Fúria (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

El Falcó Mil·lenari va sortir de l’hiperespai ben lluny del cinturó d'asteroides del Sistema Estel·lar MZX32905 i ben lluny dels perills flotants i giratoris per a la navegació que constituïen els seus asteroides. No obstant això, Han i Leia van poder veure el cinturó en els seus sensors com una gruixuda línia d'embalums irregulars, mostrant masses, formes i rotacions àmpliament diferents.

Un moment després, un caça va aparèixer a prop, seguint al Falcó a unes quantes dotzenes de quilòmetres. L’Ala-X d’en Jag. Això significava que els InvisiblesX de la Jaina i en Zekk també hi eren. Han no es va molestar a buscar-los en els seus sensors. Podria recollir rastres, però seria un exercici sense sentit.

La Leia va activar el panell de comunicacions, va ajustar la transmissió a la seva energia més baixa i la va dirigir precisament cap al caça d’en Jag.

-Hem començat una cerca del sensor passiu. I estem fent càlculs amb l'ordinador de tots els asteroides observables de la mida adequada, traçant les seves localitzacions quan Jacen i Ben van venir de visita.

Ella no va rebre una paraula o un clic de resposta, però no hi havia esperat rebre’n cap. Podia sentir la Jaina i als altres dos en la Força i sabia que tenien paciència, que no estaven alarmats i estaven esperant. Havien d'estar rebent.

Han va mirar mentre les dades van començar a acumular-se en la pantalla del sensor. Formes vermelles, cadascuna designada amb un codi alfanumèric decidit per l'ordinador de navegació del Falcó, indicaven on eren ara els asteroides rellevants. Formes grogues amb les designacions corresponents van començar a aparèixer, mostrant on havien estat aquests asteroides molts mesos abans. Han va ajustar l'escala de la imatge del sensor perquè mostrés tot el cinturó d'asteroides.

-Assignaré prioritat en aquests objectius de manera que puguem veure en quin ordre els visitem.

La Leia li va dirigir una mirada dubtosa.

-Basada en el teu extens coneixement de la producció de mineral i de les tècniques mineres, suposo.

-I tant que no. Basada en el meu coneixement de com pensen els ximples de les corporacions. Per exemple, els hi agraden les grans coses rodones. Així que ens centrarem primer en els asteroides més grans i més rodons.

La Leia va posar el seu cap a les mans.

-Això no em sabria tant de greu si no sospités que tens raó.

HÀBITAT DEL SATÈL·LIT DE LA LUMIYA

Alema va sentir una petita ondulació a la Força. No va tenir més conseqüència que si una persona normal hagués tingut un somni en el qual una forma amenaçadora hagués estat al costat del seu llit quan ella dormia.

Però Alema havia après a confiar en incidents que semblaven ser de poca importància feia molt de temps. Va apartar els llençols del llit i es va aixecar, i després es va vestir ràpidament, tan ràpidament com un ésser amb un sol braç podia.

L'hàbitat estava silenciós excepte pel xiuxiueig dels condicionadors d'atmosfera. Les seves habitacions, que un cop havien pertangut a la Lumiya, estaven dèbilment il·luminades per barres lluminoses amb intensitat nocturna i no representava cap terror per a ella quan estava desperta. Projectant-se en la Força, no va poder sentir res excepte el forn bell i malvolent de poder a centenars de metres sota ella, la deu d'energia amb el que algun dia podria equilibrar la galàxia.

No hi havia res que causés l'ondulació que havia sentit, però l'havia sentit.

Va prendre un dels pocs turboascensors que funcionaven cap al nivell superior de l'hàbitat, l'observatori, amb les seves corbades prestatgeries plenes d'artefactes i la cúpula de transpariacer mirant a les estrelles.

Reclinant-se en un còmode sofà, es va relaxar en la Força, buscant una pista, qualsevol anomalia que expliqués el que havia sentit. Era en moments com aquest quan la vasta quantitat d'energia del poder del Costat Fosc de sota era un impediment en lloc d'una benedicció. Com un motor d'acceleració de carreres, oferia molts recursos però tendia a fer callar tots els sorolls menors al seu voltant.

Llavors la va sentir una altra vegada, l'ondulació.

Algú l'estava perseguint. Algú era aquí per matar-la.

Va somriure. Hi havia estat perseguida moltes vegades, però aquesta era la primera vegada que havia estat perseguida en un lloc on ella dictava les regles. Totes les regles.

A BORD DE LA FRAGATA LLUNA ENVERINADA

Dícian va mirar a través dels finestrals davanters del pont, que oferien una imatge de les estrelles i de pegats negres irregulars que enfosquien l'àrea d'estrelles. Ella sabia que els pegats negres eren els asteroides més grans d'aquest camp, rebent poca o cap llum del sol d'aquest sistema.

Navegar en un camp d'asteroides en una fragata de 150 metres de llarga utilitzant només sensors passius no era la més fàcil de les tasques. Dícian no es va entremetre innecessàriament en la concentració de Wayniss, el seu pilot principal. Un home humà, de cabells i barbes grises, Wayniss era un vell pirata i contrabandista que no sabia res de la Força i que hauria reaccionat indiferentment davant la notícia que el seu comandant era una membre de l'Orde Sith. Ell li donava molt valor a la seva paga i romandria lleial mentre els crèdits seguissin venint, fent-li digne de confiança i predictible. Dícian l’aprovava.

Ara Wayniss va teclejar una seqüència de comandament en el seu teclat. El monitor principal del pont, just per sobre dels finestrals davanters, es va enfosquir amb una imatge del camp d'estrelles davant d'ells i després va començar a augmentar. Moments després, va mostrar una imatge, molt pixelada per l'augment extrem, d'un asteroide més o menys esfèric, visible només com una mitja lluna de feble llum solar.

Wayniss va aixecar la mirada per atreure l'atenció de la Dícian.

-El seu objectiu, capitana. Confirmat com la font de les seves transmissions rastrejadores.

-Excel·lent. Traça un curs cap a les rodalies de l'asteroide. Mantingues els altres asteroides entre ell i nosaltres durant tot el que sigui possible. Vull que estiguem poc o gens en una línia de visió directa.

-Aproximació invisible. Entesos.

Wayniss es va girar de nou cap al seu teclat i començà a traçar la complicada aproximació.

-Lectura del sensor.

Aquesta era Ithila, l'oficial de sensors del Lluna Enverinada. Una dona hapana de mitjana edat, era prima i bella, excepte pel patró de vívides cicatrius de cremades que creuava el costat dret de la cara, resultat d'una explosió a bord d'un Drac de batalla durant la Guerra Yuuzhan Vong. Una al·lèrgia al bacta havia evitat que eliminés les cicatrius i la revulsió cultural hapana per qualsevol cosa danyada l'havia enviat a un exili autoimposat.

Dícian es va aclarir la gola.

-Potser és necessitaria una mica més d'informació.

Ithila va mirar a la seva capitana, intentant evidentment avaluar si Dícian estava sent educada o sarcàstica.

-Dos objectius. Massa allunyats per a lectura visual. Cap té un microxip actiu. Lectures del sensor d'emissió de combustible suggereix que un és un caça estel·lar i l'altre és la classe d'un iot o d'un vaixell de càrrega lleuger. El caça s'està aproximant al nostre asteroide objectiu. L'altre vehicle està estacionat a cent quilòmetres o així del nostre objectiu.

Dícian ho va considerar, tamborinant amb els seus dits sobre el braç de la cadira de capità. Apropar-se d’amagades a una Jedi corrompuda en una fragata antiga era prou difícil sense la complicació d'observadors addicionals. No obstant això, calia fer-ho.

-Continua com es va ordenar. No obstant això, podríem haver de fugir ràpidament des de l’asteroide final fins al nostre objectiu. Vull a totes les tripulacions i totes les bombes destructores d'asteroides preparades a les llançadores. Vull totes les armes carregades i llestes.

Wayniss va assentir, sense pertorbar-se.

-Sí, capitana.

* * *

Jag es va col·locar davant amb el seu Ala-X. Simplement era el més apropiat, perquè dels tres caces estel·lars, el seu era l'únic no equipat per a ser invisible. Jaina i Zekk es van quedar enrere en els seus InvisiblesX mentre Jag s'aproximava a l'hàbitat. Quadrat i amb una cúpula a la part superior, col·locat sobre unes columnes de plasticret que el sostenien a diversos metres per sobre de la superfície de l'asteroide, de disseny arcaic i foradat per impactes de meteorits suportats durant segles, igualava exactament l'hàbitat descrit en el informe d’en Ben Skywalker de la trobada amb la Brisha Syo.

Jag va acostar el seu vehicle amb suficient rapidesa com perquè pogués accelerar per allunyar-se a bona velocitat si torretes d'armes sortien de cop i volta de la superfície de l'hàbitat, però l'hàbitat va romandre inert i ell va sentir un moment de dubte. Estava Alema fins i tot allà? L'última transmissió de raig prim de la Leia, minuts abans, havia indicat que ella havia sentit algun moviment en la Força, una cosa diferent del llac d'energia fosca que esperava al centre de l'asteroide, però això no significava que la seva presa estigués a casa.

Bé, si no ho estava, els seus caçadors ocuparien la residència i l’esperarien.

El panell de comunicacions del seu Ala-X va informar d'un senyal, una pregunta automatitzada de la instal·lació de l'hangar oferint instruccions d'aterratge. Ell la va ignorar.

Va desaccelerar mentre s'acostava a l'hàbitat. A la feble llum del distant sol, va revelar ser una massa lletja de duracret reforçat, amb els seus finestrals foscos, potser coberts per persianes de duracer per als meteorits. Ell va enviar el seu Ala-X en una capbussada poc profunda, activant els repulsors mentre s'acostava a uns metres de la superfície rocosa de l'asteroide, i va lliscar per sota de l'hàbitat, entre els seus pilars de suport.

Una columna de llum va sortir del centre de la part inferior de l'hàbitat, il·luminant una secció de rails. Els rails baixaven cap a la superfície de l'asteroide i al seu interior, a través d'un ample forat a la pedra.

Jag va assentir. La llum havia de venir de la sala descrita a l'informe d’en Ben Skywalker, una habitació que albergava l'accés del tren cap a les mines de sota. L’escotilla de la sala estava oberta, amb l'aire de la sala probablement contingut per escuts d'atmosfera.

No és que la presència o falta d'atmosfera li importés, ara no.

Va posar l’Ala-X gairebé directament sota l'obertura de la sala i el va apagar. Llavors, anul·lant els indicadors d'advertència i programes de millores per evitar accidents, va aixecar la coberta, abocant l'atmosfera de la seva cabina a l'espai. Va treure els seus esclafaossos de la xarxa que els mantenia assegurats als seus peus, se'ls va posar, després es va descordar el cinturó de seguretat i va activar els impulsors de la seva motxilla de baixa gravetat.

Aquesta seria una maniobra difícil. Havia de volar cap a la càmera il·luminada de dalt, el que era bastant simple. Però si la gravetat artificial estava activada i ell calculava malament el seu angle i velocitat de viatge, seria arrossegat immediatament de tornada altra vegada pel forat o colpejaria el sostre de la sala i rebotaria en un impacte poc gloriós en algun lloc del terra de la sala.

Quan va arribar a l'obertura circular i va sortir a la llum, va apagar el seu impulsor i va treure l’enorme pistola làser. El seu impuls el va fer pujar un parell de metres en l'aire.

... Paret corba davant d'ell, cap objectiu visible...

Va baixar sobre els seus peus sobre el terra sòlid i va girar, sospesant possibles amenaces, possibles objectius.

... Rails sortint cap amunt fins al sostre alt, una plataforma de control, res de vagons, ni portes, res de l’Alema Rar...

Respirant amb dificultat, es va girar de nou, confirmant que no hi havia amenaces davant seu.

Excel·lent. Estava dins. D'altra banda, no hi havia hagut ningú allà per veure la seva enlluernadora arribada.

Va arronsar les espatlles i va enfundar la pistola làser. Simplement hauria de fer-ho de nou altra vegada quan tingués audiència.

* * *

Jaina i Zekk, amb els seus InvisiblesX un al costat de l'altre i separats per mers metres, van veure començar a obrir-se les portes blindades de l'hangar, revelant una sala gran i il·luminada més enllà. I a Jag Fel dret sobre una vora de la porta, fent-los senyals.

Jaina va augmentar els seus impulsors i va lliscar cap endavant, amb Zekk seguint-la. Mentre s'aproximaven, Jag els va fer gestos cap avall, indicant les restes d'aparells a terra just dins de la porta. Jaina va veure barrils, cables i components electrònics.

Jag va aixecar les seves mans unides i després les va separar, imitant els efectes d'una explosió. Jaina va assentir. Així que Alema els havia deixat un parany, una bomba. El que semblava com una bomba improvisada. Si era improvisada, pujaven les possibilitats que Alema Rar encara fos aquí o que hagués fugit només recentment.

Els Jedi van posar els seus vehicles al centre de l'hangar, girant-se lentament sobre els repulsors de manera que estiguessin de cara a les portes, i van aterrar completament.

Jag va tancar les portes exteriors i es va aproximar mentre ells aixecaven les cobertes. El seu visor estava aixecat.

-Dos bombes fins ara. -Va fer un gest cap a les restes del sòl i cap a la vora de la porta on descansava en el rail guia. Allà, la Jaina va veure més components electrònics-. Simples, col·locades a la carrera. Però res d'una nau Sith.

Jaina va rodar per sortir de la cabina i es va deixar caure a terra. Hi havia alguna cosa malvolent en aquest hangar, una mica diferent de l'energia que inundava aquest lloc. Un sabor diferent. Es va obrir cap a ell en la Força i el va trobar a prop, una antipatia barrejada amb paciència, una fúria barrejada amb servilisme.

Fora com fos la seva font, havia descansat recentment contra una paret propera i s'havia anat només uns minuts abans.

La decepció li va caure a sobre.

-Ha fugit.

Zekk es va acostar per reunir-se amb ells. Va negar amb el cap.

-No, no ha fugit. No pots sentir-ho?

Apuntant amb un dit, ell va traçar un camí des de la cantonada on havia esperat la pacient antipatia, cap a fora a través de les portes de l'hangar i després cap avall, directament cap avall, dins de l'asteroide.

Ara la Jaina podia sentir-ho, podia seguir el rastre. El vehicle, perquè havia de ser la nau Sith de l’Alema, havia estat aquí fins feia poc i després havia volat cap avall a través de l'esquerda en la superfície de l'asteroide. Alema i la seva nau esperaven molt més baix.

Jag va arronsar les espatlles.

-Ella sap que som aquí. Adéu a l'element sorpresa. Simplement haurem de mostrar-li altres sorpreses. El problema és, que encara que l'hàbitat i les cavernes estan pressuritzades, hi ha un buit d’uns quinze metres de buit total entre els dos.

-No és problema.

Jaina va obrir la seva capa Jedi.

-Tenim l'equivalent a vestits de vol sota les nostres robes. Amb cascos de vol, o amb les nostres màscares d'emergència, podem sobreviure diversos minuts en el buit total.

Jag es va tancar el visor. Les seves següents paraules, a través dels altaveus del casc, estaven amplificades més que apagades.

-Anem, llavors. Acabem amb això.

A BORD DEL LLUNA ENVERINADA

-És un vaixell de càrrega lleuger corellià. La forma de disc és distintiva.

Dícian, sobresaltada per les paraules de la Ithila, va mirar al seu oficial del sensor. El Lluna Enverinada s'havia acostat lentament a diversos asteroides de la localització de l'hàbitat i ara els sensors podien recollir el propi edifici de l'hàbitat i detalls de l'altre vehicle que esperava prop.

La boca de la Dícian es va assecar.

-Compara les marques distintives del vehicle i les seves modificacions amb els fitxers coneguts del Falcó Mil·lenari.

Sí, hi havia centenars o milers de vaixells de càrrega lleugers corellians YT-1300 encara en servei per la galàxia. Però un, i només un, tenia una possibilitat vastament creixent, una alta probabilitat estadística, d'aparèixer aquí en el moment en què es forjaven problemes.

Amb creixent impaciència, va esperar mentre Ithila teclejava per obrir-se pas a través d'una sèrie de pantalles. Llavors Ithila va aixecar la vista, amb la seva expressió sorpresa.

-És una coincidència, capitana. La seguretat excedeix el noranta-vuit per cent.

Dícian va agafar aire profundament. El Falcó, especialment si estava capitanejat per Han Solo, seria un gran premi, capturat o destruït. El dret a presumir només per haver matat a Solo, per lliurar a la galàxia de la seva interferència, mantindria calenta la Dícian durant dècades. I el plaer seria doble si Leia Organa Solo, Jedi i traïdora al noble nom Sith d’Skywalker, estava a bord.

Dícian va lluitar per mantenir el seu to normal.

-Ara res d'errors. Tenim el doble de poder de foc que el Falcó i l'element sorpresa, però res d'això vol dir res si cometem un error. Així que continuarem amb la nostra aproximació i serem perfectes. Farem el nostre atac contra el Falcó i serem perfectes. Llançarem els nostres equips per atacar l'hàbitat i situar les bombes en l'asteroide i serem... què serem?

Els membres de la tripulació del pont van oferir les seves respostes a l'uníson.

-Perfectes.

-Exacte. Perfectes.

* * *

-Perfecte.

La Leia es va fregar el clatell.

Han va mirar cap a ella.

-Què?

-Què que?

-Has dit “Perfecte”. Com en «quelcom és realment perfecte» o «quelcom està molt embolicat i realment no vull dir que és perfecte»?

La Leia va negar amb el cap.

-No ho sé. El segon, crec.

Ella va tornar la seva atenció al panell del sensor. Res havia canviat des que havia vist tancar-se les portes de l'hangar de l'hàbitat i res no canviaria fins que la seva filla, Zekk i Jag sortissin, però una idea recurrent li va dir que realment necessitava mantenir la seva atenció allà.

Llavors ho va sentir, un pols en la Força, una pregunta distant des de la direcció de l'asteroide. Amb el gust de la foscor que habitava aquell lloc, però sent distintivament la presència de l’Alema, es va obrir cap a ella, la va acariciar i se'n va anar a una altra part.

La Leia es va posar rígida.

-Alema ens ha trobat. -Es va deslligar les corretges de seguretat i es va aixecar del seient del copilot, agafant el sabre làser a la mà-. I si endevinem correctament sobre la manera en què opera ara...

En Han va assentir abatut.

-Conjurarà un fantasma de la Força i l'enviarà contra nosaltres.

La Leia es va tornar per estar de front cap a l'entrada de la cabina, preparada.

 Següent