CAPÍTOL 6
–No toquis
això! –Un oficial colicoide es va acostar corrent a corre-cuita, repicant amb
les seves potes. Ànakin va retrocedir de la consola d'equipament a la cambra de
lectura de tecnologia. Sortien de l’hiperespai massa de pressa.
–No ho
estava tocant–. Va dir Ànakin. –Només estava mirant. Mai havia vist una consola
de tecnologia com esta.
–Bé,
doncs vés-te’n ja. –Li va dir l'oficial, bloquejant la consola de tecnologia. –Aquest
lloc no és per a nens petits.
Ànakin
va atreure el poder de la Força al voltant d'ell. Sabia que era allà, una
combinació del seu propi desig i la Força, fàcilment intervindrien, sempre
disponible. Va fixar la seva mirada en l'oficial.
–No sóc
un nen petit. Sóc un Jedi.
El
colicoide estava clarament nerviós per la manera en què el noi humà l’estava
mirant, amb aquesta intensitat concentrada. Va usar tota la seva voluntat per
mantenir-se ferm.
–Bé, vés-te’n
de totes maneres–. Va murmurar, donant-li l'esquena en aquella mirada
inquietant. –Aquest no és lloc per a tu.
Ànakin
va decidir instantàniament que la consola de tecnologia no era prou interessant
per arriscar-se a una confrontació. Es va allunyar caminant amb dignitat
emmascarant la seva irritació. Els colicoides eren certament delicats amb la
seva nau. En la seva experiència la major part dels éssers gaudien parlant de
tècnica i estaven orgullosos de les seves naus. Aparentment, els colicoides no
es vinculaven amb el transport, només ho veien com un mitjà per poder anar d’un
lloc a un altre. Normalment passaria el temps furgant els racons i esquerdes de
la nau, però els colicoides estaven constantment respirant sota el seu coll.
Mai va
imaginar que una missió podria ser tan avorrida. Si tan sols Krayn ataqués!
Ànakin
es va aturar, horroritzat davant la idea que havia crescut tan animadament en
la seva ment. Els Jedis no esperaven confrontacions, i menys volien directament
que tinguessin lloc. Vetllaven per la pau. No hauria d'esperar una invasió
pirata per animar una missió tediosa. Això era una greu equivocació.
Però
sent justos, no volia que Krayn ataqués perquè ell estava avorrit. La molèstia
amb els pirates era com una febre a la sang. Volia, necessitava, veure a Krayn
cara a cara. Volia saber si la visió de la cova era real.
Encara
se sentia culpable per mentir-li a Obi-Wan. No podia dir-li a Obi-Wan com el
record li cremava per dins, un record ardent ple de detalls que estava tan
fresc i dolorós com feia sis anys.
Bé, no
va mentir exactament, simplement no va donar una resposta completa.
Desafortunadament, per als Jedis, això era el mateix que mentir al seu Mestre.
Algunes vegades l'estricte escrúpol Jedi podia ser extremadament enutjós.
No podia
parlar-li d’en Krayn. Encara no. Si li parlés del record en veu alta, se li ennuegaria.
Es preocupava del buit que sentia sempre que recordava a la seva mare. Havien
estat massa nits sense dormir reprenent-se a si mateix per la comoditat del seu
llit al Temple, pels seus menjars abundants, la seva excel·lent educació, però sobretot,
per la seva felicitat allà. Com podia prendre’s fins i tot només un respir més
de felicitat quan la seva mare llanguia com a esclava en un planeta desolat?
Començaria
a practicar maniobres defensives. Ànakin sabia que la nau era massa gran com per
estar totalment atapeïda.
Estava a
mig camí quan va veure a Obi-Wan corrent cap a ell.
–Estem sota
atac; és Krayn! –Va dir Obi-Wan lacònicament. –Pugem al pont!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada