Fúria (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

HAPES, LLANÇADORA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA, APROXIMANT-SE AL PALAU DE LA REINA MARE

L'oficial enginyer a bord de la llançadora de l'Aliança Galàctica tenia un bigoti de cinc dies, un pegat sobre el seu ull dret amb les vores d'una cicatriu d'un tret làser apuntant per sota el front i la galta, i vestia un uniforme amb una túnica que estava treta per fora del cinturó.

Qualsevol que hagués servit uns quants anys en qualsevol força armada reconeixeria l'home, no pel seu nom, ni per la seva identitat habitual, sinó pel que era. Clarament, era un home de llarga carrera militar, un que havia ascendit fins al rang més alt que qualsevol personal subordinat pogués aconseguir. Indispensable en la seva tasca, podia desobeir les regulacions i a l'autoritat amb impunitat. Era un recurs massa valuós per fer-li un consell de guerra per res inferior a una ofensa capital. Els nous oficials que havien estat nomenats per sobre d'ell intentarien en va fer que s’afaités, portés el seu uniforme d'acord amb les regulacions, acceptés un ull protèsic per reemplaçar l’orgànic que òbviament havia perdut en una batalla i tractés als seus oficials amb el respecte que els seus càrrecs garantien. Ell els ignoraria durant un any o dos i llavors ells continuarien endavant, per ser reemplaçats per altres oficials amb pretensions igualment fútils.

El personal militar reconeixeria aquest home, però tots estarien equivocats. Sota els accessoris de sintepell de les seves galtes, sota el bigoti postís i el pegat cosmètic de l'ull, estava Darth Caedus. Ell va seure tranquil·lament al seient del copilot de la cabina, monitorant els diagnòstics de sistemes del vehicle, ajudant al pilot amb diverses llistes de comprovació i responent amb monosíl·labs als intents de conversa.

Es va animar, encara que no va ser visible per al pilot, quan la llançadora, en el seu descens final a l'espai aeri hapani, va estar a la vista del penya-segat d'aproximació al palau de la Reina Mare. Tot el penya-segat, tan alt com un edifici d'oficines, havia estat excavat amb la semblança d'alguna noble hapana morta fa molt, des de les faccions perfectes fins a les joies intricadament detallades.

El seu ull visible estava alerta, fixant-se en cada detall, mentre la llançadora entrava en l'hangar de visitants del palau, incongruentment a través de la boca de la gran estàtua. Seguint les direccions del controlador de trànsit espacial, el pilot va virar immediatament cap a estribord, enviant la llançadora al llarg d'una sèrie de badies espacials paral·leles a la galta esquerra de la reina gegant.

Caedus va calcular el nombre de llançadores hapanes, caces Miy'til amb forma de lluna creixent, lliscants aeris i motos lliscants. Va notar amb satisfacció la presència continuada d'un caça estel·lar InvisibleX, el que la Tahiri va portar fins aquí. Encara estava esperant que el transportessin de tornada fins als Jedi o l'Aliança Galàctica, indubtablement encara esperant que es resolgués la pròpia aliança de Hapes abans de poder-lo moure. L’InvisibleX, amb l'estranya coberta del fusellatge clapejada, semblant com un tros del camp estel·lar amb la profunditat de la il·lusió d'un holograma, sobresortia, rotundament diferent dels elegants i estilitzats vehicles hapans. La llançadora d’en Caedus, amb els repulsors, va navegar més enllà de molts treballadors civils i personal militar, la majoria d'ells dones. Llavors, dirigida cap a les intermitents llums d'aterratge, la llançadora va maniobrar en l'hangar i es va posar.

El pilot, un home bothan de pèl blanc, es va tornar per enfrontar-se a Caedus.

-Per què no s'informa als clients de què poden...? -Llavors es va aturar, escrutant l'expressió solemne i impassible i la roba desmanegada. El seu musell es va encongir-. No importa. Jo ho faré.

Es va aixecar i es va estrènyer per passar pel costat d’en Caedus cap a la cabina principal.

Caedus mig escoltà a través de la porta mig tancada de la cabina com el pilot es dirigia al diplomàtic i els ajudants que consistien en tots els passatgers dels que el pilot tenia notícies.

-... Tenen permís per deixar la llançadora, però no confirmen una trobada amb la Reina Mare... estar aquí durant força temps...

La major part de la concentració d’en Caedus estava en un altre lloc, mentre buscava en la Força les distintives restes de la seva filla.

Això era arriscat. Obrir-se a la Força tendia a fer que fos més fàcil detectar-lo pels Jedi. Si la Tenel Ka, l'altre únic individu entrenat pels Jedi que ell sabia que era a la regió, el detectava, les coses es posarien lletges.

Gairebé immediatament va trobar a l’Allana, una flama brillant i alegre en la Força, no més lluny que el vol d'un falcopenat. Però entre ells dos hi havia incomptables guerrers i mesures de seguretat.

A més, trobar-la simplement a través de la Força no era suficient. Havia de veure-la. Es va obrir més encara, esperant una visió de la seva filla.

Va sentir que la presència d'ella es va tornar més forta dins dels seus sentits i llavors va poder veure-la, com si fos a través d'un llarg tub, els seus ulls i el seu nas. No va bolcar la seva força de voluntat en el que estava fent. Aquest impuls Sith no li ajudaria amb aquesta delicada tasca. Simplement va esperar, es va posar més recte i es va centrar en la imatge.

El seu punt de vista va retrocedir i es va allunyar. I allí estava Allana, tota ella, asseguda en una cadira al davant d'una taula amb una pantalla prou baixa per a la grandària d'un nen. Directament davant d'ella hi havia un grup de controls, una pantalla d'un monitor horitzontal dividit en diverses subpantalles, un mostrant una imatge d'una estructura de línies semblant a una basta rèplica d'un bantha i una subdividida en dotzenes de colors i textures. Al centre de la taula hi havia un grup de tubs articulats i braços de droide giratoris. Els tubs traspuaven resina o empolvoraven agents enduridors sobre aquelles resines, mentre que els braços es movien i els tornaven a donar forma. A Caedus li va portar un moment adonar-se que els controls li permetien modelar una joguina mentre que l'aparell simultàniament la fabricava, fent-ho instantàniament real.

Li’n compraré un, va pensar ell i després va deixar la noció de banda de moment. Necessitava alguna cosa més d'aquesta visió.

El pèl de l’Allana, les seves robes. El seu pèl vermell fosc era en aquest moment una cascada de rínxols que es balancejaven quan es movia i portava un vestit per jugar blau a l'altura del genoll i sabates blanques que no mostraven signes de desgast.

Caedus va deixar escapar un sospir d'alleujament. Ell l'havia vist portar aquesta roba abans i era una de les robes de set estils que havia fet replicar per a aquesta missió. Es va relaxar, deixant que la visió s'allunyés però mantenint la seva percepció de la localització de l’Allana.

Estava gairebé segur que l’Allana no estava amb la seva mare. Això era bo. No volia enfrontar-se a la Tenel Ka. Si ho feia, probablement hauria de matar-la. Això li faria mal i seria fins i tot pitjor si l’Allana era testimoni de la mort de la seva mare.

Caedus va sentir obrir-se l'escotilla exterior de la cabina principal, va sentir als passatgers baixar per la rampa d'entrada i va sentir tancar l'escotilla de nou. A través del finestral davanter, va veure com el grup diplomàtic es va apartar de la llançadora. Va ser saludat i escanejat per mig esquadró d'oficials de seguretat hapana. Mentre el gruix d'ells es va moure llavors cap als turboascensors que els esperaven, ell no va poder sentir a ningú a bord. Ningú excepte ell mateix, el pilot i algú més.

Finalment el pilot va venir de nou cap endavant.

-Espero que siguis millor jugador de cartes que conversador. –Reassumí el seu lloc en el seient del pilot-. Podríem estar aquí durant dies o setmanes.

Caedus va assentir. Va ficar la mà a la butxaca de la túnica com si anés a treure un paquet de cartes. En el seu lloc, va treure una pistola làser petita i cara. Mentre els ulls del bothan van començar a obrir-se per la sorpresa, Caedus li va disparar al pit.

La pistola làser estava ajustada en atordir. Els ulls del pilot es van posar en blanc i es va ensorrar.

Caedus es va posar dret i es va allunyar dels seients. Va empènyer al pilot de manera que el bothan caigués entre els seients, sense ser ja visible des de fora pels que passaven a nivell del sòl. Tot i que la pistola làser tenia una gran efectivitat, Caedus va col·locar un altre parell de trets atordidors a l'esquena del pilot per assegurar-se que romandria inconscient durant hores. Llavors es va guardar l'arma altra vegada.

Sí, les pistoles làser eren maldestres i aleatòries, per citar una dita repetida fins a la sacietat que Luke Skywalker havia pres prestat d'algú dels temps antics, però podien ser útils. Per a algú intentant evitar alertar a una oponent entrenada pels Jedi, trets atordidors eren molt millors que atacs letals, sabres làser o qualsevol cosa que es manifestés fortament en la Força.

Va anar cap a enrere, a l'àrea de càrrega i va passar uns quants moments descarregant caixes d'equipatge de sobre d'una gran caixa de polímer. Va teclejar un nombre en el teclat de seguretat de la caixa. La llum al seu costat va canviar de vermella a verda i va aixecar la tapa.

A dins, una nena petita pèl-roja de cara solemne va aixecar la vista fins a ell. La seva veu era alta i aguda, però sense por.

-La teva barba està bruta.

-Sí? -Ell es va inclinar per aixecar-la fora de la caixa. Ella semblava de bon humor malgrat les hores que havia hagut de romandre estesa, però el subministrament d'aperitius i la disponibilitat d'un quadern de dades ple de jocs hi havia, sens dubte, ajudat-. Tenies por, Tika?

-No. He d'anar al servei de veritat. De veritat, de veritat.

Caedus va fer un gest cap endavant, cap a la porta estreta just al seu costat de l'entrada del compartiment principal.

-Endavant. I quan acabis, anem a posar-te un vestit nou i a arreglar-te el pèl i després anem a divertir-nos.

-Bé. Vull jugar.

Ella es va llançar cap al bany.

-Ho faràs.

* * *

En un altre lloc del palau, a nivells per sobre i a molts metres de distància de l'hangar de visitants, la Reina Mare Tenel Ka es mirava en un mirall, veient la preocupació en els ulls grisos del seu reflex.

Una delicada melodia va sonar.

-Entri -va dir la Tenel Ka, alliberant les mesures de seguretat de la porta.

Aquesta es va obrir cap a un costat, admetent al seu pare, el príncep Isolder.

Un home madur que un cop es va comptar entre els més guapos de la galàxia, havia envellit amb una gràcia inevitable i una dignitat que el convertien en l'objectiu de la fúria envejosa de qualsevol que no hagués envellit tan bé. D'haver estat un home comú, podria haver-se guanyat una bona renda promocionant règims d'exercicis i suplements de salut. Però la túnica blava solta de mànigues brillants que portava costava més d'un any d'aquestes rendes.

Es va inclinar cap a la Tenel Ka per besar-la en el front.

-Sembles estar ansiosa per tenir privadesa. Com un bon pare, per descomptat no puc accedir als teus desitjos.

Ella va somriure tot i el seu humor.

-Encara ets un pirata de cor. Desobedient, cregut, molt confiat...

-Una floreta afectuosa. Gràcies. -Es va moure per col·locar-se en un divan escarlata-. Què et té tan enfadada?

Ella va arronsar les espatlles.

-Crec que és aquesta trobada amb els representants de l'AG. No sembla que pugui trobar la quantitat adequada de temps per mantenir-los esperant. És una elecció més difícil del que és habitual. No es tracta només de la dignitat de la reina o aconseguir les expectacions de la meva cort respecte a les prerrogatives reials.

En el mirall, ella va veure assentir al seu pare.

-Vols veure'ls quan estiguin més desesperats. Quan estiguin més disposats a accedir a les teves demandes que el coronel Solo sigui retirat del poder.

-Sí.

-I estàs sospesant això contra les vides que es perden cada dia a la guerra.

-Sí.

Isolder ho va considerar. La Tenel Ka el va mirar. Normalment ella no necessitava ni buscava consell polític. Però el seu pare oferia una rara excepció. Ell no estava planejant col·locar-se a si mateix o a algun altre favorit en el tron. Ell tenia dècades d'experiència política no només dins el Consorci de Hapes sinó també fora, en tota la galàxia. Amb experiència política i, com ella li havia recordat, com a pirata, la seva presa de decisions van tenir lloc tant en el context de les plaques de cobertes sagnants com en l’enrarit aire de les maniobres polítiques hapanes.

Finalment la mirada d'ell es va creuar de nou amb la d'ella.

-Ja els hi vas presentar les teves demandes. A Kuat.

-Ho vaig fer.

-Envia aquests diplomàtics a casa. Avui. Veure'ls només els hi donaria l'oportunitat de discutir amb tu. Veure'ls més tard els donarà l'esperança que poden discutir amb tu llavors. Fer-los fora de l'espai hapani els diu que no hi haurà negociació. Això, més que res, incrementarà el seu sentit de desesperació.

Ella va inclinar el cap cap a un costat, considerant-lo.

-Tens raó.

Una altra sèrie de notes musicals que sonaven van omplir l'aire. Aquest no era un senyal de la porta, sinó una comunicació que indicava que el nivell d'alerta de seguretat dins del palau acabava de pujar un altre punt.

Aquest no era un succés inusual. Els nivells d'alerta pujaven i baixaven amb freqüència, i normalment, amb el sense sentit dels valors corporatius de Coruscant. No obstant això, la Tenel Ka havia sabut la raó de l'últim canvi, feia una hora: l'arribada de la llançadora diplomàtica de l'AG, amb les pertorbacions de seguretat normals que tal intrusió demandava. Aquesta no estava relacionada amb cap canvi de condició que ella conegués.

Va pressionar un botó en la vora del seu tocador.

-Lady Aros?

Un moment després, el seu camarlenc va entrar a través de la mateixa porta que havia utilitzat Isolder. Una dona en aquesta ampla franja d'anys, des dels cinquanta i tants als setanta i tants, quan les hapanes dedicaven més temps i més esforç a ocultar la seva edat, i ho feien amb considerable èxit, tenia ulls verds, un nas llarg i aristocràtic i trets marcats per portar sempre una expressió de desaprovació. Encara que va dirigir només una mirada de preocupació cap a la Tenel Ka. El seu vestit, fet de capes d’iridescent sinteseda de tons daurats i marrons, era apropiat per a una noble hapana i estoles del mateix material i colors pujaven i li ocultaven el pèl.

-Reina Mare?

-A què es deu aquest últim canvi d'alerta?

-Ho descobriré, Reina Mare.

Aros va inclinar el cap i es va retirar.

Isolder va somriure, sorprès.

-Estàs nerviosa avui.

-Sí, ho estic. Així que he de tenir l'esperança que alguna cosa realment vagi malament. No vull tenir la reputació d'estar... indisposada.

Ella va reprimir una ganyota de dolor. La seva mare, Teneniel Djo, havia estat indisposada, malalta de la ment, desassociada de la realitat, durant un temps abans de la seva mort.

La Teneniel Djo no havia estat capaç de suportar el xoc emocional de sentir, a través de la Força, la mort de milers de persones aniquilades a causa de la utilització de l'arma principal de l'Estació Centràlia durant la Guerra Yuuzhan Vong. La Tenel Ka no podia permetre que ningú pensés que ella era similarment feble. Seria una invitació a un altre atac, a un altre intent d'assassinat.

Aros va tornar a entrar a l'habitació.

-Va ser una elevació automàtica de l'estat d'alerta, Reina Mare. Quan suficients successos aleatoris ocorren de manera que els ordinadors de seguretat els registren, els programes fan el que es coneix, crec, com «aixecar les banderes» indicant simplement...

La Tenel Ka va fer un gest per tallar l'explicació.

-Quins successos aleatoris?

-Petites interrupcions estàtiques en les dades de les holocàmeres de seguretat. Però cap ha trigat més que uns quants segons. Seguretat diu que durant les intrusions, les interrupcions de les holocàmeres duren períodes molt més llargs, d'un mínim de mig minut o un minut...

-Han comprovat per estar segurs que les imatges de les holocàmeres, una vegada que van tornar, són imatges actuals? No enregistraments?

-Sí, Reina Mare.

La veu de l’Aros era infinitament i innecessàriament pacient.

La Tenel Ka va arrufar les celles, sense estar convençuda, i es va obrir a la Força. Primer va buscar a l’Allana i la va trobar, propera, calmada, dormint. Llavors va obrir més les seves percepcions, buscant alguna cosa que estigués fora de lloc.

El va sentir gairebé immediatament, un petit i distintiu pols en la Força.

Els seus ulls es van obrir de cop.

-Hi ha un usuari de la Força al palau.

Va prémer botons addicionals en el teclat del seu tocador i la seva pròpia imatge en el mirall es va esvair de cop i volta, per a ser reemplaçada per una vista superior de la cambra de jocs d'un nen.

Ella va deixar escapar un sospir d'alleujament. Allana hi era, sense ser molestada, asseguda a la seva taula de modelar, amb el cap baixat mentre treballava intensament en els controls. El seu pèl s'escampava sobre la seva cara, enfosquint-la. El bantha que havia estat la seva més recent creació ara tenia quatre peus bulbosos gegants.

Llavors la Tenel Ka va arrufar les celles. Un moment abans, un instant abans, Allana havia estat adormida.

Va prémer una tecla per canviar a una altra localització i la vista va canviar a la de la porta fora de l'habitació de jocs de la seva filla. Estava tancada, segellada, inofensiva.

Excepte pel fet que les dos guàrdies que haurien d'haver estat de guàrdia havien desaparegut.

La fredor, endurida com en el gel d'un antic cometa, va gelar el seu estómac. La Tenel Ka es va aixecar prou ràpid per llançar la seva cadira cap enrere. Aquesta va xocar contra la catifa del sòl. Ella es va girar cap a Aros.

-Alerta a seguretat. Hi ha intrusos al palau. Estan duent a terme un intent contra l’Allana...

De sota de les seves vestidures, apropiades per passar la sobretaula al costat d'una cascada artificial, ella va treure el seu sabre làser i es va llançar més enllà de l'Aros, amb el seu pare darrere d'ella.

Melodies de seguretat estaven sonant mentre els dos van arribar fins al corredor principal que donava accés a les habitacions reials secundàries. Cap a la dreta, portava cap a la cambra de jocs de l’Allana. A l'esquerra, portava als posts de seguretat que donaven pas a àrees menys segures. Les agents de seguretat es llançaven en les dues direccions mentre les nobles, estrenyent els llavis amb la desaprovació de la confusió, es mantenien fora del seu camí. La Tenel Ka va fer una pausa i va estendre els seus sentits en la Força un cop més. Li va portar només segons, segons que es van arrossegar com a hores, i llavors va tornar a sentir la seva filla.

A l'esquerra i cap avall.

Girà en aquesta direcció i va córrer, permetent que la Força li donés velocitat, deixant al seu pare molt enrere.

Següent