Secrets dels Jedi (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Van fer una escapada neta fins al creuer de la República. La ciutat de Ciran es va retirar fins a ser una petita taca groga en un ampli paisatge. Després es va convertir en un Cirrus de forma rodona i groga envoltat de núvols. En uns minuts més, es va perdre entre les estrelles.

Adi pilotava la nau. Qui-Gon preparava el rumb a Coruscant. Obi-Wan va seure, mirant a Siri i Taly.

Siri no parlava. Ella es movia per la cabina, prop d’en Taly. Ella va posar una petita manta tèrmica sobre els seus genolls. Moments més tard li va donar de menjar i beure. Taly no els va tocar. Va posar la manta al voltant del seu petit cos i es va quedar mirant a terra.

Siri finalment va arribar i es va asseure al seu costat. Ella es va inclinar i li va parlar suaument. Obi-Wan no va poder escoltar les seves paraules però va veure per la seva postura com d’acurada que estava tractant de ser. Ell va veure, com a poc a poc, els músculs del coll d’en Taly es relaxaven, com els seus dits ja no s'agafaven a la manta amb una força desesperada.

A Siri li va caure alguna cosa del seu cinturó d'eines. Obi-Wan va reconèixer el vidre escalfador que Siri sempre portava, de fons blau amb un estel en el centre. Ella l'hi va lliurar a Taly i va tancar el puny al voltant d'ell, somrient per la forma en què li escalfava la mà.

Siri va plegar les cames sota d'ella i es va asseure al costat d’en Taly, no massa a prop, però no massa lluny. Era aquesta la Siri que coneixia? Tot just. Obi-Wan no sabia que posseïa aquella delicadesa. Siri mai va ser delicada. Ella deia el que volia dir i sentia una gran impaciència amb els que no eren directes. No li agradaven les reaccions emocionals, tot i que odiava els retards, mai esperava a ningú o haver d’esperar-se per ser atesa. A ella li agradava fer-ho tot ella mateixa.

Aquestes eren les coses que sabia sobre ella. Però ell no ho sabia tot. No s'havia adonat que sabia exactament què fer per calmar un nen ferit.

Tot d'una, Qui-Gon es va inclinar sobre la consola de navegació.

–Un creuer no identificat s'acosta ràpidament.

–Vaig a augmentar la velocitat–. Adi va empènyer els controls.

–Ell està accelerant, –va dir Qui-Gon.

–Creus que és nostre caça-recompenses?

–No tinc cap dubte i per l'aspecte d'aquest creuer, podria ser capaç d'atrapar-nos, és un vaixell de càrrega lleuger SoroSuub...

La boca d'Adi es va arrugar amb gravetat.

–Ningú em guanya en capacitat de maniobra.

Qui-Gon li va dirigir un somriure irònic.

–No vaig voler suggerir això. Escuts deflectors baixant.

El creuer de la República era una nau àgil, però va ser construïda per transportar diplomàtics i servir de base per a reunions d'alt nivell. Adi era una excel·lent pilot, però ella no seria capaç de resistir-se a una nau fortament armada de SoroSuub per molt temps.

Per la postura de les seves espatlles, ella sabia exactament quan admetre-ho a si mateixa.

–Troba'ns un port segur i proper, per si de cas.

Qui-Gon va començar a buscar a la taula d'estrelles en l'equip de navegació.

–Estem a prop de Quadrant Set, –va dir.

–He sentit aquest nom, –va dir Adi–. Però, és un planeta?

–El nom del planeta és Quadrant Set, –va explicar Qui-Gon–. No està a la República, no té un senador i no és particularment amable amb els forasters, però no els impedeix el pas tampoc–. Qui-Gon va entrar les coordenades a l'ordinador de navegació.

Adi va empènyer la nau a una velocitat més ràpida. Obi-Wan i Siri es van aixecar i es van traslladar a la cabina.

Taly els va seguir. Ell es va inclinar cap a la pantalla de navegació, la qual envià una llum blavosa al seu rostre.

–Ell ens atraparà, –va dir.

Qui-Gon va unir la seva mirada amb la d'Adi. Tots dos sabien que el noi tenia raó.

El foc de canó làser tronà a tota la nau, fent que es mogués. Taly es va apoderar de la consola.

Adi va mantenir el vaixell en moviment. Ella no podia maniobrar de la forma en què ella volia, però va ser capaç de desviar-se per evitar l'allau que venia. Els trets es van perdre sense fer mal a l'espai.

–Així és com funciona, –va dir Taly–. Ell ho fa servir tot. Ell mai no s'atura. Té pistoles i granades i míssils i... de tot. Jo el vaig copejar en el seu orgull, i això li va fer tornar-se boig, perquè sóc només un nen. No em deixarà anar-me'n aquesta vegada.

Qui-Gon va mirar a Taly. Hi havia posat la batalla en termes d'un jove noi, però tenint sentit. Qui-Gon va sentir, també, a través de la seva connexió amb la Força Viva. Aquest caçador de recompenses anava més enllà de la determinació. Aquest tenia un rancor molt arrelat.

–Què hem de fer? –va preguntar Adi. La seva veu era perfectament tranquil·la tot i el foc de canó que sacsejava la nau. No obstant això, Qui-Gon sabia que la situació devia ser greu, perquè mai Adi li havia preguntat abans què fer.

Tot d'una, un gran cop va sacsejar la nau.

–Hem perdut l'estabilitzador horitzontal, –va dir Adi–. Ha afectat la hipervelocitat.

–Hem d'enviar fora la beina de salvament,– va dir Qui-Gon–. Així podrà pensar que ens escapem en ella.

–Però per què anava pensar que anem en ella? –va preguntar Taly.

–Perquè farem xocar aquesta nau contra la seva, –va dir Qui-Gon.

Següent