Fúria (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

Jag i Han van baixar el panell que cobria els motivadors principals de les portes exteriors de l'hangar, revelant la maquinària que hi havia darrere.

Jag va negar amb el cap.

-Sóc bo amb l'equipament mecànic, però prefereixo tenir manuals i cartes a mà. Jaina és millor en aquesta classe de coses que jo.

En Han va somriure amb una combinació d'orgull i autoapreciació.

-No et preocupis. Ella ho va heretar de mi. -Va apuntar un dit índex llarg i callós a un gran grup de xips-. El mòdul principal de seguretat estarà aquí. Només hem de descobrir quin és el xip.

-Entre, oh, tres-cents o així.

-És clar, cap problema. -Han es va prendre un moment per fer un gest amb la mà en direcció a la seva filla, que era visible en els finestrals del pont de la llançadora d’en Jacen, i després es va inclinar sobre la seva caixa de eines-. Només queda't aquí i aprèn alguna cosa.

* * *

Sola, completament oblidada excepte per un guàrdia vestit de negre a la porta del Saló de Comandament que la vigilava en tot moment, la Leia estava dreta escoltant l'intercanvi entre el seu fill i la capitana corelliana. Arrufant les celles, ella es va moure cap a un monitor a la part de popa del pont i es va inclinar tant que la seva orella dreta estava adjacent a l'altaveu principal de l'aparell.

Ella va negar amb el cap i va tornar al centre de la passarel·la del pont i llavors va saltar d'ella, caient àgilment per aterrar al costat de l'oficial d'intel·ligència calb que li havia estat donant dades a Jacen.

Més que alarmar-se, ell li va oferir un somriure sardònic.

-És això un atac?

-Si ho fos, ja hauria acabat. Pot donar-me un àudio aïllat del costat corellià de la transmissió? Perquè pugui sentir-ho sense tot aquest soroll ambient?

-Podria, per descomptat. Però no ho faré. Tècnicament, vostè és una presonera de guerra.

-Vol dir que jo sóc l'enemic.

-Sí, això és el que vull dir.

-També sóc la mare del coronel Solo i aquesta nau porta el nom del meu altre fill. No vull veure destruït a cap dels dos. El que podria passar si les meves pitjors sospites es converteixen en realitat i no aconsegueixo alguna cooperació.

L'oficial la va mirar durant un llarg moment i llavors va sospirar. Ell va parlar de dalt a baix de la Leia.

-Tebut! Un casc d'aïllament, si us plau.

Tebut va obrir el calaix d'un armari al costat del seu lloc i va treure un casc. En no ser una peça d'equipament protector per a pilots, era més petit, més suau, amb un visor polaritzat que cobria tota la cara. L’hi va llançar a l'oficial d'intel·ligència, que el va col·locar al costat del monitor, va introduir un parell d'ordres en el seu teclat i després l'hi va donar a la Leia.

Ella se’l va posar i immediatament va sentir a la capitana Hoclaw parlant.

-... Demanant-nos que suportem una càrrega tremendament desproporcionada dels costos de reconstrucció. Si accedeixo als números que suggereix, el sistema corellià serà reduït a la pobresa durant generacions.

Hi va haver una llarga pausa.

-No, això no és justícia. Això és rancor i pressuposa que tota la càrrega de la culpa, que tot el mal fet en el curs d'aquests esdeveniments, hauria de descansar als peus del govern corellià.

No hi va haver un altre soroll. Ni converses de fons, ni colpejar de dits en els teclats.

Precipitadament, la Leia es va treure el casc.

-Pot enviar un missatge, un missatge de text, al monitor d'en Jacen perquè ell pugui llegir-lo però la capitana Hoclaw no ho vegi?

-I tant.

-Aquí hi ha el missatge.

Ella l'hi va dir i mentre les paraules es registraven, ella va poder veure la decisió instantània d'ell d'enviar el missatge al seu comandant.

* * *

Impacient, la Jaina va mirar al seu crono. La Leia havia d'estar fent una feina magnífica entretenint amb Jacen, però fins i tot així no podrien quedar-se aquí per sempre. El seu droide ratolí havia absorbit moltes de les dades pures de telemetria de la memòria de la llançadora, però hi havia moltes més a registrar.

Va veure a Jag girar-se per ajudar al seu pare i, amb la pistola làser desenfundada, trotar cap a les portes internes de l'hangar. Va teclejar una ordre per obrir-les i es va quedar a un costat, amb la pistola apuntant. Però era Zekk, encara amb l'armadura de l'Aliança, que va entrar marxant. Tan aviat com les portes es van tancar de nou, el Jedi alt es va relaxar. Parlant amb Jag, va veure la Jaina. Amb el puny aixecat, ell li va fer senyals a ella, un gest que havia tingut èxit.

Ella va assentir per una tasca més completada. Però no podien relaxar-se. No podien perdre la concentració. Mai, mai podien perdre la concentració.

* * *

Mentre Caedus va continuar expressant les seves demandes molt raonables, les paraules van aparèixer a la part inferior de la pantalla del monitor:

LA JEDI SOLO INFORMA QUE NO HI HA SOROLLS DEL PONT O DEL PERSONAL EN LA TRANSMISSIÓ DE L'ENEMIC. LES COMUNICACIONS HAN ESTAT ANALITZADES I CONFIRMADES. AQUESTES SUGGEREIXEN QUE LA NAU DE COMANDAMENT DE L'ENEMIC NOMÉS PORTA LA TRIPULACIÓ INDISPENSABLE O ESTÀ AUTOMATITZADA.

Tot i la distracció, Caedus no va perdre la importància de les últimes paraules de la capitana Hoclaw. Va adoptar un aire de suau confusió.

-Retirar-me? Per què ho hauria de fer?

-Perquè si ho fa, podríem ser capaços de transformar aquesta conversa d'una simple negociació en una pau genuïna. Podríem posar-li fi en aquesta guerra. Jo podria portar el fet de la seva cooperació a la Confederació com un tot. Les meves fonts em diuen que una concessió com aquesta guanyaria molts favors dins de la Confederació.

Caedus va sentir un centelleig d'irritació.

-Això no està sobre la taula, capitana.

També s'estava tornant impacient. Per què els Confederats no estaven desplegant el seu parany? Potser no ho farien fins que estigués clar que les negociacions no podien, no tindrien èxit.

Bé, ell podia deixar-ho molt clar just ara.

-Capitana, ha sentit els meus termes. No canviaré d'opinió en cap d'ells. De fet, com més em faci enfadar, més els enduriré. Li donaré deu minuts estàndard per acceptar-los com estan. Si no ho fa, quan comencem a parlar de nou, estarà en una posició pitjor per negociar.

Va apagar el monitor i Tebut, alerta, va tallar completament la transmissió.

Caedus es va tornar. La passarel·la del pont darrera d’ell estava buida.

-On és la meva... on és la Jedi Solo?

L'oficial d'intel·ligència va fer un gest cap a les portes al fons del costat de popa del pont.

-El guàrdia d'allà la va acompanyar de tornada al Saló de Comandament.

-Ah. -Caedus va amagar el sobtat calfred d'aquestes paraules en clavar-se en el seu cor-. Tornaré en deu minuts.

Al trot, Darth Caedus es va dirigir cap enrere per al que esperava que no fos una confrontació amb la seva mare.

ESTACIÓ CENTRÀLIA, CAMBRA DE CONTROL DE TRET

Com amb cada empresa com aquesta, l'ús d'una peça de maquinària increïblement complicada i d'incalculable importància en les mans de l'exèrcit, les parts involucrades es dividien en grups, cadascun d'ells secretament condescendent i sense entendre als altres.

A les àrees de control d'aquesta gran sala, on les consoles, teclats, monitors, lectors i ranures de targetes predominaven, els tècnics estaven treballant dur. Analitzaven les produccions d'energia, calculaven el dany dels sistemes dels pics d'energia anticipats, va teoritzar sobre els efectes col·laterals i discutien les recents hipòtesis sobre la física de la gravetat.

En una àrea oberta, on una vegada un droide del doble de l'altura d'un humà que havia cregut que era Ànakin Solo hi havia viscut, i mort, oficials militars amb l'uniforme de la Força de Defensa Corelliana esperaven ara. Un d'ells, una dona vestida de blanc en lloc del marró dels rangs inferiors, mirava el seu crono irritada. Alta i d'espatlles amples, tenia una expressió intel·ligent i una mirada que es movia a tot arreu de l'habitació, catalogant centenars de detalls i esdeveniments.

