Maul Tancat (II)

Anterior

2

Sadiki

Caminant dins de la seva oficina, la Guardiana Sadiki Blirr va passar la seva mirada pel banc d'holopantalles que recorria la longitud de la paret com un jurat d'ulls acusadors. Un parell de les pantalles estaven dedicades a la vigilància, mostrant diferents àrees de la presó, el menjador, la plataforma mèdica, el laberint de vestíbuls, túnels, i passadissos que es ramificaven com ràdios de la vasta galeria oberta on els reclusos s'apinyaven abans i després dels enfrontaments.

La majoria de les pantalles, però, representaven trucades entrants que l'esperaven, una cua de converses d’HoloRed amb corredors d'apostes, buròcrates, i els caps de diverses associacions de joc, totes sense dubte en resposta al combat de l'última nit.

–Bon dia, Guardiana, –va anunciar animat el droide administrador 3D-4 mentre Sadiki creuava l’oficina–. Com ens trobem aquest matí?

–Vivint un somni. –Ella es va acomodar darrere de la consola central, on el caf del matí ja li estava esperant. Inclinant-se cap endavant, ella va introduir el codi biomètric perquè aparegués el seu programa del matí, observant les vívides franges de dades passant per les pantalles davant d'ella–. Posa l’holovídeo de l'enfrontament de l'última nit, vols?

–Per descomptat, –va respondre 3D, i girà el cap cap al munt de trucades en espera–. No obstant això, com pot imaginar, ja tenim diversos representants dels casinos i de la Comissió de Joc que estan extremadament interessats en...

–Poden esperar.

–Potser hagi de recordar-li també la reunió matinal amb...

–Gràcies per la dada, –va dir la Sadiki sense alçar la mirada–. Està preparat l’holovídeo?

–Segur, –va dir crispat 3D–. Vol que el reprodueixi des del principi?

–T’importa tant?

–No del tot. –El droide administrador havia estat treballant amb ella durant tres anys, i la seva pura ignorància al seu sarcasme era un dels seus trets més adorables. Trinà i va girar, i els seus holoprojectors dedicats es van encendre, ja fent subtils ajustos d'amplitud i modulacions de fase per millorar la imatge. Darrere del seu escriptori, Sadiki es va recolzar, va alçar els seus peus, i va prendre un glop de caf mentre tota la paret de la seva oficina s'omplia amb l'enregistrament del combat de l'última nit.

Aquesta seria la tercera vegada que el veia.

Hi havia esdevingut un hàbit veure cada enfrontament almenys dues vegades: un en directe, mentre succeïa, i després més tard, amb un ull més analític per les forces i debilitats dels lluitadors individuals. El que havia descobert després centenars de combats era que de vegades, després de repetides visualitzacions, el propi combat emergiria com algun tercer organisme, una mica més gran que qualsevol dels combatents, un tipus de presència composta, teixida a força de suor, desesperació, i potser elegància inesperada, amb una personalitat pròpia.

L'antic campió de l'última nit havia estat una espècie particularment monstruosa que l'algoritme de reconeixement més sofisticat de la presó no havia estat capaç d'identificar. Dos metres d'alt i creuat de cicatrius rituals, portant algun tipus de bastó vivent i poc més, el reclús havia arribat aquí a la Sub Rusc 7 sis mesos estàndard abans amb un enviament d'altres convictes, dos dels quals ja havien estat despatxats durant el trànsit. Des d'aquella vegada, la cosa havia desafiat tot intent de classificació. Hi havia grinyolat i parlat en una llengua que cap d'ells reconeixia, i sistemàticament massacrava a tot el que s'enfrontava a ella. Alguns dels guàrdies pensaven que era una dona.

D'altra banda hi havia el reclús nouvingut: un zabrak calb i musculat, pell vermella, cobert de tatuatges negres i una corona de deu banyes vestigials. Fins i tot ara, després de repetides visualitzacions, Sadiki no podia treure-li els ulls de sobre. En els últims moments, quan el contrincant va destruir el bastó-serp, literalment estripant el seu cap i alimentant amb ell al seu oponent, va sentir una tremolor fosca d'excitació que no havia experimentat en anys. Era, va suposar ella, la mateixa fascinació primitiva que mantenia als jugadors de tota la galàxia apostant milions de crèdits mentre es reunien per observar les holotransmissions en directe dels enfrontaments.

Quan la lluita va acabar, va congelar l’holo a la cara del nou campió, la seva pell roja i els seus ulls grocs tornant-li la mirada. En mirar-lo, va fer un glop al seu caf pensativa.

–Va recuperar la seva dent, –va dir finalment.

El cap de 3D va girar cap a ella.

–Perdoni?

–El nostre nou campió. Abans de matar el seu oponent, va recuperar la seva dent.

–Potser és un costum per a la seva espècie el...

–Com es diu? –va preguntar ella–. El nou reclús?

–El presoner 11240? –va preguntar 3D–. Ja m'he pres la llibertat de pujar totes les dades rellevants al seu panell.

Sadiki va introduir els números a la consola davant d'ella, observant l'arxiu del seu nou campió va passar per la pantalla, deia:

reclús 11240

Data d'entrada: 01102211224

Nom: Jagannath

Espècie: Zabrak

Gènere: Home

Alçada: 1,75 metres

Massa: 80 kg

Ulls: Grocs

Pell: Vermella

Ocupació Prèvia: Mercenari

Acusat de: Assassinat

–Això és tot? –Sadiki va baixar el cursor, però la pantalla estava en blanc–. On està la resta?

–No hi ha més.

–D’on va venir? Pot algú almenys dir-me això?

–Va ser detingut en una batuda de rutina en les colònies mineres de Subterrel, on les autoritats locals el van identificar per una acusació destacable d'assassinat. Els treballs de cultiu inicial de laboratori i sang encara estan pendents. –El droide clicà i va girar cap a ella, els fotoreceptors brillant–. Fins ara ha eludit qualsevol classificació més detallada. Voldria que ordeni una revisió psiquiàtrica completa?

Sadiki ho va considerar abans d'agitar el seu cap.

–No. Encara no. Per ara vegem quant dura. No seria el primer que arriba aquí fent molt de soroll i s'esvaeix ràpid.

–Per descomptat, –va dir 3D–. Si no hi ha res més, tinc al Comissionat de Joc Chlorus per a vostè. I a Eamon Huang del casino d’Ando Prime. Amb qui voldria parlar primer?

–Chlorus? –Sadiki es va trobar a si mateixa estenent el braç cap amunt instintivament per comprovar el seu reflex a la pantalla més propera, passant els seus dits pel serrell–. Passa-me’l.

–Molt bé.

L’holovídeo va canviar a una imatge de mida real d'un home humà de pèl platejat, d'aspecte distingit amb una capa d'estam de doble cara que baixava suaument fins als seus turmells. Dragomir Chlorus tenia almenys seixanta anys, però amb els seus ulls color oliva, la seva cara bronzejada gairebé tropical semblava vint anys més jove, fins i tot amb les celles arrufades amb les línies d'impaciència que portava ara.

–Comissionat, –va dir la Sadiki, alçant la seva tassa en una salutació burleta–. Té un aspecte elegant com sempre. Un dia haurà de dir-me el seu secret per no envellir mai ni un dia. És per la seva dieta?

–Sí, –va dir Chlorus secament–. He eliminat tota la xerrameca gratuïta de la meva dieta. –Aquest nas arrufat famós es va tornar més profund, dibuixant profunds parèntesis a cada costat de la seva boca–. Ara, confio que això s'ha ocupat prou dels afalacs entre nosaltres?

–Mmm. –Sadiki va xarrupar el seu caf i assentint–. Aparentment així és.

–Bé. M'ha tingut esperant força temps Guardiana, i malgrat el que pugui haver escoltat, la galàxia no es mou al seu voltant.

–Tristament, no. –Sadiki va somriure, les celles alçades–. Però hi va haver un temps en què si, no?

Chlorus va parpellejar.

–Estic segur que no sé del que està parlant.

–És clar que no, –va dir ella, encara somrient–. Bé, doni’m un moment per posar-me la meva gorra de penitent, i llavors podrà dir-me el que he fet avui per ofendre les sensibilitats delicades de la Comissió de Joc Galàctic.

–Aquesta no és una ocasió per a la frivolitat, Guardiana. Exactament quin tipus d'operació està duent a terme allà?

Les celles de la Sadiki es van alçar.

–Déu meu, estem formals aquest matí. –I llavors, doblegant les mans sobre l’escriptori–. Està bé. Bé, com sap, Comissionat, Sub Rusc 7 personifica una indústria profitosa de joc mentre que proveeix d'un valuós servei a milions de...

–Crec que podem saltar-nos la propaganda d'inversió. Vull saber d'aquest nou reclús del combat de l'última nit. I vull saber exactament quants crèdits va guanyar vostè quan va destrossar al seu oponent.

–Jo personalment?

–No es faci la tímida amb mi, –va deixar anar Chlorus–. Descobrirà que ni tinc el temps ni el temperament per això.

–Ai mare. I a mi que m'agradava pensar que ja havia descobert tot el que calia saber de vostè. –Baixant el cap, Sadiki li va mostrar la seva mirada més innocent. Suposo que els seus constituents no van estar satisfets amb el resultat de l'enfrontament?

–Per dir alguna cosa, –va dir Chlorus–. I aquest matí has ​​tingut als corredors d'apostes i casinos de cada planeta del Nucli tirant-se dels cabells per aquest negoci. Francament, no els culpo. El seu campió regent, fos el que fos aquesta cosa, estava afavorit per un gran avantatge extravagant. Hi havia guanyat sis combats seguits. Però aquest zabrak va derrotar-lo fàcilment.

–Ell va superar les estadístiques, –va dir la Sadiki, i va arronsar les espatlles–. És pel que en diuen una victòria sorpresa.

–Haig de recordar-li, –va dir Chlorus–, com de sovint que això ha ocorregut recentment a les seves instal·lacions?

–Esperi un moment. –Sadiki es va inclinar cap endavant–. No estarà suggerint que vam gaudir d'un avantatge injust?

–Mai...

–Com vostè sap, el meu germà i jo vam determinar les probabilitats de cada combat per un algoritme únic basat en l'historial de combats, pes, registre criminal, i tot tipus de factors mitigants, les especificacions estan disponibles per als nostres milions de subscriptors. Si aquests elements individuals resulten en una victòria o no, per descomptat, mai és gens segur. –Ella va arronsar les espatlles de nou–. Que és pel que es considera un joc.

–Tot i així la casa sempre guanya.

–Com ho fan milions d'altres. –Ella el va mirar amb suspicàcia–. És un negoci, Comissionat.

–Un dementment profitós.

–És això una pregunta?

Chlorus es va aclarir la gola.

–Des del seu començament, -va dir ell-, no hi ha dubte que Sub Rusc 7 ha gaudit d'una popularitat sense precedents entre la comunitat de joc...

–Està bé que ho digui.

–Però en aquest punt li recordo que estigui alerta del fet que hi ha un nombre creixent de propietaris de casinos, banquers galàctics, i...

Chlorus va vacil·lar.

–Particularment en el breu període en què els sindicats del crim que controlen l'activitat del joc en la Vora Exterior, tots ells s'han adonat de com de regularment que vostè programa les probabilitats i llavors procedeix a derrotar-les.

–De quins sindicats estem parlant, exactament? –va preguntar la Sadiki–. I no és això algun tipus de cosa que realment està més enllà de la seva influència?

–No m'està escoltant.

–Oh, –va dir la Sadiki–, crec que si. Li preocupa que la Comissió doni la cara davant els seus amiguets del CBI[1] i elevi la seva reputació personal en ser dur davant la corrupció i el crim organitzat. La qual cosa respecto. Però difícilment crec que necessiti amenaçar-me amb subtileses...

–Subtileses? –Chlorus es va inclinar lleugerament cap endavant, i la seva veu es va suavitzar, tornant-se gairebé gentil–. Sadiki, vaig a detenir-la aquí mateix. Conec la seva proclivitat pel comportament poc ortodox, però per respecte a la nostra història compartida, vull que consideri això com una advertència d'un amic. –Ell es va aturar, va sospirar com un home a punt d'aixecar un pes particularment insuportable, llavors es va recompondre i va continuar–. Si Sub Rusc 7 està utilitzant informació interna per les seves pròpies apostes, llavors vostè de tota la gent hauria de saber que la Comissió de Joc és l'últim que ha de preocupar-li.

–Què vol dir, exactament? Tindré a una munió de vigos del Sol Negre apareixent i llançant el seu pes sobre la meva presó? –Ella va riure entre dents–. Respectuosament, m'agradaria veure'ls intentar-ho.

–No exactament el Sol Negre.

–Qui, doncs?

Chlorus va fer una mirada inquieta a la dreta, a algú de fora de la pantalla que no podia veure.

–He dit prou. Adéu, Sadiki.

–Esperi un segon...

Però la seva cara s'havia anat. Chlorus ja havia tallat la transmissió. Inclinant-se cap enrere en el seu seient amb un sospir, Sadiki va estendre el braç cap al seu caf, només per trobar que s'havia refredat.

–Encantador. –Ella va mirar al voltant de l'oficina buscant al seu droide–. 3D, si us plau, pots escalfar això, i esbrinar a qui se suposa que he de calmar ara?

–Crec, –va dir una veu des de l'entrada–, que aquest probablement sóc jo.

Sadiki va mirar al muun alt i prim que va semblar haver-se materialitzat sense advertència en l'escotilla oberta de l'oficina. Ella va mirar amb certa consternació resignada que anava vestit en un signatari abillament fiduciari Pal, una túnica verda de coll rodó, pantalons ajustats, i botes. L'uniforme li deia tot el que necessitava saber sobre qui era i, amb tota probabilitat, per què havia vingut.

Amb un somriure fred, es va aixecar de darrere del seu escriptori.

–Ho sento, ens coneixem?

–Vesto Slipher, –va dir el muun–. Del Clan Bancari Intergalàctic. Hem parlat abans per holotransmissió, però mai he tingut el plaer d'una trobada cara a cara.

–Bé. –Ella va permetre que el somriure es contragués lleugerament en les comissures dels seus llavis.

–Sempre és un plaer rebre una visita inesperada del CBI.

–De veritat? –El somriure d’Slipher va igualar el seu–. La seva expressió em diu una altra cosa.

–Oh, no s'ho prengui personalment. Ha estat aquest tipus de matins. –Sadiki mirà a 3D, llavors de nou a Slipher–. Està en el meu programa?

–Vaig tractar de dir-li... –va començar a protestar el droide, però Slipher simplement va somriure.

–Preciosa, –va dir el muun, amb una civilitat infinita–, estic al seu programa.

Següent

---

[1] Clan Bancari Intergalàctic.