Fúria (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

CORUSCANT, EDIFICI DE LA GUÀRDIA DE L'ALIANÇA GALÀCTICA

Allana va obrir els ulls. Davant d'ella hi havia la cantonada del llit en què estava estesa. Un llit senzill, amb el seu matalàs molt suau i còmode però de forma antiga, que no s'ajustava a ella quan es movia. Més enllà hi havia una paret marró nua, que simulava els patrons de la fusta difícils de veure en la feble llum de barretes lluminoses mig en ombres.

Ella no coneixia aquest lloc.

Va rodar per veure tota l'habitació, i allà estava ell: assegut en una cadira al costat del llit, alt i guapo, portant el seu uniforme negre, amb els ulls tan brillants i decidits que gairebé l’espantaven.

Però ella no hauria d’espantar-se d'ell. Ell era l'amic de la seva mare.

Ella li va obrir els braços.

-Jacen.

La cara d'ell es va contraure una mica quan ella el va cridar pel seu nom, però va venir fins a ella i la va abraçar.

-Allana. Vas dormir molt de temps.

-On estic? -La seva veu estava atenuada contra l'espatlla d'ell.

Ell es va apartar per mirar-la una altra vegada, i ara els seus ulls eren normals.

-Estàs a Coruscant.

-On és la mare?

-Està a Hapes.

Allana es va moure inquieta i, amb desgana, Jacen la va deixar anar.

-Per què està ella allà i no aquí?

-No ho recordes?

Ella va negar amb el cap.

-La gent dolenta va venir al teu palau. Volien fer-te mal a tu i la teva mare.

-Com abans.

Jacen va assentir.

-Utilitzaren gas coma, que deixa adormida a la gent. Atès que ets petita, et va deixar adormida molt de temps. Jo acabava d'arribar-hi per a una visita. La teva mare va pensar que estaries més segura si venies a casa amb mi. D'aquesta manera, la gent dolenta no sabrà on ets.

-Oh. -Això tenia sentit, però la seva mare li havia dit que amb qualsevol que Allana anés a ser enviada d'aquesta manera, fins i tot si no hi havia temps per a un adéu, coneixeria les paraules especials. I Jacen no les havia dit encara-. Puc trucar a la mare per l’holocomunicador?

Jacen va negar amb el cap.

-Encara no. La gent dolenta podria seguir la transmissió. Saps el que vol dir això?

Allana va assentir.

-Com seguir un rastre de molles de pa.

-Exactament. Això els portaria just fins aquí, el que desfaria tot el bo que la teva mare i jo hem fet. Així que simplement haurem de mantenir-nos ocults per un temps. Però estic fent arranjaments perquè et portin tota mena de coses aquí perquè juguis amb elles. Joguines i aparells i instruments musicals.

-I amics?

-Encara no. Aviat, espero. Tindré un droide amic per a tu demà. -Ell li va donar una altra abraçada-. Ara he de marxar, però t'estaré vigilant a través d'aquesta holocàmera. -Ell va apuntar directe cap amunt, però Allana no va poder veure res allà al sostre-. Així que estaràs fora de perill. Simplement crida’m si necessites alguna cosa.

-D'acord.

Ella va mirar com se n'anava i després es va estendre de nou.

I es va preguntar quant temps passaria abans que Jacen recordés les paraules especials i què hauria de fer ella si ell mai les deia.

CORUSCANT, SOTA EL DISTRICTE DEL GOVERN DE L'ALIANÇA GALÀCTICA

Hi havia cinc d'ells, tots Jedi, que anaven en ordre d'experiència des d'una noia adolescent a un encanudit veterà que havia vist l'acció per primera vegada com un soldat d'assalt servint a l'Imperi de Palpatine.

Valin Horn, fill d’en Corran, va deixar escapar un sospir d'alleugeriment davant la idea que no estava en el lloc més baix de l'ordre d'edat. En els seus vint i pocs, era aparellat sovint, per un accident estadístic que semblava perseguir-li, amb Jedi molt més grans. Aquí el Mestre Kyle Katarn era per descomptat el seu superior amb al voltant de quaranta i tants anys. Però l'home falleen, Than Mithric, i la dona bothana, Kolir Hu'lya, eren dos els seus inferiors per diversos mesos. I la noia humana que els liderava, Seha, era la menor de tots.

No és que ser el major importés molt en una missió com aquesta. Valin simplement estava complagut que s'estigués tornant prou gran per no estar a la part més baixa de totes les classificacions d'edat.

Els cinc Jedi portaven vestidures negre mat que els cobrien del coll als dits dels peus. El material, que relliscava contra les superfícies abrasives com el duracret i les canonades de metall de desguàs, mantenia la calor en un ambient fred com l'aigua però l’irradiava en ambients més càlids. Els Jedi portaven, i de vegades, com ara, arrossegaven o empenyien, motxilles que contenien els seus sabres làser, capes que podien doblegar-se en embalums molt compactes, altres armes i equipament d'escalada.

Res de tot això semblava que pogués ajudar-los en aquell moment, mentre zigzaguejaven pel camí com cucs en les canonades de deixalles humides que s'estrenyien. Seha havia dit que no s'havia utilitzat per al seu propòsit original durant tot el temps que ella havia viscut. Però les esquerdes per tota l'antiga infraestructura de la ciutat permetien que l'aigua d'altres canonades ragés fins aquí, algunes d'elles plenes d'olor. I la Seha els hi havia dit que durant una pluja ferotge, les canonades com aquesta podien inundar-se i netejar-se.

-No us preocupeu -va dir ella-. Si hi ha una inundació, tindrem uns moments d'advertència. Simplement moveu els vostres sabres làser i talleu un forat a la canonada.

-Pots moure el teu sabre làser, Kolir?

Valin va fer que el seu murmuri fos prou alt perquè arribés a les oïdes de la bothana, que anava de quatre grapes davant d'ell. Tot el que ell podia veure d'ella era els seus peus i la part inferior de les cames vestides de negre, a penes discernibles a la llum de la barra lluminosa ficada darrere de la seva orella.

La veu d'ella, un grunyit baix, va surar de tornada fins a ell.

-Tu, tranquil.

-Només preguntava. Una conversa educada. No ets claustrofòbica, oi?

-No!

-Perquè això explicaria la teva irritabilitat.

-També ho faria la fam. I estàs començant a sonar com carn vermella.

-Quan acabem aquí, estaré encantat de convidar-te a sopar.

-Els fills de pares famosos han d’intentar-ho més, per compensar.

Valin va somriure. Almenys ella podia fer bromes.

Ell va sentir un brunzit familiar des de davant i es va aturar a escoltar. Sí, era un sabre làser, encara que no estava sent utilitzat amb pressa. Kolir també es va aturar. El brunzit va continuar durant gairebé un minut i després va cessar.

Kolir finalment va passar cap enrere les notícies.

-Seha ha assolit un nou obstacle, una reixa de metall. Està utilitzant el sabre làser per tallar-la. El meu sabre làser, tenint en compte que ella va deixar caure el seu i ara necessita que li prestin un.

Molt distantment, ell va sentir la veu de la Seha.

-He escoltat això.

Llavors Kolir estava avançant de nou i Valin la va seguir.

Moments després es va retorçar per sortir pel final recentment obert i encara calent del tub i va caure lleugerament a un sòl de duracret dos metres més avall. Aquí, també, no hi havia panells de llum que funcionessin, però almenys ell podia estar dempeus. Es va fer a un costat per deixar que Mithric caigués al seu costat. Valin va mirar al seu voltant. Els altres tenien taques de greix i brutícia a la cara. El pèl bru de la Kolir estava embullat i crespat en alguns llocs. La cua de cavall d’en Mithric tenia una bestiola esfèrica de sis potes pujant per ella. Valin va assumir que ell mateix semblava igualment desagradable.

Seha, la menys enllardada d'ells, va mirar al voltant per recollir les seves coses.

-Estem dins de la segona zona de seguretat, sota la plaça d'aproximació a l'Edifici del Senat. -Ella va apuntar a la direcció general del final de la canonada a la qual s’enfrontaven -. Per aquí es va a l'Edifici del Senat. Si seguim endavant, ens ficarem en l'anell intern de seguretat i la major concentració de sensors. No és que sigui especialment difícil passar-hi individualment, només que n'hi ha tants, amb tantes cobertures superposades, que és pràcticament impossible deshabilitar-los tots i passar sense que ens detectin. Podria fer-se, però fins i tot algú amb coneixements molt millors que els meus trigaria setmanes.

El Mestre Katarn va fer que sí com si estigués satisfet.

-Muntar-lo des d'aquí estarà bé. Encara que seria millor si tinguéssim diverses línies i posicions de tir.

Seha va fer un gest cap endavant i cap amunt, cap a la fosca columna a la qual s'accedia per uns graons de duracer inserits en el permacret.

-Aquesta és la més propera. Hi haurà un sensor a l'escotilla d'accés, però podem desmuntar-lo. Puc portar-vos lateralment a tres o quatre llocs similars, cadascun amb una vista de l'entrada principal.

Katarn ho va considerar.

-Necessitaré tenir la posició més propera a l'aproximació habitual del coronel Solo a l'edifici. Ens desplegarem entre tots els accessos. Seha, vull que tots siguem capaços de trobar el nostre camí de tornada fins a aquest lloc pel tacte. I aquesta serà també la teva posició. El teu treball és mantenir-te amb vida, quedar-te aquí i treure'ns a tots, independentment de si la missió és un èxit o una derrota catastròfica.

Seha va assentir, clarament intimidada per la responsabilitat col·locada en ella.

Següent