Secrets dels Jedi (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

–Potser serà millor que m’expliquis això, –va dir secament Adi–. Després de tot, jo sóc la piloto.

–Aquest vaixell té un celler de càrrega doble reforçat, –va dir Qui-Gon–. Un treball que va ser realitzat per tal de protegir un carregament de vèrtex en la seva última missió. Així que si aconseguim que impacti allà, la nau patirà un dany mínim. Podríem fer que es veiés pitjor. Podríem enganyar-lo fent-li creure que la nau està fallant. Després expulsem la beina de salvament. Ell sap que les beines de salvament d'aquests creuers són capaces de vols espacials de llarg abast–. Qui-Gon va mantenir la seva mirada en l’Adi–. Pots fer-ho?

Ella sabia el que li estava demanant. Adi podia ser prepotent de vegades. Ella podria ser desdenyosa de les idees diferents de la seva. Però ells havien treballat junts amb freqüència suficient com per ser capaç de posar la seva ment en sintonia quan es necessitava.

–Sí.

Qui-Gon es va tornar.

–Obi-Wan, Siri, Taly, obteniu tot el material suau que pugueu i porteu-lo a la cabina del pilot. Dispositius de flotació, sofàs llits, roba de llit, coixins, mantes. Ràpid.

Obi-Wan, Siri i Taly van sortir corrent de la cabina. El creuer de la República estava construït com un vaixell diplomàtic. Hi havia un munt de cabines per registrar. En qüestió de minuts, la cabina s'havia omplert de roba de llit tova. Qui-Gon dirigí als tres per col·locar-les al voltant de les parets i superfícies dures amb tanta cura com podien.

–Tindrem un gran impacte de míssils, –va dir als altres–. Prepareu-vos.

Adi va maniobrar el vaixell perquè el cop caigués sobre el celler de càrrega. Necessitaria un càlcul del temps perfecte i un munt de conjectures. Ella havia de fer que el caçador de recompenses pensés que havia estat més hàbil i aconseguit un cop mortal.

El vaixell va gemegar a través de l'espai, retorçant-se com un llevataps. El grup sencer estava a la cabina, mirant com Adi es concentrava, gotes de suor li humitejaven el front. Ells van veure el flaix d'un canó làser en ser disparat. Tenien menys d'una fracció de segon per preparar-se.

L'explosió va sacsejar la nau i va ressonar com si la nau fos de paper, a través de la cabina. Tots van rebotar en els coixins i matalassos. Qui-Gon es va sentir impotent quan el seu canell es va estavellar contra la vora de la consola. Ell usà la Força per donar-se estabilitat i equilibri. Adi es va arrossegar fins a la cadira del pilot.

–Jo no esperava fer tan bona feina, –va murmurar ella, agafant els controls.

–Deixa escapar una mica de fum, –va dir Qui-Gon.

Adi va posar la nau en una espiral de mort. Va llançar la beina de salvament. Estaven prop d'un planeta ara, caient cap avall, cap a ell.

Qui-Gon tenia els ulls al radar.

–Ell no està perseguint la beina. Encara no.

Adi el va mirar amb preocupació.

–Està esperant que surti el foc o que tinguem un accident.

Qui-Gon va fer que sí amb el cap.

–Així que tindrem un accident.

Adi es va apoderar dels controls. Siri deixà a Taly amb coixins lligats al seu voltant amb un cinturó. Ella i Obi-Wan es cobrien com podien.

La nau estava xiulant ara, traient fum. Però Adi encara tenia el control. Ella feia veure que era una nau moribunda, estrenyent el cercle tant que fins i tot Qui-Gon havia de tancar els ulls contra el mareig que sentia. Els va obrir una vegada per veure la superfície del planeta que s'acostava. Els va tancar de nou ràpidament.

–Allà anem! –va cridar Adi.

No sabien com ho va fer. La gràcia i la precisió que va emprar van ser increïbles. Ella va ser capaç d'elevar-se una mica en l'últim minut, suficient perquè passés a un aterratge d'emergència modificat en lloc d’estavellar-se contra la superfície del planeta. Però a partir de l'atmosfera superior, es veuria com un accident. Ella es va desfer del combustible a principis de l'atmosfera de manera que es veiés una bola de foc. El fum cobriria la seva fugida.

Qui-Gon va treure el seu sabre de llum i va tallar un forat a la paret. Obi-Wan es va unir a ell, i tot seguit, Siri i Adi. Taly va fer un pas enrere, amb els ulls enormes en estat de xoc.

Qui-Gon va agafar a Taly i va saltar cap a fora pel forat darrere dels altres. Ells es van refugiar darrere d'unes roques mentre la nau explotava.

–I ara què?– va demanar la Siri.

–Anem a començar amb el més bàsic, –va dir Qui-Gon–. Jo diria que hem de localitzar un transport nou.

Taly encara tenia una expressió de xoc.

–És que els Jedi no us preneu un minut per recuperar-vos?

–Se'n va anar darrere de la beina, però encara hem de prendre precaucions, –va dir Adi–. Crec que Taly ha de romandre en la clandestinitat amb Siri i Obi-Wan. No volem deixar un rastre. Sabem que hi ha més d'un caçador de recompenses que participa en aquest assumpte.

–És cert, –va dir Qui-Gon.

Van caminar cap a la ciutat. El camí era ple de pols i abandonat, aturant-se a través d'un canó rocós. A mig camí, Adi es va aturar de sobte. Ella es va inclinar i va estrènyer la mà contra el terra.

–Hi ha aigua a prop d'aquí, –va dir–. Seguiu-me.

Es va moure a través de les roques. Ells la van seguir, Taly vegades estava a punt de relliscar i rebia l'ajuda de la Siri. Adi els va conduir fins a un monticle de pedra i després cap avall una altra vegada. L'aire feia olor de fresc. Al voltant d'una gran roca havia una petita deu, bombollejant.

–Una font d'aigua per si la necessitem, –va dir. Ella va mirar al seu voltant–. Hi ha coves que ens envolten. Puc sentir-les.

Ella es va acostar a una esquerda a les roques. Qui-Gon mai l'hauria notat. Ell hauria pensat que era una ombra. Adi es va fondre a l'interior i només van veure la seva mà que els hi feia senyals.

Era una cova, petita i abrigada. Tot i que la sorra estava freda i humida, la cova estava seca.

–Un amagatall perfecte, –va dir Adi–. Invisible des de l'aire. Amb una sortida fàcil de defensar i prop de la ciutat–. Ella es va treure el paquet de supervivència–. Estarem de nou amb vosaltres tan aviat com localitzem un transport. Us sentireu còmodes aquí.

Siri va mirar al seu voltant, a la cova dubtosa.

–Si tu ho dius–. Qui-Gon no va poder evitar somriure a la Siri.

–Anem a tornar aviat, –els hi va prometre.

Qui-Gon i Adi van sortir de la cova i van seguir el camí als afores de la ciutat d'Assentament 5. La ciutat no tenia barris. Simplement s'aixecava enmig d'un encreuament de camins. No semblava tenir espais verds, ni centres culturals ni diversions, només empreses i cases, totes construïdes sobre una quadrícula de carrers i carrerons.

La ciutat s'assemblava més a un poble envaït per un centre sofisticat. Qui-Gon i Adi caminaven pels carrers, amb les caputxes, tractant de barrejar-se. No va ser difícil. Ells eren més alts que la mitjana de Quadrant Set, però no era un problema. Tots els habitants de Quadrant Set vestien túniques pràctiques i de color neutre, igual que els Jedi. La majoria d'ells caminava amb les seves caputxes sobre els seus rostres. Qui-Gon es va sentir anònim entre la multitud, i aviat es va adonar de per què.

–Estan tots tractant de barrejar-se, –va murmurar amb Adi.

–Fins i tot si ens reconeixen com a forasters, no ho demostren.

En general, a la ciutat principal d'un món del Nucli o de la Vora Mitjana, hi havia un munt d'oportunitats per comprar o llogar speeders, i moltes vegades els comerciants de creuers espacials s'agrupaven al voltant de les plataformes d'aterratge de la ciutat. Però hi havia una estranya absència de negociants en aquest planeta. Els va prendre a Adi i Qui-Gon algun temps trobar un venedor d’speeders situat a l'estret carril d'una carretera secundària.

Un rètol làser fora brillava discretament.

–Res de creuers espacials, –va dir Qui-Gon–. Però no hi ha dubte que ens poden dir on comprar una nau.

Van caminar cap a interior. Els habitants del Quadrant Set eren humanoides, amb orelles petites i punxegudes i curtes antenes, les seves antenes dreçades tenien l'aspecte del pèl estarrufat, però estaven en sintonia amb les pertorbacions de l'aire. El distribuïdor es va tornar, movent tremolosament les seves antenes.

Ell no els va preguntar què volien, o si podia ajudar-los. Es va quedar parat, esperant que parlessin.

–Estem buscant un creuer espacial, –va dir Qui-Gon.

–Jo no venc això aquí, –va dir el distribuïdor.

–Pensem que ens podria dir on en Assentament 5 es podria comprar un.

–Enlloc es venen creuers espacials, als de Quadrant Set no els agrada viatjar fora de la seva pròpia atmosfera...

–Però sens dubte,– va dir Qui-Gon amb paciència, –hi ha una manera d'aconseguir sortir fora del planeta.

–Bé, és clar que existeix.

Adi va mantenir el seu to uniforme.

–Potser podria dir-nos quin és.

–Esperin a vaixell de càrrega que ve un cop al mes...

Qui-Gon es va sentir com si li colpegessin al cor.

–Un cop al mes?

El distribuïdor semblava sentir que no tenia necessitat de col·laborar.

–Pot dir-nos quan passarà una altra vegada,–va preguntar Adi.

El distribuïdor consultà un calendari en el seu tauler de dades.

–Ah, això seria un dia de mercat.

–I és dia de mercat...

–En un termini de cinc dies estàndard.

Qui-Gon va treure el seu comunicador.

–Ens pot dir on de Quadrant Set cal anar per trobar el creuer espacial? Podríem contactar amb ells i...

–Ah, això seria a Solució 23, aquí és on vostè seria capaç de negociar per una nau, però no se'ls pot contactar per comunicador, hi ha un Bloqueig de Comunicadors a Quadrant Set, només els ciutadans amb llicència poden emprar-los, els ciutadans corrents..... no estan autoritzats a portar-los, només el personal d'emergència ho està. El comunicador no funcionarà aquí.

–Però per què hi ha els comunicadors fora de la llei, –va preguntar Adi.

–No creiem en l'ús dels comunicadors perquè fan les distàncies més curtes i quan les distàncies s'escurcen, els problemes es fan més grans. Ens agrada més allò lent a Quadrant Set. El que em recorda, es necessita un permís per enviar un missatge d’HoloRed fora del planeta. Si no serà objecte de seguiment i arxivat, també.

–I qui té accés als arxius, –va preguntar Adi.

–Tothom. Els éssers es comporten millor si saben que no poden enviar missatges que no siguin públics.

Adi i Qui-Gon es van mirar amb frustració. Això significava que si enviaven un missatge al temple, tothom seria capaç de veure’l. Els caçadors de recompenses podria seguir-los el rastre.

–Podem comprar un speeder per viatjar a Solució 23? –va demanar Qui-Gon.

–És clar, però vostès han de sol·licitar un permís com fan tots els forasters.

–Quant de temps es triga a obtenir el permís?

–És difícil de dir. Podria ser una setmana...

Adi s'estava acostumant a la manera de parlar del distribuïdor.

–O...

–Podria ser un mes és difícil de dir...

–Això és ridícul, –va murmurar Adi–. Quina manera de gestionar un planeta.

–No hem tingut una guerra a 573 anys, –va dir el distribuïdor–. No tenim piscines de substàncies tòxiques o substàncies químiques en l'aire. Tothom gairebé es porta bé. Això no sona massa ridícul, oi?

Adi només va sospirar.

–Si jo fos vostè, m'agradaria esperar que vingués el vaixell de càrrega a Quadrant Set, és un lloc agradable per visitar. Per descomptat que no tenim molts hotels o cafès, i no podem anar a... divertir-nos com ho fan en altres llocs. No hi ha molt a fer. Però tot i així...

–Miri, no tenim temps per esperar, –va dir Qui-Gon–. No pot trobar una manera d'ajudar-nos?

–No.

El rostre del comerciant seguia suaument cortès. Seria amable, però no els ajudaria. Això estava clar. Van sortir de la botiga.

–Sembla que haurem d'esperar a què vingui el vaixell de càrrega, –va dir Adi–. Haurem de passar desapercebuts. Podríem enviar una comunicació codificada al Temple...

–Però per què arriscar-nos? –Adi va comprendre la seva condemna–. Si per alguna casualitat el caçador de recompenses busca en aquest planeta, aquest seria el primer lloc on investigaria. Fins i tot un missatge en clau es destacaria.

–Podem sondejar la zona, mirar a veure si algú és propietari d'una nau i tractar de comprar-li, –va dir Qui-Gon.

Adi va fer que sí amb el cap.

–No sembla que hi hagi viatgers en Quadrant Set, però podríem tenir sort.

–Tan sols són cinc dies, –va dir Qui-Gon–. L'assassinat es durà a terme en una setmana, això pot impedir-los fer la feina, si res va malament almenys els impedirem seguir amb els seus plans.

Va sentir l'onada del Costat Fosc com una advertència de la mateixa manera que Adi i es va apartar deixant de caminar sota la llum del sol aquós. El Caçador estava caminant pel carrer, els seus ulls clars parpellejant en les ombres.

–Una altra cosa que va sortir malament, –va dir Adi.

Següent