10
LA PELL EN EL JOC
–Li ha salvat,
–va dir Vesto Slipher, acurat de mantenir la seva veu casual–. Per què?
Cap dels
germans Blirr li va respondre. Des de darrere de la consola, Dakarai es va
inclinar lleugerament cap endavant en la seva cadira, el seu índex dret encara
pressionat amb força contra l'interruptor de desactivació remota de la caixa de
desplom del guàrdia.
Sadiki
es va inclinar sobre l'espatlla del seu germà per tenir una millor visió. Les
cinc pantalles més prop de l'espai de treball d’en Dakarai havien estat
redireccionades per mostrar el buit de manteniment des d'angles diferents,
proveint de múltiples vistes del zabrak i del guàrdia de qui acabava de
destrossar el canell.
Dakarai
va teclejar un altre botó, introduint les seqüències d'inici.
–Què està
passant? –va preguntar Slipher–. És...
En un
moment, el mateix aire al seu voltant va fer un baix i sonor brunzit. Un codi
de temps parpellejava a la vista de les cantonades de totes les pantalles,
comptant des de cinc minuts. Slipher va escoltar una explosió d'estàtica, i mig
segon més tard, un clarí va sorgir per l'estació espacial, omplint el que
semblava tot el món amb una única explosió llarga, oscil·lant.
Dakarai
es va doblegar del dolor. Les tremolors es van tornar més violentes, rítmiques,
bategant com el cor amb adrenalina d'alguna criatura colossal de tornada a la
vida. Van aparèixer ones en la superfície de la seva tassa de caf, i va
estendre el braç per calmar-se sense apartar els ulls de les pantalles.
–Què és
tot això? –va preguntar Slipher. Ja havia suposat exactament el que estava
passant, però feia temps que havia descobert el valor de fer preguntes òbvies
en el moment adequat. Es va girar cap a la Sadiki, parlant amb força perquè se
li escoltés per sobre de les alarmes–. Què està passant?
–L’algoritme
del meu germà ha seleccionat els següents dos combatents. –La Guardiana va
somriure a un dels monitors–. Els estem aparellant ara.
–Reclús
11240, –va llegir el muun mentre el perfil apareixia a la pantalla–. Aquest és
el zabrak?
–Jagannath,
–va dir la Sadiki–. Correcte.
–I és
per això pel que...?
Ella va
assentir.
–Només anul·lem
l'autoritat d'un guàrdia per activar el detonador electrostàtic si el reclús en
qüestió ja està programat per a un combat. –Ella va assenyalar amb el cap al
grup de monitors–. En aquest cas, 11240 ha estat seleccionat de nou.
–Contra qui
el van a ajuntar?
–Esperi i
vegi, –va dir la Sadiki–. No vull arruïnar la sorpresa.
Slipher
va mirar les altres pantalles, on els reclusos de tot el Sub Rusc 7 estaven
apressant-se pels passadissos de tornada a les seves cel·les per al tancament.
Tota l'estació espacial s'estava agitant amb tanta força que va haver de
recolzar-se contra la paret i embolicar els seus dits fins, esvelts, al voltant
del contrafort per recolzar-se. Podia sentir vibrar i clicar la maquinària
interna de Sub Rusc 7 a través del sòl sota els seus peus, reverberant pels
seus turmells i genolls.
–Sempre
és tan fort? –va cridar ell–. Sembla que tota l'estació espacial s'estigui sacsejant.
–Només un
vuitanta per cent d'ella. –Sadiki va assenyalar l'espai just sobre els
monitors, on un pla de traçats de rajos d'alta resolució de l'estació espacial
estava desplegant la reconfiguració a temps real.
Slipher
va mirar la representació en un silenci fascinat. Els números sempre havien
estat la seva llengua d'elecció, els patrons de dades la seva poesia, però el
que estava passant aquí era igualment captivador... els traçats de rajos
mostraven ales senceres i blocs de cel·les canviant de posició, movent-se al
voltant, reformant la pròpia arquitectura de la mateixa presó.
–I aquí
està el nostre nou contrincant, –va dir la Sadiki, assenyalant al monitor
davant d'ella.
Slipher
va mirar al que havia aparegut en l'altre monitor.
–Això és
contra el que 11240 va a lluitar?
Sadiki
va assentir.
–Mai l’hem
aparellat, –va dir ella–. Un parell de caça–recompenses per lliure el van
portar d'un espaiport abandonat al sistema Anoat, pel camí de comerç Ison. –Ella
va comprovar la pantalla–. Creiem que ha estat utilitzat en prèvies baralles
gladiatorials il·legals. Se li diu...
–Sé el
que és, –va dir el muun.
Sadiki
el va mirar, clarament impressionada.
–Ha vist
la seva espècie abans?
–No exactament,
–li va dir Slipher–. El CBI va estar breument involucrat en arbitrar la
involucració d'un antic client en les operacions del mercat negre del comerç de
pells en la Vora Exterior. Res en el que estiguéssim personalment involucrats,
és clar, però aparentment els caçadors furtius i els caçadors per esport han
estat rastrejant aquestes criatures durant dècades. –Ell va moure el cap–. La
taxa de mortalitat entre els furtius sovint era pitjor que la de les pròpies
criatures. Està parlant d'un depredador de dos metres i mig d'alt, de vegades
pesant dos-cents quilograms o més, amb dents i urpes esmolades com fulles. Són
criatures singularment violentes.
–Així que
no li agraden les probabilitats? –va preguntar la Sadiki.
–Aquesta
cosa contra el zabrak? –Parpellejà el muun–. Difícilment sembla just.
–No ha
vist a 11240 en combat.
–Respectuosament,
Guardiana, no crec que hagi de fer-ho.
–Ja veurem.
–Sadiki va assenyalar les consoles superiors, on llistes senceres de dades que
acaba de ser formatades estaven arribant en directe a través de la galàxia–.
Com sempre, els corredors d'apostes i els caps de casinos tenen la finestra
estàndard de cinc minuts per avaluar les probabilitats. Vegem què pensen de
l'enfrontament a les associacions de joc de fora del món. –Ella va observar
mentre les pantalles mostraven apostes, milions de crèdits arribant a cobrir–.
Sembla que la majoria estan d'acord amb la seva afirmació.
–I vostè?
–va preguntar el muun–. Com apostaran els estimats facilitadors de Sub Rusc 7?
–Apostem
el que l'algoritme ens diu.
–Sempre?
–Sense errors.
–I l'algoritme
mai s'equivoca? –va preguntar Slipher.
Sadiki
es va girar cap a Dakarai. El seu germà va teclejar un seguit d'ordres i va
esperar a què el sistema generés el seu veredicte.
–Té raó,
–va dir ella–. No hi haurà cap desafiament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada