Maul Tancat (XXX)

Anterior

30

TANC

Els pulmons d’en Maul estaven a punt d’explotar.

Havia perdut la noció de quant havia estat sota l'aigua. El temps s'havia torçat sobre si mateix i perdut tota noció. Tots dos cors estaven bategant més ràpid, bombejant a través de tot el seu cos en un intent de circular qualsevol aire restant. La negror s’anava omplint al voltant de les vores de la seva visió, amenaçant amb enterrar la seva consciència sota una allau de deute d'oxigen.

Quan l'altre reclús va nedar per primera vegada cap a ell, havia colpejat a Maul en el diafragma, traient tot l'aire que havia inhalat just abans de baixar per última vegada. Maul es va retorçar, tirant de si mateix cap avall per les brides que estrenyien els seus turmells, retrocedint al costat del catre submergit.

El que va veure va ser a un aqualish nedant de tornada cap a ell, tallant suaument a través de l'aigua... que Maul esperava que fos Rook. Ell va saltar i va clavar els seus dits en els ulls bulbosos de l'altre reclús. L’aqualish va retrocedir i va desaparèixer... només per tornar a ell de nou des de darrere amb un cop violent a la part posterior del seu crani.

Maul va succionar una glopada d'aigua contaminada i es va ennuegar, expel·lint-la en una contracció involuntària. Al seu voltant en la gairebé foscor, res es regirava. Un fi sediment de llot i brutícia semblava haver-se dipositat en el fons. La seva mirada es va ajustar a la lluentor gargotejat de llums de l'altre costat de la cel·la, i es va adonar que poc temps li quedava.

Va mirar a baix al catre al qual els seus turmells estaven encara lligats. La pressió semblava estar aixafant el seu pit com un puny enorme. Si no estigués lligat aquí, si tan sols tingués un alè més d'aire...

Atura’t. Era la veu del seu Mestre, inconfusible en el seu menyspreu. La teva incompetència és pitjor que desagradable. És nauseabunda.

Maul es va tranquil·litzar. Les fredes paraules li van calmar. Si estava destinat a morir aquí, fins i tot sota aquestes circumstàncies humiliants –si aquest era el destí que el Costat Fosc havia seleccionat per a ell– llavors no desapareixeria amb el ploriqueig de la seva pròpia debilitat a les orelles.

Tirant de si mateix cap avall al mateix terra de la cel·la, va tombar el seu cos sota el catre, temptejant en la foscor fins que les puntes dels seus dits insensibilitzats van localitzar la forma arrodonida d'un dels cargols que ajuntaven les plaques d'acer. Hi havia diversos cargols així, però aquest semblava el més solt. Alçant un colze, el va portar a baix contra el cargol, llavors el va alçar i va colpejar de nou el metall fins que la rosca es va deixar anar prou com perquè fos capaç de girar-lo per treure’l.

Posant la seva boca contra el forat recentment exposat, va succionar l'aire fresc i exhalà bombolles pel seu nas abans d'agafar alè profundament de nou, deixant que l'oxigen omplís el seu flux sanguini. Els resultats van ser immediats, la negror al voltant de la seva visió va començar a esvair-se. Així i tot, es va fer esperar aquí sota el catre un altre moment, fins que va veure la vaga forma de l’aqualish nedant just sobre ell.

Maul es va disparar cap amunt a través de l'aigua fins on els lligams dels turmells li permetessin i va agafar a l'altre reclús pels ullals, partint-li un. L’aqualish trompetejà un udol nasal de sorpresa i dolor, i Maul li va colpejar a l'abdomen. Quan el seu oponent es va doblegar cap endavant, va colpejar el crani d’en Rook contra la paret de la cel·la. La sang va sorgir del cap de l’aqualish mentre l’envoltava, tallant a través de l'aigua.

S'havia anat de nou.

Maul va encongir els ulls, escanejant les profunditats. On havia anat l'altre reclús? S'havia deixat l'escotilla oberta perquè Rook pogués anar i venir, atacant a plaer?

Va tirar de si mateix de nou sota el catre, va pressionar els seus llavis contra el forat a terra, i estava a punt d'inhalar un altre alè quan va sentir alguna cosa densa i relliscosa i espantosament viva colar-se dins de la seva boca. Retrocedint, Maul va escopir i va veure un cuc blanc prim surant al costat de la seva cara, movent-se desafiant, les seves diminutes mandíbules treballant ferotgement per agafar-se a alguna cosa. Ell va encongir els seus ulls i va tornar a mirar el forat. Més de les coses s’estaven començant a empènyer de camí cap a la cel·la a través del forat, sorgint cap amunt des de baix a un flux regular.

Maul es va girar. Hi havia algun tipus d'infàmia en la qual aquest lloc no s'hagués especialitzat? Quant més...?

Wam!

Una pressió roent va explotar contra la part posterior del seu crani, deixant-li marejat i desorientat. En la seva visió perifèrica, estava per poc al corrent de l’aqualish tornant, el seu cos onejant sense esforç cap a ell, portant enrere el seu puny de nou per donar un altre cop. Maul va lluitar per ancorar els seus pensaments. Amb el seu subministrament d'aire tallat, sabia que havia d'acabar això ara.

Bavós al tacte, sensació greixosa, però barreja’m amb sang i menjaré a través de l'acer.

Va ficar una mà sota el catre, posant els dits a la densa acumulació enganxosa de fang marró vermellós que s'havia acomodat a les juntes entre les plaques de metall. Agrupant el conjunt en un palmell, ajuntant-lo, el va sostenir i va esperar. Tenia una oportunitat de fer això bé. Sabia que no hauria d'esperar molt.

L'oponent va fer el seu moviment. Mentre es llançava cap a Maul, Maul va agafar-lo pels flocs de cabell a cada costat de la seva cara i va empènyer el grapat de molsa de biga mòlta a la laceració oberta al crani de l’aqualish, molent-la tan profundament en la ferida com va poder.

Els resultats van ser fins i tot més gratificants del que havia esperat. L’aqualish va retrocedir i va començar a cridar, les bombolles sortint d'ell mentre s'agafava el cap amb les dues mans. La ferida ja estava crepitant i bombollejant, trossos de teixit desenganxant-se.

Maul va agafar el seu cap i va aferrar el seu braç al voltant del coll de l'aqualish. Agafant un altre grapat de molsa de biga de sota el catre, Maul va estendre el braç cap avall i el va passar per les brides que li lligaven. Llavors va estirar l’aqualish cap avall perquè la sang de la seva ferida s’agités per l'aigua i interaccionés amb la molsa. La catàlisi resultant va atacar el nylacer a l'instant, tallant a través d'ell. D'una vegada, les cames d'en Maul estaven tot d'una, sorprenentment lliures.

Pernejant solt, girant a l'aigua, Maul va arrossegar a l'altre reclús cap a baix de cap, cap al terra submergit de la cel·la i el va retenir allà, observant la placa d'acer dissolent-se sota ell. Un forat irregular ja s'havia començat a obrir-se, ampliant-se mentre observava, l'aigua escolant-se a través d'ell. En segons seria suficient per al que requeria.

Ell i l’aqualish van ser succionats cap avall junts, empesos pel corrent, Maul agafant-li fermament del coll. Un moment més tard van sortir per un forat de drenatge obert. La canonada es va obrir sota ells, i Maul va portar l’aqualish cap amunt, cap a una plataforma superior i va saltar al costat d'ell a l'aire obert. Va agafar aire profundament, omplint els seus pulmons, i es va girar per fixar l'altre reclús amb la seva mirada.

–Ets Rook?

L’aqualish va assentir i va bordar un rauc de granota.

–Sí.

–Saps què és això? –va preguntar Maul, encara sostenint un grapat de la molsa de biga que havia portat de la cel·la–. I el que pot fer-te quan interacciona amb la teva sang?

L’aqualish li va encarar. La seva cara estava horriblement desfigurada per l'àcid, els seus ulls ferits greument per l'atac punyent, però sota el trauma físic no hi havia cap error de la incredulitat de la seva expressió.

–Això... No pot estar passant. Se suposava que no havia de ser aparellat, mai. Ell va dir que mai anava a haver de lluitar.

–Vas a morir–, li va dir en Maul–. Ara mateix. Lentament. Cremaré la resta de la teva cara. A no ser que m'ho diguis tot.

–No sé del que estàs...

–Sobre Iram Radique.

L'anomenat Rook va fer una pobra actuació de no entendre'l, però no va durar molt. Maul va sostenir la molsa en alt al costat de la ferida sagnant del cap, en una proximitat tan propera que la carn del reclús realment va començar, lleument, a xiuxiuejar. L’aqualish va tractar d'apartar-se, però Maul li va contenir ràpid. Quan va parlar, les paraules van sortir en un crit.

–Què vols saber?

–Com arribo a ell?

–No pots! Ningú pot! Fins i tot jo no parlo amb ell directament!

–Estàs mentint.

–No, ho juro!

–Llavors no m'ets útil, –va dir en Maul, i es va preparar per fregar la resta de la molsa sobre la cara d’en Rook.

–Espera... Espera! Puc dir-te això, –l’aqualish panteixà, les ganyes bategant mentre tractava en va de recuperar el que quedés de les seves bones formes–. Les armes... arriben en diferents peces.

–Ja sé això, –va dir en Maul–. Què passa després que els membres de les bandes fan contraban amb elles? On van? Com recupera Radique les peces d'ells sense ser vist?

–Els ocells, –va dir en Rook–. Ells recullen els diferents components. Els porten a la botiga. Si segueixes els ocells arpa, trobaràs a Radique.

–Llavors, quan arriba el següent enviament?

–Hi ha una nau de subministraments que amarrarà demà durant el primer torn de vigilància, però això és... això és realment tot el que sé.

–Hi ha algú més entre tu i Radique? Un altre enllaç a la cadena?

Panteixant cap a ell, els seus ulls ferits anant enrere al grapat de molsa empaquetat en el puny d’en Maul, l’aqualish murmurà alguna blasfèmia en la seva pròpia llengua nativa.

–Si us plau, he cooperat. T'ho he dit tot.

–Contesta'm, –va dir en Maul–. Qui més hi ha?

La mà dreta de tres dits d’en Rook va escombrar cap a fora, fregant una mica a la superfície humida de la canonada. Maul el va mirar. Era un cercle.

–Què vol dir això? –va grunyir ell.

L’aqualish va fer un soroll humit, esgarrifós.

–És tot el que sé. No em matis. No...

–Estaves mort quan vas ser aparellat amb mi, –va dir en Maul–. Però et donaré la meva paraula. Serà ràpid.

Va agafar el cap d’en Rook amb les dues mans i va trencar el coll de l’ésser en una única tirada, instantani. L’aqualish es va estremir i va caure immòbil, lliscant cap enrere i caient fora de la vista.

Següent