Secrets dels Jedi (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Tot va començar amb un noi al que li agradava construir coses.

Talesan Fry tenia deu anys. Ell feia molt de temps que s'avorria a l'escola. Ell preferia estar a casa, a la seva habitació, en col·laboració amb els dispositius que ell mateix havia construït. A l'edat de vuit anys, havia establert un sistema de comunicacions a casa que s'activava utilitzant la veu per rastrejar els seus moviments. A l'edat de nou anys, havia descobert la manera d'aconseguir donar al sistema una lectura falsa perquè la seva mare no estigués molt segura d'on era o què estava fent. Ara, a l'edat de deu anys, s'havia dedicat a espiar als seus veïns. Potser es tractava d'un exercici normal per a un nen, però en aquest cas, Taly havia fet un esforç especial per espiar als veïns que s'esforçaven molt per no ser escoltats.

Entrar en els canals de comunicacions principals del seu món natal de Cirrus era massa fàcil. Però a Taly el que li agradava fer era estar a l'aguait. Ell volia entrar en els canals segurs, més enllà de les portes de seguretat, obrint una per una, amb alguns retocs i punxant el seu sistema. Mai va escoltar res molt interessant. Polítics. Agents de seguretat. Presidents corporatius viciosos. Ningú amb un valor massa gran, en la seva opinió. No obstant això, es va mantenir a l'aguait, perquè a ell li agradava fer el que estava prohibit.

I llavors un dia va sentir alguna cosa interessant. Al principi, no va ser prou per aixecar el cap, fins i tot des del sofà-llit, on feia volar amb indiferència el model d'un speeder de Gion per control remot. Va sentir un ràpid intercanvi, una comunicació sobre un treball per fer.

–Negatiu, –va dir algú–. Els míssils de commoció atraurien massa l'atenció en un lloc tancat.

–No estaria de més que prestis atenció al que diu el nostre patró, perquè no estàs fent la feina, si hi ha sang per culpa de fer una explosió per netejar el camí es fa i llestos...

A poc a poc, Taly va aixecar el cap.

–Si tractes de fer això, tindràs a la meitat de la força de seguretat galàctica darrere teu. Has d'estar entrant i sortint, tranquil·la i ràpida...

–Creus que el líder dels encaputxats...

–Sense noms–. La veu era tallant. Taly ara tenia l'orella contra el transmissor. Hi havia activat una barra de gravació.

Els seus ulls es van engrandir mentre escoltava. Podia escoltar cinc veus diferents i no li va portar molt temps adonar-se que eren caçadors de recompenses. Cinc caçadors de recompenses treballant junts? Taly no sabia molt sobre caçadors de recompenses, però sabia prou com per estar segur que era una aliança molt inusual.

Sabia que havia ensopegat amb alguna cosa gran. Parlaven d'una cita en algun planeta, per cometre un assassinat. Que ja s'havia triat la data, i que només tenien catorze dies estàndard per preparar-se. Això era una cosa que no podia guardar-se per a si mateix. Havia de fer alguna cosa i això era el pitjor de tot, havia de dir-ho als pares.

Una hora més tard, després que ell s’hagués armat de valor, els va portar la barra de gravació. Els seus pares es van alarmar massa per castigar-lo. Es van posar en contacte immediatament amb la seguretat de Cirrus, que ho va notificar a la seguretat galàctica de Coruscant. Finalment, la història d'un noi que tenia informació sobre un complot d'assassinat molt important es va obrir pas fins a la Comissió Investigadora del Senat sobre la delinqüència organitzada en el Nucli i la Vora Mitjana. La comissió s'havia quedat estancada durant dos mesos per la qüestió de si l'abast de la seva investigació havia d'incloure la Vora Exterior. Les notícies d’en Taly els van colpejar com una descàrrega elèctrica, provocant en ells una acció que s'havien mostrat reticents a prendre. El van cridar per ser el seu testimoni estrella.

En el moment en que aquesta petició els va arribar a la família Fry a Cirrus, la notícia de la gravació d’en Taly havia arribat als suficients funcionaris de seguretat, senadors, i ajudants senatorials per fer que pogués haver estat transmesa per l’HoloRed. No va passar molt temps fins que un funcionari corrupte trobés a la persona adequada desitjosa de ser subornada. Al cap de dos dies, Talesan Fry estava marcat de mort pels caçadors de recompenses que ell havia escoltat.

Els pares d’en Taly sabien prou per adonar-se que el seu nen havia aterrat enmig d'una gran quantitat de problemes. Es va decidir mantenir la barra d'enregistrament i a ells mateixos a Coruscant. Es deixaria a Taly testificar en secret, i això seria el final de l'assumpte.

La nit abans que anessin a sortir, van ser atacats en la meitat de la nit. L'atac fracassà no només a causa de l'arrogància de l'atacant. Els caçadors de recompenses no es van aturar a considerar que un nen capaç d'infiltrar-se en el seu sistema de comunicacions segur també seria capaç de donar forma a un sistema de seguretat a casa que podria confondre'ls.

Taly i els seus pares van escapar en un aerolliscador que es va enlairar des del sostre quan els llums i les alarmes van sonar. El caçador de recompenses, treballava sol, perquè els cinc havien decidit que només un era necessari, per trobar el dispositiu de gravació. Ell va utilitzar un míssil de commoció per destruir la casa. Va usar el doble de potència de foc de la que necessitava. Ell estava molest. Hi havia fracassat.

Ara Taly i els seus pares estaven en la clandestinitat, amb por de moure’s, amb por a la confiança. La comissió del Senat es va adonar que havien espatllat aquest treball, van demanar ajuda als Jedi. En una galàxia en què ningú es fiava de ningú, es tenia encara confiança en els Jedi. Els pares d’en Taly els permetrien acompanyar la família a Coruscant.

El planeta Cirrus era conegut pels seus mars d'or i les seves ciutats encantadores. Els Jedi van aterrar al port espacial de la ciutat capital de Ciran. La ciutat s'estenia al voltant d'una gran badia que servia per fer rebotar la llum, convertint el cel en un color groc pàl·lid. Dos sols taronja brillaven per sobre. La combinació de la llum daurada i els sols brillants tenia un efecte impressionant, com si l'aire fos massa brillant per veure’l.

Els éssers humans eren nadius de Cirrus, però els carrers estaven plens de moltes espècies. La ciutat va ser construïda en dos nivells, amb negocis per sota i per sobre, les residències. Tubs d'elevació i rampes estaven estacionats a intervals regulars. Ciran era una ciutat que tractava de controlar el seu tràfic aeri, fent el fet de caminar agradable i fàcil per als seus ciutadans. Grans tendals de tela forta, i flexible s'estenien pels passadissos, proporcionant ombra i eliminant alguns dels reflexos. S'agitaven com banderes de colors entre les ombres, com un arc de Sant Martí.

–Cal anar amb compte que no ens segueixin,– va dir Qui-Gon, quan van prendre el tub cap avall des del nivell empresarial del port espacial–. Els caçadors de recompenses, sens dubte, esperen que el Senat enviï algun tipus de seguretat per recollir a Talesan. Estaran mirant, esperant que puguin arribar als Fry.

–Jo no noto res, –va dir Adi Gàllia–. Siri?

Obi-Wan no havia vist a Siri Tachi amb la seva mestra en anys. Va sentir un nou sentit de respecte quan Adi es va tornar cap a la seva padawan. Per primera vegada des que havien abordat la nau, al costat del Temple, Obi-Wan realment va mirar a la seva amiga. Siri era més alta, sens dubte, però també es comportava de manera diferent. No era que la seva postura fos menys agressiva. Ella havia crescut a gust amb ella mateixa. La seva pròpia bellesa s'havia tornat completament molesta per a la Siri, però Obi-Wan va veure que estava més còmode amb ella. Ella no tractava ja d’ocultar-la, simplement a ella no li importava.

Siri va dubtar abans de contestar, com si volgués estar segura.

–Res.

–Bé, Siri té una extraordinària sensibilitat a les advertències de la Força, –va dir Adi a Qui-Gon–. Ella ens ha tret de bastants compromisos.

–Bé, jo puc sentir el perill, però Adi ens treu d'ell, –puntualitzà la Siri, mirant a la seva Mestra amb un somriure.

–Només per estar segurs, anem a caminar una mica abans de dirigir-nos a on els Fry, –li va dir a Qui-Gon.

Taly i els seus pares s'havien mantingut en moviment, ja que la seva casa havia estat destruïda. Havien optat per amagar-se en la densament poblada ciutat, passant d'un hotel a un altre, d'una habitació contractada a una altra habitació contractada, no volent posar als seus amics en perill. Els Jedi havia rebut les coordenades del seu amagatall actual en aterrar. Els Fry els esperaven.

Ells s'havien refugiat en un alberg que atenia els residents temporals, els éssers que viatjaven a Cirrus amb freqüència per negocis. La posada no s'anunciava i era coneguda només entre la xarxa de viatgers de negocis. No tenia cap signe exterior, només una porta en l'anonimat. El pare d’en Taly havia sabut d'ella a través dels seus contactes.

Els Jedi esperaven en un carreró molt a prop de distància, només per assegurar-se que no fossin seguits. Quan van estar segurs, es van dirigir a la porta i van prémer el botó al costat d'un monitor de seguretat.

–Introdueixi el nombre del seu codi, –va demanar una veu des del monitor.

–Nosaltres no el tenim, –va dir a Qui-Gon–. Estem buscant a...

–Premi a dalt–. El monitor centellejà.

Qui-Gon polsà el botó de nou.

–Ens espera un dels seus residents, –va dir ràpidament, tractant de no semblar molest.

–Nom?

–Yanto–. Era el nom sota el qual s'amagava la família Fry.

–Un moment.

Va ser més que un moment, però la porta es va obrir. Els Jedi van lliscar cap a l'interior. Una pesada cortina grisa estava immediatament davant d'ells. La van fer a un costat i es van trobar en una petita sala circular. Una taula rodona era al centre de la sala. El jove que estava assegut darrere d'ella tenia una expressió de gran avorriment. Tenia els cabells llargs, prou per portar-los solts sobre les espatlles.

–No estan, –va dir–. Ho he comprovat.

–Ens agradaria esperar-los a la seva habitació,– va dir Qui-Gon. El jove va arronsar les espatlles.

Adi va dir secament.

–Van sortir dient que tornarien a entrar, no?

L'empleat va mirar la seva pantalla de dades.

–Suposo que si.

–Llavors anem cap amunt–. La veu d'Adi va sonar amb autoritat. El jove va empènyer una targeta de claus sobre la taula.

–La suite és la 2344, tinguin la bola.

Els Jedi van entrar al turboascensor. Els portà ràpidament a la planta superior. Van trobar l'habitació. Qui-Gon va trucar, i quan no hi va haver resposta, inserí la targeta de claus. Una sèrie de nombres van aparèixer, i la porta es va obrir.

L'habitació era modesta. Dos sofàs llit estaven en un buit, i una taula de peu contra una paret. Pantalles de vídeo i de dades estaven encastades a la paret. Una finestra donava al carrer, però estava coberta per una cortina grisa.

Siri mirà les desprotegides bosses de viatges prop dels sofàs llit.

–Sembla que podria ser, –va dir–. Els seus útils bàsics encara són aquí.

–Així que els esperem, –va dir Adi.

Qui-Gon va anar a la finestra i va obrir la cortina lleugerament. Va mirar al carrer. Obi-Wan va veure el seu rostre.

–Vam arribar amb massa facilitat, –va dir Qui-Gon.

–Ens esperaven, –va dir Adi.

–No van demanar els nostres noms.

–No semblava importar-los molt el tema de la seguretat, –va dir Obi-Wan.

–Sí, semblava anunciar la seva indiferència,– va murmurar Qui-Gon, amb els ulls clavats a l'habitació.

Siri es va inclinar a examinar les bosses de més a prop. Ella va tocar alguns articles llançats a l'extrem del sofà llit. Tot d'una, es va redreçar.

–Alguna cosa està malament, –va dir.

Qui-Gon va tornar la seva aguda mirada.

–Digues-nos-ho.

–Ells no van a tornar–. Siri va indicar els elements als seus peus–. Jo ho he sentit. Aquests articles són de camuflatge. Hi hauria d'haver alguna cosa personal aquí, i no n'hi ha.

–La seva casa va ser destruïda, –va dir Adi–. No podrien haver agafat cap objecte personal d'allà–. Ella va dir que això no com un repte, sinó com una observació, tractant d'enfocar el pensament de la Siri.

–Això podria ser veritat, –va dir la Siri–. Però tot i així. Ells han estat aquí durant tres dies, això ens van dir. Hi hauria d'haver proves que han estat vivint aquí. Una molla de menjar. Un fil solt. Una taca a la roba. Una arruga. Un perfum. Alguna cosa.

–I el secretari...–. Va dir Qui-Gon, però no va acabar el seu pensament.

–Si sentien que havien estat localitzats aquí... –va dir la Siri.

Obi-Wan va mirar als altres. No hi havia sentit res, cap augment del Costat Fosc. Hi havia sentit només la inquietud normal d'estar en un lloc estrany, sabent que el que ells estaven buscant estava sent perseguit. Va sentir una espurna d'enveja cap a la Siri, que semblava sintonitzar amb els pensaments d’en Qui-Gon.

En aquest moment, Siri va aixecar la vista. La seva mà va volar a l'empunyadura del sabre de llum.

Qui-Gon ja estava en moviment, col·locant-se a un costat de la porta.

–El secretari judicial. Ell ve, –va dir, alhora que la porta es va obrir mentre el foc blàster els atacava per l'aire.

Següent