Fúria (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

El petit lliscant personal, amb Caedus als controls, es va llançar pel passadís principal de l'Ànakin Solo, causant que membres de la tripulació, pilots uniformats i observadors civils saltessin fora del seu camí maleint. Al seient del passatger, amb el cinturó subjectant-la fortament, Allana reia, una rialleta de nena sortida de la seva gola que Caedus podia sentir fins i tot per sobre del rugit dels repulsors.

Ordinàriament ell hauria estat encantat. Ara simplement estava alarmat. I seguiria així fins que estigués fora de l'Ànakin Solo i lluny del que fos que la Leia havia portat a bord.

I tampoc podia anar-se’n en els vehicles que més coneixia i en els que més confiava, la seva llançadora i l’InvisibleX de la Tahiri. Estaven en l'hangar amb el iot de la Leia. Així que va córrer cap a l'hangar principal de caces estel·lars. Agafaria alguna cosa ràpida i ben defensada, i es mantindria prou allunyat de l’Ànakin Solo perquè Allana romangués fora de perill si una bomba detonava a bord.

No hi havia oblidat les seves negociacions amb la capitana Hoclaw, però ja no eren importants.

Es va ficar de costat en una rampa de vianants que baixava, causant que mitja esquadra d'infanteria es llancés per sobre d'una barana per esquivar-lo. Allana va riure de nou.

Ell la va mirar i va forçar un somriure.

-Et diverteixes?

-Molt. Puc conduir?

-La propera vegada, petitona.

Finalment, allà estaven: les portes dobles que portaven a l'hangar principal de caces estel·lars. Es van obrir davant la seva aproximació. Ell va entrar rugint, apartant als mecànics que estaven dempeus a cada costat de la porta en obrir una mà. Va mirar als grups alineats de caces estel·lars, vells i nous, coneguts i experimentals, i va girar cap a la línia de diversos de la sèrie TIE.

Un en particular, un disseny experimental, va atreure la seva mirada. El prototip Caça de Reconeixement TIE, conegut amb el sobrenom de Borrós pels pilots de l'AG, s'assemblava al vell bombarder TIE, amb un perfil baix, ales de panells solars corbades i dos fuselatges muntats a cada banda, fent que la nau semblés curiosament com un parell de macrobinoculars muntats entre un parell de mans corbades. A diferència de la situació del bombarder original, la beina del costat de babord del Borrós tenia els aparells electrònics, portant un hipermotor d'última generació, ordinadors d’astronavegació, un generador d'escuts, sistemes de suport vital i sofisticades contramesures electròniques. Era el més semblant a un InvisibleX que sortia de Sienar, el seu fabricant. Aquest Borrós estava pintat de negre, sense decoració excepte pels petits símbols de l'Aliança Galàctica en les ales exteriors.

Caedus frenà fins a parar al costat del Borrós i estava deixant anar a l’Allana quan un mecànic va córrer cap a ell.

-Puc ajudar-lo, senyor?

Caedus va aixecar l’Allana per treure-la del seu seient.

-Vaig a treure el Borrós.

-Uh, sí, senyor, però el capità Olavey farà un vol de prova en quinze minuts, un escombrat prop de la força d'atac de la Confederació...

-Posposi-ho. -Sense esperar una escala d'abordatge, Caedus va saltar sobre del Borrós i va aixecar l’escotilla-. Omplirà els papers per mi.

-Sí, senyor.

El comunicador d'en Caedus va xiular. Curosament va baixar fins a la cabina amb l’Allana, va tancar l'escotilla i es va col·locar al seient del pilot abans de respondre.

-Sí?

Era el seu oficial superior.

-Senyor, setze esquadrons de caces han sortit de l’hiperespai. Es dirigeixen cap a nosaltres a tota velocitat. Les naus capitals de la Confederació també s'estan movent.

-Comuniqui’s amb l’almirall Limpan. Digueu-li que porti la seva força d'atac ara. Llanci tots els caces de totes les naus. -Mentre parlava, Caedus va encendre el Borrós i va mirar mentre feia les comprovacions de prevol abreviades -. Moveu l’Ànakin Solo cap a la rereguarda de la nostra formació i no, repeteixo, no aixequi els nostres escuts fins a l'últim moment possible o fins que els diagnòstics que s'estan fent diguin que és segur, el que sigui abans.

-Sí, senyor.

-M’estic enlairant ara.

Amb Allana a la falda, Caedus va acabar de cordar-se l'arnès de seguretat sobre els dos i després va activar els repulsors del Borrós. En la seva pressa, va causar que el vehicle gairebé saltés del sòl de l'hangar.

Les alarmes van omplir l'aire i de sobte els mecànics estaven per tot arreu, corrent cap als esquadrons de caces de l'hangar, preparant-los per la imminent arribada dels pilots. Les barres lluminoses que envoltaven les portes de l'hangar principal a terra es van encendre, significant que el camp contenidor d'atmosfera havia estat activat. Les pròpies portes van començar a retirar-se, revelant el camp d'estrelles de sota.

Caedus no va esperar que acabessin d'obrir-se. Es va escorar de costat i es va deixar caure a través del portal mig obert, provocant un xiscle de delit de l’Allana.

I llavors era fora, lluny de l'explosió amenaçant per a la vida que estava segur que l’Ànakin Solo representava. Caedus va respirar més fàcilment durant un minut. A fora, envoltat pel buit extrem, amb caces enemics i naus capitals corrent en la seva direcció, almenys ell se sentia segur.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO, HANGAR PRIVAT D'EN JACEN SOLO

La Leia va marxar a través de les portes i Jag va prémer una sèrie de botons en el teclat al costat d'ells, tancant-les i assegurant-les.

Han, visible a través dels finestrals de la cabina del Comandant de l'Amor, va fer un gest amb la mà i després la veu va cruixir pel comunicador.

-Amor meu, puja a bord. El tenim i és hora de volar.

La Leia va utilitzar un esclat de velocitat augmentat per la Força i es va llançar per la rampa d'entrada del iot. Va sentir a Jag donant-se pressa en el seu deixant. Zekk estava dins de la cabina principal del iot, preparat per segellar l'escotilla de sortida. La Leia es va moure cap endavant, cap a la cabina on Han ocupava el seient del pilot i Jaina el del copilot.

La Leia es va deixar caure a la cadira del capità, que Lando havia ocupat antigament.

-Estem a l'espai profund al voltant de mig camí entre Coruscant i Corèllia. Jacen està ocupat parlant amb els corellians. Ara podria ser el moment per anar-nos-en.

Han mig es va tornar i va inclinar el cap cap a un costat.

-Potser, potser no. Ja han intentat tancar-te, tancar-nos i despressuritzar aquest hangar. No volen que marxem. La pregunta és: estan enfadats per al raig tractor o enfadats per al turbolàser?

-Bona pregunta. Però Zekk va desactivar el raig tractor. -Amb les maneres d'un vividor begut en una cantina, Leia va mirar al seu marit sense immutar-se -. Segur que pots ser més ràpid que uns quants vells raigs de turbolàser? Com l'última vegada a Kashyyyk?

En Han va arrufar les celles.

-En aquest cas, corda't bé el cinturó.

Els talons de les botes d’en Jag van retrunyir a la rampa d'entrada, seguida pel so de la rampa que s'elevava fins al seu lloc. Les orelles de la Leia es van taponar mentre el casc es va segellar per a l'espai.

I llavors es van sentir les paraules murmurades d’en Han, tot just audibles mentre ell encenia els motors.

-Et vaig dir que hauríem d'haver estat volant amb el Falcó...

La Leia va posar els ulls en blanc.

-En el Falcó, mai els hauríem persuadit que tu no estaves a bord.

Les següents paraules d’en Han es van perdre mentre les alarmes generals van començar a ressonar a l'hangar.

* * *

Caedus va portar el Borrós al voltant i per sobre de l’Ànakin Solo, donant-li una vista sense impediments de la nau i l'espai obert davant seu. Allana va parlar suaument amb apreciació de la vista de les estrelles i la nau.

Tot d'una hi havia més naus. Una línia blavosa es va convertir en les línies corbades i gracioses del creuer mon cal Bus Blau, nau insígnia de la Segona Flota de l'AG, davant i a estribord de la posició del Borrós. Altres naus capitals, un grup d'elles, van acabar els seus salts hiperespacials en formació al voltant de totes les naus que ja estaven en posició. Els caces estel·lars ara van començar a sortir del ventre de l'Ànakin Solo i els hangars de caces de les altres naus com escarabats-piranya sortint en eixam d'un niu acabat de danyar.

I si es creia als sensors del Borrós, els esquadrons de caces enemics i les naus capitals no estaven assumint cap formació amb la qual ell estigués familiaritzat. Romanien escampades, massa separades per reforçar les unes a les altres amb camps superposats de foc.

Ell va esbufegar. No necessitaria emprar la seva tècnica de meditació de batalla Sith per convertir això en una victòria grotesca per a l'Aliança Galàctica. La Confederació no podria haver muntat una pitjor aproximació que la que estava veient.

Una llum va aparèixer en el seu panell de comunicacions i va sentir la veu de l’almirall Limpan.

