Fúria (I)

Fúria

El llegat de la Força 7

Aaron Allston

Lluitant al costat dels rebels corellians, Han i Leia estan atrapats en una guerra contra el seu fill Jacen, que es torna més poderós i perillós cada dia que passa. Res pot aturar la determinació d’en Jacen per portar la pau amb una gloriosa victòria de l'Aliança Galàctica, malgrat el que això costi.

Mentre Luke plora per la pèrdua de la seva esposa i s’enfronta a la culpabilitat de matar la persona equivocada per venjança, Jaina, Jag i Zekk persegueixen l'autèntic assassí, sense ser conscients de què el culpable té poders Sith que poden confondre'ls.

Al mateix temps que Luke i Ben Skywalker lluiten per trobar el seu lloc entre el caos, Jacen, rebutjat pels amics i la família, llança un inesperat atac per rescatar l’única persona que encara li és lleial.

CAPÍTOL 1

SOBRE EL PLANETA KASHYYYK, A BORD DEL FALCÓ MIL·LENARI

El Falcó es va escorar sobre una visió de l'infern.

Directament per sota hi havia una superfície rodant de negres i grocs, vermells i taronges. Cap a l'est, la catifa de focs donava pas a un bosc condemnat. La línia entre les dues zones era irregular i incerta i fins i tot un parell de quilòmetres de distància, Han Solo podia veure alguns arbres individuals cremar a la vora, amb alguns d’ells explotant per la calor.

Cap a l'oest, l'aire superescalfat s'elevava una columna de quilòmetres de diàmetre, llançant fum cap amunt, cap a l'atmosfera, enfosquint el sol de mitja tarda. I era la columna de fum la que mostrava l'autèntic perill de la tempesta. Mentre aquesta columna s'elevava, atreia l’aire de totes direccions, avivant el foc constantment al seu voltant, alimentant la bèstia voraç que cremava fora de control.

Hi havia estat una vegada una vista constant d'arbres wroshyr i d’altres fullatges que s'elevaven cap al cel. Però uns quants dies abans, el destructor estel·lar Ànakin Solo, a les ordres d’en Jacen Solo, havia dirigit els seus turbolàsers de llarg abast a la superfície de Kashyyyk, concentrant el foc per provocar que quilòmetres quadrats del bosc explotessin en flames. Es pretenia que aquests trets fossin un càstig per als wookiees per donar refugi als Jedi i per demorar-se en lliurar-los a les Forces de l'Aliança Galàctica d’en Jacen.

I castigats havien estat. Els focs havien crescut fins convertir-se en tempestes de foc que estaven causant estralls fora de control des de llavors.

El Falcó va sortir disparat mentre lliscava sobre un corrent ascendent termal. Han el portà de tornada cap a un vol suau i anivellat, inclinant el cap per sentir algun so d’algun panell desprès o un pern solt pel moviment inesperat, però cap nou soroll s'havia afegit al catàleg de milers que coneixia de tot cor.

El panell de comunicacions crepità amb la veu de la Leia.

-Passada completada. He col·locat l'última balisa.

Han va enviar al vaixell de càrrega amb forma de disc en un angle marcat i va baixar cap al seu punt de reunió, un al voltant de dos quilòmetres fora de la zona de foc.

-Cap problema?

-Cap però vaig haver de fer algunes reparacions ràpides a una de les balises. I segueixo havent d’esquivar els rius d'animals voladors.

El Falcó s’elevà amb més força mentre una ona termal particularment ferotge li va colpejar i al moment ja estava fora sobre el bosc sense cremar. El terreny era ara més alt i els arbres eren moltíssim més baixos, cap d'ells per sobre del mig quilòmetre d'altura. Les prospeccions geològiques mostraven que el sòl era ara massa superficial per suportar wroshyrs de gran mida. Una cresta de pedra subterrània, que atrofiava els arbres, marcaria el punt on s'aturaria el foc, almenys en aquesta zona.

En Han va comprovar el panell de comunicacions, buscant el senyal que estava sent transmès per l'última balisa de la Leia, i es va concentrar en ella.

-Waroo! Prepara't amb el cabrestant.

Hi va haver un grunyit afirmatiu a través de l'intercomunicador. Han també va poder sentir-ho, més feblement, retrunyint pel corredor d'accés a la cabina. Waroo estava en l'anella d'atracament d'estribord, obert a l'atmosfera de Kashyyyk, a punt per recuperar la Leia.

Han es va permetre un breu somriure. Era bo tenir altra vegada un wookiee a bord del Falcó. Li recordava els vells temps, quan Chewbacca i ell eren joves i lliures de preocupacions, assumint que ser perseguits per caçadors de recompenses i forces imperials anticontraban no comptessin com a «Preocupacions».

I no era Waroo només un wookiee. Era el fill d’en Chewbacca. Un fill intel·ligent, un bon guerrer.

Si les coses haguessin estat diferents, si Jacen, el fill d’en Han, no s’hagués tornat de la manera que s'havia tornat, potser el Falcó podria haver estat d’en Jacen algun dia, amb Waroo un costat, una continuació del llegat murri d’en Han.

En lloc seu Jacen s'havia convertit en una cosa fosca, una cosa horrible, un líder autoproclamat determinat a imposar un control rígid sobre la galàxia. Hi havia conspirat, torturat, traït, assassinat i tot amb una confiança en la justícia de la seva causa que estava a l'altura de la d’un boig.

I encara que en Han intentava dir-se a si mateix que Jacen estava mort per a ell, que no res era excepte un estrany que portava la cara i el nom del seu fill, cada nova atrocitat que Jacen cometia encara agafava el seu cor com un puny de ferro i li estrenyia fort.

El panell de comunicacions xiulà per indicar que estaven prop de la font de la balisa. Han va inclinar l'arc per donar-li una millor visió del lloc que hi havia a sota. Va sentir un cop que vènia del costat d'estribord, seguit un grunyit de queixa i va tornar a somriure.

-Ho sento. No més maniobres sobtades. Ho prometo.

Els wroshyrs encara eren prou alts aquí per veure que el sòl del bosc fora un lloc profundament ombrívol i perillós. No hi havia cap clariana en la qual posar-se. Però era la Leia visible, amb les seves vestidures blanques contrastant rigorosament amb tota la verdor, dempeus sobre una branca superior com si passegés per una passarel·la de Coruscant, sense preocupar-se pels vents o per la força de la gravetat potencialment molesta. Ella li va fer un gest amb la mà.

En Han va posicionar el Falcó directament a sobre.

-D’acord, Waroo. Puja-la.

Un moment després va sentir el ronc de la càbria baixant la seva corda fins la Leia.

La tripulació del Falcó Mil·lenari estava a punt de cometre un acte, que sota altres circumstàncies hauria estat considerat tan horrible com el d’en Jacen de calar foc... Perquè els dos actes eren gairebé el mateix.

Un creuer de la Confederació en una òrbita planetària baixa aviat dispararia les seves bateries turbolàser als boscos, calant foc en algunes porcions d’ells. Però aquest atac seria quirúrgic, seguint precisament la línia de balises d’uns quilòmetres de llarga que la Leia havia plantat. Una vegada que aquesta línia estigués traçada, els turbolàsers l’ampliarien cap a l'est... i el Falcó i altres vaixells de càrrega que portessin escuma per apagar incendis, i els equips de bombers wookiees la controlarien al llarg del seu perímetre oest. Controlat el foc, una vegada que fora extingit, sols deixaria una cremada per què el foc avançava es trobés amb ella. I aquesta cremada seria massa ampla per què les espurnes portades pel vent la saltessin.

El foc acabaria aquí. I el Falcó i les altres naus continuarien creant tallafocs en altres llocs, envoltant el foc per tot arreu. Finalment, amb tot el seu menjar consumit, la tempesta de foc, la bèstia, moriria de fam.

Deixant enrere milions d'acres cremats i un planeta ple de cicatrius i embolicat en fum.

Han va sentir a la càbria aturar el seu rum-rum i, moments després, es va reprendre-, portant-li la Leia. Va sentir una onada d’alleujament. Sàvia que ella sola podia cuidar-se. Això no significava que ell no es preocupés cada vegada que ella s’interposava en el camí del perill.

Col·locà al Falcó en un curs cap a l'est suau, enviant-lo lluny de l'àrea del tallafocs, i va fer una comprovació per assegurar-se que les seves comunicacions encara estaven col·locades en la freqüència de la Confederació.

-Falcó Mil·lenari a Lillibanca. Les balises estan en seu lloc. Poden començar. Per la Nombre U, si no els importa, no per la Nombre Vint.

Va sentir una rialleta abans que la veu de l'oficial masculí de Comunicacions del creuer repliqués.

-Rebut, Falcó. I gràcies.

Llavors va haver-hi una nova veu, femenina, seductora i de to baix, des d’algun lloc proper darrere d'ell.

-Els teus sentiments et traeixen.

Sobresaltat per l'adrenalina, Han es va tornar de cop per mirar.

Dreta a l'entrada de la cabina hi havia una dona. Estava envoltada gairebé del cap als peus en vestidures negres. Només es veia la seva cara i era una cara bella, de pell blava i amb una expressió alegre.

El seu nom era Alema Rar i hi havia vingut a matar-lo.

En Han va desenfundar la seva pistola làser. Mentre ho feia, Alema va fer un gest, una floritura que apartà la seva capa del seu cos, i va allargar la mà esquerra mentre la dreta treia el seu sabre làser del seu cinturó. La pistola d’en Han, tot just fora de la seva funda, volà de la seva mà a la d'ella.

Han la va mirar amb la boca oberta. Ella no hauria d’haver estat capaç de fer això. El seu braç esquerre era inútil, se li havia deteriorat anys abans, però ara estava be.

Ella li va dirigir un sorollet semblant un "tsk-tsk”.

-Som una Jedi. Triem que no ens disparin. Ens han disparat abans. No és agradable.

Ella va deixar caure la pistola làser. Aquesta va ressonar amb un soroll metàl·lic en colpejar les plaques de la coberta.

En Han va posar una fanfarroneria que no sentia en la seva veu.

-I què? Què vas a fer? Matar-me parlant?

La seva ment va fer un repàs a tota velocitat de les armes i els recursos que tenia a mà. Incloïen una vibronavalla oculta, que no era de molta utilitat contra una Jedi com l’Alema, i una arma molt gran que rara vegada li havia deixat tirat.

-Anem a esperar fins que l'escarabat-piranya que tens per esposa pugui veure-ho i empenyerem el nostre de sabre làser través del teu cor. Ella podrà sostenir el teu cadàver i plorar. No seria això bonic?

-En realitat no.

Hi havia vegades en les quals era quelcom meravellós que en Han conegués el Falcó tan bé com el coneixia, que el conegués prou bé per manejar cada control, fins i tot si cada instrument estava cec o desorientat. Sense apartar la mirada de l'Alema, va allargar la mà cap endavant i va desconnectar el compensador inercial i el generador de gravetat artificial del vaixell de càrrega. Al mateix instant connectà els impulsors i tirà cap enrere de la palanca de control.

Portà al Falcó sobre la seva cua i va sortir disparat cap a l'espai. Amb el compensador d'inèrcia aturat, la sobtada acceleració el va aixafar contra la seva cadira. El seu cap s’omplí d'un inacostumat mareig.

L'expressió de l’Alema canvià d'una de bon humor a una de sorpresa d'ulls molt oberts mentre queia cap enrere. Han la va escoltar xocar contra la paret del corredor d'accés de la cabina. S’havia d’haver colpejat amb el corredor per on girava per allunyar-se cap a babord i la popa. Va sentir la seva pistola làser rebotant amb ella. Llavors sense haver-hi més cops ni rebots mentre l’Alema i la pistola làser rodaven pel forat que constituïa ara la corba de la paret.

Va haver-hi també unes repicadisses del riure de l’Alema.

Waroo, amb el seu pèl marró daurat brillant de taronja i vermell en el reflex del foc visible a través de l'anella d'atracada, estava justament pujant una Leia a bord quan el Falcó saltà, amb el seu morro sobtadament apuntat directe cap al cel ple de fum, i accelerant. Waroo i la Leia es van estavellar contra la mampara posterior del corredor just dins de l'anella d'atracament d'estribord. De cop i volta la mampara era el sòl i l’acceleració els va pressionar cap avall com una gran mà invisible.

La Leia es deixà anar de l'arnès de la càbria i va prendre alè per cridar-li. podria ell haver fallat en donar-se compte que la gravetat artificial del Falcó estava sense funcionar? Quan ho va sentir, el riure ressonant per les mampares i les plaques del sòl del Falcó.

Waroo es va posar dempeus, amb la seva gran fortalesa fent que semblés fàcil malgrat les diverses gravetats d'acceleració que tiraven amb força d’ell i va oferir un grunyit que sonava confós.

-Alema Rar. Està a bord. –La Leia es repenjà en la Força per augmentar la seva fortalesa física. Es va posar dempeus tremolosament, va agafar el seu sabre làser i el va encendre-. Anem-hi.

Amb les cames rígides, ella marxà diversos metres pel corredor de l'anella d'atracament cap a baix, amb la rampa que era el mitjà normal dels Solo d'entrar i sortir del Falcó constituint ara una bruta paret a la seva dreta. Va arribar a l'escotilla que portava cap al corredor principal del vaixell de càrrega, el passadís corb que oferia accés a tots els compartiments del Falcó.

Però entrar al corredor principal faria que caigués durant una distància considerable. Després de la paret corba del corredor, actuant com a sòl amb molta pendent, causaria que caigués dolorosament fins que arribés al forat que donava accés a l'ascensor de càrrega. En aquest punt, cauria uns quants metres més i s'estavellaria contra la mampara que separava els compartiments interns dels motors subllum. La seva habilitat gimnàstica i en la Força li permetria gestionar aquests moviments sense resultar ferida sota circumstàncies normals, però amb diverses gravetats més no estava segura.

L'ascensor de càrrega era probablement on l’Alema estava ara. Però la Leia tampoc podia estar segura d'això. El riure havia cessat i la Leia no podia trobar-la en la Força.

La Leia mirà per sobre de la seva espatlla cap a Waroo.

-Vés a la cabina. Allà és on l’Alema acabarà. Protegeix al Han. Vés amb compte amb els dards enverinats.

Waroo va grunyir un assentiment. Es va moure més enllà de la Leia, es va ajupir i saltar mitjançant el corredor principal, agafant-se amb dues mans a la cantonada que portava a un corredor lateral, cap als tubs d'accés a les torretes d'armes. Fins i tot contra les múltiples gravetats que tiraven d’ell, va grimpar fins que es va posar dempeus sobre la paret del corredor lateral, es va tornar per mirar de front a la Leia i saltà de nou cap ella, aquesta vegada agafant les vores de l'obertura de l'escotilla molt per damunt del cap d'ella: l'obertura que portava al corredor d'accés accés de la cabina.

La veu d’en Han va arribar pel comunicador de la Leia.

-Agafeu-vos, nois.

Encongint-se per l’anticipació, la Leia s'agafà a un dels dos costats de l'escotilla d'accés on estava dreta. Va sentir el rugit de queixa d’en Waroo.

El Falcó rodà, girant axialment i canviant de direcció simultàniament. Lluitant per mantenir-se en el seu Lloc, la Leia no va veure res canviant al seu voltant, però va sentir el so dels contenidors de càrrega, els mobles i les plaques de les parets i el sòl soltes sent llançades per l'interior del vaixell de càrrega i es va sentir desorientada.

Aviat va comprendre per què. Per sobre d'ella, les cames d’en Waroo ja no penjaven cap a baix. Estaven esteses a través del lloc on hauria d’haver estat el sostre del corredor. Això significava que el Falcó estava ara cap per avall. Mentre la Leia mirava, el wookiee trontollà cap a l'interior del corredor d'accés de la cabina. Ell estava fora de la seva vista, però ella encara podia sentir-lo queixar-se.

La Leia va fer una tombarella cap endavant, una caiguda que la portà fins al corredor d'accés principal. Va aterrar curosament de manera que no aixafés cap barra lluminosa, ni sensors, ni cap altre aparell muntat en el que hauria d’haver estat el sostre però que ara li servia de sòl.

Havia de trobar l’Alema. Però això no seria massa difícil, perquè l’alegre riure boig de l’Alema va arribar de nou fins a ella, distintivament des de la direcció de la popa del Falcó. Amb el làser sabre encès, es va moure acuradament en aquella direcció.

Davant cap a l'esquerra, cap per avall respecte la seva posició real, estava el lloc d’enginyer del vaixell de càrrega, amb la seva consola que permetia monitorar tots els sistemes a bord de la nau. Endavant a la dreta, la paret corba donava accés a l'ampla obertura que arribava a la sala de màquines, amb el seu accés a l'ascensor de càrrega, els hipermotors, els motors subllum i altres sistemes crítics.

D'aquella direcció, venia el so del brunzit un làser sabre, però era un to constant, una arma sostinguda recta, sense avançar ni maniobrar.

La Leia es va obrir un través de la Força, buscant la seva presa. Primer detectà a Waroo, després al Han, després a Waroo altra vegada...

Una altra vegada? Va obrir la boca per fer una pregunta pel comunicador, però el sabre làser de davant d'ella va començar a espetegar i xiuxiuejar mentre contactava amb una superfície de metall. La Leia va fer un jurament en veu baixa i de càrrega cap endavant.

Mentre girava la cantonada cap a la Sala de Màquines, va veure la seva presa. A la part més allunyada de l'ascensor de càrrega, Alema Rar estava al costat de la carcassa circular ampla de l’hipermotor. Sostenia el seu sabre làser amb dues mans sanes i estables mentre clavava la punta a la carcassa, fent saltar espurnes que van il·luminar la sala brillantment.

I estava dempeus a terra, al terra autèntic, amb els peus plantats sobre la superfície per sobre del cap de la Leia, com si la gravetat no importés.

Ella la mirà mentre la Leia entrava.

-Princesa! Vine a ajudar-nos a destruir l’hipermotor. Podem després tallar juntes els motors fins fer-los miques.

Cautelosa, la Leia avançà.

-Et tallaré a trossos primer a tu. Això em mostrarà com fer-ho.

-Primer tu...

Les paraules de l’Alema van ser interrompudes mentre el Falcó girava de cop i volta axialment, arrencant el sòl sota els seus peus i enviant-la a estavellar-se contra el sostre, llançant la Leia de cap cap a la mampara d'estribord.

Uns moments abans, Lumpawaroo s'havia agafat a les quatre cantonades de la porta de la cabina de mans i peus. Va grunyir en alt cap al Han.

Han va mirar al wookiee per sobre de les seves espatlles.

-No m'importa el que digués la Leia, torna allà i ajuda-la.

Grunyit.

-Tancaré l'escotilla de la cabina. Si torna l’Alema aquí, haurà d’entrar tallant-la, cosa que us donarà a vosaltres dos molt temps per arribar-hi.

Bram.

-Si et fa sentir millor, miraré cap a on sóc volant. -Han va tornar la seva cara cap endavant-. No és que no hi hagi molt més aquí dalt! I les alarmes de proximitat em faran saber si...

Les alarmes de proximitat van xisclar per l'alerta i el cel de fora dels finestrals de la cabina es va il·luminar tan brillantment que la visió d’en Han es va esvair fins a la blancor. Ell va creure sentir una cremada de sol instantània a la seva cara i les seves mans. Waroo va udolar.

Tancant els ulls, Han va fer un ris invertit cap a estribord. L'udol de queixa d’en Waroo va romandre constant. El wookiee no hi havia estat arrencat de l'obertura de la cabina.

Dins de què havia gairebé volat? Llavors Han ho va saber. El Lillibanca, en òrbita, havia començat el seu bombardeig de tallafocs i les maniobres d’en Han havien llançat al Falcó directe cap al primer tret.

Però cap a on podia anar ara? No es podia veure i qualsevol direcció podria enviar-li directament cap a, o fins a, el segon tret.

Qualsevol direcció llevat de dues.

Continuà el seu gir en l'arc cap a la dreta el més tancat que va poder, portant al Falcó en un gir de 360 ​​graus tan ràpidament que els puntals i reblons van grunyir queixant-se. Llavors quan només la seva experiència com a pilot li va dir que de nou estava en el seu curs original, tirà de la palanca de control cap enrere i va enviar el vaixell de càrrega directe cap amunt una vegada més.

Volant d'aquesta manera, no podia moure’s lateralment el suficient per ser assolit amb el segon tret. Estava momentàniament sa i estalvi.

Waroo no ho estava. L’udol del wookiee es modulà de la ràbia a la sorpresa. Han va escoltar-lo estavellant-se contra la mampara del passatge d'accés de la cabina i després va seguir el camí rebotant que abans havia seguit l’Alema mentre rodava pel corredor.

Va haver-hi un silenci momentani. Han es va encongir mentre visualitzava un Waroo sent catapultat cap al corredor d'accés principal. En un instant arribaria el so d’un gran cop de wookiee contra el metall...

El gir del Falcó va atrapar la Leia contra un corredor durant llargs moments. Ella va recórrer a la Força per ajudar-se a allunyar-se de l'empenta d'ell, resistint l’efecte centrífug, però va requerir tota la seva concentració. Això i la necessitat de mantenir un ull en l’Alema i una oïda en totes les coses de maquinària, efectes personals i, per tot el que sabia, personal rebotant contra les mampares per tota la nau central.

Alema no va estar tan entorpida pels moviments del Falcó. El gir la va atrapar durant un moment contra el sostre, però ara s’aixecà com si fora la gravetat adequada i constant.

Es va aixecar sobre dos peus sans, malgrat el fet que la Leia sabia que havia perdut la meitat d’un peu. Els seus trets eren joves i immaculats com quan la Leia l’havia conegut uns quinze anys estàndard abans.

La Leia es forçà a mantenir la veu baixa i calmada.

-Finalment vas invertir en algunes pròtesis, oi? I en una mica de cirurgia estètica per treure’t de sobre les arrugues facials, bosses, cicatrius...

-Res tan rústec. Ara simplement som immortals i eternes, com sempre hem merescut ser.

Alema aixecà el seu sabre làser en una salutació tradicional, en un gest de «Vine a lluitar amb mi».

El Falcó s’aixecà de nou sobre la seva cua. La Leia, enxampada amb la guàrdia baixa, va ser llançada cap a la part posterior de la sala de màquines, just més enllà de l’Alema, que no va trontollar.

La Leia girà el seu sabre làser en un arc defensiu, en un intent de bloquejar el cop que sabia havia d’arribar, però que no ho va fer. Alema merament va ballar per apartar-se. La Leia es va estavellar contra la mampara de popa, amb un impacte que li va enviar onades de tremolors a través dels músculs de la seva esquena, les seves espatlles, la seva espina dorsal...

Durant un breu segon va estar indefensa, doblegada pel dolor. Però l’Alema no va brandar la seva sarbatana per enviar cap a ella cap dard. Ni tan sols va provar un salt ràpid com el llamp seguit per un tall mutilador de la seva arma. Avançà lentament, caminant curosament pel sostre cap a la Leia.

Recuperant-se, la Leia va allargar la mà, un moviment sobtat que va enviar una onada d'energia de la Força cap a la seva enemiga. Alema merament trontollà sobre els talons i dèbilment va semblar divertida.

-T’estàs fent més feble? Potser és la malaltia de l'edat.

Hi va haver un so apagat de sotragueig i Waroo, girant com la joguina d’un nen, va sortir llançat cap a la Leia des del corredor principal.

La Leia es va retorçar per apartar-se i es va esforçar cap amunt a través de la Força, alentint la caiguda d’en Waroo. El wookiee es va estavellar contra la mampara al seu costat, Però suaument, no prou fort com per què es fes mal un ésser de la seva mida i fortalesa.

El somriure de l’Alema es va eixamplar. En un moviment maldestre i poc practicat, ella aixecà el sabre làser i carregà per moure’l cap a Waroo.

La Leia portà la seva pròpia espasa, interceptant l'atac aparentment poc practicat de l'Alema. Les seves fulles es van trobar, van ressonar i van deixar anar espurnes. Waroo va rodar per allunyar-se de les dues i es va asseure, movent la seva ballesta per treure-se-la de l'esquena i apuntant-la cap a l’Alema. L'arma, construïda resistentment per als estàndards wookiees, no semblava estar danyada.

-No!

La Leia el colpejà amb el seu peu mentre Waroo disparava. Ella impactà primer, donant-li un cop de peu cap enrere a l’Alema i va inclinar el seu propi sabre làser per rebre el tret de la ballesta. Aquest espurnejà en apagar-se de l'existència contra la fulla.

Sorprès, Waroo va oferir un ofès grunyit. Es va posar dempeus i ràpidament va tornar a carregar la ballesta. La Leia repenjà el peu per sota seu i va saltar cap a l’Alema, posicionant-se entre la twi’lek i el wookiee. Va rebre el següent cop de l’Alema, aquest tan convenientment ràpid i ferotge com el de qualsevol Jedi, abans que pogués tallar-li el braç dret, però no va pressionar l'atac.

-Waroo, no disparis. Quelcom va malament aquí. Confia en mi.

La Leia es va tensar contra la fulla de l’Alema, sense alè pel dolor i l'esforç. Les seves espases van deixar anar espurnes i xiuxiuejaren mentre la una va pressionar contra l'altra, lliscant cada una al llarg de l'oposada.

Alema intentà desenganxar-se i colpejar-la, però la Leia simplement la va seguir pas a pas, quedant-se a prop, lluitant purament a la defensiva. Alema va atacar una segona vegada i una tercera, amb tots els cops dirigits cap a un dels membres de la Leia, però aquesta bloquejà dos dels cops i esquivà el tercer.

El somriure de l’Alema no es va esvair, però després d’un altre moviment la seva fortalesa si va semblar esvair-se. Ella es va inclinar cap a enrere mentre la Leia continuava empenyent.

-Bé. -El seu to era lleuger, però hi havia una qualitat forçada i fràgil en ell-. Ens trobarem més tard.

Va saltar cap a dalt i cap enrere, aterrant a la paret del corredor principal de per sobre, amb el seu moviment tan lleuger i gràcil que va semblar que possiblement no podia ser afectada per la constant acceleració cap amunt del Falcó. Llavors va tornar i va córrer cap a les escotilles de la badia del sistema de circuits i les habitacions de la tripulació.

Leia i Waroo van saltar darrere d'ella, sent un esforç per a la Jedi i el wookiee. Però, tot i que l’Alema havia estat fora de la vista només durant uns moments, encara que no podia haver anat més enllà de cap d'aquestes escotilles, havia desaparegut.

Següent