Fúria (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Seha va sentir que tot alè deixava el seu cos, com si hagués estat el seu pit i no el de Katarn, el que havia estat foradat. L'exultació d’en Jacen Solo va fluir a través de la Força i sobre ella com una onada a la platja, gairebé arrencant-la del graó al qual se subjectava.

No, no, no... Les paraules ressonaven al seu cap i eren repetides per Mithric. El Jedi falleen udolà mentre carregava contra Solo, amb la seva angoixa proporcionant velocitat i fortalesa mentre llançava cop rere cop cap al seu enemic.

Les coses eren d'allò més caòtiques.

Les paraules van brollar en la seva ment, incongruents, com flors daurades en un camp cremat... i la seva última tasca, la qual el Mestre Katarn li havia donat, no s'havia completat.

Ella es va concentrar en el distant pegat negre. Ara estava només a tres metres d'on el coronel Solo bloquejava desinteressadament els atacs d’en Mithric.

Valin Horn estava carregant cap al combat. Kolir estava també dreta, però coixejant de mala manera mentre es dirigia cap al seu enemic. La llançadora estava a pocs metres per sobre de la plaça i es posaven precisament en el seu lloc de manera que l'escotilla del seu ventre estigués posicionada exactament sobre el forat d'accés a través del qual Kolir havia emergit. El foc làser dels lliscants de la GAG estava fent trossos el blindatge superior de la llançadora.

La visió de la Seha es va entelar amb les llàgrimes. Ella les va apartar i va obrir una mà cap al pegat distant. Mentre el coronel Solo girava, causant que la seva capa onegés cap amunt i lluny d'ell, el pegat va surar cap a la seva vora inferior i va emergir amb ell.

Ara els tres Cavallers Jedi van arremetre contra Solo en un tot o res, una lluita que estaven condemnats a perdre. Seha no podia salvar-los. Les seves tasques estaven completades. Ella havia d'anar-se’n abans que el coronel Solo la detectés.

No, no podia. No mentre un bon home, un professor, estigués estès al duracret en una capital enemiga. Ella es va obrir cap a Kyle Katarn.

El cos d'ell es va sacsejar i ell va lliscar un metre cap a ella.

Ella va injectar més de si mateixa, de la seva concentració, en l'esforç. El cos del Mestre Katarn va començar a lliscar de nou, ara de manera contínua, agafant velocitat mentre s'arrossegava pel camí a través de la plaça.

Un dels soldats de la GAG va disparar el seu rifle làser cap a Mithric. Kolir, va coixejar, arreglant-se-les per aixecar el seu sabre làser i rebre el tret.

Però això significava que la visió dels soldats estava tornant.

Seha va veure als Jedi intercanviant paraules. Valin va girar per apartar-se de l'enfrontament amb Jacen i es va moure cap al soldat que veia. L'home va disparar de nou i Valin va desviar el tret amb el seu sabre làser. El va desviar directe cap a Jacen. L'atac improvisat evidentment va arribar com una sorpresa: El tret va passar fregant el genoll dret d’en Jacen, fent-li caure sobre el genoll. Mithric va redoblar el seu atac, colpejant la defensa d’en Jacen una vegada i una altra com un especialista d'eines de sistemes d'un món primitiu colpejant a un tossut droide flotant.

Kolir, inclinada cap endavant més per desassossec que per dolor, va dubtar i després es va girar i es va moure amb un ràpid coixejar cap a la llançadora.

Seha va tirar una última vegada i el Mestre Katarn, amb les espatlles per davant, va lliscar fins al seu abast.

Els ulls d’en Katarn es van obrir. La seva veu era poc més que un murmuri.

-Vés-te...

-Està viu!

-Paquet d'explosius... dóna'm un... un altre per bloquejar la sortida...

Seha va estirar-lo fins al forat d'accés, baixant-lo cap per avall, fent una ganyota de dolor cada vegada que els moviments feien que ell panteixés pel dolor.

-Jo volaré la nostra ruta de sortida, si. Tots sortirem d'aquí.

-Nena, deixa...

Ella va haver de dependre del seu poder de telequinesis per baixar-lo fins a terra. El seu talent no era grandiós. El va baixar quatre metres sense incident, el va girar perquè la major part del descens ell estigués cap per amunt... i llavors, sense pretendre-ho, el va deixar caure. Va caure dos metres i es va estavellar sobre el sòl de duracret. Ell va grunyir i els seus ulls es van tancar.

Seha va donar una tirada per tancar l'escotilla. Es va prendre uns moments per col·locar una de les seves càrregues explosives en les ulleres de l’holocàmera que deixaria enrere. Després va baixar l'escala.

-Vaig a treure’l d'aquí viu. O explotarem junts.

* * *

Caedus no havia sentit arribar el tret làser. La seva concentració estava disminuint.

I aquest boig de Jedi falleen estava començant a derrotar els seus cops evasius. La seva fortalesa estava disminuint.

Encara no estava recuperat del seu duel amb Luke. I ara, com més dels seus soldats començaven a disparar, Horn va començar a desviar més trets làser cap a ell. La naturalesa imprecisa i amb prou feines dirigida dels atacs treballava en favor d'en Horn. Els trets eren impredictibles i Caedus va haver de dividir la seva atenció entre un espadatxí boig i un creixent nombre de trets de franctiradors mig cecs.

Però ell encara era el millor espadatxí de sabre làser que hi havia als voltants i, excepte possiblement Luke, potser el millor que hi havia hagut mai.

Caedus va esperar fins que el moment fos perfecte, va esperar fins que un tret que arribava en el mateix moment que un dels atacs d’en Mithric de manera que pogués lliurar-se a una única maniobra per als dos. Va rebre el cop d’en Mithric prop de l'empunyadura del seu sabre làser. Va rebre el tret prop de la punta, desviant-lo cap amunt i directe cap al pit d’en Mithric.

Mithric va trontollar cap enrere, amb el centre del seu pit ennegrit, mentre l'olor de la pell i la carn cremada omplia l'aire. Caedus va saltar cap amunt i va executar un únic i precís cop lateral.

El cap d’en Mithric va caure de les seves espatlles. El seu cos es va ensorrar mig segon després.

Caedus i Horn van girar per enfrontar-se l'un a l'altre. Una expressió de tristesa va creuar la cara d'en Horn, però la seva consternació no el va distreure. Va rebre tres trets làser més amb la fulla del seu sabre làser sense mirar els qui disparaven.

Caedus va fer un gest cap a les seves tropes, assenyalant-los que cessessin de disparar. Ho van fer. Ara l'únic foc d'abast que se sentia venia dels lliscants, que encara estaven fent trossos la llançadora.

Caedus va flexionar la cama ferida experimentalment i va decidir que no estava malament. Suportaria el seu pes i li permetria una mica de joc de peus. Va fer un gest cap a Horn.

-Vas a intentar això sol?

Horn negà amb el cap.

Caedus va somriure.

-Ets una part de l'home que és el teu pare.

-Té gràcia. Això és el que anava a dir-te jo.

Horn va semblar un taca mentre es llançava cap a la llançadora, amb la seva velocitat creixent augmentada per la Força.

-No siguis idiota! Aquesta cosa mai s'enlairarà de nou.

Caedus va detenir la seva arenga mentre Horn corria cap a la rampa lateral per la qual la bothana havia desaparegut moments abans.

No importava. La llançadora no s'enlairaria. Horn o Hu'lya, o tots dos, serien capturats i, després d'un interrogatori prou llarg, Caedus sabria on s'ocultaven ara Luke i els Jedi.

Es va inclinar per recollir el cap d’en Mithric per la cua de cavall. Els ulls del falleen encara estaven oberts, mirant cap endavant, estranyament semblants als quan eren vius, però el color de la seva pell s'havia tornat gris. Caedus va deixar caure el cap i va mirar al voltant.

On era Katarn?

* * *

La porta es va obrir i Allana va veure a Jacen ocupant l'entrada. Estava suat però calmat.

-Estàs ferit.

Ella no sabia per què, però aquesta va ser la primera cosa que ella va dir.

Ell va assentir, sense preocupar-se, i va entrar.

-Una mica. Res important. Em vaig posar un embenat.

-Què va passar?

-Bé, quan YV t'estava traient del lliscant, la gent dolenta va aparèixer per intentar allunyar-te de mi.

Incòmoda, ella es va moure nerviosa.

-No m'agrada anar en una caixa.

-Evita que la gent et vegi. D'aquesta manera és més difícil per a ells descobrir on ets, és més difícil per a ells intentar portar-te lluny. És incòmode?

-En realitat no. -De fet, tenia una unitat refrigeradora que mantenia l'aire fresc i net, i ella havia tingut el seu quadern de dades. I YV, encara que era insípid i no coneixia cap joc excepte Disparar i Trencar Caps, que mai li ensenyaria a ella com jugar, la portava molt suaument. Però era estret. Ella no podia posar-se dreta o moure’s per ella-. Simplement no m'agrada.

-Bé, aquest matí va ser només una prova. En la majoria dels llocs, podrem conduir-te fins dins dels edificis amb lliscant i no preocupar-nos per la caixa. Però encara hauràs de fer-la servir de vegades.

Ella sabia que la seva veu sonava ombrívola.

-D'acord.

Ella el va mirar, esperant una altra vegada al fet que ell digués les paraules especials, però no ho va fer.

No obstant això, ell tenia altres paraules especials.

-T’estimo, Allana.

-Jo també t'estimo. Però trobo a faltar a la meva mare.

-I jo. -La seva veu es va tornar trista -. I jo.

LLUNA SANTUARI D’ENDOR, POST AVANÇAT JEDI.

Les espines es van enfonsar profundament en la galta d’en Ben, prement-se contra ell en la manera febril que tenien les creacions yuuzhan vong quan infligien dolor, i va poder sentir com injectaven el seu verí. La seva galta es va inflar i va seguir inflant-se. Va poder sentir la pell tornant-se tibant, amb els teixits sota ella començant a trencar-se, amb els seus nervis cridant...

I així va saber que era un somni. S'havia anat de l'Ànakin Solo, fora de l'Abraçada del Dolor, lluny d’en Jacen i les seves tortures. S'havia acabat.

No va despertar immediatament, però el somni va acabar allà, amb la seva comprensió. La liana no tenia poder sobre ell. Es va tornar fluixa i immòbil. La seva galta va deixar de fer-li mal. Un moment més tard es va adonar que s'estava tornant impacient, avorrit i va ser llavors quan va obrir els ulls.

En realitat, la seva galta li feia mal, només una mica, i estava encara lleugerament inflada. Se la va fregar mentre mirava al seu voltant.

La seva «habitació» havia estat una vegada un vestidor pertanyent al comandant d'aquest post avançat, i com a tal era prou gran per albergar el catre militar, la petita taula i la cadira que havien estat portats fins allà com els seus mobles personals. No era una gran habitació, però era millor que el que la majoria dels Jedi aquí havien rebut.

Es va aixecar, llançant la manta a un costat, i va despenjar la roba de la perxa. Vestit, va entrar a la sala del seu pare. Encara era fosc, i Ben va assumir al principi que ell era l'únic ocupant. Llavors va veure al seu pare assegut amb les cames creuades davant el gran finestral, mirant, com era el seu costum tan sovint, als arbres d'Endor.

En Ben va mirar el seu pare durant un minut. Luke estava assegut perfectament quiet, inexpressiu, parpellejant menys sovint del que era normal per a un home que estava despert. Havia de ser conscient dels moviments i l'escrutini d’en Ben, però no va reaccionar.

Ben sabia per què. El seu pare havia estat tan atent amb ell en els dies des del seu rescat de l'Ànakin Solo que Ben havia començat a contestar-li bruscament. La comprensió va fer que Ben fes una ganyota de dolor al seu interior. El dolor, l'autoconsciència, un sentiment dominant de traïció per la tortura a què el va sotmetre Jacen i, per tot el que sabia, les hormones d'adolescents de les que tothom parlava tot el temps li havien tornat nerviós i enfadat.

Ben tenia moltes raons per estar nerviós i enfadat, raons que anaven més enllà de la tortura que havia experimentat. Sospitava, sabia en el més profund del seu ésser, que havia estat Jacen, no Alema Rar, qui havia matat la seva mare. I en tot l'univers, ell semblava ser l'únic que reconeixia aquest fet. Era difícil ser la persona que mantenia viu un pensament tan gran.

Però el seu pare no es mereixia la seva fúria. Potser Ben no sempre podia evitar ser d'aquesta manera, però almenys podia adonar-se que no era culpa del seu pare.

Ben va passar uns moments fent malabarismes amb paraules en el seu cap, després es va moure per seure al costat del seu pare, enfront d'ell, però en la mateixa posi. Aquesta postura va fer que li fessin mal les articulacions. Els metges havien dit que li farien mal durant setmanes després del que Jacen li havia fet.

Va intentar que la seva veu fos calmada, madura.

-Vaig fer els meus deures, saps?

Luke va parpellejar diverses vegades seguides. No semblava confós, però Ben sabia, i va trobar un petit delit poc caritatiu en el fet, que les seves paraules havien desconcertat al seu pare.

Luke es va tornar cap a ell.

-Quins deures?

-La tasca que tu i la mare em vau donar just abans que me n'anés a Almània.

Luke va negar amb el cap.

-M'alegro que els fessis. Però no entenc el que estàs dient.

-Era sobre el meu avi. Ànakin Skywalker. Com es va convertir en Darth Vader. L'Emperador li va fer coses horribles. Li va fer sospitar dels seus amics de manera que no fossin els seus amics mai més. Li va fer matar els nens de manera que ningú confiaria en ell de nou. Li va fer quedar-se sol. Ho va fer de manera que ningú més en l'univers l'entengués... excepte l'Emperador. Aposto al fet que, just abans que es convertís en Darth Vader, probablement odiava a l'Emperador. Però l'Emperador ho va maquinar de manera que ell fos tot el que l’Ànakin Skywalker tenia.

Luke ho va considerar i llavors va assentir.

-Espero que tinguis raó.

-Així m'ho vaig imaginar. Això és el que Jacen m'estava fent a mi.

La comprensió va sorgir als ulls d’en Luke.

-Això és exactament correcte.

-I si jo l’hagués matat aquell dia, m'hauria convertit en Darth Vader.

-Potser. Per un temps.

-Potser per sempre.

-Potser. -Luke va arronsar les espatlles-. Però si entens això, si ho recordes sempre, mai et convertiràs en Darth Vader. -Es va girar per mirar de nou a la vista del bosc-. Crec que probablement ets més llest que el meu pare.

-Vaig heretar el meu cervell de la mare.

Luke va esbufegar i va abandonar el seu estat contemplatiu.

-Igual que la teva tendència a l'abús verbal.

-Vas enviar a Valin Horn en una missió.

-Sí, ho vaig fer.

-Encara que és el fill d'un vell amic.

-He d’oblidar aquesta mena de coses quan decideixo a qui enviar a les missions. Si no ho faig, comprometré l'ètica de l'Orde, i la confiança que els Mestres Jedi i els Cavallers Jedi tenen en mi. Podria fins i tot causar la caiguda de l'Orde.

-M’enviaries a mi en una missió on poguessin matar-me?

-Has estat en missions com aquesta. Centràlia.

-Sí... Amb Jacen. En realitat estaves enviant a Jacen, no a mi. M’enviaries, com un Cavaller Jedi?

-Quan siguis un Cavaller Jedi. Només acabes de ser nomenat com el meu aprenent.

Ben va agafar aire profundament.

-Si poguessis matar a Jacen o salvar que Valin Horn es passés al Costat Fosc, què triaries?

Luke no va respondre.

Ben va callar. Si començava a parlar una altra vegada, el seu pare ignoraria la pregunta. Però Ben desitjava molt sentir la resposta.

-Ben, mataria a Jacen.

-Així que em vas fer una consideració especial que no li faries a Valin.

-Sí. -Luke va baixar la seva mirada fins a les seves mans, que descansaven a la seva falda-. Parlant com el Gran Mestre... no hauria d'haver-ho fet.

-Això em converteix... -Ben es va ofegar i es va aturar. Va passar uns moments intentant controlar la seva veu-. Em converteix en parcialment responsable que ell encara estigui allà fora.

-No, no ho fa.

-Sí, ho fa. I no estic dient res excepte... no vull cap tractament especial. Mai més. No quan hi ha una cosa important depenent d'això.

Luke va assentir.

-Tens raó. -Va mirar a Ben de gairell-. Te n'adones de la concessió que suposa per a mi atorgar-te això. El difícil que és per a mi, com el teu pare, fer-ho.

-Sí.

-Vull una concessió teva.

-El què?

-Si alguna vegada estàs en la mateixa posició en què estaves a l’Ànakin Solo, amb Jacen a la teva mercè, et cobraràs la peça només si pots fer-ho sense odi. Res d'enganyar-te a tu mateix, ni gimnàstiques lògiques. Sense odi.

-Tracte fet.

Ben va estendre la seva mà.

Luke la va estrènyer.

-Ve en Kyp.

Va mirar per sobre de la seva espatlla.

Ben va sentir un petit pols en la Força i va sentir un clic del botó del brancal de la porta. La porta es va obrir, revelant a Kyp Durron en l'acte d'allargar la mà cap al botó del timbre de fora.

Kyp va entrar.

-Gran Mestre. Aprenent Skywalker. -Sostenia un quadern de dades en la seva altra mà-. Tinc notícies.

Luke es va aixecar.

-De Coruscant?

-Sí.

Luke es va moure fins a una taula i es va asseure, fent un gest a Kyp perquè s'assegués davant.

-Escoltem-lo.

Kyp va fer una pausa, mirant a Ben.

Ben també es va posar dempeus.

-Me n’aniré. Necessito arreglar això del meu trasllat al dormitori dels aprenents.

Luke va negar amb el cap.

-La teva estada aquí no és un tractament especial. Ets el meu aprenent fins que, i llevat que, decideixi reassignar-te. Kyp, ell pot quedar-se per això. Avui està molt perspicaç.

Kyp va arronsar les espatlles i es va asseure. Ben va acostar una cadira encoixinada al costat de la taula.

La veu d’en Kyp es va tornar més seriosa.

-El grup de la missió informa d'un èxit parcial. El coronel Solo roman lliure. El Mestre Katarn va ser malferit però ha estat portat amb èxit a un pis franc. El Jedi Mithric va perdre la vida. Els altres estan amb Katarn. La llançadora pilotada pel droide no va deixar el sòl després d'aterrar. Els membres supervivents del grup van evacuar amb èxit a través dels nivells inferiors de la ciutat, però atès que mai van ser aerotransportats, els rastres de la seva ruta d'escapament van ser detectats. Podem anticipar que els nivells inferiors de la ciutat no seran una aproximació viable en el futur.

Luke va acceptar les notícies, negant amb el cap per la mort d’en Mithric.

-I el paquet?

-El paquet està amb el coronel Solo.

En Ben va arrufar les celles, confós.

-Què és el paquet?

-Un rastrejador. -Luke va dibuixar un quadrat d'uns cinc centímetres a la superfície de la taula-. Més o menys així de gran. De tela negra. Mentre estigui amb Jacen, podem saber amb precisió on està, tenir una idea millor dels seus moviments.

Ben ho va considerar.

-Així que... estaves segur que la missió a la que vas enviar a Valin fallaria.

Kyp va assentir.

-La part de l'emboscada, sí. Una vegada que em vaig adonar que no podríem muntar una missió de detenir o matar amb èxit contra Jacen sense ser capaços de controlar el lloc o el moment, vaig decidir que havia de ser tan realista com fos possible... però també que servís principalment per planejar futures operacions. Unes que tinguessin una possibilitat d'èxit.

-Ho sabien els membres de l'equip?

Luke va negar amb el cap.

-Només el Mestre Katarn. No podíem arriscar-nos que algun dels altres fos capturat i torturat fins a confessar. Estava segur que Kyle seria capaç d'escapar... o morir abans de trencar-se.

Kyp va creuar la mirada amb Ben.

-Així que. Perspicàcies?

-Només que ell tractarà ara de castigar els Jedi. Pot haver-nos dit covards i coses així abans a les holonotícies, però no va fer res que fes impossible que tornéssiu arrossegant-vos fins a ell. Atacar així probablement ha deixat clar que no aneu a tornar. Desacreditarà als Jedi a cada oportunitat que tingui i ens perseguirà per qualsevol mitjà que pugui.

Luke va assentir.

-També necessitem millorar els nostres recursos. Crec que és hora de trucar a Wedge Antilles. Booster Térrik. Talon Karrde. Veure quina classe de sorpresa podem arreglar per a Jacen. És hora de fer alguns plans nous.

Kyp li va somriure.

-Benvingut.

Però hi havia una expressió en els ulls d’en Luke, una preocupació distant, que li va dir a Ben que el seu pare no era realment el d'abans, que no s'havia recuperat realment, encara no.

Següent