4
COYLE
La cuina
de la presó era com cada cuina en què Maul havia estat, frenètica i sorollosa i
sense alè, atapeïda de suficients reclusos i droides de servei com per poder-se
colar entre ells sense cridar molt l'atenció. Cada superfície estava abarrotada
d'aliments i estris a granel, enormes blocs d'hamburgueses mig congelades de
bantha sobre del taulell de cuina, enormes cassoles bullint al fogó. L'aire
enganxós feia pudor de proteïna sintètica barata, salsa, i fècula, tot en un
núvol de vapor de l'enorme rentaplats de mida industrial endollat a la cantonada, també hi havia interminables
piles de
safates tremolant a través de l'esprai incandescent d'una cinta automàtica.
Maul es
va aproximar al rentaplats, el va estudiar per un moment, i llavors va agafar
una olla a pressió gran i sense usar d'un prestatge darrere d'ell. Al costat
d'ella, va trobar una ampolla de solució de neteja basada en amoni i bicarbonat
de sílice, els va abocar junts i va segellar l'olla a pressió, posant-la en la
cinta transportadora entre les safates i enviant-la directament a la calor de
quatre-cents graus de la màquina.
–Ei, col·lega,
–va dir un dels reclusos–. Què estàs fent aquí?
–Problemes.
–Maul es va girar i li mirà–. Vols?
El
reclús es va posar pàl·lid tan ràpidament que la seva cara gairebé va semblar
desaparèixer.
–Ei, tens
raó, –va dir ell, amb les mans alçades, la veu agitada–. No he vist res.
Maul va
esperar mentre el reclús retrocedia, llavors es va girar i va sortir. Tornant a
entrar al menjador, es va inclinar contra la paret i va esperar.
Deu
segons després, un fort bang metàl·lic va esclatar de dins de la cuina, seguit
de crits de sorpresa.
El
soroll va tenir un efecte immediat al menjador. Maul va observar mentre dues
bandes de reclusos saltaven instintivament junts en resposta al so, reunint-se
a cada costat. Enmig de l'habitació, el lluitador humà més gran que havia vist
abans va passar una mà en un gest protector al voltant del noi. Tres reclusos
van saltar cap endavant, aparentment del no-res, posant-se en postures
protectores al voltant del reclús twi'lek al qual Maul havia vist estudiant-li
abans.
Enmig de
tot, només un reclús –un diminut chadra-fan, el seu creixement tan endarrerit
que escassament arribava a tres peus d’alt– ni tan sols va alçar la mirada. A
través de tot, va continuar menjant feliçment el seu menjar, agafant els petits
ossos, taral·lejant per a si mateix com si res hagués passat.
Quan
l'ordre va tornar al menjador, Maul va caminar cap a ell i va seure directament
davant seu.
–Hola, germà.
–El chadra-fan alçà la mirada, somrient, els seus grans incisius davanters
totalment exposats, amb les orelles de rosegador retorçant-se mentre el seu nas
pla, lleugerament corbat cap amunt, es balancejava com si tractés de captar una
millor olor d’en Maul. O potser encara estava ensumant el seu esmorzar, un bloc
de color de massilla de proteïnes sintètiques gelatinoses a la mà lliure. Alçant-lo,
va treure un petit os, fi, i el va sostenir apreciativament–. Els majors
tresors es troben en els llocs menys probables, no ho creus?
–Qui ets
tu? –va preguntar Maul.
El chadra-fan
va respondre amb un humil gest de cap.
–Sóc
Coyle. Però només sóc un microbi aquí, ningú entre ningú, no? No vols malgastar
el teu temps amb mi, germà.
Maul es
va inclinar cap endavant per parlar-li a cau d'orella.
–Ets l'únic
que no va saltar quan aquesta explosió va esclatar, –va dir ell–. Per què?
Coyle va
somriure tímidament.
–Et vaig
veure colant-te a la cuina, no? Ja vas sacsejar el calder? Vas obtenir la
informació que estaves buscant?
–Qui és
el twi'lek? –va preguntar Maul–. A qui aquells altres reclusos es van moure per
protegir-lo?
El chadra-fan
va ignorar la pregunta, mesurant a Maul des de l'altre costat de la taula.
–Ets gran,
no? Molt més gran del que semblaves en aquest holovídeo. –Ell es va embotir les
restes del seu menjar a la boca, mastegant-les per un moment, i llavors es va
aturar, traient un altre os i posant-lo en la col·lecció cada vegada més gran a
la cantonada de la seva safata.
–Estic buscant
a algú, – va dir en Maul.
–No ho
fem tots? –va preguntar en Coyle amb suficient cordialitat, netejant les
últimes engrunes dels seus bigotes–. Quin combat el de l'última nit, no? Vas
acabar amb aquest capoll lleig en menys de cinc minuts estàndard, no? El germà
necessita algunes habilitats endimoniadament ferotges per lluitar així no és
així llavors? I ens preguntem, qui entrena al demolidor per fer la seva
demolició?
–Estic buscant
a Iram Radique.
–Radique
llavors, no? –Coyle va encongir els seus ulls i es va gratar el floc de cabells
de les seves orelles–. Nop, no puc dir que conegui el nom, no és així? Mai he
sentit d'ell, no per aquí, probablement no, no senyor.
Maul va
alçar la seva mirada pel menjador cap a les dues bandes que s'havien ajuntat
quan l'explosió havia esclatat a la cuina. En els moments següents s'havien
separat i dispersat de nou lleugerament, però l'entramat social estava encara
prou clar. Un grup s'havia reunit a la cantonada dreta, prop del lloc on els
reclusos entraven a l'habitació des del passadís de la cafeteria, potser dues
dotzenes en total. Aquest grup era tot humà, els seus caps afaitats, les seves
orelles i nassos perforats pel que semblaven trossos d'ossos. Maul podria dir
només per la forma en què estaven que tenien alguna cosa oculta en els seus
uniformes, sota les seves mànigues, ficat en les seves túniques. Una cosa esmolada
i secreta.
A
l'altra banda de l'habitació, hi havia un segon grup, una barreja d'humans i no
humans amb un noghri d'aspecte violent situat davant d'ells, clarament el seu
líder. Tots s'havien tallat la màniga dreta dels seus uniformes per mostrar una
sèrie de tatuatges a joc que anaven en espiral des del canell fins a
l'espatlla. A primera vista eren un grup més aleatori, heterogeni, i els donava
un aspecte primitiu i perillós. La seva mirada anava d’en Maul a l'altre grup i
de tornada a Maul de nou.
–Què hi
ha d'ells? –va preguntar en Maul.
–Els dos
grups? Els Reis dels Ossos i els Gravetat Massiva. Vas Nailhead dirigeix als Reis –ell va assenyalar amb el cap a un humà enorme,
amb una barba densa amb els incisius esmolats– i els Gravetat Massiva responen
allà a Strabo. –Ell va canviar la seva atenció cap a un noghri sense pèl, de
pell grisa a l'altra banda, acompanyat per un atent sequaç nelvaanià–. Jo
personalment, no em ficaria amb cap d'ells, germà. No saben altra cosa que
matar, no? I fins i tot això és una condemna per a la majoria d'ells, no és
així?
–I el twi'lek,
–va dir en Maul–. Com es diu?
–Twi'lek?
–Coyle parpellejà–. No té nom, no? No un que hagi sentit. Simplement li diem
Zero, no és així?
–Zero?
–Com
Reclús Zero, a causa que ha estat aquí des del principi.
–Per què
està protegit?
Coyle va
arronsar les espatlles.
–Zero sempre
ha estat el que pot aconseguir coses.
–Quines
coses?
–És el
de les tres is.
Maul va
arrufar les celles.
–Tres
Ulls[1]?
–Inventari.
Influència. Informació. –Un altre encongiment d'espatlles del chadra-fan, que
estava una altra vegada escollint en la seva col·lecció de petits ossos–.
Sempre ha estat així, no? Almenys des que sóc aquí.
Maul es
va girar per dirigir la seva mirada al lloc en el qual el twi'lek havia estat
quan l'explosió havia esclatat a la cuina. Ara s'havia anat, com si simplement
s'hagués esvaït enmig de la resta de la gentada.
–Si volgués
trobar-lo de nou, on hauria de buscar?
–A qui,
a Zero? –va considerar el chadra-fan–. Oh, suposo que és famós per visitar el
Conducte de Ventilació 11-AZR, és potser un lloc en el que se sap que entreté als
seus visitants de tant en tant. Per descomptat això només són rumors, no és
així? No hi ha res garantit, no?
–Conducte
11-AZR, –va repetir Maul.
–Correcte,
però...
Maul ja
s'havia girat per allunyar-se.
[1]
Joc de paraules de l’original en anglès entre: three I’s (tres ies) i three
eyes ( tres ulls).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada