Maul Tancat (IX)

Anterior

9

PENJAT

Tallant de costat al costat de l'expansió ben il·luminada de la galeria central de la presó, Maul va mirar amunt als conductes de ventilació que corrien per sobre, cadascun estergit amb sons de trucada i dissenys arquitectònics. Una sèrie de lletres desgastades eren lleument visibles per sobre: ​​VC 09-AMA.

Va seguir caminant, amb les puntes dels dits captant les perles de condensació de les parets, sentint refredar-les al tacte. El sostre estava inclinat cap avall, les parets acostant-se mentre s'obria pas cap endavant. Els sistemes de filtració d'aire, unitats de reprocessament atmosfèric amb ventiladors de la mida de turbines de nau espacial, rugien incessantment per sobre, però el soroll no era suficient per bloquejar el so de la galeria de la presó darrere d'ell. Entre les peces de maquinària, lents negres brillaven, seguint cadascun dels seus passos. Quan el passadís va acabar en una T, va girar a la dreta, va passar pel primer passadís, i va comprovar el buit sobre ell: VC 11-AAR.

Més a prop, llavors.

Els grans ventiladors s'havien silenciat, i ara Maul podia escoltar els seus propis passos fent ressò pel passadís. Es va aturar i va ensumar l'aire, fent olor d’aigua estancada i lubricant per a motors. Les càmeres encara estarien observant aquí, és clar. Això no importava. Si el personal administratiu de la presó volia detenir-lo, podrien haver tancat el passadís davant d'ell en qualsevol moment.

Va continuar, comprovant les marques de ventilació cada pocs metres. Quan va aconseguir arribar a l’11-AZR, la passarel·la es creuava amb un altre passadís. Maul es va aturar, va girar a la dreta, i va donar tres passos fins que va arribar a una sèrie de graons d'acer corbat incrustats a la paret, que portaven a una escotilla de manteniment.

Es va quedar gelat.

Darrere d'ell, en la direcció per la qual havia vingut, alguna cosa s'acostava, fent un soroll martellejant regular. Maul va contenir l'alè i va escoltar.

Sonava a ales.

Mirant a dalt, el va veure venir, una forma negra volant directa cap a ell pel passadís. Es va ajupir just a temps, i va passar per la seva cara prou a prop com perquè sentís l’esmunyedís oliós, d'olor almescat de les seves ales, posicionant-se sobre un conducte elèctric, mirant-lo amb ulls negres, desinteressats.

Maul va mirar amunt cap a ell.

Era un ocell arpa, de gairebé un metre d'alt, petit per a la seva raça. Maul havia vist holos d'ells caçant rates womp en Wayland, amb urpes com vibroespases i un bec dentat que podia esquinçar la carn com mantega. Però què feia una mena mutant aviària d'un planeta de la Vora Exterior en una presó?

Encara mirant-lo, l'ocell arpa va obrir la boca i va emetre un grall dur, en reprimenda. Sonava com un riure. El crit va sonar per tot el passadís. Maul li va fer una ganyota a la cosa. Estava fent massa soroll, i no podia escoltar res més sobre el so.

–Surt d'aquí, li va dir en Maul–. Vés-te’n.

L'ocell es va quedar i va clacar més fort que mai, com si estigués determinat a trair la posició d’en Maul a qualsevol en l'àrea. Doblegant-se, va trobar una canonada de metall solta a terra i la va llançar a l'ocell, enviant-lo cap amunt amb un grall sorprès. Va volar lluny pel passadís.

En el silenci, Maul va inclinar el cap, escoltant de nou. Ara podia esbrinar el que havia vingut a escoltar.

Passos.

Ràpids però no en pànic, venint més ràpid ara. Gran, pel so, però no maldestre o insegur. Botes. Autoritari.

Maul va grimpar pels esglaons d'acer cap al sostre del buit. Preparant els seus peus contra una placa elèctrica que penjava, va agafar la vora de l'escotilla de manteniment i es va alçar fins que va desaparèixer en les ombres. Va mantenir el seu cos absolutament rígid, cada múscul ancorat al seu lloc, mirant directament avall cap a la intersecció dels dos passadissos de sota.

Directament sota ell, una figura va sorgir a la vista. La lleu brillantor de l'equip il·luminat pel casc i l'escut facial, la tela pesada de drap del seu uniforme xiuxiuejant mentre s'aproximava.

Un guàrdia.

Maul es va trobar mirant avall per sobre del casc de l'oficial de correcció. Des d'aquí era impossible veure la seva cara. No és que importés.

–Sé que hi ets, –va dir l'OC, mirant de costat a costat. Les seves mans descansaven sobre el seu cinturó, no en el blàster sinó en una altra cosa, una consola plana negra de la caixa de desplom lligada al seu maluc, amb un desplegament verd brillant que Maul no podia llegir des d'aquest angle–. Per què estàs buscant a Zero?

Maul va agafar l'escotilla davant d'ell més fermament, permetent-se un alè profund. Una gota d'humitat, freda com el gel i oliosa, va caure de les unitats condensadores de sobre. Va colpejar sobre el seu cap, va rodar entre les seves banyes i sota el seu crani, i va lliscar pel lateral de la seva cara fins a la seva barbeta.

–Zero ja sap que ets diferent, –va dir l’OC–. Va escoltar que ets un assassí. Et va veure lluitar. No estàs aquí per accident.

Maul es va quedar absolutament tranquil.

–De la manera que ell ho veu, només hi ha un motiu pel qual algú com tu vindria fins aquest racó allunyat de la galàxia i començaria a preguntar per ell, –va continuar el guàrdia–. Has vingut a matar-lo. M'equivoco?

Maul va esperar. L’OC havia deixat de mirar de costat a costat ara. Els seus ulls estaven fixos en alguna cosa just per davant d'ell.

La gota va caure de la barbeta d’en Maul i va colpejar el casc del guàrdia amb un plop suau però audible. L’OC es va tensar, va inclinar cap enrere el seu cap, i va mirar directament a Maul, el blanc dels seus ulls reflectint el vermell groguenc a la llum.

–Això vaig pensar, –va dir ell–, saps què? Ni tan sols necessito aquest blàster per encarregar-me de tu. –Ell va assenyalar a la caixa de desplom amarrada al seu cinturó–. Ja tinc els teus números introduïts, cuc. Toco aquest botó, detonen aquestes bombes al teu pit, i ja estaràs mort abans de colpejar el sòl.

–On és Zero? –va preguntar en Maul.

–Estàs de broma, no? –Els seus dits es van moure sobre els interruptors de la consola del seu cinturó, i Maul estava segur que no havia sentit encara els sorolls a l'altre extrem del passadís, murmuris i passos que es van tornar regularment més audibles en els últims segons–. De veritat creus que et deixarà caure sobre ell així? –Ara tota l'actitud de l'OC havia canviat, desenvolupant un filó, perdent qualsevol jocositat que pogués tenir–. No tindries ocasió.

–No ho crec, –va dir en Maul.

Els sons distants eren més clars ara, un murmuri, ja no es preocupaven per mantenir el sigil, els passos ja no estaven esmorteïts. Maul va observar mentre l'OC començava a reaccionar, l'home agafat completament per sorpresa pel que estava passant, però ja era massa tard. Una tempesta de peus aclaparadors va arribar estrepitosament a través del passadís, un devessall de soroll sonant contra el metall i agitant tot el passadís de costat a costat. De banda i banda de la passarel·la per sota, el rugit sobtat de les veus dels reclusos va omplir l'espai tancat amb udols i malediccions d'ira.

–Què...? –El guàrdia va girar, sense estar segur d'on mirar primer.

Li van colpejar des d'ambdós costats alhora. Des d'on estava posicionat per sobre, Maul tenia una perfecta visió de la carnisseria de sota. Una paret de reclusos humans calbs va irrompre cap endavant, els Reis dels Ossos per un extrem de la passarel·la, mentre que una segona massa de cossos, els Gravetat Massiva, liderats pel noghri Strabo, van sortir en estampida des de la direcció oposada per enfrontar-se de cap contra els seus enemics. El guàrdia va desaparèixer entre ells, immediatament atrapat sota els seus peus.

Maul va esperar, sincronitzant la seva resposta amb un rellotge intern, els matisos eren qüestió de pur reflex. Els presoners ja estaven cridant. A l'espai tancat de dalt, va escoltar ossos trencats, el trencadís cruixir del cartílag aixafat, els cossos aixafats sota els peus.

Ara.

Penjant de les seves cames, estenent els dos braços just per sobre de la batalla, Maul va impulsar les dues mans avall cap a la topada. Va agafar al guàrdia per la tira del seu casc i va estirar-lo cap amunt, utilitzant el seu casc com un ariet per obrir l'escotilla de manteniment i empènyer l'home cap a dins. Les alarmes van començar a sonar per tot arreu.

Maul es va arrossegar dins el buit d'utilitats juntament amb el guàrdia, la seva mà aferrada a la gola de l'OC.

–Apaga-les, –va ordenar ell.

–No puc, –va panteixar el guàrdia–. No és...

Maul va empènyer enrere al guàrdia cap a l'escotilla oberta.

–Apaga-les o et llançaré amb ells. T’estriparan a trossos en un obrir i tancar d'ulls.

–T’ho estic dient, no puc! Les alarmes han de ser desactivades pel control central! Ho juro!

Maul va agafar la mà dreta de l'home, fent–la girar cap a on la cobertura de l'escotilla encaixava al seu lloc, i va colpejar l'escotilla per tancar-la amb força. El guàrdia va xisclar, la seva veu destrossant-se mentre arribava als registres més alts.

–On és Zero? –li va preguntar Maul suaument a l'orella.

–No ho sé! –la cara del guàrdia s'havia tornat terriblement pàl·lida a excepció de dos punts vermells brillants en les seves galtes. Les llàgrimes de dolor li sortien dels ulls–. Ningú ho sap!

–Com pot ser això? Hi ha càmeres per tot arreu.

–No sobre ell! Ell ve i va! Fins i tot els guàrdies no veuen per on o com entra i surt!

–Llavors per què el chadra-fan em va enviar aquí?

–T’ho he dit, Zero pensava que estaves aquí per matar-lo!

–Digues-li que li estic buscant, –va dir en Maul–. Digues-li que vull una trobada real, no un muntatge.

–Ell no funciona així!

–On és la seva cel·la?

–Està en el Nivell 8, Cel·la 22. Al voltant de la cantonada més allunyada... has de buscar-la, però hi és, ho juro. Ara si us plau deixa’m marxar!

Maul va desacoblar l'escotilla i va deixar que xiuxiuegés obrint-se. El guàrdia va grunyir, retirant el seu braç fracturat amb un gemec estremidor, agafant la seva mà i canell com un petit animal mort que penjava sense vida de la seva màniga. Lentament va mirar a Maul. Una cosa salvatge es filtrava pels seus ulls, omplint-los d'ira.

–Reclús 11240, –va dir ell, descansant la seva mà bona sobre el botó d'activació de la caixa de desplom–. Estàs ben mort, cuc.

Maul li va estudiar.

–Ja veurem.

L’OC va colpejar el botó.

I no va passar res.

Següent