Viarany cap a la veritat (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

La sirena va udolar, i van sonar les alarmes, anunciant l'inici d'un altre dia. Un dia com ahir. Un dia com demà. Si el sobrevivia.

Hi havia estat aquí només cinc dies, i ho sentia com tota una vida.

–Però podria ser molt, molt pitjor per a nosaltres.

Ara entenia les paraules d’Shmi amb cada cèl·lula del seu ésser. Comparat amb això, treballar per Watto a Tatooine havia estat un paradís.

De les fàbriques de Nar Shaddaa es parlaven centenars d'històries i es propagaven cap a fora per centenars de metres. L'espècia passava a través d'un sistema de processament de múltiples passos, no podia exposar-se a la llum de manera que els esclaus vivien en perpètua foscor.

Gran part de l'espècia era portada en naus des del Pas Kèssel. L'altra part era tallada en enormes cavernes subterrànies. Tot això era transportat als nivells superiors de processament on l'espècia era assecada i congelada, i llavors es processava en blocs.

Enormes plantes subministraven energia a l'empresa. Al final del dia, els treballadors sortien de la foscor, gairebé cegats, tan sols per caminar sota un cel amb espessos fums tòxics. Prenent una profunda alenada de l'aire gris carregat de partícules, podria donar-te un gran atac de tos.

Ànakin ja sabia que els nivells de mortaldat dels esclaus eren alts. Els nens i la gent gran eren especialment vulnerables. Des del que podia veure, morien en grans quantitats.

La seguretat era constant. Els esclaus eren vigilats per patrulles de nadius de Nar Shaddaa, a més d'androides. Escapar era impossible. Fins i tot si un aconseguia eludir els guàrdies i als sistemes de seguretat no hi havia on amagar-se. Els ciutadans nadius de Nar Shaddaa es beneficiaven del tràfic d'esclaus.

Si no estaven d'acord, eren amenaçats o comprats amb grans suborns. Els espaiports d'aquesta lluna estaven estretament controlats per Krayn. No hi havia manera d'escapolir-se ni lloc on anar. Tota l'operació transcorria sense problemes, pensava Ànakin amb disgust. La cobdícia no feia a Krayn descuidat.

Ànakin havia estat assignat a la tasca del gravitrineu. Era el seu treball transportar l'espècia tallada als nivells de processament. Era un tediós i immund treball, molt d'això ho feia respirant el brut aire i la pols de les cavernes mentre que carregava el gravitrineu.

Ànakin no era conscient del fet que el seu treball era considerat d'afortunats, fins que, accidentalment, gairebé va passar per sobre d'un treballador del processament.

L'esclava, una twi'lek, s'havia aturat i retrocedit inesperadament de la seva posició al moll just en el camí del seu gravitrineu. Només els excel·lents reflexos d'Ànakin, van prevenir que l’envestís.

Ella es va tornar, i les llargues cues del seu cap gairebé bufetegen a Ànakin.

–Mira per on vas, schutta.

Ànakin no sabia que era un schutta, però sabia quan estava sent insultat.

–Vas ser tu qui va retrocedir! –Va puntualitzar. Estava prop el final d'un llarg dia, i la seva ment i els seus músculs estaven tensos al límit.

Ella va avançar cap a ell furiosament, la seva blavosa pell es tornà en un to més profund.

–No juguis amb mi, noi, aquí no compten els teus privilegis.

–Silenci! –Un esclau en la línia d'acoblament els va prevenir amb un murmuri. –Droide guardià.

Ànakin va veure un androide amb un electropunxó rodant pel passadís ràpidament. Un raig vermell va sortir disparat del pit de l'androide i va circular pel lloc.

–M’està buscant! –Va dir la twi'lek. –No podem deixar la línia, ni tan sols per un moment.– El desafiament en la seva veu s'havia anat, i ara sonava espantada.

Els esclaus en la línia immediatament van tancar l'espai que la twi'lek havia deixat en marxar. Ànakin va estendre la mà i la va agafar pel braç.

–Puja’t.

Ella va fer el que ell li va dir, i aquest va retrocedir el gravitrineu i se'n va anar per un altre passadís.

–Ajup-te sota dels contenidors.– Va murmurar Ànakin. –Faré semblar que estic ocupat fins que marxi.

–Tots som iguals per a aquests androides–. Va murmurar la twi'lek. –Si aconsegueixo esmunyir-me al meu lloc abans que iniciï un recompte de caps, podré escapar d'aquesta. Altrament, seran un cop o dos amb l’electropunxó.

–No et preocupis.– Ànakin va prémer les dents. En el seu primer dia, havia vist tal assalt, sobre un esclau massa exhaust per treballar ràpidament. Els androides guardians eren programats per a ser especialment viciosos. No eren –un cop o dos–, empraven el punxó fins que la víctima queia inconscient.

Ànakin va accelerar per l'estreta línia, detenint-se ocasionalment per carregar un contenidor d'espècia i així no es veuria sospitós. No volia deixar aquesta planta. El recompte de caps es podria iniciar en qualsevol moment, i necessitava estar disponible per colar de tornada a la twi'lek. Aviat ell mateix estaria en problemes. Ell tenia permès una estricta quantitat de temps per a les seves rondes.

Va circular al voltant de la planta de processament i va tornar a on tenia un bon punt d'avantatge. El droide havia iniciat el seu recompte de caps.

Va escoltar un suau gemec darrere d'ell.

–Estic morta.

–No, no ho estàs.– Ànakin no era encara expert en moure objectes amb la seva ment. Però sabia que la Força estava al seu voltant, fins i tot aquí. L’invocà des del terra cicatritzat, de l'energia viva dels éssers al voltant seu, fins i tot de l'aire tòxic. La Força lligava tots els esclaus junts, i eren part l'un de l'altre i de la resta de la galàxia, no importava com de desolat pogués sentir-se. Va lluitar per bloquejar-ho tot, excepte la pura qualitat de la Força. Lentament, va sentir la Força augmentar al voltant d'ell, i la va reunir al seu interior i la va enviar cap a una pila d'espècia sense processar col·locada al final de la línia de treballadors. Un dels blocs d'espècia va tremolar, i després un altre. Ànakin va tendir una mà, sentint la Força moure’s a través d'ell. La pila es va esfondrar, juntament amb una pila de safates de duracer.

El guàrdia androide immediatament va rodar cap a l'ensorrament:

–Violació! Violació!

–Marxa! –Xiuxiuejà Ànakin.

La twi'lek es va aturar per un instant. Els seus ulls el van contemplar, i ell va veure en ells com una mena de disculpa.

–El meu nom és Mazie.– Oferir el seu nom era un tipus de disculpa, un gest d'amistat, i ell ho sabia.

–Ànakin.

Ella es baixà del gravitrineu. Els altres esclaus es van amuntegar, escudant-la en els segons que li va prendre lliscar de tornada a la línia.

Ànakin va tornar al gravitrineu. El guàrdia androide no podia culpar ningú per l'accident, ja que ningú havia estat a prop. Aquest va circular, apuntant la seva llum de làser vermell aleatòriament, però els esclaus continuaven treballant. Després d'alguns segons, va tornar al recompte de caps. Mazie estava fora de perill.

Ànakin estava agraït pel fort entrenament físic al qual havia estat sotmès al Temple. Els esclaus eren racionats amb dos escassos àpats al dia. Sentia constantment com si tingués una bèstia famolenca al seu interior. Encara no estava al nivell d'Obi-Wan, capaç d’oblidar-se de menjar per llargs períodes de temps. Ell havia de fer servir la meditació per permetre que la seva fam existís sense debilitar-lo. Quant estacionava el seu gravitrineu al final del dia i es dirigia als tubs d'ascensió amb els altres esclaus, sentia un profund cansament en els seus ossos. Sabia que així era el cansament d'esperit. Obi-Wan l’estava buscant. Això si ho sabia. També tenia la confiança que el seu mestre el trobaria. Però quan li prendria? Quant d'ell s'erosionaria abans que això passés?

Empassar-se la ira i la por no omplirien el seu estómac buit, però feia que es preocupés per la separació dels Jedi.

Va mantenir la mirada fixa en l'esclau davant d'ell mentre caminaven als seus allotjaments. Una pluja estava caient, que li va fer sentir un sabor amarg i metàl·lic a la boca. Va sentir que se li amarava el cabell i l'uniforme.

De sobte, va sentir una agitació en la Força. Sorprès i esperançat, va aixecar el seu cap. Estava a prop del seu Mestre? Va buscar per sobre de les plataformes. Les fàbriques i els quarters dels esclaus, eren a la superfície de Nar Shaddaa, però la ciutat estava construïda sobre d'això, no va veure al seu Mestre, al seu lloc, va veure a Krayn.

El pirata estava en una plataforma de centenars de metres d'altura. Estava al costat d'un nerviós home a qui Ànakin no coneixia. Siri estava a l'altre costat d’en Krayn. Estrany, però la mirada de la Siri estava centrada en l’Ànakin. Va sentir la Força reunir-se, i no ho va entendre. Tenia una connexió amb la Siri? No ho sabia. Estava ella demostrant que encara podia utilitzar les seves habilitats Jedi? Potser era un advertiment. No li va donar importància.

Anava a baixar la mirada quan un altre ésser es va unir als altres a la plataforma. Ànakin estava sorprès de veure al Capità colicoide, Anf Dec. Què hi era ell fent aquí? No eren Krayn i els colicoides grans enemics? Al capdavall, Krayn havia atacat la nau d’Anf Dec.

Krayn va assenyalar cap endavant i va fer un gest d'escombrat. Anf ​​Dec va assentir. Siri mirava serenament cap endavant, ja no estava concentrada en l’Ànakin. No sabia que significava tot això. Però estava resolt a esbrinar-ho d'alguna manera.

Següent