Fúria (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

La Syal Antilles es va obrir camí a través de l'hangar principal de l'Ànakin Solo. De forma ordinària, aquesta no hauria estat una tasca especial, però en l'actualitat el lloc estava superpoblat amb caces estel·lars, no només el complement habitual de la nau, sinó la majoria dels vehicles que havien sobreviscut a l'atac de l'Estació Centràlia. Ara els caces estel·lars estaven molt més atapeïts que el que les marques del sòl indicaven que era normal, i els mecànics havien estat treballant vint hores diàries per reparar-los i mantenir-los.

Una dona diminuta amb el cabell castany curt i un serrell recte que es movia cada vegada que la més feble de les brises creuava la seva cara, Syal va buscar entre les designacions alfanumèriques pintades a les seccions de les parets, el sostre i el terra. VI7 era la seva designació, i només després que passés fregant dues llançadores de transports de tropes blindades la va veure. Era una llançadora classe Lambda ordinària, amb les ales atmosfèriques plegades cap amunt, marcada amb els símbols de l'Aliança a la proa, els costats i la popa.

Ella es va aproximar des del front i va saludar amb la mà al pilot uniformat, a penes visible a través del finestral davanter. Ell també va saludar-la amb la mà i moments després la rampa d'entrada del vehicle va descendir.

Va pujar per la rampa amb passos nerviosos i ràpids i va aguditzar la seva veu perquè omplís el vehicle.

-Tenien... Uh, Capitana Antilles presentant-se com va ordenar.

A la part superior de la rampa, es va tornar cap endavant, enfrontant-se al compartiment principal, el qual estava disposat en una manera VIP estàndard. Només uns quants seients, tots ells encoixinats i capaços de girar, amb una petita taula davant de cada un.

Però la porta de la cabina estava tancada i no hi havia ningú a la vista.

-Hola?

La rampa d'entrada es va elevar, col·locant-se en el seu lloc. Sospitant alguna cosa, va col·locar la seva mà darrere de la seva esquena, on la seva pistola làser estava en la seva funda sota la seva túnica. Se suposava que els pilots no anaven armats en àrees segures a bord de la nau, però la seva mare li havia ensenyat que, algunes vegades, obeir la llei al peu de la lletra era una invitació a l'assassinat.

La porta de la cabina es va obrir. A l'entrada hi havia un home d'alçada mitjana. Vestit amb l'uniforme de gala del Comandament de Caces Estel·lars de l'Aliança Galàctica, era d'edat mitjana, esvelt, amb un pèl que havia canviat amb els anys del ros pàl·lid al blanc i uns trets que eren aristocràtics però compassius. Els seus ulls eren d'un blau rutilant.

Ell li va oferir un somriure.

-Benvinguda una altra vegada, Syal.

-Tiet Tycho! -Ella va córrer cap a ell, el va embolicar amb els braços i el va mantenir prop durant un moment-. M'alegro tant de veure't.

-Actues com si fos jo el que està en perill. -Ell la va portar de tornada al compartiment principal, la va fer seure en una de les cadires toves i es va asseure al seu davant -. Capitana Antilles. Vaig pensar que era un error quan ho vaig veure a la llista de rescat.

La Syal va negar amb el cap.

-Una promoció de camp. Li vaig disparar al Luke Skywalker i ells van decidir que mereixia una elevació de rang. -Encara que ho va intentar, no va poder evitar que el dolor i l'amargor es filtrés en la seva veu-. Un premi de consolació per perdre a tot el meu grup. Al meu promès.

-Promès? -Tycho es va quedar marcat per la sorpresa-. Sabia que estaves veient a algú...

-Tiom Rordan. Pilot de caça de la fragata Corredor de les Goles. -Incapaç de suportar la mirada de compassió a la cara d’en Tycho, es va mirar les botes-. No era oficial. Ni tan sols estàvem pensant de casar-nos fins que la guerra acabés.

Syal va sentir les llàgrimes brollar. Llàgrimes altra vegada, per mil·lèsima vegada. Se les va assecar i va mirar a Tycho, deixant que ell les veiés.

Ell va negar amb el cap.

-Ho sento tant.

-Sí. -Es va posar nerviosa. El seu genoll esquerre va començar a vibrar, primera advertència que l'energia del nerviosisme anava a causar que comencés a donar copets aviat. Ella va pressionar el genoll amb el seu palmell-. Està bé la Winter?

Tycho va assentir.

-Està bé. Syal, tan bo com és veure't, en realitat et vaig enviar a buscar per una causa oficial.

-Ah. –La Syal es va redreçar-. Què puc fer per tu, general?

Durant un instant, Tycho va semblar més trist, com si la sobtada reversió d'ella als modals d'oficial fos tan mal rebuda com apropiada.

-Saps que aquests dies estic servint com a analista per a l’almirall Niathal.

La Syal va assentir.

-Tant de bo estiguessis entrenant pilots altra vegada. Els novells realment podrien aprofitar la teva experiència.

-Gràcies. El que necessito de tu és, bé, la veritat. La veritat sense color protector, sense filtrar.

Ella ho va considerar.

-Fora dels registres? Has escombrat aquesta llançadora a la recerca d'aparells d'escolta?

-Sí i si. Recorda que, igual que tu, visc en una casa mixta. Pilots i espies.

Això gairebé li va treure un somriure. Però a ella no li quedaven somriures.

-Dispara, general.

-Necessito observacions intel·ligents des de la perspectiva d'un oficial de camp. Sobre la moral. El curs de la guerra. Sobre el coronel Solo.

Ella va haver de pensar-hi.

-No estic segura de què dir. No tinc un context. Potser aquest és el problema. Com pots tenir una perspectiva si no tens res amb el que comparar les coses? Jo no la tinc. Els meus companys d'esquadró no la tenen. Vull dir, no la tenien.

-No ho entenc.

-Recordo la Guerra Yuuzhan Vong. Només era una nena, però encara està tot tan vívid. Tothom que jo coneixia estava lluitant pel mateix. Supervivència. Si perdíem, moríem i ens extingíem. Si guanyàvem, no ens extingíem. Aquesta guerra, però... Aquells de nosaltres que anàvem d'uniforme quan va començar confiàvem que ens dirien que significava, i que tindria sentit. Però ens ho van dir i no el té.

Ella va prendre aire profundament mentre s'estremia.

-Tot s'està tornant més i més boig allà fora. És com si els dos costats estiguéssim començant a veure'ns els uns als altres com a droides. Segueixo sentint històries sobre les unitats d'infanteria que informen que han trobat ciutats i campaments enemics volats, com a part d'alguna política de «cremar i obstaculitzar» de la Confederació. Però hi ha rumors que les seves forces terrestres estan informant sobre el mateix sobre les nostres ciutats i campaments, i sé que nosaltres no tenim una política com aquesta. I algú a l'Estació Centràlia va pressionar un botó per exterminar tota la nostra força d'atac l'altre dia. Va pressionar un botó. Em fa una por de mort que ho tornin a fer... però em fa fins i tot més por que la propera vegada, jo estigui disposada a prémer aquest botó. -Finalment van arribar les llàgrimes i ella va descansar el cap en les seves mans-. Des que això va començar, els hi he disparat a un dels meus herois, Luke Skywalker, i al meu propi pare. L'Aliança i la Confederació diuen coses terribles els uns dels altres. Cap d'ells s’ho mereix. No té sentit.

El to d’en Tycho era amable, però les seves paraules la van pressionar implacablement.

-I el coronel Solo?

-Tothom li té por. Tothom. Ningú parla d'ell. Has sentit parlar d'això? Algú de qui la seva pròpia gent mai parli?

-Una o dues vegades. Fa molt. -Tycho va sospirar-. Syal, vols deixar-ho?

Sobresaltada i enfadada per les paraules d'ell, ella es va posar dreta i el va mirar.

-No vull sortir corrent. Només vull que tingui sentit.

-No t'estic demanant que corris o que deshonris el teu uniforme. T'estic demanant, si tot això és així, vols deixar-ho?

-No. Vull estar fent alguna cosa que crec que ajudarà a acabar amb la guerra. La meva insígnia de capitana... no val el metall del que està feta. No vaig a deshonrar el meu uniforme... però tal com van les coses, no sembla que vagi a honrar-ho. Saps el que vull dir?

-Estàs parlant amb un home que solia volar per a l'emperador Palpatine. Palpatine, i els subordinats mai parlaven d'ell.

Ella es va eixugar les llàgrimes.

-Em sap greu, Tycho. Ho vaig oblidar.

-No et disculpis. No tens res pel que disculpar-te. -Ell la va estudiar-. Tindràs noves ordres en un dia o dos. Semblaran terribles. Semblaran com una cosa que cap comandant amb sentit li faria a un as com tu. No protestis, no creguis problemes. Només vés on et diguin. Jo hi seré.

-Sí, general.

-Pots posar-te en contacte amb el teu pare?

Ella va assentir.

-No ho he fet. Tècnicament, seria traïció. Però puc fer-ho.

-No és traïció si un oficial al comandament t'ordena que ho facis.

