Viarany cap a la veritat (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Ànakin estava tan exhaust que anhelava la seva manta en el dur sòl del gran refugi de duracer que servia com a barracons per als esclaus. Els esclaus eren acomodats atapeïdament en files, la pluja es filtrava pel sostre i feia bassals que mai s'assecaven, les estores eren primes i estaven fetes esquinçalls, de manera que el fred i la humitat es filtraven des del terra refredant els òrgans dels cossos que ja havien estat empesos fins als seus límits.

No importava quant anhelés la son, aquesta li era difícil d'assolir. Ànakin estava despert molt després que els altres al seu voltant respiressin en silenci, arraulits sota les seves primes mantes, alguns enganxats a altres per donar-se calor. Mirà una petita franja de cel que podia albirar a través del terrat. No podia veure ni una estrella, però s'imaginava una. Es va imaginar al seu Mestre en una nau passant d'estrella a estrella amb excés de velocitat, encaminant-se directament a Nar Shaddaa.

Un moviment prop d'ell el va sacsejar fins als colzes. Ànakin va escodrinyar a través de la foscor, esperant veure a una de les criatures carronyeres que envaïen les cambres dels esclaus. En el seu lloc, va veure que algú s'arrossegava cap a ell.

Era la Mazie.

Ella es va comprimir entre ell i el seu veí, qui amablement va grunyir i es va posar una mica més lluny per fer espai.

–Només volia donar-te les gràcies per això d’avui.– Va xiuxiuejar. –No vaig estar molt amable amb tu al principi.

–Ho sé–. Va dir Ànakin amb la seva franquesa característica. –He estat pensant en això. Per què em vas cridar schutta? Què vol dir?

Mazie es va retorçar.

–Vaig parlar amb duresa. Un schutta és una mostela en el meu idioma. Ja veus, se't va assignar el deure del gravitrineu. És un servei fàcil, reservat als informants i els favorits dels guàrdies de Nar Shaddaa. Has de tenir algú que et protegeix.

–Però no és així.– Va protestar Ànakin. –Jo acabo d’arribar.– Tot d'una, va saber qui era el seu protector: Siri. Però per què el protegia? Sens dubte, ella havia perdut tot sentit de lleialtat cap als Jedi fa molt de temps. Mai oblidaria l'amargor en la veu del seu Mestre. Obi-Wan mai estava equivocat sobre les persones.

Ella havia d'estar jugant amb ell, el mantenia protegit de manera que els altres esclaus el menyspreessin. Finalment, ella el lliuraria.

Mazie va arronsar les espatlles.

–Si tens protecció, crec que no hauria de dir res. La meva filla es va veure afavorida per Krayn, encara que no havia fet res per guanyar-ho. Berri és una treballadora domèstica; esclava a la cuina d’en Krayn. Cada dia agraeixo a les meves estrelles que així sigui. Almenys no està treballant aquí. Els guàrdies de Nar Shaddaa no són dolents, però els androides maten sense misericòrdia.

–Per què els ciutadans de Nar Shaddaa treballen com guàrdies? –Es va preguntar Ànakin.

–El líder del planeta, Aga Culpa, ha fet un tracte amb Krayn en què el seu poble seguirà sent lliure a canvi del control d’en Krayn sobre les fàbriques–. Va explicar Mazie. –No hi ha molta feina honesta a Nar Shaddaa, i als guàrdies se'ls paga bé. Així que digues-me, com vas arribar fins aquí? És aquesta la teva primera experiència com a esclau?

–Jo era lliure quan vaig ser capturat, però vaig ser criat com un esclau a Tatooine–. Va dir Ànakin.

–Tatooine, però sí aquí és on Berri i jo vivíem. Vam ser colones, juntament amb el meu marit, vam construir una granja d'humitat, però Berri i jo vam ser capturades en una batuda, Va ser irònic... Hi havia molts atacs a Ryloth. I vam sortir del nostre planeta per escapar d'ells quan Berri va néixer. Ara té setze anys.

–Quant temps fa que vau ser capturades? –Li va preguntar Ànakin amb impaciència.

–Deu anys–. Va dir Mazie. –Solia somiar amb escapar. Però ja no. Després de tot, el meu marit va ser assassinat en aquell atac, juntament amb molts altres. Es va resistir.

–Per casualitat vas conèixer a una dona humana anomenada Hala? –Li va preguntar Ànakin amb impaciència. Potser Hala encara era viva!

–Sí, vam arribar aquí juntes. Ens van portar a processament. Però Hala va veure a Krayn i de cop i volta va sortir de la línia i va tractar de matar-lo.– Mazie va veure la seva mirada clara cap avall.– Ell la va colpejar, i després... va fer exemple amb ella.

Ànakin es va estremir. No volia saber els detalls.

–I va prendre el seu collaret com a record.– Va murmurar Ànakin.

–Sí. Jo solia fer molts amics entre els esclaus–. Va dir Mazie. –Però ja no. Molts moren. I no hi ha escapatòria, Ànakin, pel que no imagino que hi pugui haver una per a tu. Krayn té control per matar-nos. Mai ens deixarà marxar.

La ira que sempre estava a l'aguait en el profund d'ell, va sorgir. La va dirigir cap a Krayn. Encara que fos el seu últim acte en vida, mataria aquest dimoni.

No. No era aquest el camí Jedi. El seu enuig era una venjança.

Estava tremolant de ràbia. Tot d'una va saber que no podia esperar que Obi-Wan el rescatés. Si ell no tractava d'escapar, una cosa essencial en ell anava a morir.

Krayn guanyaria. Va veure la batalla clara i personal. Era ell o Krayn.

–No tinguis por, Ànakin–. Va dir Mazie, mal interpretant la seva angoixa. –La vida d'un esclau és curta. Aviat hi haurà acabat.

–No–. Va dir Ànakin. –Vaig a trobar una sortida.

Següent