Invencible (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Quina és la diferència entre un AT-AT i un soldat d'assalt a peu?

Un és un caminant imperial i l'altre és un imperial que camina!

-Jacen Solo, edat 14

Després d'un matusser aterratge amb un sol propulsor i una curta, encara que esgotadora, caminada fins al seu punt de penetració, Jaina jeia sobre el ventre del vestit de llançament, fent un reconeixement de l'àrea circumdant. A la seva esquerra, la superfície picada de cràters de Níquel U s'estenia tot just un quilòmetre abans de caure cap a un buit esquitxat d'estrelles. A la dreta, s'eixamplava en un ampli panorama de crestes de roca i llacs de pols que s'estenia per dotzenes de quilòmetres abans de desaparèixer sota la cortina clapejada de blau de l'espai. Directament al capdavant, en la base d'un empinat penya-segat, descansava el cilindre de la mida d'un bantha d'un BlàsterAntiaeri Deu.

L'emplaçament d'artilleria estava disparant constantment amb els vuit canons, escopint polsos de plasma de neuròdium incandescent per sobre de les crestes i els llacs de pols a la dreta de la Jaina. El seu objectiu era un distant núvol de puntets blaus que voleiaven a uns pocs centenars de metres per sobre de la plana platejada, sens dubte la família de la Jaina i els mandalorians que seguien atacant el búnquer de comandament.

Al costat oposat de l'emplaçament d'armes hi havia la resclosa d'aire que la Jaina necessitava, una escotilla triangular situada en una cova-hangar poc profunda. Desafortunadament, els artillers havien col·locat la seva arma a pocs metres de l'entrada de l'hangar, així que no hi havia cap manera d'arribar a la resclosa d'aire sense passar per ells.

Aquesta era la part que a la Jaina no li agradava de ser un Jedi. Hi havia crescut coneixent els soldats d'assalt només com a enemics, fins i tot havia lluitat contra alguns d'ells com adolescent. Però ara tenia edat suficient per adonar-se que ser soldats d'assalt no els feia dolents, corruptes, o ni tan sols equivocats. Els feia molt semblants a ella: només uns soldats tractant de complir el seu deure, servint a una causa que probablement creien que era bona.

I la Jaina mataria a dotze d'ells, no perquè li estiguessin disparant als seus pares, ni tan sols perquè necessitava arribar a la resclosa d'aire darrere d'ells. Anava a fer-ho perquè si no ho feia, informarien de la seva infiltració i arruïnarien la seva missió. Anava a matar-los per la més desapassionada de totes les raons: perquè era necessari.

La feia preguntar-se com de diferent era del seu germà. Potser ella i Caedus només eren soldats a l'antiga guerra entre Sith i Jedi. A la Jaina li hauria agradat creure això, perquè llavors podria fer veure que això era només una cosa exigida per la guerra en lloc d'una elecció que ella havia pres per odi d’allò en el que s'havia convertit el seu germà.

Però Jacen una vegada havia estat un Jedi. Ara era un Sith. Això el feia un traïdor, i els traïdors no mereixien ser odiats? Ells trencaven els vots, traïen la confiança... corrompien els innocents i assassinaven als seus éssers estimats. Matar-los era més que necessari. Era un deure, un acte de dissuasió i d'exclusió militar, però també d'indignació i represàlia, i això ho feia personal.

Una explosió taronja centellejà en la vora llunyana de l'asteroide, i Jaina va mirar a l'altra banda de la plana polsosa per trobar el parpelleig blau d'un bombarder Skypray perseguit cap al cel per un núvol en forma d'embut de flames, vapor i taques tremoloses. Havent vist erupcions similars més vegades de les que volia recordar, va suposar que l'atac al búnquer de comandament realment havia sobrecarregat els escuts i destrossat el dom d'observació. Si això no fixava l'atenció d’en Caedus en Luke i els seus pares, res ho faria.

Jaina va enlairar el sabre de llum de la seva abraçadora magnètica i es va tornar cap als artillers condemnats. Només li quedaven sis minuts de bon aire -la meitat d'això si s'esforçava en una lluita- així que això descartava qualsevol idea d'esperar fins a poder passar desapercebuda. Hauria d'acabar amb tots abans que poguessin informar del que estava passant... idealment, abans que s'adonessin del que estava passant.

Dotze soldats d'assalt, una assassina Jedi en un vestit de llançament danyat, tres segons per fer la feina. Cap problema.

Jaina va preparar el mini canó del braç esquerre del vestit de llançament, i llavors va enfocar la seva atenció en els taps de pols que penjaven d'unes fines cordes en els extrems dels filtres emissors del BlàsterAntiaeri. Probablement eren la tecnologia més simple de l'arma, només unes cobertes de shrinlasti dissenyades per segellar la brutícia, la humitat i qualsevol altra cosa que pogués caure pels canons durant l'emmagatzematge o transport. Però també eren no-conductors elèctrics -per evitar les càrregues d’estàtica- el que significava que les mànigues magnètiques que embolicaven els paquets de plasma mentre corrien pel canó es desintegrarien al contacte.

Confiada que Caedus estaria massa ocupat preocupant-se pel Luke i els seus pares per a percebre el que ella estava fent, Jaina va usar la Força per agafar tres càpsules de pols -totes les que podia controlar alhora- i les va fer lliscar sobre els filtres emissors.

El comandant de l'arma va aixecar el casc i va semblar mirar fixament els extrems dels canons amb incredulitat. El cap de gas i el seu canviador de tanc es van apartar i es van tirar a terra per cobrir-se, distraient al cap d'enginyers, que es va tornar cap a ells en lloc de mantenir la seva atenció fixa en els monitors del canó i mesuradors de sortida, el que podria haver-los salvat a tots.

El cap d'enginyers encara s'estava donant la volta quan els primers paquets de plasma van arribar als taps de pols. Els tres filtres emissors van desaparèixer en una espurna que feria la vista; els paquets de plasma que ja pujaven pels canons també van començar a desintegrar-se, desencadenant una creixent cadena d'explosions secundàries que va embolicar l'arma en mil·lisegons. Tota la quadrilla de l'arma va desaparèixer sota un bullent dom de foc blanc.

Un parell de segons més tard els escuts defensius del BlàsterAntiaeri finalment van caure. El que semblava ser una flamarada solar en miniatura va traçar un arc sobre l'asteroide... llavors el gas liquat va començar a bullir en els tancs de neuròdium danyats, expandint-se en una espessa boira maragda.

Jaina va saltar cap avall a la boira, usant la Força per baixar el vessant en un sol salt. Va aterrar a pocs metres darrere de l'anell de metall blau brillant dentat que havia estat el BlàsterAntiaeri. Sabent que qualsevol supervivent estaria dins de l'hangar, on el cap d'energia i el seu ajudant havien col·locat el seu nucli de fusió, va entrar corrent a l'hangar... i va xocar de front amb un soldat d'assalt que sortia corrent per ajudar els seus companys.

Sent la més petita, Jaina es va trobar accelerant cap enrere amb la nauseabunda brusquedat que únicament era possible en la baixa gravetat. Afortunadament, ella era l'única esperant una refrega, així que va tenir temps d'estendre’s amb la Força i arrossegar al soldat d'assalt. Ell estava tan sorprès i confós que no va tractar d'arribar a la pistolera del blàster fins que va estar plastró contra plastró amb la Jaina i per llavors ella empenyia l'empunyadura del sabre de llum contra les seves costelles. Va encendre la fulla i la va regirar per assegurar una mort ràpida.

La vida el va deixar en un núvol de descompressió vermella. Jaina el va fer rodar per apartar-lo d'ella, llavors va utilitzar el jet de maniobres que encara funcionava, el del costat esquerre, per posar-se sota control. Un parell de figures en armadura van sorgir de l'entrada de l'hangar, semblant fantasmes cuirassats que sortien corrent de la boira portant farmacioles i paquets de suport vital d'emergència. Jaina va aixecar el braç i va llançar una línia de sagetes del canó sobre les seves plaques facials, reduint els seus cascos a boles de boira vermella abans que tinguessin alguna esperança d'informar de la seva presència.

Quan no van emergir més tripulants de l'hangar, Jaina va estendre la seva consciència de la Força només prou per confirmar que no hi havia supervivents, després va tornar a apagar-la ràpidament. Probablement estava sent massa cautelosa, però després d'escoltar a Ben descriure algunes de les coses que Caedus podia fer amb la Força, no veia cap raó per córrer riscos.

Tractant de no pensar en la mort que acabava de provocar, Jaina va passar a l'hangar i va anar directe a la resclosa d'aire. Per descomptat, hi havia un panell de seguretat en el centre de l'escotilla. Tot i el seu problema amb els recicladors, va resistir la temptació de recuperar la clau magnètica del comandant de l'arma. Això crearia un registre que la porta s'obria després que l'explosió l'hagués matat. En canvi, va llevar un desbloquejador automàtic del seu cinturó i el va fixar al panell de seguretat.

Un centelleig vermell va anunciar que havia fet contacte amb el sistema de seguretat. Deixant-lo perquè fes la seva feina, Jaina va tornar al nucli de fusió i va revertir les entrades de sensor de les vàlvules de refrigeració, després va desactivar els vuit talls de seguretat. La temperatura va començar a pujar lentament. Va deixar anar el selector de sortida a tres quartes parts, la qual cosa li donaria uns cinc minuts per allunyar-se de l'àrea abans que el reactor explotés i destruís tota evidència del seu atac a la canonera.

Quan la Jaina va tornar a l'escotilla, el desbloquejador automàtic parpellejava en doble verd per indicar que havia derrotat al sistema de seguretat i esborrat tots els rastres de la violació. Va retornar el desbloquejador al seu cinturó d'equip, després va obrir l'escotilla, va entrar a la resclosa d'aire... i va sentir el formigueig en la seva columna d'una mirada. Jaina va saltar a un costat de la resclosa d'aire i colpejà el botó de ASSEGURAR, després es va girar.

A través de l'escotilla que es tancava, va albirar una línia de figures entrant en l'hangar. Cuirassats en colorits beskar'gam mandalorians, es movien ràpidament però amb cautela, cobrint-se els uns als altres mentre creuaven el llindar, llavors van il·luminar cada racó fosc amb els seus llums de màniga per assegurar-se que no hi havia cap soldat d'assalt amagat per emboscar-los.

El més intel·ligent hauria estat tancar l'escotilla i travar els controls, deixant que tot l’escamot morís quan es sobreescalfés el nucli de fusió. Això era el que Fett hagués fet i probablement també la majoria dels mandalorians de l'esquadró. Però la Jaina no podia permetre tornar-se tan despietada. Els mandalorians estaven lluny de ser aliats, però tampoc eren enemics encara, i això significava que no podia anar matant-los perquè la seva presència li resultava inconvenient.

A més, la líder era una dona en una familiar armadura groc-taronja amb insígnies daurades. I suposant que la Jaina fora l'afortunada que sortís caminant del combat amb el seu germà- l'últim que volia era tenir a Boba Fett darrere d'ella per deixar morir la seva néta.

Una balisa taronja va brillar a la pantalla integrada de la Jaina, advertint-li que els seus recicladors d'aire havien fallat. Ara estava reinhalant les seves pròpies exhalacions. A l'instant, va començar a sentir-se una mica marejada, però sospitava que la sensació era més psicològica que física. Fins i tot ple de l'aire que ella ja havia respirat una vegada, el vestit de llançament contenia suficient oxigen per mantenir la consciència durant dos o tres minuts més.

Jaina va obrir l'escotilla i va agitar un dit d'amonestació als dos mandos que van fer girar els seus canons cap a ella, llavors els hi va fer senyals de mà per explicar que el nucli de fusió estava arreglat per explotar. Els mandalorians van renunciar a la seva recerca, i els tres primers es van apinyar a la resclosa d'aire.

Mentre esperaven a què la càmera es pressuritzés, una ira a la vora d'una intenció nociva va començar a bullir en la Força. Jaina va fingir no adonar-se’n i simplement va fixar la mirada en el comando davant d'ella, un tità d'amples esquenes amb el casc vermell i l'armadura negra. Jaina, estava gairebé segura que era Vatok Tawr, un talentós lluitador tan ràpid com fort, amb un somriure fàcil i modals tranquils que semblaven contrastar amb les galtes ossudes i el seu nas aplanat per un cop de puny. Ella havia entrenat contra ell diverses vegades.

Finalment, la resplendor verda de la llum de pressions igualades va omplir el compartiment de la resclosa d'aire, ni un moment massa aviat per a la Jaina. El seu cap estava començant a sentir-se lleuger, i va haver de lluitar contra els seus propis reflexos involuntaris per evitar respirar massa ràpid. Va colpejar el panell de control i va passar primera a través de l'escotilla interna, donant-li l'esquena als mandalorians mentre s'obria la placa facial per un moment i aspirava diverses dolces glopades l'aire fresc, humit i ranci.

Més enllà de l'escotilla hi havia un petit vestíbul d'espera on els grups podien reunir-se abans i després d'haver passat a través de la resclosa. Jaina va llançar una espurna de la Força a la camvid que monitorava l'àrea, llavors -sabent que tota l'àrea seria esborrada quan detonés el nucli de fusió- simplement va destruir la càmera de seguretat d'un tret. Mentre queia a terra en trossos, va creuar el vestíbul i va treure el cap per un llarg túnel recte que descendia cap al cor de l'asteroide. Seguia tan buit com la seva gira d'inspecció amb Fett l'havia portat a esperar.

Jaina es va tornar per trobar la Mirta i un home mandalorià que ella no coneixia -almenys si s'ha de jutjar pel seu casc i beskar'gam blau- aturats espatlla a espatlla darrere d'ella. Els seus blàsters d'energia G-10 no apuntaven cap a ella, però tampoc estaven realment apuntant cap cap altre lloc. Vatok estava darrere d'ells, sobresortint sobre el parell gairebé com un wookiee.

-Em sorprèn que ens advertissis -va dir la Mirta-. Això no és massa brillant, després del que el teu oncle va fer allà.

-Si no els hi agrada el preu de l'entrada, no vinguin a la festa -va dir la Jaina-. Nosaltres no els vam convidar.

-Però sabien que veníem -va dir el tercer mandalorià-. I ens van parar una trampa.

-I Fett sabia que veníem -va dir la Jaina. Va estendre els voluminosos braços del seu vestit de llançament en una mena d'encongiment les espatlles-. La galàxia és un lloc fred, Blau. Acostuma't.

Una rialleta va sonar dins el casc d’en Vatok, i a l'instant Jaina va sentir una aura d'hostilitat general irradiant de Blau. Va fer una nota mental per mantenir-lo on pogués veure’l, i després es va tornar cap a la Mirta.

-De totes maneres, què estan fent aquí? -preguntà-. Sé que Fett no els va enviar a ajudar-me.

-Quant vols morir, Jedi? -va preguntar Blau. Segueix fent preguntes...

-Està bé, Roegr. -Mirta va desconnectar el seu casc dels connectors del seu vestit de buit, després se’l va treure i es va passar una mà enguantada pel seu cabell castany rinxolat-. La Jedi Solo va a ajudar-nos amb els Moffs.

La Jaina va alçar el front.

-Lamento decebre't, però tinc altres plans per a aquest viatge.

-Els plans poden ajustar-se. -Això va venir d’en Vatok-. Vam perdre dos terços del nostre equip d'atac. Una Jedi amb entrenament mando podria treure una mica del dolor d'això.

El cor de la Jaina va donar una bolcada. Dos terços de l'equip d'atac; això probablement eren dotze o quinze mandalorians... alguns d'ells probablement gent que ella va conèixer. A continuació, li va passar pel cap una cosa trista, i va tornar a mirar la Mirta.

-Ghes? -va preguntar.

Els ulls de la Mirta es van tornar vidriosos i es va posar el casc ràpidament.

-Sobreviurà -va dir-, si queda prou del nostre Tra'kad per passar als imperials.

-Quedarà -li va assegurar la Jaina. Hi havia passat menys d'un mes des que ella havia estat a Mandalore bevent en les noces de Mirta Gev i Ghes Orade, i mai havia vist a dues persones tan enamorades... a part dels seus pares, és clar-. No es pot aturar un Tra'kad.

-De debò? -va replicar Roegr-. Digues-li al meu germà.

Jaina va passar de sentir llàstima per la Mirta a recordar que la compassió era una debilitat... i una de la qual no podia permetre que cap dels mandalorians se n'aprofités.

-Lamento molt la teva pèrdua, Roegr. -Jaina va tornar a mirar la Mirta-. Però millor acordem no entremetre’ns en el camí de l'altre. Jo no els ajudaré a acabar amb els Moffs.

-En realitat -va dir la Mirta-, ho faràs.

Va tractar d'arribar a la seva bossa d'equip... i va trobar que la seva mà s'havia congelat en l'aire per la Força.

-No creus realment que vaig a deixar-te treure un detonador termal, veritat? -va preguntar la Jaina-. Aquest truc és tan vell com la meva mare.

-Només tracto de mostrar-te una cosa -va dir Mirta-. Una cosa que farà que vulguis ajudar-nos.

-Dubto que això sigui possible. -Quan la Jaina no va sentir cap falta d'honradesa en la presència de la Mirta, la va deixar anar de la seva adherència de la Força i va dir-: Però endavant, intenta-ho.

-Vostès els Jedi. -Mirta va treure de la seva bossa un petit receptorvid, llavors el va activar i va ingressar alguns codis. Després d'un moment, va somriure i va girar el receptorvid perquè la Jaina pogués veure'l-. Sempre subestimen als mandalorians.

La pantalla era petita, la imatge mostrada encara més petita, i la Jaina va demorar un moment en distingir el que estava veient. Tanmateix, no podia creure en els seus ulls.

La pantalla mostrava una de les cel·les suaument polides que passaven per habitacions VIP a Níquel U. Assegut a la cantonada, estirat en una gran cadira flueixforma amb una mà aixecada cap al seu front i els seus ulls grocs mirant buits a terra, hi havia la figura malenconiosa i de capa fosca del seu germà.

Darth Caedus... sol, meditant profundament i vulnerable.

La Jaina ho va entendre gairebé instantàniament.

-Els preparatius! -Va mirar la Mirta-. Això és el que Fett estava fent quan em vaig anar: infiltrant-se en el sistema de vigilància.

-No infiltrant-se. -Hi havia una nota de molt bon humor en la correcció d’en Vatok-. Apoderant-se.

Mirta va continuar sostenint el receptorvid, permetent que la Jaina estudiés la imatge tant com volgués. Era difícil creure que seria tan fàcil: que tot el que havia de fer era vigilar la cel·la del seu germà fins que estigués meditant, dormint o fent qualsevol altra cosa que el deixés vulnerable.

I per descomptat, mai seria tan fàcil. El seu germà la sentiria acostar-se, o sentiria que estava en perill, o simplement canviaria d'ubicació inesperadament.

Però era un començament.

-D’acord -va dir la Jaina-, potser sí vull ajudar-los. Però hem de fer-ho a la meva manera, o queden pel seu compte.

-Sempre i quan la teva manera inclogui matar els Moffs -va respondre la Mirta-. No ens molesta seguir a un Cavaller Jedi. Després de tot, solien ser bons generals.

Jaina no la va creure, és clar, però per ara n'hi havia prou.

Següent