Viarany cap a la veritat (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

–Estàs inquiet, –li va dir Obi-Wan.

Estaven fora de la Sala del Consell Jedi, al Temple. A la petita sala d'espera era confortable estar assegut, però Obi-Wan preferia estar dret, i Ànakin encara no podia seure. Els minuts passaven i no els cridaven.

–Per què creus que el Canceller Palpatine serà a la reunió? –Va preguntar Ànakin, prenent una respiració lenta i profunda per calmar els seus músculs.

–No ho sé.

–Però ho sospites-

–Especular és una pèrdua de temps. Especialment–. Va afegir Obi-Wan. –Quan estàs esperant al Consell Jedi.

–Somnies com un androide, –es va queixar Ànakin. –No pots dir-me com et sents?

–Sento que estàs massa ansiós per aquesta missió, –va dir Obi-Wan.

Ànakin va sostenir el seu nou sabre de llum al seu costat. No estava ansiós, però estava impacient; òbviament, la presència del Canceller Palpatine significava que la següent missió era crucial. Només que Obi-Wan no li ho volia dir. El fet que ells fossin els escollits també significava que els dubtes, que Ànakin sabia que el Consell Jedi encara tenia sobre ell, havien d'estar desapareixent.

La porta de la cambra de conferències fora de la Cambra del Consell es va obrir. El cor d'Ànakin es va accelerar. Es va prevenir a si mateix que no havia d’inquietar-se a la sala de conferències.

Obi-Wan es va moure cap al centre de l'habitació i Ànakin va prendre lloc al costat del seu Mestre.

Els membres del Consell Jedi els envoltaven. Les seves cadires estaven acoblades a l'altura de cada un, de manera que tots tinguessin una visió equitativa del centre de la sala.

La finestra s'elevava des del terra fins al sostre, i presentava una vista panoràmica dels ocupats carrers aeris de Coruscant. Ànakin havia après a no distreure’s amb la interessant visió de la gran quantitat de transports en el cel. Fins i tot el parpelleig d'un cop d'ull podia capturar la desaprovació d’en Mace Windu.

El Canceller Palpatine estava assegut prop d’en Mace Windu. Portava una túnica de color granat intens i profund en tela suau de vela. I un ornamentat sobretot blau, que li escombrava les puntes de les seves botes.

Ànakin estava segur que veuria una expressió de benvinguda al seu amable rostre. El Canceller va assentir lleugerament en senyal de reconeixement. S'havien conegut a Naboo, just després que Ànakin hagués estat acceptat per a l'entrenament Jedi.

–Hem estat consultats pel senat per emprendre una missió d’escolta,–va iniciar Mace Windu. Com sempre, ell no perdia el temps amb preliminars. –El Consell els ha escollit com a companyia en una nau diplomàtica colicoide.

–Perillosa, aquesta missió no serà, –va dir Yoda. –Però delicada, es.

Ànakin sospirà sorprès. No estava esperant perill, exactament. Però una mica d'emoció seria ben rebuda.

–Els colicoides no són amistosos davant la presència Jedi, –va endevinar Obi-Wan.

Ànakin sempre admirava la rapidesa amb què funcionava la seva ment.

Yoda va assentir.

–No obstant saben que necessària és, ells ho accepten.

–Quina és l'amenaça a la nau? –Va preguntar Obi-Wan.

El Canceller Palpatine li va fer una ràpida mirada a Yoda per demanar-li permís per parlar. Yoda va parpellejar els seus grans ulls en senyal d'acord.

–Els pirates de Krayn són coneguts per estar en les àrees en les quals els colicoides estaran viatjant, –va explicar el Canceller. –Anteriorment, no han dubtat a atacar naus diplomàtiques, però creiem que un equip Jedi podria impedir-ho.– Palpatine va sacsejar el cap greument. –Krayn i els seus dos associats, Rashtah i Zora, són despietats, quan els d’en Krayn segresten naus, no només roben les seves càrregues; venen als seus tripulants i passatgers com esclaus.

Krayn. A Ànakin se li van tensar els músculs. Que hi havia en aquell nom que causava que el seu cos reaccionés amb temor? De sobte va sentir fred. Només la disciplina que havia après de l'entrenament Jedi li va ajudar a suprimir el calfred involuntari del seu cos.

Krayn...

Traficant d'esclaus. Lladre d'esclaus

El nom a la boca de tots, en aquell terrible dia.

Lladres, traficants, assaltants, –el cervell d'Ànakin cantava sense sentit.

El record planava sobre ell, fora del seu abast. Només podia sentir l'horror que això li causava.

Llavors la memòria va florir dins d'ell. Això va omplir la seva sang amb verí.

Tots els detalls es van abalançar sobre ell, i com va jurar recordar aquell dia.

Va recordar el fred, el fresc dia a Tatooine. Un pícnic. Les flors teixides en les trenes d’Amee. La dolça olor del pastís de fruites. I la sobtada pressa a través de les files de cases. Veient cares irrecognoscibles a causa de la terrible por.

Hi havia entrat a casa seva i va veure a la seva mare, les seves cames enganxades contra el seu pit, com protegint-se del vent. Ella havia mirat cap amunt, i havia vist el terror en la seva cara... NO! Ell no havia volgut recordar això!

La cova! Això havia estat un record més que una visió. Ànakin ara ho comprenia clarament. Els esdeveniments el seguien amb una vivesa esfereïdora. Ell havia suprimit el record voluntàriament. Però no havia pogut esborrar-lo per sempre.

Obi-Wan va sentir alguna cosa. Va canviar la seva postura silenciosament, apropant-se una mica a l’Ànakin. El missatge silenciós va ser clar: Sóc aquí Ànakin. No et preocupis.

Però Ànakin ja estava vencent. Es va dir a si mateix que estava destinat a recordar-ho ara, en aquest lloc, el fort impacte se'n va anar.

Tot i no haver vist mai al pirata, Ànakin el coneixia, coneixia el terror que havia propagat.

Com a mínim hi havia una possibilitat d’encarar-lo. Quanta sort tenia d'haver estat assignat en aquesta missió!

La seva mà es va moure inconscient al sabre de llum en el seu cinturó.

–Amb tot el respecte al Consell i al senadors –va dir Obi-Wan. –No estic d'acord que siguem l'equip correcte per a aquesta missió.

Ànakin no va poder resistir la mirada incrèdula que li va dirigir al seu mestre. Però que feia Obi-Wan? Ells eren l'equip perfecte per a aquesta missió!

–El Consell pot recordar que Ànakin una vegada va ser esclau, –va continuar Obi-Wan. –És massa sensible amb aquest assumpte, i un Padawan massa jove...

–No sóc massa jove! –Va esclatar Ànakin, –ni massa sensible.

Mace Windu va posar la seva fosca mirada fixament en l’Ànakin, aquesta mirada de prohibició podia fer recordar sobtadament, fins i tot a un estudiant Jedi major, cada petita infracció a les regles que ell o ella haguessin comès des dels cinc anys.

–Et demanarem que parlis quan desitgem la teva opinió, Ànakin.

Ànakin va ser silenciat per la reprimenda d’en Mace Windu, qui, amb la mateixa severitat, es va dirigir a Obi-Wan.

–Tens dubtes sobre el teu Padawan, Obi-Wan? Si és així, heu de quedar-vos. Certament, no són evidents per al Consell, ja que recentment et vas posar en aquest mateix lloc i amb vehemència vas argumentar que estava a punt per al viatge a Ílum per confeccionar el seu propi sabre de llum.

Així que Obi-Wan havia lluitat per dur-lo a Ílum. El desafiament va esclatar en l’Ànakin. Va aixecar la seva barbeta. I què? El Consell encara tenia dubtes sobre ell, aviat pensarien diferent.

–Si us plau perdonin la interrupció.– El Canceller Palpatine va interrompre suaument. –Crec que entenc els dubtes d'Obi-Wan Kenobi. Fins i tot en el meu limitat coneixement dels procediments Jedi, entenc que Ànakin Skywalker és un cas especial. Naturalment el Jedi desitjaria protegir-lo més que a qualsevol altre estudiant Jedi.

La cara d'Ànakin es va posar vermella. Un cas especial! Necessitat de protecció! Sentia que la humiliació el banyava.

–Ànakin Skywalker no és un cas especial! –Va dir Obi-Wan amb la veu ferma. –Tan sols les seves extraordinàries habilitats el posen a part. I certament no necessita protecció. Potser em vaig expressar malament. Considero que Ànakin que està completament disponible a dur a terme qualsevol missió a la qual el Consell vulgui desitjar enviar-lo. El meu dubte va ser momentani. Estic d'acord amb la missió per mi i per al meu Padawan.

Lentament, Mace Windu va assentir. Yoda també, però la seva mirada romania fixa en Ànakin.

A Ànakin no li va importar. El seu Mestre havia parlat per ell. Tenien una missió. Res més importava. I hi havia la possibilitat de poder conèixer cara a cara a Krayn.

Això era el més important de tot.

Següent