dimecres, 17 de maig del 2017

Fúria (XXXIV)

Anterior



CAPÍTOL 34

-Feu-vos a un costat, feu-vos a un costat! -va cridar el capità de la Broadside-. Anem molt de pressa, la meitat dels nostres sistemes estan desconnectats!
La tripulació de la llançadora actualment atracada a l’escotilla just davant aparentment se’l va creure. A través de la porta de la cabina i del finestral més enllà, Seyah va veure els motors de la llançadora alliberar-la de l'escotilla.
El pilot de la Broadside el va portar ràpidament, començant la desacceleració en l'últim moment possible. La llançadora no va atracar tant com es va estavellar contra l'escotilla i es va fixar. Seyah va ser llançat cap endavant, retingut en el seu seient pel seu arnès, i un moment després els falsos soldats de la GAG al seu voltant estaven descordant-se els arnesos de seguretat, aixecant-se i preparant els seus rifles.
Ell se les hi va arreglar per deslligar-se i es va aixecar, baixant el seu visor d'un cop. Es va ficar a la fila darrere d’en Kyp.
La porta lateral es va obrir. Els soldats van entrar per l'escotilla. La porta es va tancar i l'escotilla va completar el cicle.
La porta més allunyada es va obrir. Foc làser va entrar per ella, colpejant a dos falsos soldats, llançant-los cap enrere, amb el fum elevant-se dels seus pits. Seyah es va prémer contra una banda, aixafant a algú contra la paret de l'escotilla, i de sobte tot el seu univers es va omplir d'uniformes negres, trets làser, crits i juraments.
Un cop el va empènyer a través de la porta de l’escotilla. Va caure espatarrat en les plaques de la coberta de més enllà i va aixecar la vista. Els seus companys estaven avançant en parelles al llarg de la paret del passadís, rebent un foc ferotge i responent amb un foc ferotge. Algú li va trepitjar l'esquena en passar.
Una mà en el seu braç va estirar-lo fins posar-lo dret i Kyp Durron el va arrossegar fins a la paret de l'esquerra. El Jedi li va somriure, amb les dents blanques amb prou feines visibles a través del visor.
-Li suggereixo que dispari la seva arma. No ens doni a nosaltres.
Seyah va mirar i va fer el que li havien dit.
Disparar estava bé. Era una cosa en el que concentrar-se. Una cosa a part de vomitar.

* * *

Ben va acabar de tallar el cercle de les portes blindades de duracer i, suant, va fer un pas enrere. El tap de metall es va quedar al seu lloc, amb les vores brillants. Ben va allargar una mà i, amb un esforç amb la Força, va tirar cap a ell. Aquest va girar en obrir-se com una escotilla i després va caure sobre les plaques de la coberta.
Un petit objecte, rodó i metàl·lic, va traspassar el forat amb facilitat. Quan va xocar contra la coberta, en lloc de rodar, es va quedar en el lloc.
Ben va començar a tornar-se, ajupint-se per saltar, sabent que no podria arribar prou lluny a temps. Havia vist suficients granades d'alt rendiment abans i moltes tenien un radi d'abast suficient per atrapar-lo a meitat del salt.
Va ser ràpid, però no tan ràpid com la Saba Sebatyne. La Mestra Jedi simplement va allargar la mà i el tap que Ben havia tallat de les portes blindades va girar i va caure sobre del detonador. La mà de la Saba es va aixafar com si estigués empenyent alguna cosa cap avall.
Mentre Ben saltava, el detonador va esclatar, amb la majoria del seu poder dirigit ara cap avall i fent un forat socarrimat a la coberta.
La coberta estava vibrant encara i les oïdes d’en Ben només havien començat a ressonar quan va tornar a aterrar, a una dotzena de metres de distància.
Els tres Jedi es van tornar cap al forat de les portes blindades.
El foc làser va començar a sortir per ell, amb la seva densitat i angle suggerint tres o quatre orígens diferents. Tampoc eren els trets estrets de les armes de mà. Per Ben semblaven com si haguessin estat originats amb armes pesades d'esquadrons.
Luke, amb el sabre làser encès i aixecat, carregà a través del forat, apartant un flux de trets i ajupint-se sota ells. El bombardeig es va tornar menys ferotge.
La Saba va ser la següent, estrenyent-se a través de la bretxa amb sorprenent gràcia. El soroll del bombardeig de trets va continuar... però cap tret més va passar.
Ben va empassar, després va córrer cap endavant i va saltar fent una tombarella a través de la bretxa.
Va aterrar dret al costat més allunyat, havent-se escalfat però sense cremar mentre passava pel forat de metall superescalfat que ell havia tallat.
Més enllà, a diversos metres, quatre droides de combat CYV llançaven foc als dos Jedi des dels seus canons làser dels seus braços drets.
Ben es va centrar en els braços de les armes dels droides, no en el seu aspecte. Alts, blanc-grisencs amb ulls vermells, construïts com esquelets humans blindats, la seva aparença havia estat acuradament dissenyada per Lando Calrissian per enfurir als guerrers yuuzhan vong i espantar a tots els altres. La seva lletjor semblant a la mort distreia. Ben va triar no badar.
Saba, amb la seva brillant treball amb l'espasa, estava tornant dolls complets de foc làser de canó. Luke, més mòbil, estava evitant el foc dirigit a ell. Com un ballarí, es mantenia per davant de cada raig, però no estava avançant i de fet estava sent atrapat contra les portes blindades. Uns quants moments més i els droides li acorralarien contra les portes, negant-li la seva maniobrabilitat i acabant amb ell.
Però un dels oponents d’en Luke va canviar d'objectiu. Es va dirigir cap a Ben, enviant dolls de foc làser cap a ell.
Ell va aixecar el seu sabre làser, va tornar diversos dels primers trets... i va trontollar, forçat a retrocedir per la seva energia, que era molt més gran que la de qualsevol tret d'una pistola o rifle làser que mai s'hagués trobat. Podria ser capaç d'interceptar tots els trets, però detenir-los tots li deixaria exhaust en segons.
No els t'aturis. Només lliura't d'ells. Era la seva pròpia veu, no la del seu pare, ni la de la seva mare, ni la d’en Jacen.
Girà seva espasa i va deixar que el foc que arribava rebotés en ella. Els trets van girar cap amunt i cap a la dreta, plovent sobre el sostre i les parets... i picant molt menys als seus braços.
. Ara podria sobreviure a l'atac durant potser mig minut. Yupi!
Va negar amb el cap. Ell podia ser algú que el seu pare i la Saba necessitessin protegir, en aquest cas ell podria fer que els matessin. Podia cuidar-se sol, només que tot just, com ho estava fent ara, convertiria en mentida la seva asseveració que seria útil en aquesta missió.
O podia contribuir. Però com?
Deixa que l'enemic faci la feina. La frase clau de l'operació centellejà en la seva ment i va saber què fer.
Va allargar la mà lliure, agafant i tirant a través de la Força del braç del canó del seu enemic. Sabent com de pesats que eren els droides CYV amb les seves capes de blindatge de laminànium, es va esforçar... i va fer girar al droide, dirigint el seu canó a un dels enemics de la Saba.
El foc del canó va encertar al droide CYV del costat, cosint-lo a trets. Aquest es va sacsejar, amb la brillantor esvaint-se dels seus ulls i llavors va caure de costat, tallat en dos a l'altura de la pelvis.
Ben va mantenir la pressió al seu oponent, maniobrant el seu canó làser per dirigir-lo al segon enemic de la Saba. El droide va cessar el foc abans d'arribar a un altre aliat. Un respirador es va obrir en el seu pit...
Luke va fer un gest i el fum va sortir del respirador... però el mini coet dissenyat per disparar d'aquest lloc no ho va fer. Un moment més tard va explotar, volant la meitat superior del droide, deixant les cames encara en peu.
Ara en quedaven dos, un enfrontant-se a cada Mestre.
La Saba va pressionar cap endavant, capaç d'obrir-se camí empenyent els dolls de foc del seu droide. El seu objectiu va aixecar el seu altre braç i un arc del que semblava un llamp va fer un centelleig cap a ella, però ella el va agafar també amb el seu sabre làser. Després es va ajupir i va rodar sota els dos atacs d'energia, aixecant-se just sota el droide, amb la fulla del seu sabre làser estesa cap amunt i cap enrere, dins el coll i el cap del droide. El blindatge de laminànium d'allà no va cedir fàcilment, però la precisió del cop d'ella i la força més gran que la d'un humà que ella podia utilitzar va llançar la punta de la seva espasa a través del que hauria estat, en un humà, les vèrtebres toràciques, tallant-li el cap.
Ni tampoc es va aturar aquí, sinó que es va girar, llançant la seva punta cap avall des d'una postura alta cap al forat creat en el coll del droide.
Luke, mentrestant, va fer un gest. El seu enemic es va bolcar cap enrere, rodant per una demostració telequinètica de la Força fins a quedar cap per avall. Va lluitar per aixecar-se, però Luke el va travessar, clavant-li la punta de l’espasa a l'esquena. La va empènyer, movent-la lentament a través del blindatge, i la va girar fins que el droide va deixar de forcejar.
Saba va empènyer per allunyar al seu enemic mort, enviant-lo perquè s'estavellés contra les plaques de la coberta, i va mirar a Ben.
-Bones tàctiquez -va dir-. Però adverteix en Aquezta la propera vegada. El raig de tretz va creuar en Aquezta quan el droide ez va girar.
Ben va fer una ganyota.
-Ho sento, Mestra.
-No ho sentis. Aprèn.
Es va tornar cap endavant i va reassumir el seu avanç cap al pont.
Luke li va somriure a ell.
-Què va ser el primer que va dir?
-Bones tàctiquez.
-No perdis de vista l'afalac fins i tot en un raig de criticisme constructiu. O viceversa.
Luke es va tornar per seguir a la Jedi barabel.

* * *

Amb els seus peus retrunyint sobre les plaques de metall de la coberta, Koyan va accelerar a través del que semblaven com a corredors infinits de l'Estació Centràlia, corrent cap a l'escotilla que el mapa del seu quadern de dades deia que estava a menys d'un quilòmetre.
La qual cosa, es va donar compte mentre es veia forçat a saltar sobre els cossos d'un soldat de la GAG i dos guàrdies de seguretat de SegCor morts, significava que l'enemic estava a menys d'un quilòmetre de la càmera de control de tret. Les coses estaven malament.
Tot i que els corredors aquí eren estrets i poc familiars (les barres lluminoses fosques i les bigues i els panells de metall de cada passadís s'assemblava als de qualsevol altre), va trobar el seu camí fins a l’Escotilla Èpsilon 34-G. Va entrar per ella i va notar que es veia l'interior d'una llançadora a través del finestral oposat i la va obrir.
Moments després la va travessar fins arribar a la seguretat. Però allà, a la cabina principal de la llançadora de transport de tropes, no hi havia ningú a la vista.
-Hola?
-Sí?
La veu li va arribar des de la cabina.
-Porti’m a Coronita immediatament.
La pilot es va aixecar del seu seient i va sortir perquè ell la veiés. Amb els cabells blancs i gairebé tan pàl·lids com el d'una humana albina, amb una prominent cresta supraorbital i uns ulls tan negres com l'espai, era una chev... i vestia els colors blaus dels oficials de l'Aliança Galàctica.
Koyan va grunyir i va allargar la mà cap a la pistola làser al seu costat.
La chev va ser més ràpida. Ella va desenfundar i va disparar. El seu tret va colpejar a Koyan a l'estèrnum, llançant-li cap enrere i cap avall.
Totalment de cop, els sons que arribaven a les orelles eren estranyament aquosos i distants, i la seva visió va començar a tancar-se. Tot el que va poder veure era el sostre de la cabina de la llançadora. De totes maneres no podia fer res. El dolor del seu pit era agudíssim.
Va sentir parlar a la pilot.
-Kork. He oblidat col·locar-ho en atordir. -La seva visió es va tancar més-. Chinnith a Ànakin Solo. Mai endevinarà a qui acabo de disparar.
La visió d’en Koyan va fallar completament i va surar a través d'un buit sense dolor.

* * *

El caça estel·lar de la Syal es va sacsejar. Tot fora de la coberta va brillar en un vermell que feria els ulls i llavors estava més enllà del seu oponent, donant la volta per un altre intercanvi.
Espera... El seu enemic, designat MURRI 6 a la pantalla del sensor, s'estava allunyant. I els Llibertins U i Dos s'estaven dirigint cap a la seva posició.
De tota manera, ella va continuar amb la seva maniobra, un signe clar per al seu oponent que ella encara era a la caça, que no estava depenent dels seus companys d'esquadró perquè acabessin aquesta batalla per ella. Però el seu oponent va triar no enfrontar-se a tres Llibertins alhora. Es va tornar cap a un grup de Murris, indubtablement per tornar quan tingués un company d'ala.
Wedge i Sanola es van col·locar al seu costat. La veu del seu pare li va arribar a través dels auriculars del seu casc.
-Quatre, sóc Líder. Informa del teu estat.
-Estic intacta. Dany menor en els meus impulsors i el làser superior d'estribord. -Mentre continuava, el dolor va créixer en la seva veu-. Fa un minut, simplement vaig vaporitzar a un Murri.
-Jo també ho vaig fer. Líder Murri. Un duro anomenat Lensi. Un bon home. Ells també han aconseguit matar-nos: Sis és mort, Vuit és mort o en el buit i a Dos aquí li han disparat tant que l'estic enviant fora de la zona de combat.
La veu de la Sanola arribà, una protesta puntuada amb dolor.
-Encara estic en condicions de volar...
-Llavors està en condicions d'obeir ordres. Torni a la nostra nau d'organització.
-Sí, senyor.
La Infern del Llibertí Dos es va escorar per allunyar-se i la Syal va poder veure un raig continu d'espurnes sortint de la part inferior del seu caça estel·lar.
-Quatre, ets la meva ala.
-Sí, pa... senyor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada