Maul Tancat (XII)

Anterior

12

TEMPS CARA A CARA

El twi'lek conegut com Zero caminava al voltant de la cantonada cap a dins del menjador. Va emergir com sempre ho feia, sense fanfàrries, sempre amb una multitud de reclusos prou gran com per emmascarar el seu punt d'entrada. Mentre les aparences importessin, el seu era un model d'absoluta subtilesa: un moment no hi era, al següent hi era.

Tot al seu voltant a la sala ja s'estava atrafegant. L'hora del sopar acabava de començar. Caient en silenci en fila darrere de dos presoners als quals havia seguit, es va acostar a ells.

–Alguna notícia?

Davant el so de la seva veu, els altres dos reclusos es van girar i van mirar cap a ell amb una mirada de reüll de reconeixement.

–Ei, Z, –va dir un d'ells, la seva boca retorçant-se en una ganyota plena de dents–. On t'havies ficat?

–Aquí i allà, –va respondre modestament el twi'lek–. Qui ho pregunta?

–Només per curiositat, és tot. Estàvem preguntant-nos què t'havia passat quan aquesta bomba va explotar.

El twi'lek va arrufar les celles i va capcinejar.

–Això no ha estat una bomba.

–No?

–El personal de cuines va trobar una olla a pressió plena de químics dins el rentaplats. –Ell va mirar a la fila de reclusos que esperaven a què se'ls servís el seu menjar nocturn–. Suposo que estarem menjant en safates brutes un temps.

El segon reclús va parpellejar, processant la informació.

–Algú està enviant un missatge? Creant una distracció, potser?

–No ho crec.

–Què, doncs?

Zero no va respondre, escanejant l'habitació davant d'ell. El reclús a la seva dreta, un contrabandista convicte i tres vegades perdedor anomenat Miggs, va arronsar les espatlles.

–Sí, bé, què se li va a fer, no?

Amb un assentiment distret, Zero va caminar cap endavant. Van portar les seves safates a la fila de servir, passant a mitja dotzena de membres dels Gravetat Massiva, les seves cares magolades i inflades. Com a mínim un d'ells estava encara sagnant activament a través de les benes improvisades.

–Has sentit el que els ha passat? –va preguntar Miggs.

–Es van enfrontar als Reis dels Ossos, –va dir en Zero–. Es diu que van lluitar en els túnels l'última nit abans del combat.

–Figures. –Miggs va alçar la safata perquè el droide de servei a l'altra banda del taulell pogués lliscar un cullerot de gel de proteïnes incolor a ella–. Ugh, aquesta cosa encara fa pitjor olor del que és habitual.

Darrere d'ell, Zero va alçar la seva pròpia safata. Amb un clic de reconeixement, el droide de cuina es va aturar i llavors es va girar per portar a la vora una sopera diferent, estenent les pinces dels seus manipuladors per servir a Zero una porció fumejant de carn d'olor suculenta i verdures fresques.

–Filet de traladó, poc fet, amb caponata ramoreana i una guarnició de verdures fresques sufar, –va anunciar.

–Gràcies. –Zero va assentir i es va endur la safata, portant-la cap endavant mentre el droide tornava a la tina de gel gris, semi-líquid per al següent convicte a la fila.

–Així i tot, vas veure la baralla? –va preguntar ell.

–Bromeges? –Miggs va mirar al pres que els havia seguit a l'àrea principal del menjador, fins a la seva taula habitual a l'altre extrem de l'habitació–. Halleck i jo ho cronometrem sobretot a l’holo des de la galeria, ho hem vist com vuit vegades ja, cert?

Asseient-se, el reclús darrere d'ell, Halleck, va inclinar el cap amunt i avall.

–Va ser una ràfega, també. Hauries d’haver-ho cronometrat, Zero, de veritat.

–És així? –el twi'lek va tallar un tall de carn i la va ensumar abans de ficar-se-la la boca–. Què va passar?

–Aquest monstre de pell vermella, el que anomenen la Dent? Com es diu, Jagannath? –Miggs va fotre una mossegada del seu propi menjar i se’l va empassar, netejant-se la cantonada de la boca amb la seva màniga–. El van ficar allà dins una altra vegada, i les autoritats o el que sigui, li van aparellar contra una bèstia boja de les neus...

–Un wampa? –El twi'lek va alçar una cella–. No estava al corrent que realment encara tinguessin un d'aquests aquí.

–En tenien un, –va dir ombrívolament Miggs, aixecant la forquilla de nou–. De totes maneres, comença bastant com esperaries. Aquest wampa simplement traient a cops els budells del vell Pellroja... de veritat li fan lluitar pel seu menjar, no? Vull dir, ni tan sols és just. Tots pensem que el Sr. Dent va a perdre molt més que la seva dent aquest cop, saps al que em refereixo? –Una altra mossegada, va carregar, va mastegar dues vegades, i tragà–. Llavors de sobte, just quan creus que s'ha acabat... bam! –Miggs va colpejar el seu puny a la taula i es va aturar per donar-li un efecte dramàtic–. Dent, com que, realment estén els braços i obre el pit de la bèstia...

–És així?

–... I llavors fica la mà a l'estómac de la bèstia fins als colzes, agafa el cor de l’animal, i, com que, l’aixafa amb les seves mans nues.

–Mmm. –Zero va fer una altra mossegada al filet–. Impressionant.

–Ni tan sols t’estic prenent el pèl, home... ho van mostrar tot. I llavors, bum, el wampa simplement com que se sacseja cap enrere i mor en el lloc.

Miggs va agitar el seu cap de nou.

–Totalment fora del comú. Et fa pensar, tot i així.

Zero va deixar de mastegar.

–Ho fa?

–Sí, vull dir... –Miggs va agafar la forquilla, va empènyer el seu menjar per la safata, i el va baixar de nou–. Perquè, vull dir, quan medites... si tenen a un wampa aquí dins, llavors seriosament... qui sap què més tenen tancat a baix?, ja saps.

–Com...?

–Bé, vull dir, com el Cuc-Llop.

Zero va mirar opac.

–De veritat creus en això?

–No ho sé, home. Sento rumors, això és tot. Allà baix dins de la presó on ningú va mai.

El twi'lek estava a punt de comentar quan va sentir alguna cosa copejar-li amb tanta força com per apartar la safata. Es va girar i va veure els reclusos drets directament darrere d'ell.

Reis dels Ossos. Quatre d'ells. Zero va estudiar les seves cares, una a una.

–Bon menjar, Ze-ro, –va dir el reclús calb amb barba d’enfront, allargant el nom amb una burla deliberada, ressonant, mentre mirava el filet a mig acabar i les verdures al plat d’en Zero–. Saps, hi ha una cosa que sempre he volgut preguntar-te. Com és que sempre aconsegueixes menjar millor que la resta de nosaltres?

–Pensaria que això seria abundantment obvi, –va dir en Zero–. Vaig per un camí més elevat que vosaltres.

–És així?

–En gairebé qualsevol aspecte concebible, –va dir en Zero–, si.

Un silenci va caure entre ells. Va reconèixer a l'home davant d'ell com Vas Nailhead, cap dels Reis. Nailhead era un menjador de carn, conegut dins el cercle de lluites de gladiadors per devorar almenys alguna part de cada cosa vivent que hagués matat. Es deia que gaudia d'un culte de seguidors i que era un dels pocs reclusos que rebia correu de fans, paquets, i fins i tot ocasionals proposicions de matrimoni... encara circulaven rumors que realment tenia una família i amics a Tepasi.

–El més graciós és... –Nailhead el va mirar maliciosament, va escopir les bombolles agrupades en les cantonades dels seus llavis, estava literalment traient escuma per la boca. Des de l'interior de la màniga esquerra del seu uniforme, una forma llarga i dura sobresortia de la tela, la seva punta esmolada just visible a l'extrem de la màniga–. Aposto al fet que la teva sang es vessa igual de fàcilment que la de qualsevol aquí. Què creus?

A cada costat d'ell, en la seva visió perifèrica, Zero va veure a Miggs i a Halleck aixecant-se drets en una postura defensiva. Ell els va fer un gest perquè s'asseguessin.

–Està bé, –va dir en silenci–. Estic bastant segur que el Sr. Nailhead simplement s'estava preparant per disculpar-se pel seu comportament indecorós.

–T'equivoques de nou, Ze-ro. –Sense esperar una resposta, Nailhead va estendre el braç i va agafar el coll d’en Zero, tirant d'ell sobre els seus peus tan abruptament que la safata del twi'lek es va bolcar i va caure xocant contra el terra, escampant les restes del seu filet i verdures per les rajoles sota els seus peus. L'asta esmolada d'os a la màniga d’en Nailhead estava inclinada cap amunt de manera que estava ara empenyent suaument contra el coll d’en Zero.

–Mira, vam aprendre una cosa nova l'última nit quan ens vam enfrontar contra els Gravetat Massiva en els túnels, –va dir en Nailhead–. Nosaltres i ells. Ho vam esbrinar junts, podries dir.

–Oh? –La mirada del twi'lek va romandre absolutament en calma–. I què podria ser això?

–No et necessitem ni de prop tant com tu ens necessites a nosaltres. El fet és, que l'únic motiu pel qual dirigeixes així el lloc és perquè aquests cucs creuen que ho fas. Una vegada que deixin de creure-ho, tu deixaràs de dirigir-lo.

–Fascinant, –va dir en Zero–. És un miracle que cap de vosaltres hagi sortit ferit, pensant tant.

En Nailhead va grunyir.

–Ni la meitat de fascinant que serà quan et llancem als túnels i t’escorxem la gola.

–Això és el que Delia voldria?

En Nailhead es va tensar. Va empènyer l'os esmolat lleugerament sobre el teixit suau del coll d’en Zero, fixant-lo amb la mirada.

–Què acabes de dir?

–La teva germana, –va respondre el twi'lek–. Ella encara t’envia cartes, no? Perquè pensa en tu. Ella recorda com solia ser la vida a Tepasi. Després de tot el que has fet, no pot deixar d'esperar que tornis i siguis el noi que ella recorda. El que sempre podia cantar i fer-la riure amb cada vers de «Dolça Fronda Fane».

Nailhead va inhalar alè profundament de manera audible, i va inclinar el seu cap lleugerament. Després de l'erupció enredada de la seva barba, tota la ferocitat s'havia drenat de la seva expressió, deixant la seva cara estranyament flàccida i buida.

–Com...? –Ell va empassar i va continuar, la seva veu estranyament ronca–. Com saps això?

–He estat aquí molt de temps, –va dir en Zero–. Aprens tot tipus de coses quan has estat aquí tant de temps com jo. Una persona d'interès com jo escolta coses. Sobre la teva família i la teva germana en particular. I per descomptat, sempre puc passar els missatges en qualsevol direcció.

Nailhead el va alliberar i va fer un pas enrere. Per un instant, una espurna del que podia haver estat real civisme va brillar en les profunditats boiroses dels seus ulls... una claredat distant que reflectia l'home que havia d'haver estat sota els anys de sufocant depravació.

–Potser és hora que tornis amb els amics, Sr. Nailhead. –Zero va parlar en el mateix to gentil, pacient amb el que podria haver suggerit un passeig nocturn a través de l'àrea comuna–. Sona com si tinguessis molt a pensar.

Nailhead va donar un altre pas allunyant-se, les seves mans caient mortes als seus costats. No va dir res, ni tan sols parpellejar, només es va girar i va començar a obrir-se pas de tornada pel menjador fins on estaven esperant els Reis dels Ossos.

–Whoa, –exhalà en Miggs mentre ell i Halleck observaven a Nailhead anar-se’n–. Zero, home, això va ser una bogeria, fins i tot per a tu. Com...?

Ell va mirar enrere a la taula i es va aturar.

Zero ja s'havia anat.

Següent