Viarany cap a la veritat (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Ànakin rebotà per la força del cop. El seu peu va relliscar amb un tros de gel enviant-lo prop de la vora del precipici.

Obi-Wan va saltar. En un braç va mantenir el seu sabre de llum apunyalant la cua que seguia a l’Ànakin. Estenent el seu altre braç, tirà d'Ànakin posant-lo fora de perill.

Ànakin recuperà immediatament l'equilibri i activà el seu sabre de llum d'entrenament. No era capaç de generar el mateix poder que un sabre de llum Jedi, però podria protegir-lo una mica. Corresponia a Obi-Wan assegurar que el seu Padawan no fos vulnerable.

Els gorgodons es van despertar. Es van adonar que estaven furiosos per les seves mandíbules i els seus ulls. Van rugir, la pell se'ls eriçà en puntes punxegudes. Van ensenyar les tres files de dents als intrusos.

Obi-Wan i Ànakin no tenien elecció. Els gorgodons estaven disposats de lluitar fins a la mort.

Com de costum, abans d'una batalla, Obi-Wan aclarí i aturà la seva ment.

Pots buscar la debilitat en la Força.

–Si, Qui-Gon–, va pensar Obi-Wan. -La seva gran grandària els fa potents, però també els fa maldestres. Aquesta debilitat és la que usaré.

El gorgodó més gran va anar a grans gambades cap a ell. Tenia a la mirada fixa la mort implacable d'un depredador. Aixecà una pota, tan gran com un gravitrineu, per aixafar a Obi-Wan. Estava segur que si el cop li arribava, l’enviaria volant fora del penya-segat.

El cop va ser lent d’arribar, almenys per als reflexos d'un Jedi. Obi-Wan va tenir temps de contemplar el moviment i pensar un possible contraatac. Atent a l’Ànakin, ell va rodar cap a la dreta assenyalant al gorgodó en aquella direcció. La criatura va fer un balanceig cap a fora, tal com Obi-Wan havia esperat. Obi-Wan colpejà un costat del gorgodó. Va sentir com el seu sabre làser s'estremia. L'estructura esquelètica del gorgodó era extraordinàriament forta, estava coberta de capes profundes de greixos i músculs. Caldria més d'un cop per reduir a la criatura.

Alhora Ànakin saltà al costat, apunyalant l'enorme pota amb el seu sabre de llum. La criatura va fer un udol quan li van colpejar els dos cops. Girà amb sorprenent velocitat llançant la seva letal cua cap a l’Ànakin. Aquest cop el noi estava preparat. Saltà cap enrere, fent un salt mortal en l'aire per donar-se impuls. Quan aterrà va donar un cop al nas del gorgodó, que va sorprendre a l'animal.

Amb un rugit, els altres gorgodons es van acostar per protegir al seu camarada. Van atacar amb les seves cues, potes i urpes, fins esquinçar les seves robes. Obi-Wan i Ànakin no tenien temps de donar un cop eficaç. Estaven massa ocupats tractant de mantenir-se fora del camí de les bèsties.

Tot d'una, Obi-Wan colpejà en un tros de gel. Ocult per les ombres, el gel era llis i mortal. Relliscà directament cap al gorgodó. La gran bèstia ensenyà les dents grogues i aixecà les seves potes per agafar el tros de gel.

Ànakin va accedir a la Força i saltà amb tanta magnificència com va poder. Aterrà sobre una pota, que va fer petar com una feble làmina de duracer. El noi saltà de nou colpejant la paret de la Cova, quedant atordit.

Obi-Wan recuperà l'equilibri i colpejà en una furiosa sèrie de moviments. La llum de la seva espasa tenia un efecte borrós que es capbussava, amagava i invertia cop a cop en les potes i en el cos del gorgodó. Els cops no el matarien però el farien més lent. Un estrident rugit d'empipament va sonar. Obi-Wan es va moure ràpidament perquè el gorgodó no pogués rastrejar-lo.

El cap d'Ànakin es buidà i va córrer cap endavant per unir-se a Obi-Wan. No notà que un altre gorgodó, astutament, s'havia mogut per barrar-li el pas. Ànakin es trobava directament en el camí de la criatura, atrapat entre el gorgodó i la roca escarpada.

Obi-Wan saltà cap endavant. L'únic camí que tenia era col·locar-se entre la criatura i Ànakin. Va carregar contra la cara de la criatura amb el seu sabre de llum, però va veure com les gegantines potes l’atrapaven. L'alè va començar a abandonar a Obi-Wan en rebre el cop. El gorgodó va atreure a Obi-Wan fins al seu pit, en una abraçada mortal.

La cara d'Obi-Wan es va enterrar a la pudent pell de la criatura. S'ofegava. Lluitava per omplir els pulmons. Però ell respirava pell. L'animal va esprémer estrenyent-li amb més força. Va tenir por que les seves costelles es trenquessin. Les últimes reserves de suport que li quedaven, s'anaven del seu cos com un llamp. Tractà de moure els braços, però estava immobilitzat.

De cua d'ull va veure alguna cosa difuminada. Un segon més tard, l'animal va udolar, i la seva adherència s’afluixà una mica. Va comprendre que Ànakin havia utilitzat el cable llançador. El final punxegut del cable, havia travessat la carnosa pell del gorgodó. Ànakin estava damunt de la criatura.

El gorgodó va intensificar la seva abraçada. La visió d'Obi-Wan es tornava gris, però tractava de mantenir-se conscient. El va empènyer amb els seus peus, però era com donar cops de peu a la roca de la muntanya.

Just quan pensava que no podia resistir més, l'abraçada del gorgodó va disminuir, obrint les seves potes i deixant-se caure bruscament, alliberant a Obi-Wan. Es lliurà com va poder de l'animal mort. Adherit al coll del gorgodó estava Ànakin, que es va llançar per aterrar al sòl. Ànakin havia estat capaç de caure en el punt vulnerable del coll de la criatura.

Els altres gorgodons van olorar la mort del seu company. Amb sorprenent velocitat van clavar les urpes a la roca de gel i van començar a ascendir cap a la pròxima cimera.

Un panteixant Ànakin va apagar el seu sabre làser d'entrenament. Obi-Wan s'aixecava, lentament, tractant de recuperar l'alè. Tots dos van fer una pausa, les seves robes esquinçades per les urpes del gorgodó, el seu pèl embullat per la suor. Obi-Wan es va treure les seves ulleres protectores i Ànakin va fer el mateix.

Va somriure obertament al seu Padawan.

–Gràcies per això. Ara ve la part difícil.

Ànakin es netejà la suor del seu front.

–M'alegra escoltar-ho. M’estava avorrint.

Malgrat les seves paraules, Obi-Wan podia veure que la batalla l’havia esgotat. El seu Padawan odiava mostrar les seves debilitats. No obstant això, Obi-Wan també sabia que Ànakin es recuperaria ràpidament.

–Hauríem de treure'ns les nostres robes de supervivència aquí–. Va dir Obi-Wan llevant-se els guants. –No els necessitarem dins de la Cova. Els vidres estan en el més profund. Per aconseguir-los hauràs de passar per visions i veus. Algunes d'elles et poden espantar. Algunes d'elles són extretes del teu propi passat. Són les teves pors més profundes. A tot això és al que hauràs de fer front.

Ànakin ara vestia la seva túnica. El vent fred no li provocava cap tremolor. Va redreçar les espatlles i va fer un pas cap a la Cova.

–Estic llest.

Obi-Wan va posar una mà sobre la seva màniga.

–Recorda el teu entrenament, Ànakin–. Va dir ell. –Deixa que la teva por entri en tu. No la combatis. No hi ha cap vergonya en això. Els teus sentiments són la teva força. Experimenta’ls i deixa'ls anar quan continuïs cap al teu objectiu. Hi ha lliçons per aprendre, fins i tot de la por i la ira. Enfronta't en aquestes lliçons i segueix endavant amb l'ajuda de la calma i la Justícia.

–Conec totes aquestes coses–. Va dir Ànakin amb un rastre d'impaciència en la seva veu.

–No–. Va dir Obi-Wan suaument. –No les coneixes, però ho faràs.

Un cop dins de la cova, es van sumir en la foscor. Les parets de la cova eren de pedra negra. La pedra era llisa i brillant, però en lloc de reflectir la llum, se l'empassava. Entrar a la cova va ser com entrar en un buit.

–Haig d’utilitzar una brilla-vara? – Va ressonar la veu d'Ànakin.

–No, espera que els teus ulls s’adaptin.

Obi-Wan va ficar la mà en la seva túnica i va treure una petita bossa, que col·locà a la mà d'Ànakin.

–Aquí està l'empunyadura en la qual vas treballar i la resta dels components. Una vegada que hagis trobat els vidres, armaràs amb les teves pròpies mans, la teva espasa de llum. No tinguis pressa en fer-ho. Alguns Jedi triguen dies i fins i tot setmanes a fer-ho. Per molt temps que et prengui la tasca, t’esperaré. Ens quedarem a Ílum tot el temps que sigui necessari.

Ara podien distingir la forma de les parets al seu voltant i vagament les roques en el seu camí. Obi-Wan es va endinsar més en la cova i va fer un gest cap a les negres parets.

–Aquí està la nostra història.

Al llarg dels segles, la història dels Jedi havia quedat registrada a les parets de la cova. Els dibuixos es van fer forts de formes i línies, prou per suggerir la veritat d'una escena o el personatge d'un Jedi. Els noms van ser inscrits en les files que anaven des del sostre fins a terra. Hi havia també signes i símbols que Obi-Wan i Ànakin no entenien.

–Torna, aquí estan totes les teves pors.

La veu era com una alenada, més aviat com un rierol corrent. Ànakin mirà a Obi-Wan de manera inquisidora.

–Has de començar ara–. Va dir suaument Obi-Wan. –A partir d'aquí, has de seguir tu sol.

Un Jedi va fer un pas endavant des de la paret de la cova. La seva túnica va caure fins a arribar a les puntes dels seus peus descalços. El sabre de llum que sostenia, semblava una arma antiga. La seva expressió era tan ferotge que Ànakin es va quedar com mort.

–Hi ha molts plaers en la galàxia. Per què et prives d'ells? El camí Jedi és estret. Per què el tries? Només et portarà pena.

Obi-Wan va esperar per veure el que faria el seu Padawan. El temps de la seva instrucció havia acabat. Després d'un moment, Ànakin va caminar cap endavant, i el Cavaller Jedi va desaparèixer.

Ànakin aviat va ser engolit per la foscor de la cova. Obi-Wan podria haver esperat a l'entrada de la cova, però només hi havia estat una vegada i feia moltíssims anys i la seva forta curiositat va poder amb ell. Els seus passos li van endinsar a l'interior de la cova. Estava disposat a perdre’l de vista; sabia que el seu Padawan havia de fer front a la cova en solitari. Però no va voler allunyar-se massa.

Va veure que una forma es movia cap a ell. Un Jedi alt, poderosament construït però encara ple de gràcia. Una cara rugosa amb compassió.

–Mestre–. Va deixar anar Obi-Wan. Qui-Gon va somriure.

A Obi-Wan se li va trencar el cor. L'alegria li va inundar. Les llàgrimes van brollar dels seus ulls.

–T'he trobat a faltar.

Qui-Gon no va dir res. De la seva gola va sortir un soroll, com si ell no pogués parlar. Obi-Wan va veure que la imatge d’en Qui-Gon tot just brillava.

Tot d'una, Qui-Gon es girà amb el seu sabre làser a la mà. Va colpejar una vegada i una altra a un enemic invisible. Obi-Wan va ensopegar, va posar la seva mà sobre la seva espasa de llum. Sabia que no era realment Qui-Gon i que el seu mestre no estava en perill, però l'impuls d'ajudar era tan fort, que va estar a punt d'accionar la seva arma.

Abans que pogués fer-ho, Qui-Gon es va quedar perplex. Ara s'encarava a Obi-Wan. Va veure la sorpresa als ulls del seu Mestre.

Era la mateixa mirada que tenia quan va rebre el cop mortal per part del Lord Sith.

–No! –Va cridar Obi-Wan. No podia tornar a viure aquest moment una altra vegada. No podria suportar-ho. –Aquesta no és la meva prova, Mestre. No em facis això.

Qui-Gon va caure de genolls. Els seus ulls van romandre en Obi-Wan. La tristesa en la seva mirada fixa esquinçà el cor d'Obi-Wan, cremant el seu interior.

La imatge va desaparèixer, només per reaparèixer un batec de cor més tard. Un cop més, el va veure caure de genolls. Obi-Wan se sentia tan desvalgut com quatre anys abans. Estava sent recriminat pel seu fracàs a l'hora d'evitar la mort del seu mestre?

–No.– Xiuxiuejà Obi-Wan.

Una vegada i una altra, es va veure obligat a reviure el lent moment en què Qui-Gon va morir. Intentà infructuosament calmar-se, però no ho va aconseguir. Tot el que podia sentir era dolor. Ràbia de nou per la seva impotència. Atrapat darrere de les barres d'energia, havia vist caure al seu mestre. Era l'esdeveniment central de la seva vida. Per què li forçaven aquí, a tornar a viure allò?

Sobre els seus genolls, Qui-Gon va allargar la mà a Obi-Wan. Aquest cop la imatge no es va esvair. La pena ofegava a Obi-Wan quan aquest va fer mig pas cap al seu Mestre.

Una cosa era diferent aquesta vegada. Els ulls d’en Qui-Gon no estaven plens de dolor. Eren clars. Contenien un missatge. Una advertència. Una súplica. Obi-Wan no sabia el que contenien amb certesa...

–Què passa, Mestre? Què m'estàs dient? –Qui-Gon va sacsejar el seu cap desvalgudament. La seva mà va tremolar quan la va apropar a Obi-Wan. Els seus dits gairebé podien tocar la túnica d'Obi-Wan. A mesura que s'acostaven, la imatge es va dissoldre en brillants espurnes de llum.

Obi-Wan estava tan confús que va caure de genolls igual que ho havia fet Qui-Gon. Va sentir la humitat de les galtes plenes de llàgrimes. Li havien donat un missatge, però no podia desxifrar-lo.

Tot el que ell sabia era que acabava d'afrontar la seva major por. Des de la mort d’en Qui-Gon, havia tingut por de defraudar al seu mestre. Obi-Wan lluitava per mantenir el llegat d’en Qui-Gon. Qui-Gon l’advertia que, després de tot, corria el perill de fracassar?

Següent