Viarany cap a la veritat (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Visions i veus. Ombres i ecos. On era la dificultat?

Ànakin, a grans passos i amb seguretat, arribà al més profund de la cova. El Jedi apareixia i desapareixia. Les veus li murmuraven perquè es retirés, li deien que en realitat, ell no volia afrontar el que havia vingut a afrontar. Que malgrat la seva connexió amb la Força, mai seria un veritable Jedi.

Ànakin es va treure les veus del cap. Sabia les diferències entre les coses contra les que podia lluitar i contra les que no.

Llavors es va quedar paralitzat. Es va veure a si mateix.

Es va veure amb set o vuit anys i portava posades les aspres vestidures d'un esclau. Es va asseure en una cantonada de la paret de la cova, jugant amb un objecte invisible. Ànakin va escoltar el so d'una campana. Un so musical, lleuger i agradable.

Tot d'una, la campana va rodar directament cap a ell. Es va estremir i es va aturar als seus peus. Vessava sang per l'obertura fins a arribar a les seves botes.

No és sang, es va dir a si mateix. Podia escoltar el seu accelerat cor a les orelles. Ombres i ecos. Això és tot el que és.

Es va sentir alleujat quan la visió de si mateix va desaparèixer. Uns segons més tard una dona va sorgir de la foscor, amb els cabells al voltant de les seves espatlles. Shmi.

–Mare? Mama!

Ella no l’ha sentit, ni l’ha vist. Ella corre en línia recta, directament cap a ell. Tenia circells de cabell enganxats a la galta. La seva cara brillava per la suor. Suor a causa del terror. Ànakin va poder olorar el terror, va sentir l'aire moure el seu pèl.

Es va donar volta, però ella va desaparèixer. Després, quan es va dirigir cap endavant, allà hi era. Shmi va córrer una altra vegada cap a ell. L'horror s'estenia per la seva cara.

Ànakin no ho podia suportar. Va estrènyer els seus ulls tancats. Quan els va obrir de nou, una altra figura s'havia unit a Shmi. Un home enorme. Era més una criatura que un humà. Ànakin no podia veure el seu rostre, que estava entre ombres. Ell agafà a Shmi, bruscament, i la tirà a terra com si d'un munt d'escombraries es tractés.

–No! –La ira es va apoderar d'Ànakin i es va precipitar cap a davant. Va semblar que colpejava una paret invisible i rebotà cap enrere. L’ombrívola figura va aixecar una mà per colpejar-la. Ella es va enroscar com una pilota per absorbir el cop. Els seus genolls es van preparar per a ficar el cap entre mig. Hi havia alguna cosa familiar en aquesta postura que omplí de terror a l’Ànakin.

–No! –Cridà Ànakin.

Shmi el mirà, directament, per primera vegada. Va veure la por, el terror. Això també li va semblar familiar, com si fos un record en comptes d'una visió. Però alguna vegada havia vist a la seva mare amb por? No que pogués recordar.

La va voler estrènyer en els seus braços, sentir la seva força, però no podia. No podia fer que la por de la seva cara desaparegués. Estava veient una cosa que havia passat? O estava veient el futur? Amb aquell pensament la seva por va augmentar.

Ànakin va sentir la por com si aquest fos un ésser viu. Un organisme que traspuava de tot el seu cos i amenaçava amb ofegar-lo. Lluità contra aquesta por. Aconseguiria reduir la por. Convertiria la por en força. La doblegaria i la convertiria en una arma. Una arma de còlera. La còlera era productiva.

Obi-Wan li havia dit que havia d'acceptar la por. Però no podia fer-ho. Si la respirava es ficaria en els seus pulmons fins omplir-los i acabaria per ofegar-lo. Però la còlera si la podia digerir.

–Et mataré! –Va cridar a la fosca figura.

L'ombra va riure.

–Ho faré! –Ànakin va córrer cap a l’ombra però no va poder arribar fins a ella. La visió es va desintegrar en partícules de llum.

Amb una última mirada desesperada, Shmi va desaparèixer també.

En la seva frustració, Ànakin colpejà amb la mà la paret de la cova. La sang va començar a traspuar per les esquerdes.

–No pots salvar-la–, va dir una veu–. No importa quantes vegades et diguis que ho faràs. Això és un somni. Ella viu el malson.

–Para.– Suplicà. –Para.

Com si la cova li hagués sentit, tot es va aturar. La paret de la cova es va tornar llisa de nou. El que havia semblat sang, era ara humitat. La foscor va caure sobre ell, com una pesada manta.

Amb pas vacil·lant, Ànakin avançà. Va sentir que li queia un rajolí de suor pel front i les galtes. Davant d'ell va veure un feble espurna al terra de la cova.

–Els cristalls–. Va dir una veu.

Es va donar la volta. Era Obi-Wan, el seu mestre li somreia.

–És el moment.

Ànakin accelerà el pas. S’inclinà per examinar el terra de la cova. Els vidres creixien en intricades formacions. Fins i tot en la foscor de la cova, brillaven. Passà la mà sobre ells sense tocar-los. Va sentir les vibracions que emanaven des dels vidres. A poc a poc, va escollir els tres vidres que semblaven parlar-li. Per a la seva sorpresa, va resultar fàcil trencar les peces escollides. Les col·locà en la borsa que penjava del cinturó d'utilitats.

–Abans de començar, has de meditar.– Li va dir Obi-Wan. –Entra en un estat de trànsit, Ànakin. Buida la teva ment. Només llavors els teus sentiments et guiaran.

Ànakin va seure al terra de la cova. Va buidar, a la falda, el contingut de la bossa. Col·locà els tres vidres al palmell de la mà. Tenien una estranya calidesa.

Accedir a la força no li va resultar difícil, fins i tot en aquests moments. La va sentir elevar-se al voltant ell, de la brutícia, de les roques, l'aire, i sobretot dels vidres. Es va sentir consolat.

–Ara pots començar–. Va dir suaument Obi-Wan.

El seu mestre li va somriure per encoratjar-lo en la seva comesa. Però de sobte la cara d'Obi-Wan canvià. Estranyes marques negres van cobrir la seva pell vermella. Uns banyes van brollar del seu calb cap. El somriure es va convertir en un riure burleta i Ànakin va veure en ell la foscor i el mal.

Era l'assassí d’en Qui-Gon. Obi-Wan li ho havia descrit detalladament.

Ànakin saltà, dispersant els vidres.

–T’he espantat? –Preguntà el Lord Sith. Va començar a donar voltes al voltant d'Ànakin. –Potser necessites treballar els teus reflexos Jedi. Ets gairebé tan negat com Qui-Gon.

La ràbia fluïa a través d'Ànakin. Qui-Gon s'havia arriscat molt per emportar-se’l. Ell havia estat qui va veure que Ànakin podia ser un Cavaller Jedi. Ànakin li devia de tot. Va agafar l'espasa de llum d'entrenament, però aquesta va volar de la seva mà.

El Sith va riure.

–Un joguina de nens, prova aquesta.– Li llançà alguna cosa. Es tractava d'una espasa de llum completa, meravellosament equilibrada, amb una empunyadura austera. Just el sabre de llum que faria Ànakin.

La va activar i una fulla vermella va sorgir.

–Per què tems la teva ira? –Va preguntar el Lord Sith. Amb un gest ocasional, activà la seva pròpia espasa de llum, de doble tall. –Per què tems al teu odi? Puc sentir-lo. M’odies. És natural.– Ensenyà les dents. –Després de tot vaig esbudellar al teu amic com si fos un animal.

Amb un udol punyent, procedent del seu ventre, Ànakin es llançà cap al Sith. Les seves espases de llum entrexocaven. Els seus rostres eren a prop. Podia olorar el fastigós alè metàl·lic del Sith.

–Ho veus? –Roncà l'enemic d'Ànakin–. Veus el què la ira pot fer? Et dóna el poder. Pots utilitzar-la com una arma. Vas pensar el mateix fa un moment. Volies convertir la por en una arma. Per què negar-ho?

–No–. Va dir Ànakin, atacant de nou al Sith amb la seva espasa de llum. –Aprendré a deixar anar la meva ira. Sóc un Jedi.

–Boig.– Xiuxiuejà l'assassí d’en Qui-Gon. –Hi ha altres camins cap al poder.

–No és el poder el que busco–. Va dir Ànakin entrexocant novament el seu sabre làser amb el del Sith. La commoció del cop va fer que tingués que agafar el sabre amb les dues mans.

–Llavors menties–. Va dir el Senyor Fosc retrocedint–. Com salvaràs aquesta pobra mare ploranera si no tens poder?

La ira va sorgir de nou. Ànakin va fer girar la seva espasa de llum en cercles, el seu cos es tensà. El cop va passar a través del seu enemic.

El Sith va riure.

–No te'n recordes noi? Només sóc una visió. La teva visió. Jo sóc el Mestre que tu desitges en secret. Sóc l'únic que et lliurarà el que més desitges.

–No! –Cridà Ànakin llançant-se cap endavant. Una vegada i una altra tractà de donar un cop contundent, utilitzant totes les tècniques que havia après. El sabre làser del Sith girava desviant tots els atacs d'Ànakin.

Amb un moviment astut, el Sith aconseguí treure el sabre làser de la mà d'Ànakin. L'espasa girà en l'aire desintegrant-se en trossos. Llavors va estendre una mà. Ànakin va sentir el moviment de la Força contra el seu cos. Va volar pels aires i es va colpejar contra la paret de la cova. El seu cap colpejà contra la dura pedra i el seu cos es desplomà fins a terra. Quan el seu cap es buidà, es va trobar assegut a terra, amb els trossos de l'espasa de llum a la falda.

–El Costat Fosc pot donar-te el que tu més desitges. –Li va dir el Lord Sith inclinat sobre ell. Ànakin podia sentir el calent alè sobre la seva galta. Com podia tenir una visió l'alè del Sith?

–Admet-ho–. Va dir l'assassí d’en Qui-Gon alçant el sabre làser per assestar el cop mortal.

Ànakin va reunir les últimes espurnes del seu valor. Apartà la vista del seu enemic.

–Jo t'he creat. Et puc fer desaparèixer.

Els braços seguien a sobre del seu cap, el seu sabre làser emetent impulsos, el Sith somrient.

–Però tornaré. Visc dins teu.

Va desaparèixer i només quedà la negror. Ànakin va mirar cap avall. Un sabre làser, totalment completat jeia a la falda, el mateix sabre làser que el Sith li havia donat. Era de veritat? El va recollir i el va gir a la mà. L’agafà, semblava sòlid entre els seus dits. Perfectament adaptat. L’activà i de l'eix del sabre va sortir una llum blava, deixant-lo sorprès.

Ànakin s’aixecà, tancant els seus genolls de manera que les seves cames no tremolessin. Quan va estar segur de tenir el control, es va afanyar cap a enrere, fins a la boca de la cova.

Obi-Wan estava assegut amb les cames creuades, en posi de meditació, esperant-lo. Sorprès, es va aixecar quan va veure a l’Ànakin.

–Ets real? –Preguntà Ànakin.

–Sí, sóc real.– Obi-Wan agafà el braç d'Ànakin–. Ho veus?

Llavors ell es va fixar en el sabre làser. Ànakin el tenia desactivat, però el tenia subjecte a un costat.

–Què és això? –Obi-Wan va allargar una mà i Ànakin li va donar. Mirà amb incredulitat a Ànakin. –Vas fer tu això?

–Jo... Vaig haver de fer-lo–. Va dir Ànakin. No li va voler explicar, a Obi-Wan, res sobre la visió del Sith. –Te’m vas aparèixer i em vas fer entrar en un estat de trànsit. Vaig sentir la Força amb molta intensitat.

Obi-Wan li va tornar l'espasa de llum.

–Això és un bon senyal, Padawan. Deixant que els teus sentiments et guiïn, mira el que has aconseguit. Quan permets que els teus instints et guiïn, ells no et fallaran. Recordes com en la Batalla de Naboo vas destruir la nau de control de droides? La Força estarà sempre amb tu.

Ànakin va assentir. Notà plaer i orgull en la veu d'Obi-Wan. Tots els Jedi havien passat les seves proves per poder construir el seu sabre làser. Hi havia vençut a unes terribles visions. Hi havia guanyat. No pensaria en les paraules que li havia dit el Lord Sith.

El comunicador d'Obi-Wan va sonar. Parlà i escoltà a través de l'aparell. Un cop tallà la comunicació, es va donar la volta cap a l’Ànakin.

–Ens volen de tornada al Temple–. Va dir. –El Consell té una missió per nosaltres.

Una missió! Trauria dels seus pensaments les terribles visions. Ànakin saltà sobre els seus peus. Va posar el seu nou sabre làser en el cinturó. Per fi podria ser un veritable company per al seu Mestre. No pensaria en l'inquietant tràngol de com es va fer la seva espasa de llum. No importava. Aquest sabre làser ho havia fet un Jedi.

Següent