-Senyor, ens estic posant en una formació de diamant de batalla, sobreposant camps de foc per tractar amb el problema dels caces i aguantant aquí, atès que ells semblen ansiosos per fer tota la feina. A menys que vostè tingui ordres específiques.

-No, almirall. Ho monitoraré des d'aquí i potser ajudi en la defensa contra els caces.

I potser no.

-Això sembla un risc innecessari, senyor.

-Però és una oportunitat per provar les capacitats del Borrós.

-Sí, senyor.

La llum es va esvair.

La veu de l’Allana el va reprendre.

-Estàs treballant una altra vegada.

-Ho sento, petita. Ha sorgit una cosa.

Ell es va escorar cap a babord i va ascendir molt per sobre de l'altitud relativa del Bus Blau, activant les contramesures electròniques del Borrós mentre ho feia. En moments, estava ben lluny de la formació de l'AG i, esperava, sense registrar-se als sensors enemics.

Sota ell, l'avançada dels esquadrons de caces estel·lars de la Confederació va arribar a l'abast del foc dels seus companys de l'AG. Els làsers, petites línies de llum verda i vermella, van centellejar entre les dues forces. Les línies dels caces es van moure i es van trencar, dissolent-se en dotzenes de lluites.

Caedus va arrufar les celles. Curiosament, la força dels caces de la Confederació no s'estava obrint camí en la formació de l'AG i anaven darrere de les naus grans. Romanien en escaramusses en una gran bola de pèl just davant de la formació. Va negar amb el cap. Aquesta era la manera més extraordinàriament estúpida de perdre un atac sorpresa que havia vist mai.

Tot d'una, la veu del seu pare va ressonar a les orelles, paraules dites vint anys abans o més. Jacen, quan ets molt més llest que el teu oponent fins al punt que saps que no has ni tan sols de fer un esforç per vèncer-lo, és quan ell et somriu i et dóna la vibrodaga amb la qual t’acaba de treure el cor.

Caedus va negar amb el cap per desfer-se del record. El seu pare ja no tenia res a ensenyar-li.

Ara seria el moment perquè la bomba explotés. Però cap onada de foc va esclatar per la porta de l'hangar del casc de l’Ànakin Solo. Desconcertat, Caedus va negar amb el cap.

-Algú ha marxat.

La veu de l’Allana era feble.

-Què?

-Algú ha marxat. I altre més. S'estan anant.

Ara hi havia un món de dolor i por en la veu de l’Allana. Caedus es va inclinar cap endavant per veure el que podia de la cara d'ella i es va sorprendre de veure llàgrimes baixar rodant per les galtes. Però què...?

Llavors ell va saber la resposta. Ella era sensible a la Força. Els pilots estaven morint i ella estava sentint la disminució en la Força que acompanyava cada mort. Habituat com estava a la mort en combat, ell no li prestava més atenció de la que li prestaria a una brisa agitant el seu pèl. Però Allana estava experimentant cada esdeveniment com una petita punyalada de dolor.

Ell va dubtar, agafat amb la guàrdia baixa. Què podia dir-li ell a ella perquè el dolor desaparegués? Cap paraula calmant evitaria que ella sentís cada distant pèrdua i de sobte ell es va sentir impotent.

A BORD DEL COMANDANT DE L'AMOR

El senyal del comunicador de la Jaina va activar el receptor i el xip que Han i Jag havien plantat en la maquinària de la porta exterior. Una filera de llums d'advertència va fer un centelleig al voltant de les portes exteriors, indicant que l'escut d'atmosfera estava sent activat. Moments després les portes es van obrir, revelant un nombre de naus capitals destacant en el camp d'estrelles.

Han va inclinar la palanca de comandament cap endavant. El Comandant de l'Amor va lliscar cap a l'entrada i la seva proa va sortir a través de l'escut d'atmosfera.

Però Han no va incrementar l'accelerador per córrer cap a l'espai. Mentre el morro del iot va entrar en el buit, Han meticulosament va girar cap a babord, cap a la popa de l’Ànakin Solo. Deixant l'hangar, el iot va mantenir una distància de menys de dos metres amb el casc del destructor estel·lar, massa a prop perquè les armes de la nau el fixessin. No podien baixar tant i, fins i tot si poguessin, un tret clar destruiria el casc del iot i danyaria al propi Ànakin Solo.

La Jaina va assentir.

-Maco. Lent com una adolescent fent la seva primera prova per aparcar un lliscant... però bonic.

Han li va dirigir una mirada dura.

-Ara només hem de trobar el moment perfecte per anar-nos-en.

Següent