Fúria (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

KASHYYYK, BASE MAITELL, HANGAR DEL FALCÓ MIL·LENARI

Encara hi havia punts brillants davant els ulls d’en Han, just al centre del seu enfocament, provocats per la brillantor dels trets de turbolàser en els quals gairebé s'havia ficat volant. Havia de fer una ullada i moure’s a través de la seva línia de visió, per poder-los envoltar.

Directament davant seu hi havia una vella taula de sàbacc amb una vora oxidada i una superfície llardosa. Una ampolla de conyac i un grup de gots descansaven sobre ella. Més enllà hi havia el Falcó Mil·lenari, amb la rampa baixada, amb vehicles de serveis wookiee i naus espacials de la Confederació aparcades al costat d'ell. Les grans portes de l'hangar a què s'enfrontava el Falcó estaven obertes, mostrant la ribera, arbres que eren fràgils i diminuts per als estàndards de Kashyyyk i cels plens de boirina i núvols de fum atenuant la llum del sol. Altres edificis eren visibles en el costat més allunyat del riu, tots ells restes d'un espaiport abandonat feia molt que datava dels anys de l'ocupació imperial.

Els metges havien dit que els punts brillants desapareixerien en unes quantes hores. No és que això fos de gaire consol. Ell volia estar treballant en el Falcó ara, en aquest instant. Somrient momentàniament a la seva pròpia impaciència infantil, va aixecar el seu got i va prendre un altre glop del líquid que hi havia en ell. Li va cremar una mica mentre baixava, una calor suau i amb gust.

-Què passa?

Leia, asseguda a la llargaruda cadira de metall al costat de la seva, li havia vist somriure.

-Estava pensant que si has d’haver d'aguantar un permís forçat, hi ha pitjors formes de fer-ho que amb un bon conyac i la teva millor noia.

En la seva visió perifèrica va veure el somriure de la Leia, però el seu to estava lleugerament menys d'acord.

-Hi ha tantes coses que estan malament en el que has dit. Primer, no s'esmenta el licor abans que la teva esposa. Després hi ha tot aquest assumpte de la noia-dona, però això no és rellevant perquè clarament no pretenies mostrar indiferència o rebaixar. Però la frase la millor noia implica que hi ha altres noies...

-Les hi ha. Ara n’hi ha una -va apuntar-hi en Han.

Baixant de la rampa d'accés del Falcó estava la seva filla, Jaina. Tan diminuta com la seva mare, i tan bella, encara que amb trets més fins, havia heretat l'habilitat per a la mecànica del seu pare, com suggeria la seva actual forma de vestir, un mico esquitxat de taques de lubricant i fluid hidràulic. També havia heretat el do de la seva mare per a la Força, un fet testificat pel sabre làser que penjava del seu cinturó. Mentre baixava, es va netejar les mans en un oliós drap blau i llavors es va adonar que en Han l'estava mirant.

-Papa! Tot arreglat.

-Estàs fent broma.

La Jaina va negar amb el cap, després va agafar una cadira al costat de la taula.

-L’atac de l’Alema va provocar una mica de mal, però no va tenir molt temps per furgar a l’hipermotor abans que la mare la interrompés. Vaig reemplaçar un parell de peces, i vaig comprovar que tot estigués en verd. Voldràs treure’l i donar una volta o dos per provar-lo, espero.

-Això espero. Gràcies. -Va mirar la Leia de costat-. M'estic tornant més obsolet cada dia. Ni tan sols tinc ja que apedaçar el dany sofert en la batalla pel Falcó.

La Leia li va dirigir un somriure matisat amb malícia.

-Mai seràs obsolet mentre hi hagi gent que prefereixi les tàctiques i les peces a la manera antiga.

-És una pena que no puguis assotar a una Jedi.

Hi va haver un taloneig, i en Han va aixecar la vista per veure a Jagged Fel i Zekk baixant per la rampa d'accés.

Fel, fill d'un dels pilots de combat més celebrats de l'Imperi, i nebot d'un dels més celebrats de la Nova República, era un home ben musculat d'estatura mitjana, el seu pèl, la seva barba ben cuidada i el seu bigoti eren negres, i un floc blanc en la línia del cabell marcava una vella cicatriu en el cuir cabellut. Portava un vestit de vol negre. En una nit fosca, semblaria una cara i unes mans surant en l'aire.

Zekk, el company Jedi de la Jaina, era inusualment alt, amb el cabell llarg actualment trenat. Com la Leia, estava vestit amb roba Jedi senzilla.

Jag sostenia una pistola làser, amb el seu dit lluny del gallet, i mentre s'hi acostava li va donar la volta, oferint-la per la culata.

-La vaig trobar.

En Han va baixar la seva beguda. Va agafar la pistola, la va fer girar experimentalment i la va enfundar.

-Ara torno a sentir-me vestit. On era?

-Durant les seves acrobàcies, una escotilla sobre una de les càpsules d'escapament es deuria d'haver obert de cop. La seva pistola làser va caure dins, i l'escotilla es va tancar la següent vegada que es va redreçar.

-Gràcies. -Han es va tornar cap a la Leia-. En realitat, podria acostumar-me a això. Tenir als joves perquè facin tot el treball. Ei, que algú m’aconsegueixi una copa.

Zekk es va asseure a la quarta i última cadira, va agafar el got d’en Han d'on descansava i el va moure uns dos centímetres per apropar-lo al Han.

-La seva beguda, senyor.

-Bé, algunes tasques són més fàcils que altres.

-Llavors –La Leia es va fixar en els tres nouvinguts-. Hi ha alguna cosa? Algun signe de l’Alema?

Jag, encara dempeus, va negar amb el cap.

-Res. -La seva veu era pensativa-. Menys que res.

La Leia va arrufar les celles, desconcertada.

-Què vol dir això?

Zekk va apuntar amb el polze sobre la seva espatlla en direcció al Falcó.

-Alema no va deixar cap empremta. Ni fils de la seva roba. No hi havia cap cèl·lula de la seva pell en cap de les parets que vas dir que va colpejar.

En Han va arrufar les celles.

-Va Haver d’haver deixat empremtes en la meva pistola làser. La va atreure cap a ella amb la Força i la va agafar amb la mà. La seva mà esquerra-, va dir.

La veu d’en Jag era pensativa.

-Sí.

-Hi ha d'haver acceptat finalment les pròtesis -va considerar en Jag-. Encara que el costum és obtenir pròtesis idèntiques als teus membres originals, fins a cada lunar i cada espiral de les empremtes dactilars, això no és així a causa d'alguna irrompible llei de la cibernètica. Podria haver aconseguit recanvis sense trets identificadors.

La Leia va negar amb el cap, clarament poc feliç.

-Així que no hi ha res que provi que Alema hi va ser.

En Han va esbufegar.

-Res tret d'un hipermotor danyat i reparat.

-El que encara no és una prova. -Zekk li va dirigir a la Leia un encongiment d'espatlles a manera de disculpa-. Realment no tenim cap manera forense per distingir entre els talls de diferents sabres làser. Però per què necessites proves? Nosaltres et creiem.

-Perquè no estic segura de creure’m a mi mateixa en aquest punt. Ni tan sols vaig poder sentir-la en la Força. Només a Lumpy. Vull dir, a Waroo. -Leia va mirar al seu voltant amb culpabilitat, agafada in fraganti usant un sobrenom de la infància abandonat pel seu propietari. Afortunadament, Waroo no era a l’hangar-. Ni tan sols sé com va escapar.

-Tinc una idea. –La Jaina va arrufar les celles, pensativa-. Però és bastant estranya.

-Provem amb allò estrany. És molt millor que res.

Han va fer una pausa per omplir el seu got, llavors va moure l'ampolla en un gest de «en voleu una?».

Jag va assentir.

-Jo en prendré una.

Zekk el va mirar, sorprès.

-El Coronel Vida Sana accepta un conyac quan podria haver de volar més tard aquest dia?

-Qui és el que diu que necessito aprendre a afluixar abans de bloquejar-se permanentment fent una ganyota amb tot el cos? Em sembla a mi que va ser un Jedi alt amb massa pèl.

Jag va acceptar el got que li oferia en Han i li va donar a l'home gran un assentiment de gràcies abans de beure.

Jaina els va dirigir a Zekk i Jag una mirada d'advertència.

-Tornant a la conversa. En lloc de considerar que aquest atac de l’Alema sigui alguna tàctica nova, una nova peça del puzle, potser en realitat és una vella amb una nova capa de pintura.

La Leia es va inclinar cap enrere en la seva cadira, la qual va deixar escapar un grinyol metàl·lic.

-Escoltem-lo, petita.

-Recordeu quan Jacen i Ben van anar a l'asteroide de la Brisha Syo? Ben va haver de lluitar amb un malvat fantasma de la Mara.

Han i Leia van intercanviar una mirada. Han va arronsar les espatlles.

-Estàs dient que simplement vam lluitar amb un fantasma.

-Un fantasma no deixaria empremtes, pare. Un fantasma podria esvair-se instantàniament d'un vaixell de càrrega segellat.

En Han va negar amb el cap.

-Però la Brisha Syo està morta. La seva mare, Lumiya, està morta.

-Exacte, pare. Però estem rebent informes que l’Alema pilota ara una nau que s'assembla a una antiga esfera de meditació Sith.

En Han va mirar acusadorament a la seva filla i després a l'ampolla de licor.

-Brandy sagrat, m'has fallat. La meva filla està parlant i ja no puc entendre-la.

En Jag va somriure.

-Com el seu pare, ella és propensa a passar per alt alguns passos quan descriu el seu raonament. -Ell va fer un gest per fer callar qualsevol protesta de la Jaina-. Vol dir que l'únic Sith del qual tenim notícies en tot aquest embolic és la Lumiya i sabem que l’Alema ha estat associada amb ella. Alema probablement va heretar la nau Sith de la Lumiya. Què més va heretar? Potser alguna mena d’estranya tècnica de la Força Sith? –girà el seu got i va prendre un altre glop-. A més, no estic convençut que hi hagués fins i tot una Brisha Syo.

Va ser en Zekk qui es va girar per aixecar una cella.

-Què vols dir?

La veu de la Jaina era suau però insistent.

-Mantingues-te en l'objectiu, Jag.

-Em mantinc en l'objectiu. Discutiré això de la Brisha Syo més tard.

La Leia ho va considerar.

-Llavors per què estava veient a l’Alema però sentint a Waroo?

La seva filla va arronsar les espatlles.

-No ho sé. Però sospito que el teu instint de no matar-la va ser bo.

-Utilitzarà aquesta tècnica una altra vegada. I es tornarà millor amb la pràctica. -Jag va deixar el seu got buit sobre la taula, negant amb el cap a la silenciosa oferta d’en Han de tornar a omplir-lo -. Així que la nostra necessitat de trobar-la és més urgent que mai. Especialment a la llum del fet que és la sospitosa número u de l'assassinat de la Mara Jade Skywalker. No volem que el Gran Mestre dediqui més i més recursos a donar-li caça, no quan la guerra civil s'està tornant més sagnant, més complicada. Als Jedi se'ls necessita en un altre lloc.

Han va assentir.

-Llavors necessitareu la llançadora de... el coronel Solo. La que va fer servir en el viatge cap a l'asteroide.

Jag va semblar dubtar.

-Brisha Syo, o Lumiya, mai haurien permès que la llançadora deixés un curs recte de la localització de l'asteroide.

En Han va somriure.

-Només perquè ets jove no vol dir que hagis de ser estúpid, Jag. El més segur, ella hauria arreglat les coordenades en la memòria de la llançadora. Però busca més profundament en els registres de la llançadora. Quantitats de combustible cremat, al mil·límetre, per viatge. Durada en l'hiperespai per cada salt. Quantitat de temps després de deixar l'hiperespai fins que la llançadora va rebre senyal de l’hipercomunicador, al mil·lisegon, comparat amb quan va ser despatxat el senyal originalment.

Jag ho va considerar i va xiular una altra vegada.

-Necessitaríem algun poder de computació i desencriptació per processar aquesta classe de dades.

-Podem aconseguir-ho, fillet. Talon Karrde o Booster Térrik ens el donaran, si ningú més ho fa. Però primer haurem d'abordar... -Han va intentar evitar no fer una ganyota, però no va poder, no prou-. Abordem l’Ànakin Solo. Ens colarem a la llançadora del coronel. Sessió per fer plans?

Jag va assentir.

-En un parell d'hores. Pot trucar i aconseguir aquests ordinadors per a nosaltres. Tot el que necessitem és una mica de descans per als nostres cervells. Zekk i Jaina voldrien tenir una mica d'entrenament amb els sabres làser per quan assolim a l’Alema.

-Dues hores.

Han es va aixecar, es va inclinar per besar la seva dona, i va marxar cap al Falcó, sentint-se lleugerament millor del que se sentia quan la xerrada havia començat. Millor perquè les coses tenien ara més sentit, millor perquè ara tenia una direcció a prendre.

Llavors, amb la visió que fins i tot li fallava, es va ensopegar amb el final de la rampa d'accés i es va recordar que no tot havia tornat a la normalitat encara.

La Jaina i en Zekk van marxar moments després. La Leia es debatia entre si anar amb ells i tenir algun entrenament addicional, però va decidir que havia tingut prou feina amb el sabre làser per un dia.

Jag va mirar un moment la cadira d’en Han i després es va asseure en ella. Va mirar a la Leia, amb la seva postura típicament rígida.

-No li digui a ningú que estic fent això.

-Fent què?

A poc a poc, metòdicament, es va inclinar cap enrere en una postura de deixadesa pròpia d’en Han Solo. Quan l’esquena va estar anivellada contra l’inclinat suport de la vella cadira, va posar el colze a sobre de la taula i va recolzar el cap a la mà.

La Leia es va riure d'ell.

-Què et sembla?

-Tan malament, que tot just puc descriure-ho. Com se les ha arreglat el seu marit per no danyar-se l'esquena tots aquests anys?

-Tossuderia.

-Jaina la va heretar amb tota certesa. La tossuderia, vull dir. No la mala postura.

-Heretà la seva postura del meu costat de la família. –La Leia es va posar seriosa-. Què volies dir sobre no estar convençut que la Brisha Syo existís en realitat?

Jag va agafar aire profundament abans de respondre.

-No puc dir que tingui totes les habilitats d'un investigador de seguretat com Corran Horn. Però sospito de qualsevol que sembla tenir només un propòsit en la vida i llavors immediatament mor.

Ell va mirar a la llunyania, més enllà del Falcó, més enllà de les parets de l'hangar, més enllà dels núvols de fum i dels horitzons ardents de Kashyyyk.

-Ningú ha sentit mai parlar d'ella abans que aparegués a Lorrd. Hem estat capaços de seguir uns pocs dels seus moviments i tenim un únic missatge confús que suggereix que era la filla de la Lumiya. Va morir, d'acord amb Jacen, qui mai va lliurar un informe detallat del que va passar en l'asteroide i ja no està disponible per a ser interrogat. I l'única conseqüència de la seva mort sembla ser que va proporcionar una motivació a la Lumiya per estar a Coruscant, trencant la seguretat de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica i seguint a Ben, que podria o no haver matat a la Brisha Syo. Amb tota certesa ell no recorda fer-ho. Aquesta és la suma de la seva existència. –Allargà una mà amb el palmell cap amunt com per recollir una gota de pluja que queia-. No hi ha res allà. La gent tendeix a deixar més restes, més records. Sembla més com si fos una ficció. Una agent o una identitat alternativa de la Lumiya.

La Leia el va estudiar. Concentrat en algun lloc distant, Jag semblava no adonar-se de la presència d'ella i en els seus ulls la Leia va veure una desolació, un buit del qual no s'havia adonat prèviament.

-Jag, tu estàs deixant records.

Sorprès, ell la va mirar.

-Què?

-T’estaves comparant amb ella, oi? Amb Brisha Syo. Només et queda un propòsit i quan estigui fet et preguntes si simplement vas a esvair-te, sense deixar cap rastre.

L'expressió d’en Jag es va enfosquir. Va seure dret, la seva postura de nou rígidament militar.

-Trucs mentals Jedi.

-No estava llegint la teva ment, Jag. Només la teva cara.

Jag es va aixecar. La seva veu es va tornar cordial però impersonal.

-Necessito ocupar-me d'ordenar que construeixin algun equip especialitzat.

Va girar i va marxar a grans gambades de l'hangar, amb els talons de les seves botes ressonant.

Següent