Viarany cap a la veritat (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

Sis anys després...

Obi-Wan Kenobi mirà de reüll la pantalla del transport que li havia prestat el Senat. La boira s'arremolinava al voltant i per sota d'ells. No podia veure cap lloc per aterrar.

–Algun lloc? –Li va preguntar a Ànakin. Amb visibilitat nul·la, el seu Padawan utilitzava els instruments per pilotar el transport. Els instruments i la seva segura connexió amb la Força. Amb només tretze anys Ànakin ja era un expert pilot, encara millor que Obi-Wan. Obi-Wan era el primer a admetre-ho.

–Encara no. La boira es buidarà en un moment. –Això confiava. Sabia que els escarpats pics de les muntanyes de gel eren a prop. Amb aquesta raó hauria de trobar un lloc on aterrar.

–I llavors em diràs per què som aquí? –Preguntà Ànakin.

–Tot en el moment oportú.– Obi-Wan va notar que la boira estava començant a dissipar-se. Pegats de color gris lleugerament ratllats pels núvols. Tot d'una l'aeronau va baixar, els pics gelats van aparèixer, sorgint entre els núvols, una espurna platejada contra un mar de color gris.

Obi-Wan va consultar les coordenades del seu destí, buscant en els cingles un punt d'aterratge adequat. Tot el que podia veure al seu voltant era l’enlluernadora llum blanca procedent del gel i la neu. Ell sabia que els aparents i simples vessants amagaven coves ocultes i pics. Capes de gel que era possible que es convertissin en traïdores opcions.

Per fi va veure una vora que estava protegida del vent. Estava neta de neu i només es veien alguns pegats de gel. Anava a ser difícil d'ajustar-la bé, i sempre existia el risc que la nau rellisqués sobre el gel directament cap a la cornisa, però sabia que el seu Padawan era capaç d’aconseguir-ho.

–Allà.– Li va dir a l’Ànakin, i li va donar les coordenades.

El noi li mirà sorprès.

–De veritat?

–Pots fer-ho.

–Sé que puc fer-ho.– Li va contestà. –Només em preguntava per què volies que ho fes.

–Perquè és més fàcil escalar fins al nostre destí des d’allà.

Ànakin va accionar els interruptors per iniciar el procediment d'aterratge.

–I jo sé que és millor que preguntar on estem.

Obi-Wan es va recolzar en el seu seient i mirà meravellat com Ànakin, amb nervis d'acer i una mà ferma, maniobrava de manera experta la nau en el reduït espai. Aterrà la nau suaument com si d'un ocell kroyie tractés d’aterrar en el seu niu d'ous. Només quedà espai suficient per activar la trapa i enfilar-se cap a fora.

Ànakin mirà per la pantalla les roques escarpades i gelades que els envoltaven.

–Almenys podries dir-me quin planeta és aquest?

–Ílum–. Va respondre Obi-Wan, mirant l'expressió del seu Padawan amb atenció.

El nom va produir una espurna d'atenció a la cara d'Ànakin. Els seus brillants ulls centellejaren. No obstant això ell es va mantenir en guàrdia.

–Ja veig.

–No estem aquí en una missió.– Continuà Obi-Wan. –És una recerca, és aquí on, com és costum, aconseguiràs els vidres per al teu propi sabre làser.

Ànakin va aparentar estar serè però la seva cara s'esquerdava en un somriure que Obi-Wan esperava veure, un somriure que irradiava alegria i esperança.

–Gràcies per aquest honor–. Va dir ell.

–Ja estàs preparat –replicar Obi-Wan.

–El Consell pensa el mateix? –Preguntà Ànakin.

Era una pregunta suspicaç. L'assumpte de fet, era que el Consell es va mostrar dividit sobre si Ànakin Skywalker estava realment preparat per assumir plenament els drets d'un Jedi. Hi va haver qui van pensar que la seva formació havia començat massa tard. Preocupats per la ira i la por que empenyia des del més profund d'ell. Estaven preocupats pels primers anys de la seva vida com a esclau, i de la forta vinculació que sentia cap a la seva mare que li havia deixat marxar.

Yoda i Mace Windu estaven entre els quals es mostraven cautelosos i havien incomodat a Obi-Wan en molts moments. Ell respectava molt els seus punts de vista per descartar-los completament.

Però la promesa que li va fer al seu antic mestre, Qui-Gon Jinn, era més important. Qui-Gon havia mort feia quatre anys, però era una presència tan viva en la vida d’Obi-Wan, que ell considerava la seva obligació amb extremada força. Prendre a Ànakin com el seu Padawan no només era el compliment d'una promesa feta al seu antic i estimat Mestre si no el que s'havia de fer.

Al final Obi-Wan va haver de confiar en els seus propis instints. Igual que Yoda i Mace van haver de confiar també en ells. Ell havia pressionat fortament al Consell perquè li deixessin portar al seu Padawan aquí, i finalment, el Consell no va poder oposar-s'hi.

Ell esperava que aquesta fos la decisió correcta. En el curt període de temps que Ànakin portava al Temple, el seu progrés havia estat sorprenent. En tot Ànakin havia superat les expectatives. Estava en el més alt de la seva classe en el maneig del sabre de llum, pilot, habilitats de memòria, i l'objectiu més important de tots... la connexió amb la Força.

No obstant això, és exactament el seu ràpid progrés el que va fer vacil·lar a Obi-Wan. Les coses li havien arribat amb massa facilitat. A causa del seu poder inherent es corria el risc de la temeritat i l'arrogància. Ànakin tenia la tendència de prendre assumptes en les seves pròpies mans. Podia ser impetuós i seguia el seu propi camí, fent cas omís dels consells.

Igual que va fer un cop Obi-Wan. Així com Qui-Gon va fer una vegada. És el que Obi-Wan esperava sempre que passés. Ell havia comès errors greus a l'edat de l’Ànakin. Volia donar la llibertat a Ànakin que fes el mateix.

Es van posar les seves robes de supervivència d'hivern, col·locant-se els abrics tèrmics sobre les túniques, posant-se guants a les mans. Es van col·locar les ulleres protectores sobre els ulls. Les temperatures d’Ílum eren tan fredes que t’entumien els ossos. Les ventades colpejaven sense advertència. Es creaven formacions de gel amb vores traïdores i agudes.

Van obrir l'escotilla i van avançar amb cura sobre la terra gelada. Només hi havia una petita franja de terra entre ells i una caiguda de milers de metres. El vent els hi tallava les parts no protegides del cos, la punta del nas i la barbeta. El sol era solament un suggeriment pàl·lid al cel del color del gel, gairebé indistingible entre el blanc del color del cel, de la neu i el gel.

–On és la Cova de Vidre? –Preguntà Ànakin. Obi-Wan la va assenyalar.

–A dalt. Hem d’escalar aquest penya-segat.

Ànakin observà la roca amb atenció. Era com una gran fulla de gel blau, llisa com un mirall. No hi havia bases o agafadors visibles. Qualsevol error els faria caure al buit.

–Així que aquesta és la pujada fàcil–, va dir ell. –Digues-me una cosa. Per què van escollir els Jedi un lloc tan perillós per mantenir els vidres d’Ílum? No tenia més sentit treure'ls de la caverna i guardar-los en un lloc segur? Fins i tot fa mil anys havien de tenir una idea millor.

–Els Vidres creixen a la cova–, va respondre Obi-Wan mentre agafava el cable del seu cinturó d'utilitats. –Aquí és on els hem de reunir. El repte és part de la recompensa.

El vent assotà un bri de pèl que penjava per la galta de l'Ànakin. La seva mirada es va trencar davant l'emoció que li produïa l'aventura que tenia davant.

–No em queixo. Sembla divertit–, va dir amb un somriure maliciós.

Obi-Wan va fer que sí. Hi havia quelcom d'aquest noi que li feria el cor. Durant el curs de les seves missions junts, havia vist de primera mà, la generositat impulsiva d'Ànakin, la seva lleialtat i la seva set d'aprendre.

–Recorda, Padawan, que la majoria dels éssers són essencialment incognoscibles. Hi ha misteris al cor que poden sorprendre fins i tot als que creuen que ho saben tot sobre ells mateixos–. Obi-Wan s'apartà perquè Ànakin no pogués veure el seu irònic somriure. Sovint Qui-Gon era al seu cap. Era com si la seva presència fos tan poderosa que mai podria morir. Obi-Wan estava agraït per això. Trobava a faltar al seu amic i mestre amb una força que havia disminuït amb el pas dels anys.

Activà el llançador del cable i apuntà a la massa de gel que hi havia més amunt. Va comprovar la subjecció del cable.

–Recorda que el factor clau està en el vent–, va dir a l’Ànakin. –No hi ha vent a la muntanya, les ràfegues poden venir des de qualsevol direcció. Mantingues el teu cos solt. Presta atenció en tot moment a l'equilibri. El gel no és tan fàcil com sembla. Hi haurà formacions amb les que et podries tallar.

Ànakin va assentir. El ball de llum dels seus ulls s'havia dissipat i ara semblaven inexpressius i opacs. Obi-Wan va reconèixer la seva expressió. Ànakin s'estava donant un moment per convocar la quietud. A una part on Obi-Wan no podia arribar. Obi-Wan sabia que estava fent apilament de la seva voluntat i de la Força de cara al difícil ascens que els esperava.

Ànakin va llançar el seu propi cable i el provà. Després d'un gest de complicitat d'Obi-Wan, van activar els cables i es van deixar hissar a una velocitat vertiginosa per quedar suspesos. Obi-Wan desconxà el gel amb un instrument agut per crear el seu proper agafador. Mirà a Ànakin per assegurar-se que estava fent el mateix.

De sobte un vent tallant a ratxes. El colpejà de costat, fent que momentàniament es balancegés contra la roca de gel. Obi-Wan es girà de manera que la seva espatlla protegís la seva cara del gel.

El peu que tenia introduït en l'esquerda que havia creat relliscà perdent lleugerament l'equilibri. Creà amb la seva mà una altra esquerda. Això era la part difícil, ja que requeria d'un equilibri perfecte. Curosament afluixà el cable del seu llançador per al proper llançament sobre el gel. De sobte el vent canvià de direcció fent que es colpegés contra el gel. S’enganxà tot el que va poder contra la roca enterrant en ella els seus dits. Es va sentir com si una mà gegantina tractés de separar-lo de la cara de la muntanya.

Quant les ràfegues de vent van disminuir, activà el cable, de nou. Només dos llançaments més i haurien arribat al cim, on s'obria l'estreta entrada a la Cova de Vidre.

Ànakin ja havia iniciat l'escalada. Treballava ràpidament amb el seu instrument d'escalada cavant un altre forat a la roca. Obi-Wan podia veure com malgrat la seva velocitat Ànakin estava lluitant contra les ràfegues de vent que l'empenyien contra el penya-segat.

Obi-Wan va prendre la davantera per reduir la marxa d'Ànakin una mica. Saltaven damunt de les roques, fent pauses segons venien les ràfegues de vent. Per fi Obi-Wan aconseguí el cim del penya-segat. Va mirar a l’Ànakin, qui li va fer l'ullet. Junts es van llançar cap a la seguretat del cim de la roca.

Però encara no estaven fora de perill. Obi-Wan va fer una pausa i va titubejar una mica en la vora del penya-segat. La sorpresa va fer que fes un pas enrere. Un grup de gorgodons estava just davant d'ells, dormint prop de la boca de la Cova de Vidre. Eren grans i pesades criatures naturals d’Ílum. En general, el seu aliment es trobava a les planes gelades, a baix, on ells descansaven al liquen i els matolls. Obi-Wan sabia que eren uns experts escaladors, però mai havia sentit parlar de cap que arribés tan amunt.

També eren ferotges depredadors.

–Estigues quiet–, xiuxiuejà a l’Ànakin. Si tenien sort les bèsties no els veurien. La seva vista era pobre, però la seva oïda i el seu olfacte eren excel·lents.

–Què són? –, preguntà en un murmuri Ànakin.

–Gorgodons–, murmurà Obi-Wan. –Triple fila de dents, urpes esmolades. Estrenyen les seves víctimes fins a la mort. L'única forma de matar-los és amb un cop a la part posterior del coll.

Ànakin considerà les paraules amb cautela.

–Alguna cosa més? –, murmuri quan una ràfega de vent escombrà el cim. El vent va haver de portar la seva olor a una de les gegantines criatures que es va regirar.

–Si–, va dir Obi-Wan. –Vés amb compte amb les seves...

Tot d'una una gran cua de rèptil, va assotar des del gorgodó més proper a l’Ànakin, que va sortir volant fins a la vora del penya-segat.

–... CUES! –. Cridà Obi-Wan saltant al seu encalç.

Següent