Fúria (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

Fins ara tot bé. Caedus estava satisfet de moment. L'arribada de la seva força d'assalt al sistema corellià no havia agafat als defensors de Centràlia completament sense preparació, els corellians tenien una pantalla defensiva de naus capitals en posició per protegir l'estació, però l'enemic no estava aparentment preparat per a la velocitat i la ferocitat de l'atac i estaven presentant una resistència menys forçada de l'anticipada. La primera ronda d'anàlisi suggeria que estaven baixos de torpedes de protons, míssils d'impacte i altres elements físics.

Li va donar un toc d'urgència al comandant de l'Estrella Pantera, empenyent subtilment al sullustà cap a una major velocitat, a una major confiança. Massa precaució no beneficiaria la seva força d'assalt.

Les naus capitals estaven abandonant les seves òrbites al voltant de Talus i Tralus, dirigint-se cap el conflicte, que estava a mig camí entre els dos mons. Fins i tot quan arribessin, la força corelliana tindria menys fortalesa que la seva. Les llançadores de tropes s'estaven acostant a la mateixa estació, amb només dues d'elles perdudes fins ara sota el foc defensiu...

Va poder sentir més unitats en joc que les que haurien d'haver estat presents i només les va detectar perquè els corrents serpentejants de les possibilitats predeien que les seves accions no les alinearien ni amb l'Aliança ni amb els corellians. Les hi va dirigir una mirada. Un esquadró de caces, en una missió de... fustigació, més que de defensa o destrucció? Va negar amb el cap. El comandant de l'esquadró havia de ser un covard, determinat a mantenir-se a si mateix i als seus subordinats fora de la línia de foc. Caedus tractaria amb ells, convertint-los en un exemple per a altres, quan el temps ho permetés.

CORÈLLIA, CORONITA, BÚNQUER DE COMANDAMENT

-Del que està parlant és traïció.

Les paraules de l’almirall Delpin eren directes.

Amb qualitats polítiques que li havien servit bé a través de tota la seva vida professional, llegir trets de caràcter i revisar instantàniament els plans per acomodar-los a les canviants circumstàncies, Denjax Teppler va decidir fer una lleugera alteració en el curs d'aquesta conversa.

El que significava que havia de mentir, una altra de les seves qualitats polítiques.

-No estic parlant de fer fora a Koyan del càrrec a la força. Però crec que ha vist tan clarament com jo que és la classe de duelista que es dispararà al seu propi peu abans que la pistola làser surti de la seva cartutxera. Inevitablement, farà que li retirin del càrrec. En aquest precís instant, què fem nosaltres? Asseure'ns obedientment per un temps mentre els gossos de guerra lluiten entre ells per triar un nou Koyan, o fer-nos càrrec i millorar les coses?

L'expressió d'ella no va canviar, però per primera vegada en la conversa, no va respondre instantàniament o de manera predictible.

Teppler va mantenir la seva pròpia eufòria fora de la seva cara. Ella ho està considerant. Treu el fet d’apartar Koyan de manera violenta de l'equació i ella no té problemes amb la idea.

Ella es va inclinar cap endavant.

-Parlant hipotèticament... Jo podria assegurar-me el paper de Cap d'Estat només amb el suport de l'exèrcit. Per què li necessitaria llavors?

-Dues raons. La primera, no vol governar el sistema corellià més que jo, el que significa que com a companys podem mantenir les decisions de l'altre en perspectiva. Segon, la meitat de la càrrega se sent com una desena part de la càrrega. Jo m'encarregaré de les tasques que no està disposada o que no és enterament competent per gestionar i vostè farà el mateix per mi.

Ella va agafar aire per respondre i llavors el seu comunicador va xiular.

Igual que ho va fer el d’en Teppler, amb un senyal agut d'urgència. Es van mirar l'un a l'altre amb el recel dels líders professionals que sabien que les coses estaven malament quan els comunicadors xiulaven simultàniament.

Teppler va treure el seu comunicador per respondre mentre l’almirall va fer el mateix amb el seu.

-Aquí Teppler.

Moments després, els dos estaven al corredor, trotant cap a la sala principal de situació del búnquer, amb Teppler lluitant per mantenir el pas amb les llargues gambades militars de la Delpin.

L’almirall va tornar a ficar-se el comunicador en la seva túnica.

-On és el primer ministre?

-A dalt a l'estació. Sota atac.

Teppler ho va considerar. Hi havia d'haver alguna forma de què ell fes servir aquesta situació per portar el mateix canvi de govern que acabava de proposar-li a l’almirall.

-I l'estació? És de nou operacional?

Teppler gairebé va dir una de les frases favorites per acabar una conversa d’en Koyan. Això depèn en base a la necessitat de saber. Però es va mossegar la llengua. Donats els esforços de la Delpin per convèncer a Koyan de cooperar més completament amb el Comandament Militar Suprem de la Confederació, Koyan havia estat tallant-li el flux d'informació més i més freqüentment. Però Teppler va decidir que ella necessitava saber-ho. Aquesta era una situació de combat i l'Estació Centràlia era un recurs militar.

-Operacional des de fa quatre hores. Els tècnics també creuen que han superat la programació que limitava l'abast de l'últim raig. Si tenen raó, en el seu pròxim ús l'estació podria eliminar un planeta o una estrella completament. Això és pel que Koyan està allà. Està component el seu missatge de «Rendeixi’s o mori» per a l’almirall Niathal.

Delpin va assentir, amb la seva mandíbula premuda.

-Si l'Aliança es fa amb el control de l'estació, Corèllia és el sistema sota l'arma. Necessitem més forces allà dalt, ara. Més de les que tenim. Necessito parlar amb el general Phennir.

-No, deixi-m’ho a mi. Ho cregui o no, jo parlo el seu idioma.

Ella el va mirar, dubtosa, però va semblar convençuda per la sobtada confiança d'ell. Ella va assentir.

En el següent corredor que travessava, ella va girar a l'esquerra, cap a la sala de situació. Teppler va continuar sol cap a la càmera de comunicacions del Primer Ministre.

* * *

El Toc de Diana va córrer cap a l’Ànakin Solo, traçant un arc que passava bastant allunyat de la lluita entre una fragata corelliana i un esquadró de caces de l'Aliança. La Syal estava furiosa. El Toc de Diana estava transmetent el seu autèntic registre, la seva clau correcta, ambdues pertanyents a Tycho, amb la informació havent estat piratejada per treure-les de l’ordinador per la pròpia mare de la Syal, qui ara anava a bord de la llançadora.

-Líder Infern del Llibertí. Comencin a disparar.

Al voltant de la Syal, els altres pilots de l'Infern del Llibertí van obrir foc contra la llançadora, o, més aviat, van començar a disparar als seus voltants. Els trets dels seus làsers van passar tots al voltant de la llançadora, i un, tan bellament col·locat com qualsevol tret mortal, disparat pel seu pare, va encendre els escuts superiors, sense posar a la llançadora ni tan sols en perill.

Un tret de turbolàser, brillants columnes de llum en dolls paral·lels, centellejaren cap a ells des de la nau capital. En aquesta distància, els artillers de l’Ànakin Solo només serien capaços d'aconseguir encertar a algú per accident, però els accidents ocorrien. De sobte tots els Infern del Llibertí estaven a la defensiva, amb les seves aproximacions tan erràtiques com el vol dels escarabats-piraña a l'estació d'aparellament.

-Líder Infern del Llibertí a esquadró. Separeu-vos en parelles en quan vulgueu, o quan jo digui que us separeu. Formarem sobre la proa de l’Ànakin Solo, fora de l'abast de les seves armes principals.

Syal va sentir la recepció de l'ordre dels altres pilots i va afegir la seva pròpia.

Llavors el seu comunicador, el seu comunicador personal, enganxat a la seva túnica sota el seu vestit de vol, es va connectar.

-Capitana Antilles.

Era la veu d’en Tycho.

-Sí, general.

-Separa’t quan els altres ho facin. No, repeteixo, no et quedis amb mi. Vaig a fer la meva passada des d'aquí.

-Però, senyor...

-És una ordre. Accepta-la.

-Rebut, senyor.

Un calfred es va instal·lar a l'estómac de la Syal mentre la idea del que Tycho planejava fer se li va ocórrer.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

Un xiulet, indicant una petició d'alta prioritat, va sonar procedent del terminal de la tinent Tebut. Ella va canviar de la pantalla de desplaçament de dades de seguretat a la de petició. La cara d'un dels oficials de comunicacions de l¡Ànakin Solo, un1 rodià, va aparèixer a la pantalla.

-Tinent...

-Sí, alferes.

-Tenim una transmissió d'emergència de la llançadora Toc de Diana, que s'aproxima, portant al general Celchu. Estan sent perseguits per caces enemics i sol·liciten accés immediat al nostre hangar.

-Passaren la comprovació?

-Tots els codis i contrasenyes són correctes.

-Permeti-li.

-Gràcies, tinent.

La pantalla va canviar i la Tebut va tornar a les seves dades.

* * *

El foc que arribava des de l’Ànakin Solo creixia mentre els Infern del Llibertí s'apropaven a la nau capital. Els artillers de l’Ànakin Solo eren bons. Trets làser i d'ions fallaven en encertar al Toc de Diana per mers centenars de metres però arribaven creixentment propers dels Ales-X perseguidors.

Parella per parella, els Infern del Llibertí es van anar separant, brunzint a distàncies comparativament segures. Ara només quedaven dues parelles: Wedge i Sanola, i Tycho i la Syal.

Un altre tret pròxim va sacsejar la cabina d’en Tycho. Ell el va ignorar, centrant-se en la llançadora davant seu i en l’Ànakin Solo, que es feia més gran ràpidament.

El pla que Luke, Wedge i el seu comitè de consellers havia muntat era enganyosament simple i es basava en la frase «Deixa que l'enemic faci la feina».

Anava a ser dur colar un equip d'infiltrats a bord de l’Ànakin Solo, especialment perquè la seguretat indubtablement s'havia endurit després de la recent missió del Comandant de l'Amor? Per descomptat. Així que els Jedi simplement robarien la llançadora d’en Tycho, amb les seves autoritzacions vàlides, i la perseguirien fins que aconseguís la seguretat a bord de l’Ànakin Solo. Igualment dur era ficar als infiltrats a bord de l'Estació Centràlia? Es vestirien com la Guàrdia de l'Aliança Galàctica i embarcarien al principi de l'acció d'abordatge genuïna de l'Aliança.

I destruint la pròpia estació... Tycho va negar amb el cap. Com a mig ambaixador, mig captiu Jedi, no se li havia dit quin mètode havien planejat utilitzar per eliminar Centràlia, però va assumir que seguia la mateixa filosofia. Deixa que l'enemic faci la feina. Utilitza la força de l'enemic contra ells. Molt propi dels Jedi.

La veu d’en Wedge va sonar a les orelles.

-Separeu-vos.

Wedge i Sanola es van escorar sobtadament a babord, esvaint-se de la visió d’en Tycho però no del seu panell sensor. Syal es va quedar darrere d’en Tycho.

Ell va connectar el seu comunicador personal amb el polze, el que no estava connectat ni monitorat pels Infern del Llibertí.

-Ara, Antilles.

-Sí, senyor.

Hi havia dolor en la veu de la Syal. Llavors també el seu Ala-X es va escorar, seguint el curs exterior del seu pare, deixant a Tycho sol, mirant a les línies de les bateries de turbolàser i als canons d’ions de l'Ànakin Solo.

Ell es va acostar a la cua del Toc de Diana, desanimant als artillers de l’Ànakin Solo perquè no disparessin contra ell. Només va descoratjar als que eren sensibles o als que en realitat els hi preocupava si el Toc de Diana ho aconseguia. Els genis van seguir disparant, amb els seus trets làser apropant-se fins i tot més, fins que Tycho amb prou feines va poder veure a través de la seva coberta a causa de la brillantor dels centelleigs just davant. La seva cabina se sacsejava constantment per l'energia que esgarrapava la perifèria dels seus escuts.

Però davant hi havia la part inferior de l’Ànakin Solo, amb les portes del seu ventre que portaven al seu hangar prou obertes perquè entrés una llançadora.

Tot d'una el foc que li arribava va cessar. Estava massa a prop perquè els artillers li apuntessin.

Al davant, el Toc de Diana es va elevar cap a l'entrada de l'hangar i va reduir la velocitat. Tycho també va desaccelerar, però no tant, i va passar de llarg a la llançadora, amb la part inferior del seu Ala-X sense fregar la part alta de la llançadora per tres metres o menys.

Tycho va xocar contra el camp contenidor d'atmosfera de l'Ànakin Solo prou fort perquè la sobtada fricció fes saltar les alarmes. Va poder sentir l'impacte desaccelerant-li encara més i a l'atmosfera que va colpejar els seus ales-S fent-li girar fora de control. Va lluitar amb la seva palanca de control i va traçar un gir sobre els centenars de metres de sòl de l’hangar buit.

Al final d'un arc balístic, va disparar els repulsors i va baixar en un aterratge grinyolant que hauria estat, sota altres circumstàncies, humiliant. Va obrir la seva coberta i es va posar dret, tornant-se per veure al Toc de Diana elevar-se fins a l'hangar i baixar després fins al seu propi aterratge.

Tycho va prémer les tecles del seu comunicador personal.

-Sóc el general Celchu. Connecti’m amb el pont.

Una aguda i musical veu rodiana li va respondre.

-Benvingut a bord, general...

-Li adverteixo que no estic a bord del Toc de Diana-. Mig esquadró d'agents de seguretat de l'Aliança van córrer cap al seu Ala-X. Ell va aixecar les mans i va seguir parlant-. El Toc de Diana està dirigida per un equip d'intrusió Jedi i sabotejadors. Sóc al caça, amb la designació de microxip Llibertí Tres.

-um... Li posaré en contacte amb la tinenta Tebut.

Tycho va serrar les dents pel retard i per com era de desagradable la tasca que estava portant a terme. Però això era... el deure. El deure significava que havia d'alertar a la seva cadena de comandament que insurgents, inclosa la dona del seu millor amic, estaven a bord. El deure significava que havia de fer tot el que pogués per evitar la destrucció de Centràlia, una destrucció que privadament li alegrava, atès que eliminaria una de les forces més destructives i mal utilitzades de la galàxia del camp de joc.

Tot d'una el fum va començar a sortir dels acceleradors del Toc de Diana. Era massa fi, massa voluminós, per ser el resultat d'un foc al motor. Va surar ràpidament en totes direccions, embolicant l'equip de seguretat i als mecànics que es movien cap a la llançadora.

Va arribar a la part posterior de l'equip de seguretat que guardava a Tycho abans que cap d'ells se n'adonés. Llavors un es va moure i va cridar. Tots es van tornar a mirar.

Tots excepte un. Massa tens, sobresaltat pel crit, el guàrdia va disparar. El tret va encertar a Tycho al centre del pit, fregint el seu comunicador.

Tycho va caure, esfondrant-se un cop més en el seu seient de pilot.

Següent