Fúria (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

SISTEMA CORUSCANT, A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

En pau amb si mateix, Caedus va mirar a través dels finestrals del pont cap a les estrelles, a les restes de les llums de posició que indicaven la presència de naus arribant o marxant de Coruscant.

Allana ja no li tenia por i li havia acceptat, instantàniament, amb un afecte il·limitat, com el seu pare. Els hapans s'estaven comportant encara força bé, duent a terme atacs contra llocs i recursos crítics per a la Confederació. El mateix Caedus se sentia sa de nou, totalment curat per primera vegada des de la seva lluita amb Luke. I just en el dia de l'operació de Caedus per capturar Centràlia, les defenses corellianes s'havien tornat més febles, més negligents. Caedus estava segur que això no era una estratagema per part dels corellians. Intel·ligència de l'AG creia que les línies de subministrament de la Confederació estaven sent gravades més enllà dels seus límits i Corèllia no estava sent reproveïda adequadament.

En un dia, ell posseiria Centràlia. En una setmana, els grans aliats de la Confederació s'haurien rendit. Aquesta guerra estava gairebé acabada.

-Senyor?

La tinent Tebut es va aproximar des del costat de popa del pont. Avui, va recordar Caedus, el seu lloc de guàrdia era la seguretat de la nau.

Ella li va presentar el quadern de dades de guàrdia del seu lloc.

-Totes les seccions de la nau informen que estan segures. Les anomalies i els incidents no resolts són mínims.

-Excel·lent treball.

Caedus va agafar el quadern de dades d'ella i li va donar uns copets a la pantalla, activant el punt lluminós que marcava que havia rebut l'informe. Ell es va tornar, mirant al camp d'estrelles altra vegada mentre li tornava l'aparell. En la seva falta d'atenció, ell el va deixar anar massa aviat. Tebut va fer malabarismes i el va deixar caure. Aquest va colpejar el terra del pont.

Caedus la va mirar.

-Les meves disculpes, senyor.

Ella es va inclinar per recollir el quadern de dades. Va mirar la pantalla. Caedus va poder veure que no s'havia danyat. Tebut el va apagar de cop, va saludar i es va girar.

Dos passos més enllà, ella es va aturar i va tornar a mirar cap a ell.

-Tinent?

La seva veu era distant.

-Una nova anomalia. -Ella es va moure cap a ell una altra vegada-. Senyor, potser això no és de la meva incumbència, però he observat que es lliura de la roba quan es torna rasa o deixa de poder portar els plecs.

Caedus va assentir.

-No només de la roba.

-Sí, senyor. Llavors per què porta una capa apedaçada? Si puc preguntar.

-Apedaçada?

Ell va baixar la vista.

Tebut es va inclinar de nou i després es va aixecar, pujant el doblec inferior de la capa, tornant-la perquè Caedus pogués veure l'interior. Allà, col·locat d'una manera torta, hi havia un quadrat de tela d'uns cinc centímetres de costat, d'idèntic color i textura que el material de la capa que l'envoltava.

Caedus va agafar el doblec i el va mirar. Va tirar de la cantonada del pegat. A desgana, aquest va cedir, aixecant-se del material de la capa, revelant la cua i els circuits flexibles de sota.

Encara que el seu bon humor s'havia fet malbé, ell va mantenir el fet fora de la seva cara.

-Tots cometem errors, tinent, i sembla que un dels meus va ser deixar que algú plantés una balisa en mi. -Es va treure els fermalls de la capa, va enrotllar la peça i la hi va donar a ella juntament amb el pegat negre-. Porti-li això als nostres tècnics de seguretat. Vull saber l'abast de les seves habilitats. Aviat.

-Sí, senyor.

Ella va saludar de nou i va marxar. Una vegada que ella va haver sortit per les portes del costat de popa del pont, Caedus va mirar al voltant i va trobar al capità Nevil.

-Ho ha vist?

-Ho vaig veure, senyor.

-Dirigeixo una meritocràcia i la tinent ha demostrat mèrit. Posi aquest incident en el seu historial.

-Consideri-ho fet, senyor.

A DOS ANYS-LLUM FORA DEL SISTEMA CORELLIÀ, A BORD DEL VENTURA ERRANT

L'enorme nau de plaer, una vegada un destructor estel·lar anomenat Virulència i més tard un paradís per a jugadors, venedors i gent de vacances de totes les espècies i poder adquisitiu, estava estranyament tranquil, va decidir en Han. El seu hangar principal estava completament buit, desproveït de la usual col·lecció de iots, llançadores i transports de propietat privada que omplien l'estada de paret a paret. Ara els únics vehicles que albergava eren un transport, prou gran per evacuar l'actual tripulació esquelètica de la nau, més un parell d'esquadrons de caces estel·lars, dues llançadores i el Falcó Mil·lenari.

Han va anar fins al seient del copilot del Falcó. Hi havia llocs més còmodes en els quals estar, però cap era molt interessant en aquest moment. Els salons de joc del Ventura Errant estaven tots temporalment tancats. La nau estava servint com a plataforma d'organització per a la missió de Centràlia d’en Luke i, fins que aquesta missió acabés, el seu propietari, Booster Térrik, havia triat limitar als empleats al nombre mínim de membres de la tripulació, tots amb llavis segellats, necessaris per a les funcions bàsiques.

A sota de la cabina del Falcó hi havia escampats altres vehicles per a l'operació. Els mecànics i alguns dels altres pilots, molts d'ells Jedi, treballaven entre els caces estel·lars. Els clans Antilles i Horn estaven asseguts en una taula plegable entre dos InvisiblesX, jugant al que semblava una partida de sàbacc tallagoles. Luke Skywalker caminava entre tots els caces estel·lars, seguit per R2-D2.

Han va mirar l'home en el seient del pilot. Va arrufar les celles. Realment no li agradava veure res des d'aquesta perspectiva.

-Creus que el tens, nen?

Jag va ordenar les coses des de la darrera simulació.

-Ho tinc.

-Saps?, no hi ha hagut mai molta gent a la qual li deixés pilotar aquesta preciositat. Chewbacca. Leia. Lando. I ara tu.

-És corelliana per disseny. Jo sóc corellià de pura sang per ancestres. Ens portarem força bé.

-Assegura't que sigui així.

Incansable, Han es va apartar. Aquesta era la cinquena vegada que havien tingut aquesta conversa, o una molt semblant, en els últims dies.

Au va. El nen no li guardaria massa rancúnia. Jag havia d'entendre l'amor d'un home per la seva nau. Oi?

Un botó en el panell de comunicacions es va encendre i la veu d’en Booster Térrik, vella i ronca, va arribar pels auriculars.

-Reconeixement Jedi Tres informa que l’Ànakin Solo lidera una formació de naus sortint de l'òrbita de Coruscant. No semblen unes maniobres.

Han es va posar dempeus.

-Bona sort, nen.

-El mateix dic, s... Han.

-Això està millor.

Moments després, en Han baixà trotant per la rampa d'entrada, arrufant les celles davant la desacostumada i poc grata sensació de deixar el seu primer amor a les mans d'algun altre.

Kyle Katarn, movent-se fàcilment, amb C-3PO darrere d'ell, es va dirigir cap al Falcó i va creuar el seu camí amb el d’en Han. Han va passar de llarg, oferint-li al Mestre Jedi una salutació amb la mà i parlant amb el droide per sobre de la seva espatlla.

-No els hi parlis fins a matar-los, Lingot d'Or.

-Oh, no, senyor, jo mai posaria en perill una missió o als meus companys a través de l'ocupació d'excessiva retòrica. Encara que agraeixo la seva falta de serietat en aquest assumpte. Com l'he apreciat moltes, moltes vegades en el passat. Diuen que l'ànima de l'humor és la repetició...

Uns quants passos més enllà i Han ja no va poder sentir al droide per sobre dels sorolls dels motors en encendre’s i les botes ressonant en les cobertes de duracer.

Més pilots, mecànics i Jedi corrien ara per l'hangar, procedents dels corredors d'accés dels turboascensors. Myri Antilles i la dona per la qual li van posar el seu nom, Mírax Horn, portaven la taula ara plegada, creuant-se amb ells en l'altra direcció, donant-se pressa cap al distant centre d'operacions del Ventura Errant.

En Han arribà als peus de la llançadora Toc de Diana, sent el primer membre de la seva tripulació en fer-ho. Es va inclinar contra el casc, aparentant un posat d'avorriment, donant copets amb el peu mentre esperava.

Luke i Leia, ell amb vestidures negres i ella de marró i tons torrats, van ser els següents.

La Leia el va mirar.

-Perdona si t'hem fet esperar.

-Els Jedi porteu cronos alguna vegada?

Ella li va somriure i va pujar corrent per la rampa.

-Ei, faré la llista de comprovació de prevol mentre estàs enfadat.

Luke va esperar amb Han mentre els altres arribaven: Ben, portant una túnica negra de coll alt que no era ni un uniforme de la Guàrdia ni peces Jedi, sinó una cosa a mig camí; Saba Sebatyne, silenciosa i imponent en els seus modals temorosament reptilians; Iella Antilles, amb un vestit de vol negre cobert de cinturons utilitaris, bandoleres i motxilla igualment negres, sent la seva cara i el seu cabell castany encanudit les úniques àrees de color que portava; i R2-D2, que va arribar a la part baixa de la rampa a tota velocitat i va rodar rampa amunt fins a l'interior de la llançadora com si estigués al nivell del sòl.

Luke es va dirigir cap a la rampa.

-Tots presents i preparats.

Han li  seguir.

-Has de parlar com un militar?

-Ei, tu ets qui va anar a l'Acadèmia. Vaig pensar que t'agradaria.

* * *

Syal es va introduir en el seu Ala-X prestat per un Jedi, va esperar ser capaç de retornar-lo en perfecte estat, i va comprovar la llista mentre el comunicador crugia en connectar-se a la freqüència del seu esquadró.

-Líder Infern del Llibertí a Esquadró. -La veu del seu pare, i això li va fer adonar-se que finalment anava a volar amb el seu pare, en combat-. Compteu per nombre i indiqueu si esteu llestos. Líder Infern del Llibertí llest.

- Infern del Llibertí Dos, tot en verd, òptim.

Aquesta era la veu d'una dona, amb un marcat accent exòtic. Sanola Ti, la Jedi dathomiri, un dels diversos membres de l'esquadró que la Syal no havia conegut abans de ser transferits al Ventura Errant.

Tycho era el següent.

- Infern del Llibertí Tres, tot en verd. Òptim.

El seu panell de comunicació estava connectat a la freqüència de l'esquadró, com el de la Syal, i ho estaria fins que la missió estigués bastant avançada. Una precaució aplicada per evitar que informés a les forces de l'Aliança de l'autèntic propòsit d'aquesta missió.

La Syal va aclarir la seva gola.

- Infern del Llibertí Quatre, quatre encesos i en verd.

El seu genoll va començar a tremolar. Ella el va pressionar. Nervis... mai havia volat en un Ala-X en un combat autèntic, tota la seva experiència de foc havia estat en Ales-A i Alephs. Però hi havia volat amb Ales-X abans de què mai hagués conduït un lliscant aeri, començant quan era una nena, quan el seu pare la portava en un entrenament amb dos seients i li deixava els controls. Coneixia l'Ala-X com la nau teledirigida d'un oficial confinat a casa coneixia el sofà familiar.

Altres membres de l'esquadró van continuar amb el recompte, amb els seus noms suggerint un corredor de la fama del Comandament de Caces Estel·lars. Cinc, Corran Horn, liderava el segon grup. Sis, Twool, de quantia desconeguda, era un Jedi rodià de qui la Syal mai havia sentit parlar. Set, Tyria Tainer, un Jedi que havia volat amb Wedge feia molt, abans que la Syal naixés. Vuit, Cheriss ke Hanadi, un cop cap instructora de vibronavalles per al Comandament de Caces Estel·lars.

-Llibertí Nou, òptim.

Aquesta era la Jaina Solo, liderant el tercer grup. Zekk va parlar com Deu; Volu Nyth, una dona kuati que havia volat amb l'Esquadró Murri durant la Guerra Yuuzhan Vong, era Onze.

-S'ha acabat? -va preguntar Wes Janson, Dotze.

Nervis. La Syal no estava nerviosa per la perspectiva de morir, no més que de costum. El que la terroritzava era que podria arreglar-se-les per semblar una novençana al davant del seu pare i dels amics del seu pare. Morir seria menys dolorós.

* * *

A l'interior de la llançadora de transport de tropes Broadside, Kyp Durron es va tancar el visor de cop i es va tornar cap al doctor Seyah.

-Què li sembla?

Seyah el va mirar. Estava vestit idènticament, amb una bona simulació de l'uniforme totalment negre de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica, encara que el visor del seu casc encara estava aixecat. Va assentir.

-No està malament. Almenys té la complexió adequada per portar-lo. -Es va donar uns copets en el seu propi estómac que estava més expandit-. A mi van a dirigir-me una mirada i pensar «Farratge de bantha de rereguarda».

Kyp va mirar cap enrere a través del celler de personal de la Broadside, als altres succedanis de soldats de la Guàrdia, amb Jedi com Valin Horn i Jaden Korr entre ells, anònims darrere dels seus visors. Va aixecar el seu propi visor i va cridar a les tropes.

-Quina és la nostra consigna?

Ells van respondre amb un únic rugit ben practicat.

-Deixa que l'enemic faci la feina!

Kyp va assentir i els hi va dirigir un somriure apreciatiu.

-Aquest és l'esperit.

A BORD DE L'ÀNAKIN SOLO

El capità Nevil es va aproximar a Caedus en la seva usual manera tranquil·la.

-Les llançadores d'abordatge i l'Esquadró Murri estan en posició, senyor. Informen que estan preparats per saltar.

Caedus va fer que sí, mantenint els ulls tancats. Podia sentir-los, a les espurnes de vida que constituïen el famós esquadró de caces estel·lars i el grup de vides que representaven als anònims comandos i soldats de la Guàrdia que serien la punta de llança de l'assalt a l'Estació Centràlia. Al voltant d'ells hi havia majors masses de forces vitals, les tripulacions de les naus capitals d'aquesta operació.

I d'ells, les probabilitats i eventualitats començaven a serpentejar, espurnes de possibles futurs. Alguns d'ells en lògica successió, alguns mudament contradictoris o excloents. Caedus podia centrar-se en qualsevol d'ells per veure els propers minuts més probables de la vida d'un subjecte. Però no ho va fer. No podia permetre fragmentar la seva atenció ara i no necessitava saber el destí de tots i cadascun dels insignificants homes o dones sota el seu comandament.

Mantenir la seva meditació de batalla Sith a través d'un salt hiperespacial seria bastant difícil. Però sentia que estava llest. Va obrir els ulls i es va tornar cap a Nevil.

-Endavant.

El quarren es va tornar i va fer un gest al seu oficial de comunicacions.

L'ordre s'havia donat.

Un moment després el camp d'estrelles més enllà dels finestrals va semblar allargar-se i girar mentre la força d'assalt va saltar a l'hiperespai.

ESPAI CORELLIÀ, PROP DE L'ESTACIÓ CENTRÀLIA

L'Esquadró Infern del Llibertí va sortir de l’hiperespai, amb les estrelles convertint-se de nou en puntets brillants únics que no s'encongien, i directament davant de la Syal estava l'Estació Centràlia en tota la seva majestuosa senzillesa. Un cilindre de puntes arrodonides de 350 quilòmetres de llarg, amb el tercer edifici central sortint amb una amplada de 100 quilòmetres, era la major construcció artificial que ella havia vist mai, i fins i tot a la distància actual, a centenars de klicks de distància, semblava enorme. Al costat d'ella, un Super Destructor Estel·lar semblaria una mota.

I hi havia motes apropant-se. Va veure formes de triangles i rombes llançant-se cap a l'estació, i més movent-se des dels voltants de l'estació per interceptar-los. Els noms van començar a aparèixer a la pantalla del sensor: ÀNAKIN SOLO. VINSOR. ESTRELLA PANTERA. ORGULL DE SAXAN.

MURRI 1, MURRI 2, MURRI 3...

La Syal es va quedar sense alè. L'Esquadró Murri era aquí, la unitat de caces que Luke Skywalker i el seu pare havien fundat, la força d'elit amb una reputació que era suficient perquè alguns enemics es donessin la volta.

Bé, ella no estaria lluitant contra ells. Volava en la mateixa força que ells. La seva missió aquí era simple: servir com a companya d'ala d’en Tycho, tenir cura de què ell tornés a les forces de l'Aliança tan aviat com els seus panells de comunicació s'alliberessin i els hi permetessin comunicacions directes.

-Líder Infern del Llibertí a Llibertins. -La veu d’en Wedge no suggeria que estigués afectat pel fet que el seu antic grup estigués davant a la zona de batalla. Potser no els havia vist en els seus sensors-. El Toc de Diana informa que està llesta. El seu objectiu és l’Ànakin Solo. La seguirem fins allà. Recordeu de fallar. Tres, Quatre, podeu seguir-nos si voleu, però tinc la sensació que la vostra participació aquí podria veure’s com una traïció...

-Líder, Tres. -Tycho sonava igualment despreocupat-. No, us seguiré... holocàmeres espurnejant. Els enregistraments podrien resultar interessants més endavant.

-Com vulguis. Que no et disparin. No vull la Winter perseguint-me.

-No, no ho vols.

La llançadora d’en Tycho, amb Han Solo visible als comandaments, es va moure fins a col·locar-se davant dels Infern del Llibertí i va accelerar cap al llunyà conflicte.

Següent