Secrets dels Jedi (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Van córrer pels carrers, sense vacil·lar, i sense aturar-se mai. El seu entrenament Jedi els ajudà. Obi-Wan va ser capaç de memoritzar el mapa en qüestió de segons. Siri va ser capaç d'assenyalar les dreceres. Qui-Gon i Adi usaven la Força per trobar la manera més fàcil de passar través de la multitud.

No van veure cap senyal del caçador de recompenses. Quan van arribar a la direcció, Qui-Gon i Adi es van aturar a estudiar la façana. Era un edifici de pedra grisa, que semblava idèntic a les altres residències que l'envoltaven.

Qui-Gon va creuar el carrer i es va parar davant de la porta. Va aixecar la mà per empènyer la campana indicadora en l'intercomunicador.

Ell ho va sentir abans que arribés. Des d'una finestra oberta, va saltar donant voltes des de dalt una gran vibroespasa, girant cap avall. Va sentir el xiulet del vent en la seva esquena en saltar. Un segon més tard i hagués travessat el seu cap.

Obi-Wan va saltar cap endavant per ajudar al seu Mestre, i Adi i Siri van començar a moure’s al seu voltant, tractant de veure per les finestres de la porta.

–Sembla que hi ha...–va començar a dir Adi quan dards van començar a sortir volant d'un plafó ocult– ...trampes.

–Ja n'hi ha prou d'això, –va murmurar Qui-Gon–. No hi ha temps–. Desembeinà el seu sabre de llum i va fer un forat a la porta.

Una substància oliosa i relliscosa va començar a vessar-se i cobrir el terra, esquitxant a Qui-Gon. Ell es va mirar les botes brutes.

Foc blàster va començar a caure des del tub d'elevació. Qui-Gon va girar el seu sabre de llum per desviar-lo, sense moure’s un centímetre.

–Som Jedi!– tronà–. Ja n'hi ha prou! No hi ha temps!

El foc blàster es va aturar.

La porta del tub ascensor estava una mica trencada, amb la costura oberta, prou com per donar a algú una visió limitada mentre romania amagat a l'habitació. Es va obrir uns centímetres més.

Un nen va treure el cap. El seu cabell era vermell i enganxat en flocs sobre el cap. Els seus ulls eren d'un verd viu. El seu nas era prim, i els va assenyalar tremolant. Al costat d'ell hi havia un home i una dona. Cada un d'ells portava pistoles, però a poc a poc les van baixar veient l'espasa de llum d’en Qui-Gon.

–No sé, –va dir la dona.

Qui-Gon va embeinar el seu sabre de llum.

–Nosaltres ho entenem.

–Jo sóc Nèlia Fry. Aquest és el meu marit, Grove i aquest és Taly...

El noi va assenyalar a terra.

–Si et mous, relliscaràs. Això és oli sintètic barrejat amb sabó. La meva pròpia recepta.

–Jo no em deixaré caure,– va dir Qui-Gon, alhora que ell feia un pas i lliscava cap a un costat. Va recuperar l'equilibri, però va caure i va relliscar per la porta del tub d'elevació. Les seves mans es van colpejar contra ella i el seu rostre era d'humiliació en caure a centímetres d’en Talesan.

–Com deies? –li preguntà Taly.

Adi usà la Força per saltar per sobre del líquid relliscós i va caure al costat d’en Qui-Gon.

–Hem de sortir immediatament. Un caçador de recompenses es troba de camí. Ell té aquesta direcció.

La família es mirà amb preocupació.

–No importa on anem, ens tornarà a trobar, –va dir Grove Fry.

–Tenim un pla de sortida, –va dir Nèlia–. Tenim motos swoop al sostre.

Els Jedi es van afanyar a anar amb la família a bord del tub d'elevació i els van portar ràpidament al terrat.

Hi havia tres swoops, amb el dipòsit ple.

–Haurem de compartir-les, –va dir Qui-Gon–. Talesan, vindràs amb mi.

–Pots dir-me Taly,– va dir el noi–. Tinc la sensació que haurem a caminar junts un temps.

–Si vostès dos poden cabre en un sol seient a la vegada, el meu padawan pot prendre el seient del pilot, –va dir Qui-Gon a Nèlia i Grove–. Tenim la nostra nau prop de la plataforma d'aterratge, en un lloc segur.

En aquest moment, un transmissor a la banda d’en Grove parpellejà ràpidament.

–Algú ha entrat a l'edifici, –va dir amb preocupació–. Taly ha aparellat una alarma silenciosa.

–Ell és aquí, –va dir la Siri en veu baixa.

–Li va prendre uns minuts fer la recerca,– va dir Qui-Gon–. Ens anem.

Grove i Nèlia van intercanviar una mirada.

–No anirem amb tu.

–Què voleu dir?– va demanar Qui-Gon.

–Pare, mare? –la veu d’en Taly semblava de sobte molt jove.

Nèlia es va ajupir per mirar als ulls del seu fill.

–El pare i jo creiem que estaràs més segur sense nosaltres. Ell està ara massa a prop. Si esperem i deixem que ens vegi uns segons, ens pot seguir nosaltres en lloc teu. Podem portar-lo lluny de tu. Donant-vos temps perquè arribis lluny d'aquí.

–Això no és necessari, –va dir Adi molesta–. Podem protegir-los a tots tres.

–Volem dir-los això sense faltar-los al respecte, –va dir Grove–. Confiem en vosaltres Jedi. Però també volem donar totes les possibilitats que puguem al nostre fill.

–Han de venir amb nosaltres, –va argumentar Qui-Gon–. Romandre aquí és un risc massa gran.

Els ulls d’en Grove estaven plens d'una determinació d'acer.

–Això ho hem de decidir nosaltres, no tu,– va dir–. Hem parlat d'això amb detall, sabem el que hem de fer, res del que puguin dir ens convencerà i no poden obligar-nos, Si podem fer qualsevol petita cosa per salvar el nostre fill, ho farem. Vostès tenen millors possibilitats sense nosaltres, especialment si hem de crear una distracció. És la nostra decisió.

–Anem a trobar el nostre camí a Coruscant, –va dir Nèlia a Taly–. Anem a trobar-lo.

Taly s'havia quedat molt quiet.

Nèlia es va redreçar ràpidament. Tenia els ulls humits de llàgrimes.

–Tingueu cura del nostre fill, –va xiuxiuejar. Va posar els seus braços al voltant de Taly i el va sostenir contra el seu pit. Grove va anar darrere d'ella i els tres es van abraçar junts. Llavors els pares es van separar.

–No,– va dir Taly–. Mama! Pare! No feu això! Ells ens poden protegir!

Mirant al seu petit fill la cara dels pares es va deformar per l'amor i el dolor.

–Tu pots fer molt, –va dir Grove–. I és una cosa que ha de fer-se.

Sobre el cap d’en Taly, Nèlia va tornar els seus ulls afectats a Qui-Gon.

–No hi ha temps. Aneu-vos. Si us plau. Emporteu-vos-ho–. La seva veu va acabar en un sanglot.

Siri li va posar la mà sobre l'espatlla a Taly.

–Anem, Taly–. Ella el va portar fins a Qui-Gon i la seva swoop–. Estan segurs que no els podem convèncer per unir-se a nosaltres o dos de nosaltres poden quedar-se amb vosaltres.

–Aneu-vos, –va dir Grove–. Ara.

Qui-Gon va mirar amb força a la Nèlia.

–Jo el protegiré.

Ella va fer que sí amb el cap però no va parlar. Les llàgrimes van inundar la seva cara. Els Jedi van sentir una onada en el Costat Fosc de la Força. Una advertència. Ell estava a prop.

–Agafa't al mi Taly,– va dir Qui-Gon amablement–. Anem a viatjar molt ràpid.

Es van anar, mantenint la seva acceleració baixa per no fer soroll. A continuació, Qui-Gon es va enfonsar ràpidament en un carril inferior perquè no fossin visibles des de l'edifici. Els pares d’en Taly van desaparèixer de la vista.

Sentia el noi darrere d'ell, sostenint-se sobre la seva túnica. Sentia com se li humitejava la túnica per les llàgrimes de l'infant.

Següent