que pensaven que estaven en una missió real de negociació i que Solo els va utilitzar únicament com a diversió.

-Ell s'ha comunicat... ha enviat els termes de la tornada d'ella?

L'expressió de l’Isolder es va tornar fins i tot més agra.

-Va deixar un missatge. Un xip de dades que em va ser lliurat per la nena petita que va actuar com la doble de l’Allana. El posaré per a tu.

Ell es va aixecar i es va moure cap a una taula per activar el monitor sobre ella.

-Qui és la nena?

-Una òrfena coruscantina anomenada Tika. Només li va prometre que si feia això per ell, ell la portaria a un planeta on hi havia milers de dones boniques, una de les quals es convertiria en la seva nova mare.

La Tenel Ka es va tapar la boca amb les mans. Només era un horror més, i l'últim dels que havia suportat en només uns quants minuts des que va despertar, però d'alguna manera apuntava més rotundament a la inhumanitat d’en Jacen que tots els altres assassinats que havia perpetrat per agafar a l’Allana.

Isolder es va apartar del monitor. Jacen Solo va aparèixer a la pantalla, ombrívol, vestit amb el seu uniforme de coronel de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica.

-Salutacions a l'estimada Reina Mare del Consorci de Hapes. -La seva veu no gotejava sarcasme exactament, però l'excessiva formalitat que va emprar, tractant a la Tenel Ka com a alguna governant distant, ignorant tot el que havien estat l'un per l'altre, era igual de dolorós-. A Kuat, em vau col·locar en una situació inadmissible. Sent abandonat als meus enemics, abandonat per algú per qui una vegada havia sentit afecció i respecte, va ser com ser assassinat... i sobreviure.

»Així que vaig a retornar-vos el favor. Heu de fer una elecció, com la que vau intentar forçar-me a fer a mi. Posareu totes les forces militars hapanes sota el meu comandament, perquè els oficials superiors de les naus siguin subministrats per l'Aliança Galàctica... o la vostra filla morirà.

Jacen es va inclinar cap endavant de manera que la seva cara omplís més completament la pantalla del monitor. Els seus ulls eren brillants i inhumans en la seva intensitat i concentració. Fins i tot semblaven d'un color més clar que l'habitual.

-En fer el que em vau fer, em vau convertir en algú capaç de fer exactament el que he promès. I no estic faronejant i si té lloc, serà culpa vostra. Una cosa per tenir en ment la propera vegada que jugueu al joc cultural hapani d'apunyalar per l'esquena i deixar el ferit sagnant.

La pantalla es va enfosquir.

La Tenel Ka va deixar sortir l'alè que es va adonar que havia estat retenint des que Jacen havia aparegut per primera vegada a la pantalla. Isolder no va dir res.

Finalment, ella es va tornar cap a ell. Va lluitar per mantenir la seva veu tranquil·la, però no era fàcil. El seu alè volia sortir a adolorits panteixos.

-Príncep Isolder. En la vostra opinió, ell és capaç de dur a terme la seva amenaça?

-No el conec ni de prop tan bé com vós, Reina Mare. Però... si. -Ell va mirar al monitor-. He vist la gravació una dotzena de vegades i cada vegada veig un home amb una humanitat li ha estat completament extreta.

Les llàgrimes van acudir als ulls de la Tenel Ka.

-Ell tenia raó, saps? És com ser assassinada i sobreviure.

Següent