Secrets dels Jedi (I)

SECRETS DELS JEDI

JUDE WATSON

Primera part

CAPÍTOL 1

Qui-Gon Jinn no podia dormir. Com totes les nits passava algun temps intentant-ho, però al final va decidir deixar d'intentar descansar.

No ho entenia. Com a Jedi, ell estava acostumat a dormir en qualsevol lloc, en tot tipus de condicions. Hi havia dormit en cellers de càrrega i hangars de ports espacials i sobre un munt de peces de robot. Hi havia dormit quatre hores al mig del camp durant una pluja torrencial. Quan necessitava dormir, li deia a la seva ment que es buidés i al seu cos que es relaxés, i ells obeïen.

Però en el passat, mai havia hagut de lidiar amb el seu cor.

Per que havia fet allò prohibit. S'havia enamorat d'un altre Cavaller Jedi. S'havia compromès amb ella. I ella havia mort. Ell estava pagant un preu que estava content de pagar, perquè els pocs dies d'estimar i de saber que era estimat van valer la pena. Però, com podia refer el seu cor? Tahl li havia canviat. Ho havia fet del tot, i ella li havia trencat amb la seva mort. Qui-Gon no va poder trobar la manera de tornar a recompondre’s.

Així que no va poder dormir. Ell i el seu padawan, Obi-Wan Kenobi, havien estat en el Temple Jedi des de feia setmanes. Yoda els havia cridat de nou per al que havia esperat fos una reunió d'informació per a una missió, però no hi havia hagut cap missió.

–Necessitem unes jornades de reflexió amb el teu padawan,– havia dit Yoda–. Important són els dies d'acció.

Hi ha hagut molta acció últimament. Missió rere missió. El Senat estava fracturat, esquinçat per interessos especials, pels clans en guerra i les aliances.

Sembla que hi ha un munt de coses que Qui-Gon i Obi-Wan podrien fer, però Qui-Gon no volia enfrontar-se a Yoda, pel que es va quedar. Però les setmanes en el Temple només van fer que la falta de son d’en Qui-Gon anés a pitjor. Va caminar pels passadissos buits a la nit. Els llums de les llums s'apagaven fins arribar a un color blau suau, de manera que era un bon moment de descans per fer una passejada. Semblava que a cada sala, a cada habitació, aflorava el record de la Tahl, però no va tallar els records. Va tractar de deixar anar el seu dolor per la seva companya, el seu amor. Va obrir la seva ment i se'n va anar, senzillament.

Es va trobar, al final d'una llarga nit, de tornada a prop de la seva caserna. Qui-Gon va vacil·lar. Ell no estava disposat a tornar a la seva petita habitació i es va quedar mirant les parets.

–Alegrar-me que despert estiguis–. Va dir Yoda escapolint-se cap endavant, recolzant-se en el seu bastó gimer. Va parpellejar mirant a Qui-Gon–. I per què, el meu amic, no es troba vostè dormint?

Qui-Gon no volia parlar-li del seu cor a Yoda. Li encantava el Mestre Jedi, però no volia confiar en ell. Mai li havia dit a Yoda res dels seus sentiments per la Tahl, i no tenia Yoda necessitat de saber com de prop que Qui-Gon havia estat de violar les regles de l'Orde Jedi. Així que en lloc de la veritat, va dir:

–No trobo la pau per avançar.

–Mira que veig moltes coses en tu, –va dir Yoda–. Però la pau una d'elles no és.

Qui-Gon no va respondre. No va fer un encongiment d'espatlles, ni d'esquena, ni va deixar caure els ulls. Sabia que Yoda seria capaç de llegir el missatge tàcit. Ell no estava disposat a parlar-ne.

–Necessites una missió ara, oi,– va dir Yoda.

Qui-Gon va fer que sí amb el cap.

–I que tinguis una per a mi. Ja és hora.

Darrere d'ell, va sentir uns passos suaus. L'olor del ric te va arribar al seu nas, el seu favorit, una barreja de fulles d'una planta de sapir, verd i fragant.

Devia ser a prop de la matinada, llavors. Obi-Wan havia tingut temps de preparar-li el te i emportar-se'l a la seva habitació al matí d'hora. Qui-Gon havia tractat suaument de dissuadir-lo, ell no volia que el seu padawan es quedés esperant-lo. Però Obi-Wan, a la seva pròpia manera obstinada, seguia apareixent. Qui-Gon estava alhora irritat i trastocat per això. Obi-Wan no coneixia els detalls. Però ell tenia ara divuit anys, edat suficient per fer una bona conjectura pel que fa al que havia passat a Apsolon entre el seu Mestre i la Tahl. Podia sentir la profunditat de la tristesa d’en Qui-Gon, i ell sentia que havia de fer alguna cosa per ajudar-lo, no importava com de petit fora.

Qui-Gon podia sentir-lo dubtar ara, darrere d'un pilar. Ell no volia interrompre la conversa del seu Mestre amb Yoda.

–Un pas endavant és possible, Obi-Wan, –va dir Yoda–. Les preocupacions només aconsegueixen que més preocupat estiguis.

Obi-Wan va sortir de les ombres. Yoda ho va veure tot en un sol cop d'ull, la petita tetera a la safata, la tassa fumejant, l'expressió de preocupació en els ulls d'Obi-Wan.

La seva mirada es va tornar cap a Qui-Gon. En aquesta mirada, Qui-Gon podia llegir la veritat. Yoda sabia de les seves passejades nocturnes. Yoda sabia del te que Obi-Wan portava cada matí. I potser, no sabia res sobre la Tahl. Com podia Qui-Gon haver oblidat que hi havia poques coses que Yoda no sabés?

Yoda no els havia cridat de nou per donar a Obi-Wan una oportunitat per reflexionar. Ell els havia cridat de nou per amor a Qui-Gon.

–No estic preparat per deixar-te anar, –va dir Yoda–. No obstant això, deixar-te anar, haig.

 Següent