Viarany cap a la veritat (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

La nau colicoide era massiva i utilitària. Fins i tot les naus diplomàtiques colicoides estaven posades al servei de naus de càrrega, i els dissenyadors de les naus del planeta, eren coneguts més aviat pel seu enginy que no pas pel seu estil. Ells intentaven ocupar més i més espai de càrrega en els seus creuers que en cap lloc de la galàxia. Ho van fer comprimint l'espai de vida. Les cabines i àrees públiques estaven plenes, curiosament fins a les seves mes amagades cantonades. No anava a ser un vol confortable.

Afortunadament, Obi-Wan va arribar al punt on amb prou feines arribava a registrar el seu entorn, excepte en els punts d'interès pel que fa al futur de la missió. Ànakin però estava consternat per la lletjor del transport colicoide. Pel que fa a naus espacials era un ferm creient de la velocitat i elegància.

–Em pensava que se suposava que les naus diplomàtiques eren les millors de les flotes.– Li va murmurar quan van abordar. Van seguir a una guia per un estret passadís, atapeint-se entre les piles de caixes i equips especials.

–Aquesta és la millor de la flota.– Li va respondre en un murmuri Obi-Wan.

Van arribar al pont. El centre de comandament era més petit del que hauria de ser per a una nau d'aquesta mida. El pilot i la tripulació estaven encallats uns amb altres i la consola de tecnologia. Fins i tot el sostre s'usava per al servei de càrrega; de fina confecció, xarxes de duracer estaven suspeses i plenes de caixes de càrrega.

La càrrega bloquejava la llum per sobre del pont creant espais d'ombres. L'efecte resultant era un ambient profundament depriment.

–Capità, l'equip Jedi ha abordat–. Va informar la seva guia.

El capità va aixecar la seva gran mà darrere d'ell, en senyal de salutació, però no es va girar.

–Retira’t.

El guia es va girar i se'n va anar. El Capità encara ignorava als Jedi. Va mirar cap a baix a la pantalla de dades muntada a la consola de tecnologia.

Obi-Wan sabia que els colicoides rarament eren tolerants a la seva presència. Si el capità volia jugar un joc de paciència amb ell, no li correspondria. Va advertir a Ànakin amb una mirada, que no li fora a trair la impaciència. Ànakin immediatament va compondre la seva postura i deixà de donar-li copets amb el dit inquiet al cinturó d'utilitats. Obi-Wan encara podia notar que el seu Padawan estava encara impacient, però el colicoide no ho notaria.

Els colicoides eren una espècie insectoide intel·ligent amb tronc armat, llargs caps antenats, i poderoses cues punxegudes. Encara que eren reconeguts com lluitadors mortals, feia molt de temps que havien canviat l'ús de la seva considerable energia. Van transferir la seva crueltat al comerç, donant com a resultat una adinerada espècie.

El Capità per fi es va tornar. La seva expressió no era de benvinguda. Seguia movent dues de les seves aracnoides cames juntes per la impaciència.

–Sóc el capità Anf Dec. Salparem en sis minuts, –va dir. –Són lliures de moure’s per la nau, però no destorbin.

Obi-Wan li va correspondre en el to brusc al Capità.

–Si alguna cosa succeeix en la nau que entri en el nostre rang, ens ho ha de notificar?

–No necessiten alarmar-se. No esperem problemes. O almenys això diu el Senat.– El Capità els va obsequiar amb un misteriós somriure que va mostrar l'arc de dretes i filoses dents. –Els Jedi estan a bord.

–No obstant, esperem ser notificats si hi ha algun problema potencial–. Va dir Obi-Wan fermament.

El capità va arronsar les espatlles.

–Com desitgi.– Les paraules van sortir com una explosiva inhalació d'aire. Òbviament al Capità Anf Dec no li agradava rebre ordres, només donar-les. –Ara vagin-se. Estem ocupats.– Obi-wan i Ànakin es van girar i van deixar el pont.

–Un paio amistós –va dir Ànakin.

–Crec que és millor si ens mantenim allunyats del camí dels colicoides. –Va respondre Obi-Wan.

–Cap problema, –murmurà Ànakin sota la seva respiració.

Aviat van arribar a la seva atapeïda cabina, la qual haurien de compartir. Ànakin va col·locar la seva bossa de supervivència acuradament prop del seu sofà-llit. Obi-Wan sabia que el seu Padawan encara estava trasbalsat per la reunió al Temple. Usualment, li hauria d’aconsellar iniciar alguna missió per restablir-se. El noi correria en un excés d'energia i expectació i ho voldria veure tot alhora. L’Ànakin que ell coneixia hagués deixat anar la seva bossa de supervivència i suggerit un ràpid recorregut per la nau. Però aquest nou i silenciós Ànakin simplement va seure al sofà-llit i va observar el seu voltant sense curiositat als ulls.

Obi-Wan es va debatre si havia de parlar. Sabia que li estava molestant; el noi estava preocupat tant per la contínua cautela del Consell Jedi sobre la seva idoneïtat i la implicació que ell era diferent dels altres estudiants Jedi. Això no preocupava massa a Obi-Wan. Sabia que la creença en Ànakin sobre si mateix era forta. Ànakin era diferent, i ell estava aprenent que això era part de la seva força, això no ho posava en dubte. I Obi-Wan li havia dit que no s'havia de prendre personalment el rigor del Consell. Això no significava que ells pensessin que ell no arribaria a ser un bon Jedi. Era el seu treball observar qualsevol possible i recòndit problema, perquè els estudiants Jedi fossin més forts del que els seus mestres ho eren. Sens dubte havien notat, tan bé com ell, l'involuntari moviment d'Ànakin cap al seu sabre de llum quan el comerciant d'esclaus va ser esmentat.

No, el silenci d'Ànakin no era per la reacció del Consell, ni per les paraules de Palpatine. Estava dolgut perquè Obi-Wan havia intentat rebutjar la missió. Això li suggeria al seu Padawan que no tenia fe en ell. Res més lluny de la veritat.

Les paraules que fereixen són dites en un moment. Però les paraules que curen prenen temps i reflexió.

Obi-Wan no podia assegurar-li que les seves paraules van ser dites fora de context. Perquè ell estava preocupat per l'efecte que aquesta missió tindria sobre Ànakin. Si es veien compromesos a confrontar-se amb Krayn, les més profundes emocions d'Ànakin serien usades. Obi-Wan sabia que el seu Padawan no havia iniciat realment a descarregar-se dels anys de vergonya i ira que havia passat com a esclau. Algun dia s'hi enfrontaria. Obi-Wan desitjava ferventment que aquest dia fos en el futur, després que Ànakin hagués perfeccionat el seu entrenament.

Encara tenia el sentiment que, exactament per això, era pel que Mace Windu i Yoda, els havien seleccionat a ells. No era la primera vegada que Obi-Wan sospitava que el consell era molt dur.

Ells havien suspès a Obi-Wan una vegada, llevant-li el seu status de Jedi. Tenia tretze anys d'edat i en aquell temps no havia entès la severitat del Consell. Es va veure obligat a passar per alt els seus sentiments per examinar el seu paper en la seva suspensió. S'havia equivocat, i havia arribat a entendre-ho. El coneixement d'això li avergonyia. Va ser a través del consell d’en Qui-Gon que va aprendre que aquesta vergonya no permetia la seva curació.

Podria ensenyar-li al seu Padawan la mateixa lliçó? Qui-Gon ho havia fet, amb una característica, el balanç entre la severitat i la gentilesa. Ningú barrejava ambdós de la manera en què ho feia el seu Mestre. Obi-Wan havia trobat difícil ser sever amb Ànakin. Havia estat profundament influenciat pel seu Mestre, però no era Qui-Gon. Hauria de trobar la seva pròpia manera.

El Mestre ha cuidar-se de guiar al seu Padawan d'acord a les seves pròpies necessitats. Ell o ella, ha de balancejar amb cura i disciplina reconeixent la separació del Padawan i el caràcter diferent. De vegades les cures d’en Qui-Gon li irritaven. Ara ho entenia completament. L'ombra d’en Xànatos sempre va estar sobre les espatlles d’en Qui-Gon. Xànatos havia estat el Padawan d’en Qui-Gon, i aquest s'havia tornat cap al Costat Fosc. Qui-Gon havia tractat sempre de mantenir a Xànatos i a Obi-Wan separats en la seva ment i en les seves accions. No volia que l'entrenament d'Obi-Wan estigués enfosquit pels camins que el van portar a fallar en l'entrenament de Xànatos. Però això no sempre va ser fàcil. Per descomptat, Qui-Gon i Obi-Wan, havien construït una rica història junts. Obi-Wan desitjava la mateixa confiança cega i afecció entre ell i Ànakin. Ja havien començat a construir-la.

–Vaig rebre més informació d’en Krayn abans que ens marxéssim.– Li va dir Obi-Wan. –Hauries de revisar aquests arxius. –Va cridar la seva atenció lliurant el seu datapad a Ànakin.

–Hi ha un perfil de la nau d’en Krayn, i de les seves activitats il·legals, així com els antecedents dels seus socis. Un és un wookiee anomenat Rashtah. Molt ferotge i perillós. Inusual per a un wookiee estar embolicat en comerç d'esclaus, però li és extremadament lleial a Krayn. Té una altra sòcia, anomenada Zora, una dona humana.

Ànakin va navegar entre els arxius hologràfics.

–No hi ha molta informació aquí sobre ella.

–No, es va unir a Krayn fa alguns anys.– Obi-Wan es va girar. Ho sabia tot sobre Zora. Yoda i Mace Windu van informar-lo privadament abans que marxés. Ànakin no havia de saber encara que Zora va ser formada com a Jedi.

Més important, Zora va ser una estudiant amiga d'Obi-Wan. El seu veritable nom era Siri. Ella havia estat al Temple, entrenant amb Obi-Wan, feia només uns anys. Ell la coneixia molt bé, o tan bé com la podria conèixer qualsevol. Les seves més profundes emocions només les coneixia ella mateixa. Els dos havien estat en missions junts com a Padawans. Seleccionada pels membres del Consell com a aprenent d'Adi Gàllia, Siri havia estat intel·ligent en extrem i escrupolosament atenta a les regles Jedi.

La seva lleialtat a Adi Gàllia va ser inqüestionable fins que elles van caure en un sever desacord. Adi Gàllia va ser coneguda per la seva intuïció, però no necessàriament per la seva calidesa. Ella va prendre el camí més sever que un Mestre podia prendre; havia deixat inconclús l'entrenament de la seva Padawan sense recomanar-la per completar el seu estat Jedi. Furiosa, Siri va deixar el Temple abruptament. Obi-Wan havia intentat trobar-la, però ella havia tallat tot contacte amb el Temple i va fugir a la galàxia. Sense la seva família Jedi i sense cap llaç, havia tingut males companyies. I ara estava fent servir els seus poders per treballar amb Krayn. Va ser una transformació sorprenent, però Qui-Gon li havia dit a Obi-Wan que no havia de sorprendre-li pel costat fosc que batallava en tots els éssers. Siri havia combatut el seu costat fosc, i havia perdut.

Obi-Wan i Ànakin van sentir el motor retrunyir sota els seus peus. La nau lentament s’elevà del port d'atracada, llavors es va llançar en línia a l'espai. Aviat estarien lluny de Coruscant, encenent els hiperpropulsors.

–Creus que Krayn atacarà la nau? –Va preguntar Ànakin, mirant cap al cel a través de la finestra.

–Els colicoides no ho creuen possible, –va dir Obi-Wan–. Qui sap? Krayn té una complicada operació en la galàxia. Potser no vulgui el problema d’enfrontar-se amb Jedis.

Hi havia quelcom decebedor a la cara d'Ànakin. Volia veure-se-les amb Krayn. Obi-Wan es va adonar, aquesta era probablement la reacció d'un home jove, anhelant aventures. O podria ser una cosa més ombrívola.

–Vaig veure la teva reacció davant el nom de Krayn durant la reunió–. Va dir Obi-Wan. -El coneixies? –Ànakin va tornar la seva mirada a Obi-Wan.

Hi havia un rastre d'ombra en els seus ulls, quelcom que només Obi-Wan coneixia, se sentia segur.

–Conec els del seu tipus.

Estava amagant alguna cosa. No hi havia respost el que Obi-Wan va preguntar. Ànakin mai li mentia. Obi-Wan tenia el profund sentiment de malestar que li estava mentint ara.

Següent