El tercer grup, el més proper a les portes que portaven a la sortida d'aquesta sala, estava plena de representants del govern. Sadras Koyan, un home baix i corpulent amb el cabell fi i unes maneres agressives, tenia una mirada tan escombradora i incansable com la de la dona de l'uniforme blanc, però ell semblava menys registrar detalls que d'esperar algun senyal per satisfer la seva impaciència. Al seu costat hi havia Denjax Teppler, un home jove, amb trets suaus però que inspiraven confiança. Teppler havia tingut diversos càrrecs des que la crisi havia començat a Corèllia. Ara era el nou Ministre d'Informació, un càrrec que despectivament, i encertadament, es coneixia en altres oficines com a Ministre de Propaganda.

Al voltant d'aquests dos homes estaven reunits ajudants i adversaris, tots vestits amb vestits de negocis cars i suaus que eren tan similars en estil que també ells podrien haver anat d’uniforme.

Finalment, la paciència d’en Koyan es va trencar.

-A què es deu el retard, almirall Delphi?

La dona de l'uniforme blanc es va moure cap a ell, detenint-se a la vora del seu grup com si hi hagués una invisible frontera nacional.

-Els trets del sim estan suggerint una inacceptable oportunitat de fallades catastròfiques. Estem apagant i desconnectant els subsistemes que tenen més probabilitats de ser danyats per sobrecàrrega. És només qüestió d'uns quants minuts.

-Només que en Solo saltarà per marxar d'allà abans que fins i tot puguem posar aquesta cosa en línia!

Teppler va negar amb el cap.

-No ho crec, senyor. La capitana Hoclaw diu que estan en un breu descans entre converses, però que al coronel Solo li està donant a Hoclaw tant treball, que ella probablement podria tenir-lo estancat fins al seu pròxim aniversari.

-Oh. -Estovat, Koyan va assentir-. D'acord, llavors.

Un dels tècnics en el panell de control va assentir en resposta a alguna cosa que va sentir en els seus auriculars. Es va tornar i va ensenyar cinc dits en direcció a l’almirall Delpin. Ella, a canvi, va creuar la seva mirada amb la d’en Koyan.

-Cinc minuts.

Koyan va assentir i es va netejar la suor del front i les galtes amb la màniga.

-Bé.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Alema va començar a preguntar-se pels adoradors. Ara que era una deessa, hauria de tenir-ne alguns.

En aquest moment, per descomptat, no s'assemblava molt a una deessa. Estava asseguda a l'habitació superior de l'antic hàbitat de la Lumiya, l'habitació amb les parets corbes i plenes de caixes de llibres i la cúpula de transpariacer en una cadira encoixinada i ridículament còmoda... en el seu vell cos, l’esguerrat. No obstant això, en uns moments, es despullaria de nou d'aquest cos, suraria lliure a través de la galàxia, restauraria l'equilibri de l'univers i es complauria a si mateixa.

Què estúpida havia estat la Lumiya, utilitzant aquest do per impulsar algun antic pla Sith.

Parlant dels Sith, aviat hauria de tractar amb ells. Una vegada que hagués reduït a la Leia a una despulla plorosa i inútil, com imaginava que ara seria Luke, tornaria la seva atenció a Korriban i començaria a exterminar la perillosa colònia de feristeles que constituïa l'enclavament Sith allà.

Portaria temps. La seva última projecció a Kashyyyk l'havia cansat immensament. Hi havia dormit durant dies després d'allò. Això probablement seria veritat de nou aquest cop, però les notes de la Lumiya havien deixat clar que amb la pràctica vindria la resistència.

Alema es va relaxar, tancant els ulls i va convidar a l'immens llac de fosc poder esperant a centenars de metres sota ella, en el propi asteroide, que pugés fins a ella, que fluís a través d'ella. Es va posar rígida mentre sentia com el poder temptejava el camí cegament cap a on ella es reclinava. Mentre la travessava, va semblar ser meitat cascada calenta, meitat corrent elèctric galvanitzant, però massa plena d'emocions malicioses per a ser netejadora o refrescant. Li va donar una sensació de major poder i destinació, sí, però també va ser una invasió del seu jo i aquesta part d'això no ho va gaudir.

Ara totalment barrejada amb el poder fosc, va deixar la seva ment a la deriva, buscant presències familiars en la Força. Sabia on començar a buscar, en el cúmul de presències on la paciència de vides llargues batallava amb força i ràbia animal: el món dels wookiees.

Però Han i la Leia no estaven entre aquelles presències. Contrariada, Alema va eixamplar la seva recerca.

Els minuts van passar, amb cada minut gravant més la seva energia personal, i llavors els va trobar: no junts, però un prop de l'altre, amb milers de vides al seu voltant, però només milers, en lloc de milions o bilions. Això suggeria que estaven en una nau en algun lloc entre mons. Es va impulsar per estar a prop d'ells i després va anar buscant entre les altres presències, les altres brillantors en la Força, una que fos adequada.

Algunes radiaven massa brillantment. Serien massa fortes perquè ella emergís amb elles. Altres eren massa febles i no l’ancorarien com ella necessitava ancorar-se.

Una va romandre ferma. Era brillant amb el poder, però molt pura, sense estar marcada per la fúria o la sofisticació. Ella va circular al seu voltant, encantada per la seva simplicitat i la seva innocència.

Mentre la tocava, va decidir que era una nena, una nena humana adormida. La nena es va moure mentre l’Alema s'obria a ella, gairebé despertant-la, però Alema va injectar pensaments consoladors de seguretat i protecció a través de les emocions de la Força, d'estar al niu, envoltada per milers com ella, tots fent petar i brunzint amb les seves moltes potes, totes gairebé idèntiques.

Les seves emocions no van tranquil·litzar tant com van silenciar la nena, però això va ser suficient. Alema es va embolicar al voltant de la nena.

Ara que estava fixada en aquell lloc. Tenia una base des de la qual anar de caça.

Va anar a buscar a Han Solo.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

Caedus va entrar a grans gambades en el seu Saló de Comandament. Allà només hi havia oficials.

-On és la Jedi Solo i el guàrdia?

El capità Nevil va apuntar cap a les portes posteriors que portaven al saló.

-La Princesa Leia va demanar una mica de privadesa. El guàrdia la va acompanyar a la seva oficina privada.

El calfred del cor d’en Caedus es va intensificar. Sense respondre, es va llançar cap a les portes. Moments després, va entrar a la seva oficina privada.

El guàrdia, un home musculós de pell groga, hi era, ensorrat a la cadira de l'escriptori d’en Caedus, inconscient. Un blau ja havia començat a aparèixer a la seva barbeta. La Leia no es veia per cap costat.

Caedus el va empènyer a ell i a la cadira amb rodes cap a un costat, sentint però sense mirar com la cadira es bolcava i dipositava al guàrdia a terra. Caedus va aixecar el monitor del seu escriptori i va canviar la imatge immediatament a les seves càmeres secretes, on ara vivia l’Allana.

Allà estava ella, enroscada en un llit de dia. A prop, un monitor d'entreteniment centellejà, sense que li miressin, amb la pantalla mostrant una emissió en la qual els ewoks parlaven bàsic i eren amics d'unes nenes petites que havien naufragat. Caedus es va tensar, recordant l'engany que ell havia perpetrat al palau de la Tenel Ka, però va veure els seus trets i es va relaxar. Aquesta era l'autèntica Allana.

Va encendre el seu comunicador.

-Seguretat. Trobi a la Jedi Solo i informi’m de la seva localització.

-Al moment, senyor.

Però no va ser al moment. Trenta agonitzants i llargs segons van passar i després la veu va tornar.

-Senyor, s'està aproximant al seu hangar personal.

-Sola?

-Sola, senyor.

-Alerti als guàrdies d'allà. Asseguri les portes internes i externes de l'hangar. Si vol fer-li un bypass a les portes internes o comença a tallar amb el seu sabre làser, tregui la seguretat de les portes exteriors, obriu-les i buidi l'hangar a l'espai. Dubto que ella vulgui jugar al buit extrem.

-Sí, senyor. -Hi va haver una pausa-. Les portes s'han assegurat remotament, senyor. Però els guàrdies de la porta no estan responent. No hi ha ni rastre d'ells a l’holocàmera.

Els pensaments van canviar en la ment d’en Caedus com cartes de sàbacc en passar pel repartidor automàtic.

Va estar sota observació fins fa uns moments, així que no podia haver-se lliurat dels guàrdies ella mateixa.

Conclusió: té aliats a bord, o hi haurà colat aliats en el seu iot. Probablement això últim.

No té l’Allana, així que Allana no era la meta de la seva missió. Ell va treure el seu quadern de dades i el va utilitzar per transmetre una pregunta a CYV-908, el droide de combat que servia com a guardaespatlles de l’Allana. El droide va enviar una resposta immediata, indicant que no hi havia intrusió, ni problemes.

Però per estar segur, Caedus es va moure cap al panell de la paret que amagava la porta secreta que portava cap a aquelles habitacions. Aquesta es va obrir davant seu i ell va passar per ella fins a un dels secrets més ben guardats a bord de la nau. L'estret corredor portava cap enrere, a una successió de petites habitacions de les quals gairebé cap ésser viu sabia res. Uns quants passos després, una altra porta es va obrir per a ell, regalant-li la mateixa alegre imatge de l’Allana que havia vist en el monitor.

Ella va obrir els ulls, endormiscada i va badallar.

-No hi ha més feina?

-Ho sento. Hi ha munts més de treball. Però volia parar per veure't.

-Vaig somiar que hi havia una dona aquí.

-Bé, tingues un altre somni bo. Tornaré aviat.

Ell va somriure, després va sortir de nou i va deixar que la porta es tanqués darrere seu.

No, Allana no havia estat l'objectiu de la Leia. Llavors què era? Sabotejar els turbolàsers de llarg abast? Segur que ella sap que Luke es va encarregar d'ells. No seran reparats durant setmanes o mesos.

-Enginyeria, comenci un escaneig de diagnòstics escalonat de tots els sistemes de combat i de sensors de la nau.

-Sí, senyor.

La veu de l'oficial de seguretat va cruixir al comunicador gairebé immediatament.

-Senyor, la Jedi Solo ha arribat a les portes de l'hangar. Les tenim tancades, però es van obrir per deixar-la passar i ella va entrar. La imatge de l’holocàmera interna no la mostra. Les holocàmeres han d'haver estat subvertides.

Caedus xiuxiuejà amb frustració.

-Obriu les portes exteriors immediatament.

-Ho vam fer, senyor. Vam donar l'ordre, vull dir. El sistema la va rebre, però les holocàmeres exteriors mostren que les portes estan encara tancades.

-Connecti totes les armes, prepareu-vos per convertir aquest iot en plasma en l'instant en què sigui llançat.

Recordant l'estratagema que va utilitzar a Hapes, Caedus va sentir una nova por. Potser La Leia i els seus còmplices havien portat una bomba a bord. Ell mai hauria sospitat d'ella, però la idea tenia una simplicitat bella. Una explosió prou gran en el seu hangar privat incapacitaria o destruiria l’Ànakin Solo.

Pitjor, feriria o mataria l’Allana.

Girà, reentrant a l'habitació que acabava de deixar i li va somriure a la seva filla.

-Estava equivocat. El treball s’ha acabat durant un temps. Anem a sortir a divertir-nos.

ESTACIÓ CENTRÀLIA, CAMBRA DE CONTROL DE TRET

La veu del cap tècnic era tranquil·la i ombrívola.

-Els bypass de l'empremta aïllada de l'Ànakin Solo estan aguantant. La càrrega d'energia està aguantant. El sistema d'objectiu està aguantant. Llegim vistiplau.

L’almirall Delpin va assentir.

-Rebut el vistiplau. -Ella es va tornar cap al costat d’en Koyan-. Esperem la seva autorització per al llançament.

Koyan va empassar.

-Llançament autoritzat. Almirall Delpin, també l'autoritzo a disparar l'arma. No esperi que l'autoritzi. Dispari quan cregui que el moment és perfecte.

-Rebut. -Delpin va aixecar el seu comunicador-. Força Yimi, endavant. Força Zexx, tots els esquadrons, facin el salt i comencin el seu atac. -Va fer una pausa prou llarga per sentir les dues confirmacions i després es va tornar cap a Koyan-. Està fet.

Següent