CAPÍTOL 5
Jar Jar
va tractar d'apartar la por de la seva ment mentre vorejava de camí a una de
les finestres del heyblibber i mirava dins. Va buscar moviments dins el navili,
però no en va veure cap.
Va anar
acuradament cap a l'escotilla principal i va obrir la porta fins a la cabina de
passatgers. Els llums estaven apagats, i va deixar que els seus ulls
s'ajustessin a la foscor. Mentre passava a través de l'escotilla, estava
pensant que potser havia estat una petita onada el que havia fet que el
heyblibber se sacsegés a l'aigua. Però un segon més tard alguna cosa es va
estendre en les ombres i se li va agafar al coll! Amb fatiga, Jar Jar va deixar
anar la cesta. Estava sent agafat per un droide de plaques de crom que havia
estat amagant-se darrere la porta de la cabina. Mentre el droide el sostenia
contra el seu pit, la mà dreta d’en Jar Jar va fregar un cable exposat en el
seu maluc. Jar Jar va embolicar els dits al voltant del cable i va tirar tan
fort com va poder.
Increïblement,
el droide va perdre l'equilibri, va obrir els braços, i va alliberar-lo. El
droide va trontollar i va caure cap enrere cap a una consola de comunicació. Hi
va haver una gran explosió de llum blava brillant mentre el droide xocava
contra la consola, causant una poderosa explosió elèctrica. El cos del droide
es va retorçar, després va caure a la plataforma fet un munt.
Jar Jar
estava recollint la cesta quan dos droides més van saltar cap a la cabina de
passatgers des del celler de popa. Tots dos droides portaven pistoles blàster.
Sorprès, Jar Jar va saltar cap a l'escotilla principal, esperant escapar cap al
pantà, però va ensopegar amb el droide caigut i la cesta colpejà el mecanisme
d'obertura d'una escotilla d'emmagatzematge. La porta de l’escotilla
d'emmagatzematge es va obrir mentre els dos droides disparaven a Jar Jar.
Jar Jar
va cridar mentre queia contra la plataforma, creient que havia d'haver encertat
un tret. Va escoltar un fort cruixit, i va mirar per veure a tots dos droides
amb blàsters tirats a la plataforma. Els droides estaven immòbils, però el fum
s'alçava des dels seus pits. Jar Jar no estava segur del que acabava de passar,
però semblava com si els droides s'haguessin disparat l'un a l'altre a boca de
canó.
Llavors
va veure la porta de l’escotilla d'emmagatzematge, i es va adonar de dues
esquerdes profundes en la superfície. Jar Jar no era un detectiu natural, però
ràpidament va suposar que els raigs dels droides havien colpejat l'escotilla
d'emmagatzematge i havien rebotat, copejant-los en els pits. Jar Jar
difícilment podia creure la seva bona sort.
Tot
d'una, la Major Fassa va arribar saltant a través de l'escotilla principal i va
aterrar a la plataforma.
-Jar
Jar! -va dir ella-. Nosa scoltiat ils blàstes, i pensen... -Fassa va deixar de
parlar quan els seus ulls van caure sobre els tres droides que jeien amuntegats
a la cabina del heyblibber. Ella va alçar la mirada cap a Jar Jar i va
preguntar-, tusa fet açò?
Jar Jar
va somriure nerviós i va respondre:
-Eh...
Si.
El
Capità Tarpals va entrar a la cabina darrere de la Fassa. Quan va veure els
droides a la plataforma, va posar els ulls en blanc. Ja que Jar Jar no era
hàbil en l'art de la guerra, Tarpals va saber immediatament que Jar Jar
probablement havia estat salvat per la seva única defensa: la seva notòria
malaptesa. Sense dir ni una paraula, els tres gungans ràpidament van
inspeccionar cada cabina del heyblibber. Quan no van trobar cap senyal del
Representant Been, van sortir del navili i van caminar cap a la costa del
pantà, on Lob Dizz i el Cap Nass esperaven.
-Jar Jar
aixafià tres màkinaks allià dins, -va informar la Fassa.
Abans
que el Cap Nass pogués respondre, el Capità Tarpals va afegir:
-El
Representant Been no stà nel sub. Puotsier el stà amagat, o puotsier il
presoner dils pirates.
El Cap
Nass no estava impressionat per Jar Jar. En el seu lloc, va assenyalar a alguns
rastres a terra i va dir:
-Lies màkinaks
van caminar per aqüí. Probablement van dixar lia nau prop dil lloc sagrat. Per lies
profunditats de qüests rastres, misa pensa qüe lies màkinaks quom lies dil lab
dela Lob Dizz no són tan pesiats o bombiats.
Jar Jar
va mirar a terra, però no estava realment prestant atenció ni estudiant els
rastres. Acabava de sobreviure a una escaramussa amb tres droides, però al Cap
Nass no semblava importar-li ni una cosa ni l'altra.
-Nosa hauríem
die dividir-nos, i aproximar-nos ail lloc sagrat des die directions diferents,
-va suggerir Tarpals-. Nosa tindríem millores oportunitats die truobar ail
Representant Been ací.
-D'acord,
-va assentir el Cap Nass-. Nosa truobarem nel lloc sagrat en vint minuts. Sols
unia cuosa més abans de qüe nosa aniem. -El Cap Nass es va acostar a Jar Jar, i
va dir-, Tusa ets un company sortut, Binks. El company més sortut qüe
misa coneix, poutsier fins i tot més valent dil qüe misa pensa, pro misa pensa qüe
tusa no valent.
-Gràxies,
Cap, -Jar Jar va somriure. Estava bastant segur que el Cap Nass li acabava de
fer un compliment.
-Pro sol
recorda açò, -va afegir el Cap Nass. Es va inclinar tan a prop de Jar Jar que
els seus nassos es van tocar, llavors va dir-. Tusa encara stàs a pruova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada