Epíleg
Uns dies
més tard, Obi-Wan i Siri estaven asseguts amb Ànakin i veien com l'elegant
transport de plata es col·locava sobre la plataforma d'aterratge d'en Krayn.
–Sens dubte
tornarem a Coruscant amb estil–. Va observar la Siri. Ja s'assemblava més al
seu antic jo, vestida amb una túnica senzilla, amb la cara totalment neta, el
cabell ros amagat darrere de les orelles i lluent sota el feble sol.
–No és
comú que una delegació del Senat vingui a felicitar-nos per una missió i ens
portin a casa–. Va dir Obi-Wan. –De fet, mai passa.
–Crec que
estan molt agraïts per l'alliberament de Nar Shaddaa–. Va dir la Siri.
–Per no
parlar de la caiguda d’en Krayn i del seu imperi pirata–. Va dir Obi-Wan. –La galàxia
serà molt més segura per a molts.
Ànakin
va fer que sí amb el cap. Obi-Wan va estudiar el seu rostre. Estava tan juvenil
i alegre. La imatge del que havia vist a la seva cara, quelcom fosc, quelcom
salvatge, en la lluita amb Krayn s'estava esvaint. El noi sabia que havia fet
el que havia de fer. Ànakin havia explicat que Krayn encara tenia la pistola.
La seva vida havia estat en perill. No hi havia violat el codi Jedi matant-lo.
No
obstant això, Obi-Wan encara tenia dubtes. Dubtes que no podia compartir. Siri
no havia vist l'expressió en el rostre d'Ànakin.
–Vine, anem
a donar-los la benvinguda–. Va dir Obi-Wan quant la rampa d'aterratge va
baixar.
–Espera,
hi ha la Mazie i la Berri–. Va dir Ànakin. –He de saludar-les.
–Ànakin,
el Canceller Palpatine ha vingut a persona.– Li va recordar Obi-Wan.
Ànakin
va somriure i es va passar la mà pels cabells.
–Ho sé.
Obi-Wan
va fer que sí amb el cap. Ànakin tenia raó. Gràcies a Mazie i a Berri, havien
tingut èxit en la seva missió. Els polítics podien esperar.
Mazie i
Berri es van apropar. Mazie coixejava lleugerament. Havia estat ferida en la
batalla.
–Sabíem que
us anàveu–. Va dir la Mazie. –No podíem deixar que us fóssiu sense donar-vos
les gràcies.– Ella estava parlant amb tots ells, però la seva mirada es va
mantenir en Ànakin. –Ens heu alliberat a tots.
–Vosaltres
us vau alliberar.– Li va corregir Ànakin. –Sóc jo qui us ha de donar les gràcies.–
Es va girar cap a la Berri. –I a tu, Berri. M'alegro de conèixer-te a la fi.
Vas mostrar un gran coratge ajudant-nos a la Siri i a mi a escapar.
–Només vaig
fer el que vaig poder –. Va dir la Berri.
–Això va
ser suficient–. Va dir la Siri.
–Els colicoides
ens han ofert salaris per quedar-nos–. Va dir la Mazie. –Anem a quedar-nos fins
que tinguem prou per marxar d'aquest planeta. Nar Shaddaa no és lloc per viure.
–Potser els
Jedi puguin ajudar-vos amb el trasllat i el transport–. Va dir la Siri. –Estarem
en contacte després d'arribar al Temple.
Mazie i
Berri es van mirar felices.
–Això seria
molt bo–. Va dir la Mazie. –Retornar a casa.
Berri va
somriure.
–Ja no
haurem de preocupar-nos pels pirates.
Mazie es
va aferrar a les espatlles d'Ànakin en un esclat d'emoció sobtada.
–Heu garantit
la nostra seguretat i les nostres vides en matar a Krayn. Mai ho oblidaré.
–Mai t’oblidaré–.
Va dir Ànakin.
Els tres
Jedi es van girar i es van dirigir cap a la delegació del Senat. El Canceller
Palpatine va somriure i va estendre les mans.
–Els
Jedi han portat de tornada la llibertat a Nar Shaddaa–. Va dir. –Ara podem
començar a netejar aquest món. Els colicoides necessiten la nostra ajuda, i els
donarem el que ells necessiten–. Va arronsar les espatlles. –És el preu que
paguem per l'alliberament de Nar Shaddaa i la fi d’en Krayn. El Senat els hi
dóna les gràcies pel seu gran servei a la galàxia.
Els Jedi
van assentir amb el cap respectuosament.
–Ara, pugem
a bord. Tenim tot preparat per a un viatge còmode de tornada a Coruscant–. Va
dir Palpatine. Va col·locar una mà sobre l'espatlla d'Ànakin, i li va obrir el
camí cap a la nau.
Obi-Wan
va vacil·lar, Siri anava al seu costat. Va veure com Palpatine inclinava el cap
prop d'Ànakin per parlar amb ell.
Què li feia sentir incòmode?
Era el record del que havia vist a la cara
d'Ànakin en la batalla amb Krayn?
El seu
Padawan havia estat en el fragor de la batalla, i tement per la seva vida.
Sentia que Krayn estava a punt de disparar. Tenia tots els motius per matar-lo.
No l’havia matat per ira, ni per venjança.
No
obstant això, quan Ànakin es va tornar cap a ell per complet, la seva expressió
havia estat tan buida. La seva mirada no celebrava ni el triomf ni l'angoixa.
Només vacuïtat.
Havia estat adormit per l'experiència de la
batalla,
es va dir Obi-Wan. Ell mateix ho havia sentit moltes vegades.
No l’abandonaré, Qui-Gon, es va prometre Obi-Wan
privadament. Veig el que vas veure. Veig
com s'esforça. Veig la seva immensa capacitat per al bé.
Siri es
va acostar a ell.
–Sembla que
el teu Padawan ha impressionat al Canceller. Té grans dons.
–Sí–. Va
coincidir Obi-Wan. –No obstant, té molt per aprendre.
La visió
d’en Qui-Gon a la cova d’Ílum es va elevar en la seva ment. No sabia el que la
visió estava tractant de dir-li, però havia de seguir endavant. Ho
aconseguiria. Guiaria els dons del seu Padawan de la millor manera que sabés
fer-ho. No fracassaria.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada