Maul Tancat (XXII)

Anterior

22

BRUIXA BLAVA

En els seus encàrrecs per al CBI, manejant milions de crèdits per a clients en els quals la seva privacitat financera era vital, Vesto Slipher viatjava amb l'arsenal habitual de seguretat i disruptors de vigilància. La majoria eren emissors electromagnètics estàndard, trituradors de pols iònic, i generadors de soroll blanc... dispositius del mercat gris dissenyats per enganyar qualsevol intervenció o dispositiu de gravació que pogués comprometre la confidencialitat dels seus clients. També viatjava amb un dispositiu de vigilància propi, incloent el micròfon ocult que havia col·locat sota l'escriptori de la Guardiana Blirr.

Aquests dies escassament li donava cap importància a cap d'aquests instruments mentre els instal·lava al voltant de qualsevol lloc de treball que se li donava. El seu desplegament era, per a ell, tan destacable com desempacar la seva bossa de viatge.

Però aquesta vegada havia portat alguna cosa especial, un regal dels laboratoris de tecnologia del Clan Bancari.

–Encara estem en les proves beta, –li havia dit el tècnic en Muunilinst a Slipher abans que partís, donant-li un tub sense marcar blau de prop de la mida i amplada del seu dit índex–. En diem la bruixa blava.

–Poètic, –va dir el muun secament.

El tècnic va arronsar les espatlles.

–Crea un buit en les holocàmeres de seguretat més sofisticades. Com una brillantor a la lent, excepte que és transparent, i et segueix al voltant de l'habitació. Funciona en tota l'electrònica, àudio i vídeo. Completament indetectable. Compte, tot i així. –Ell va tocar un botó en el fons i la cosa va parpellejar instantàniament encenent-se–. Es posa calent.

Slipher havia inspeccionat el dispositiu i va moure el cap, tornant-lo.

–Tinc el meu propi equip.

–Ah–Ah. –El tècnic va creuar els seus braços–. Ell vol que el portis.

–Ho vol?

–Vaig parlar amb ell personalment. Vol assegurar-se que prens qualsevol precaució.

I per tant Slipher havia portat la cosa amb ell. Ara, assegut a la seva habitació de convidats d'un nivell superior sense acabar de la Sub Rusc 7, va encendre la bruixa blava i va esperar que la seva holounitat s'activés. Un brunzit d'alta freqüència va vibrar per l'aire, i en un parell de segons es va trobar cara a cara amb el muun que li havia enviat allà, possiblement la presència més intimidant que s'havia trobat mai.

–Magister Damask, –va dir Slipher, inclinant-se lleugerament.

–Slipher. –Hego Damask portava una túnica de mànigues llargues i una màscara transpiradora. En el fons, l’holoalimentació capturava només l'ombra més lleu del món que estava ocupant actualment, una fortalesa elaborada a la jungla d'una lluna d'algun tipus. Slipher pensava que podia percebre el crit d'ocells exòtics a la distància–. Has pres totes les precaucions necessàries per a aquesta transmissió?

–Sí, Magister.

–I què has après?

Slipher va sentir una fina fulla d'ansietat lliscar cap amunt des del seu estómac per pressionar contra la seva cavitat toràcica. Encara que només havia parlat dues vegades amb Hego Damask abans de marxar de Sub Rusc 7, intuïtivament havia esbrinat que quan es tractava de revelar notícies dolentes, no tenia sentit perdre el temps.

–Dolorosament poc, em temo.

–Cert. –El to d’en Damask era impossible de llegir–. Això és decebedor. Has contactat amb Maul?

–No directament, no. Però el dispositiu que he plantat a la seva oficina em va permetre escoltar una conversa entre ell i la Guardiana. Nega saber res sobre Radique... nega, de fet, que si més no hagi estat enviat aquí per trobar-lo.

Els ulls d’en Damask es van encongir.

–Llavors no sap que et vaig enviar?

–No, Magister. Tenia la impressió que volia que el seu nom es mantingués fora d'això. –Slipher va esperar, sentint una fina capa de transpiració reunint-se sota la seva pell–. M’equivocava?

Durant molt de temps Damask no va dir res.

–Potser l'autèntica missió d’en Maul aquí és més secreta del que vaig arribar a creure.

–Si sabéssim qui li va enviar... –va començar Slipher.

–Sé qui li envia, –va bordar Damask–. Aquesta no és la qüestió.

Slipher va assentir dubtós.

–Senyor, si em permet...

–Què és?

–És possible que Iram Radique no estigui a Sub Rusc 7? O enlloc, ja que estem? –Sense forma de saber com es percebria la seva hipòtesi, va agafar alè i pressionà–. Segur que ha escoltat l'especulació que el mateix home no existeix realment... que ell és, bé, un tipus de fantasma.

–Un fantasma?

–Una construcció, fabricada per una càbala de traficants d'armes, una façana falsa creada per intimidar la competència. Vull dir, el fet és que ningú mai ha vist realment a Radique i ha viscut per parlar-ne. Potser Maul ho està descobrint per si mateix també. –La veu d’Slipher va cruixir, i es va aturar prou com per empassar i calmar-se–. O algú li ho ha fet saber.

De nou, Damask no va respondre immediatament, escollint simplement tornar la mirada a Slipher pel pont de la seva màscara de respiració. Llavors va sortir de la vista de l'holo. Per un moment Slipher va témer que fos a tallar la transmissió, però en el seu lloc un munt de dades van sortir, superposant-se sobre la transmissió visual... brillants columnes de dígits i diversos ports de trucades alçant-se sobre la cara d'en Damask.

–Fa divuit mesos estàndard, –va dir en Damask–, un vigo del Sindicat del Sol Negre va amarrar una llançadora sense llicència fora de l’Entrada. El destí era Sub Rusc 7. Aquest carregament particular era ple d'explosius Tarascii robats que s'havien perdut d'un satèl·lit d'artilleria pesada de BlasTech l'any anterior. Sis mesos després la mateixa llançadora amarrà de nou. Aquesta vegada estava portant una càrrega de baràdium.

–Puc preguntar d'on va adquirir aquesta...?

–No importa, –va dir Damask bruscament–. Podies haver-ho descobert tu mateix fàcilment si no haguessis gaudit de la teva reputació com a analista.

–Magister, aquests ingredients específics... –Slipher va mirar l’holo, lluitant per absorbir el que s'estava dient al costat de les columnes de dades. La conclusió era inevitable–. Creu que algú realment està manufacturant detonadors termals aquí a Sub Rusc 7?

–O pitjor.

–No puc imaginar...

–La nostra intel·ligència indica que l'enviament més recent en arribar va ser fa menys d'un mes. La detecció orbital va identificar la càrrega com urani empobrit d'armament.

Per primera vegada, Vesto Slipher es va adonar que no tenia res a dir. No és que importés. Damask semblava haver-se cansat d’escoltar-lo.

–Iram Radique no és un fantasma, –va dir en Damask–. Ni és una construcció, una façana falsa, o una ficció d'una imaginació comunal galàctica. És real. Donats els fets a mà, no hi pot haver dubte que és viu i bé, operant en algun lloc dins Sub Rusc 7. I depenent de l'armament d'alt grau que pugui estar manufacturant ara, tinc motius per pensar que la missió d’en Maul pot representar una major amenaça per a l'estabilitat galàctica i per a la meva pròpia seguretat personal que el que ell tan sols és conscient.

–Llavors m'està demanant...

–T’estic demanant que deixis d'ocultar la teva incompetència sota la pretensió de l'especulació idiota, –va deixar anar Damask–, i que facis el teu treball. Aconsegueix la informació abans que ho faci Maul. Entrega-me-la a mi i només a mi.

–Sí, Magister.

-Mentrestant, –va dir en Damask–, trobaràs útil recordar que fins que hagis satisfet la teva assignació, pots considerar-te un resident permanent de la presó. Està clar?

–Absolutament, senyor. I voldria afegir, si li he decebut d'alguna manera...

Però era massa tard. L’holo es va tallar, emportant-se la cara d’en Damask i el flux de dades amb ell. Slipher li estava parlant a l'aire mort.

Següent