-És veritat.

-Així que t'ho ordeno.

-Sí, senyor. No sé quant de temps portarà.

-Els meus mitjans per arribar-hi es limiten a ser simplement lents i insegurs. Per això és pel que estic doblant les meves possibilitats en demanar-te ajuda. -Ell li va dirigir de nou el seu somriure amable, el seu somriure d'oncle Tycho-. Així que la xerrada oficial ha acabat. Hi ha algun lloc per aquí on aconseguir una bona tassa de caf? No el dissolvent de pintures que serveixen a l'hangar?

-El meu artiller, Zueb Zan, fa un de bo.

-Mostra'm el camí.

CORÈLLIA, CORONITA, BÚNQUER DE COMANDAMENT

L’holograma al centre de l’enfosquida habitació mostrava un home esvelt amb l'uniforme d'oficial fosc, el d'un general de la Confederació. La seva cara estava plena de cicatrius, el seu cos rígid.

I ell era l'únic de dos pams d'alçada per sobre d'un metre d'alt, com el Primer Ministre Koyan havia instruït al seu equip tècnic per mantenir l'holograma en una «mida manejable».

La reducció d'estatura no va afectar a la veu del general, però. Rica en fúria, ressonava, fent vibrar l'estèrnum d’en Koyan, retrunyint a les parets de l'habitació.

-L’Estació Centràlia és un recurs de la Confederació. Utilitzar-la sense coordinar-ho amb la meva oficina constitueix una negligència en el compliment del deure... i el que és pitjor, una crassa incompetència.

-És un recurs corellià, general Phennir. Nosaltres vam decidir utilitzar-la en un esforç per acabar la guerra precipitadament. -Koyan va arronsar les espatlles-. I no sabem que no ha tingut aquest efecte. Jacen Solo, un dels seus caps d'Estat, és mort. La seva companya, l'almirall Niathal, és més raonable del que ho era ell.

-La nostra nau invisible en el sistema Coruscant informa que l’Ànakin Solo ha arribat a l'òrbita planetària. Com ha arribat a la conclusió que Solo està mort?

Koyan va sentir encongir el seu estómac, com si hagués entrat en un turboascensor sense adonar-se’n i de cop i volta hagués caigut quaranta pisos. Va intentar evitar que el seu abatiment es reflectís a la cara.

-Els nostres caces van informar que totes les naus capitals de l'Aliança a la zona d'enfrontament van ser destruïdes.

-L’Ànakin Solo s'havia retirat aparentment de la zona d'enfrontament per quan l'arma va disparar. Així que en el seu esforç per eliminar les forces que assetgen Corèllia i a un, només un, dels importants estrategs de l'Aliança, ha revelat el secret de la funcionalitat de l'estació, inclinat la balança de poder uns quants punts percentuals i, a part d’això, no ha aconseguit res. Mentre que si hagués treballat amb mi i la meva oficina, podríem haver organitzat un cop molt més significatiu. Un que genuïnament hauria girat la truita de la guerra.

Koyan va negar amb el cap.

-Vam tenir sort d'haver arrencat a tots els espies que podrien haver-li donat la informació de les reparacions de l'estació a l'AG. Afegeixi la seva gent a la barreja... es torna molt complex mantenir els secrets.

-No dic això sovint, Koyan, però ho diré ara. És un idiota.

-El que el converteix en un idiota fins i tot més excepcional, per dir-li-ho a l'home amb l'arma més destructiva mai creada.

-Atès que té l'arma més destructiva mai creada, és clarament capaç de defensar el sistema corellià sense ajuda de la resta de la Confederació. No té necessitat de sincronitzar els moviments de flotes. De compartir intel·ligència amb els altres mons. De menjar, medicina, subministraments.

Això va detenir a Koyan. Fins que l'estació fos operacional altra vegada, aquests recursos serien d'incalculable valor.

El sentit comú dictava que fes un pas enrere, oferís algun apaivagament i es fes l'amable. Com a polític experimentat, ho sabia.

Però les seves següents paraules el van sorprendre fins i tot a ell.

-No m’amenaci, general. No li agradarien els resultats.

Va fer un gest als seus tècnics, invisibles fora de la lluentor de l'holograma i la imatge d’en Phennir va desaparèixer, enfonsant l'habitació en la foscor.

Empassant amb força, Koyan es va tornar cap a la sortida de la sala. Probablement no havia d'haver fet això. D'altra banda, era important mostrar a la Confederació quin planeta tenia el control i quin governant era el cap.

Les respostes eren Corèllia i Sadras Koyan.

Següent