Maul Tancat (XXVIII)

Anterior

28

SUBMERGIT

Per quan Maul va caminar de tornada des de la planta de fabricació fins a la galeria principal, la resta de la població de la presó ja estava de camí al seu tancament. Les alarmes udolaven més fort aquí, el rellotge descomptant. Sostenint-se el lateral on el varactyl li havia colpejat, es va obrir pas a empentes a través de les rajades de reclusos d'olor nauseabunda, tallant un camí pel passadís que portava a la seva pròpia cel·la. Caminant cap a dins, va trobar un guàrdia aquí.

–Ei, Dent, –va dir el guàrdia–. Benvingut a casa.

Era Smight, el jove OC que havia estat empenyent el canó del seu blàster contra la columna d'en Maul de camí a l'oficina de la Guardiana.

Però semblava diferent ara... hi havia quelcom nerviós en les comissures de la boca, una espècie recargolada de depravació químicament augmentada que Maul no havia vist en el jove OC abans d'ara. Els seus ulls brillaven amb la mirada perduda davant els llums encastats. Maul es preguntava si el guàrdia estava en alguna cosa, si s'havia pres brillestim abans de venir aquí, per evitar posar-se nerviós per quin fos el seu propòsit.

–Van a emparellar-te de nou, ja saps, –estava dient Smight, cruixint els artells mentre parlava. Li va fer una mirada al crono del seu canell–. En uns dos minuts.

–Llavors serà millor que surtis de la meva cel·la, –va dir en Maul.

–Amb pressa, eh? Tens algun lloc on necessitis estar? –Es va burlar el guàrdia i va posar els seus ulls sobre la ferida oberta al flanc d’en Maul–. Potser no hauries d'haver estat forcejant amb aquest varactyl, eh? El combat encara no ha començat i ja estàs sagnant.

Maul no va dir res.

–El que em recorda, –va afegir Smight–. La Guardiana em va enviar aquí dalt amb una cosa especial, només per a tu. –Agafant el seu cinturó, va treure un parell de cadenes de brides, nylacer, com les que havien usat amb el wampa–. Pren seient.

Maul es va asseure al catre i Smight va posar les brides al voltant dels seus turmells, estrenyent-les als pals d'acer que li ancoraven a terra. Quan va acabar, li va donar a Maul una última mirada, salvatge.

–Quin problema hi ha? No tens cap ocurrència a dir?

–Hauries de tenir més cura amb el que fiques en el teu cos, –va dir en Maul.

–Què?

–Espècia. Et matarà. Si no ho faig jo primer

La cara d’Smight va semblar encongir-se amb hostilitat.

–Que tinguis un bon combat, –va dir ell, i va sortir caminant, mentre l'escotilla es segellava darrere seu.

Maul no es va moure. Les alarmes de fora s'havien detingut. Hi va haver un llarg silenci, anticipant, i llavors un so de cruixit metàl·lic sobtat que semblava venir de tot arreu alhora mentre la pròpia presó començava el procés de reconfiguració.

Ara esbrinaria si Izhsmash havia estat capaç d'aconseguir el que li havia demanat. Les brides li ho farien més difícil, però no impossible. No hi havia res a fer excepte esperar.

La cel·la es va llançar en moviment. Girà i es balancejà a la dreta, es va llançar cap amunt un cop més, i es va bolcar de cap a peus 180 graus, deixant-li penjant cap per avall pels agafadors i les brides en els seus turmells. Altres cel·les s'estaven movent al voltant de la seva; podia escoltar el soroll del seu pas. A certa distància, la seva va rotar de tornada a la seva posició original i es va aturar, els panells de la paret i el sostre ajustant-se i estrenyent-se al seu voltant.

Maul va escoltar buscant sons a l'altra banda de la paret. La llista de reclusos no li havia dit de quina espècie era Rook. Què podia ser aquesta vegada? Un grunyit? Un rugit? Una veu humana?

No va escoltar res. Va mirar a les parets al seu voltant. La cel·la no se sentia més petita. Però alguna cosa havia canviat, tota l'habitació estrenyent-se al voltant d'ell d'una manera gairebé imperceptible.

Segons més tard, la cel·la va començar a omplir-se d'aigua.

Va arribar plovent sota una canonada al sostre, un raig fred com el gel de líquid gris que li va amarar a l'instant mentre xipollejava pel terra de metall i començava a entollar-lo al voltant de peus i turmells. Des d'on estava assegut, Maul va mirar amunt a la canonada amb molèstia però sense cap sensació real de sorpresa.

Alçant-se en tota la seva alçada, va tirar de les brides que li lligaven al catre, sabent ja que no cedirien. Va agafar el catre i va tirar. Els pals d'acer no es mourien tampoc, no és que ho hagués esperat. De moment, semblava que anava a lluitar des d'aquí.

L'aigua s'havia elevat per sobre dels seus genolls i estava arribant-li a la cintura. Tota la cel·la semblava estar rajant sobre ell, i l'acústica de l'habitació hi havia començat a canviar, destruint els ecos i deixant només un rugit continu, discordant. Estava passant tan ràpid que se sentia menys com si l'aigua estigués caient i més com si ell s'estigués enfonsant en ella.

Podia sentir el pur pes del tonatge del líquid pressionant al seu voltant, alçant-se per embolicar-li pit i espatlles, i llavors pujant més alt al voltant del seu coll. Inclinant cap enrere el cap, va exhalar i va observar el seu alè alçar-se en un núvol visible. La temperatura de la cel·la havia baixat vint graus en dos minuts. Va sentir els dos cors accelerant-se, bombejant sang a les seves extremitats, preparant-se per al que vingués després.

On era Rook? Anava a venir? O havia fracassat Izhsmash en hackejar l'algoritme com ell havia demanat?

Va fer una altra mirada al que quedava dels seus voltants. La cel·la s'havia enfosquit, com si les pròpies llums haguessin estat engolides per la inundació.

Agafant alè profundament, saturant els seus pulmons amb tant oxigen com podia, Maul va llançar el seu cap sota la superfície, aclimatant la seva visió a la viscositat tèrbola de sota. Al principi no va veure res. Els llums brillaven lleument des de les parets submergides, boiroses en les profunditats. No podia veure res més aquí baix.

Encara no.

Va sorgir a la superfície de nou, tan alt com els lligams li permetien alçar-se. L'aigua estava gairebé per sobre del seu cap, deixant només una capa prima, contreta d'oxigen estancat sobre la superfície. Va baixar de nou, i quan va alçar el cap, el nivell de l'aigua s'havia elevat fins al sostre. Hi havia un centímetre o dos d'aire a la part superior.

Maul el va succionar, sentint-lo desaparèixer contra els seus llavis.

Per la cel·la, va sentir la baixa reverberació grinyolant d'una escotilla obrint-se sota l'aigua. Ell va baixar però no va veure res.

Un instant més tard, sota la superfície, alguna cosa va tocar-li la cama. Encongint els ulls en les profunditats, Maul va entreveure un parell d'ulls negres bulbosos, vidriosos, tornant-li la mirada.

Un instant més tard, colpejà.

Següent