Viarany cap a la veritat (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Com Ànakin dirigia el gravitrineu a la pila de baixada, Mazie es va acostar més. Hi havia canviat el seu lloc amb el treballador més proper a la pila, i ella i Ànakin van intercanviar somriures i mirades durant tot el dia. Això feia que el treball fos gairebé suportable, pensava Ànakin.

Va prendre nota del fet que tot i que Mazie havia assegurat que no faria més amics, li havia ofert la seva amistat sense dubtar. Es va adonar que ella es preocupava també pels altres. Si un treballador s'anava afeblint, organitzava als altres esclaus ràpidament per ajudar-lo. Si es distribuïen la feina entre ells, els androides no es donaven compte. Sovint se sortia de la línia, i posava una mà a una espatlla aquí, o oferia un ràpid somriure allà.

Els hi tenia lleialtat, als esclaus.

Ànakin l'admirava molt, i ella li donava informació de tant en tant.

La Mazie es va acostar mentre ell descarregava les galledes maltractades de duracer plenes d'espècia tallada.

–Tinc una mica de pa. Berri me l’ha portat.– xiuxiuejà. –Aquí.

Li va posar un tros de pa a la mà.

–No–. Va dir Ànakin, tractant de retornar-li.

–Ets jove. Necessites energia.– Mazie ràpidament va retrocedir. Si ell la seguia, podria atreure l'atenció dels androides que estaven patrullant, i ella ho sabia.

Ànakin es va guardar el tros de pa i va acabar la descàrrega dels contenidors. Ell l'hi donaria a un treballador de baix, de qui s'havia adonat que s'havia anat afeblint diàriament.

Es va pujar al gravitrineu i va colpejar els comandaments per avançar, a punt per prendre’s al llarg túnel fins a les cavernes de sota.

Tot d'una, Siri es va aturar davant seu, amb les seves mans als malucs. Ell va estirar el gravitrineu per frenar-lo.

–Que tens a la butxaca? –Va preguntar.

Ell no li va respondre.

Ella va arrufar els llavis.

–Vine amb mi, esclau.

Ànakin va baixar del gravitrineu. Siri el va portar a un racó allunyat dels androides de patrullatge, les mirades furtives dels esclaus, i el soroll de les màquines.

Ella es va tornar cap a ell immediatament, els seus ulls blaus es van alarmar.

–És una bogeria trencar les regles aquí. No has de confraternitzar amb altres esclaus durant les hores de treball. No es permet parlar excepte les poques paraules necessàries per a realitzar el treball.

La ira balbucejà mitjançant el cansat Ànakin.

–No has de repetir-me les regles.

–Així que prefereixes trencar-les? Això és estúpid. Cridaràs l'atenció sobre tu mateix, i l'atenció no és bona aquí. El teu deure és mantenir la mirada cota i sobreviure.

–Jo sóc un esclau, Siri–. Va dir Ànakin, sense molestar-se a dissimular el menyspreu en la seva veu. –Jo sóc el teu presoner. No és això suficient per a tu? No em tiris a un costat per refregar-m’ho per la cara. Com t'atreveixes?

Siri el va mirar, sorpresa.

–Qui ets tu per dir-me quin és el meu deure? –Va escopir Ànakin. –Tu ens vas trair a tots, li vas donar l'esquena als Jedi i abraçar el Costat Fosc. Ara ets espia d’en Krayn, aliada d'un traficant d'esclaus, i el més menyspreable ser a la galàxia...

Un riure baix va arribar a les seves orelles. Ànakin treia espurnes i es va aturar, quan Krayn va donar la volta per la cantonada.

–Quina lloança–. Va dir burleta. –Quina sort tinc de ser una icona de la maldat en la meva propietat. Vol dir que estic fent alguna cosa bé.

–Estava reprenent aquest esclau–. Va dir la Siri. –És nou i no coneix les regles.

Krayn es va tornar cap a ella i la seva expressió no era divertida.

–Així que tu ets un Jedi. Com et dius? Siri?

–Ja no–. Va dir la Siri. –Els vaig deixar fa molt de temps, tenen un codi de lleialtat ridícul. Creien que eren els meus amos. Ningú és el meu amo!

–Ah, t'oblides d’una cosa–. Va dir Krayn. –Jo ho sóc.

Els ulls de la Siri brillaven.

–Ningú és el meu amo, Krayn.

Tot d'una, els androides de guàrdia van aparèixer a la cantonada i els van envoltar.

–Vaig deixar als Jedi per sempre–. Va dir la Siri. No hi havia rastre de mendicitat en la seva veu. –He estat la teva sòcia lleial, Krayn.

–Sí, la millor que he tingut–. Va dir Krayn amb tristesa. –No obstant això, no puc córrer el risc que siguis una espia. No importa si vas ser lleial o no... Tu vas ser qui em va aconsellar que no assumís riscos innecessaris, Zora. No és irònic que això et portés la mort?

Es va tornar cap als androides.

–Aquests dos són Jedi. Portin-los a la presó d'alta seguretat a què esperin la seva execució.– Li va somriure a la Siri. –Crec que un petit show per als colicoides podria ser un bon començament per a la nostra societat.

Els guàrdies van envoltar a Ànakin i la Siri en un cercle tancat. Van marxar els dos detinguts en fila cap a la sortida. Mazie els va mirar dissimuladament i va tractar de fer-li un somriure de suport. Ell li va dirigir una mirada sentida.

Els guàrdies van escortar a Ànakin i la Siri a la part alta del complex d’en Krayn per sobre de la fàbrica.

Ànakin es va sorprendre que la Siri no tractés de resistir-se. Es va preguntar si ella encara tenia el seu sabre de llum en algun lloc. Si l’hagués tingut, segur que l’hagués fet servir.

Estaven tancats junts en el nivell més baix del complex d'en Krayn en una cel·la d'alta seguretat. Ànakin va posar els palmells de les mans a la porta com si pogués obrir-la.

–Els colicoides ja són aquí per a la reunió–. Va dir la Siri. –Potser no tardin gaire.

Ànakin no li parlava.

Els guàrdies havien despullat de les seves armes la Siri, però va ficar la mà en una ranura del seu cinturó d'eines i es va acostar amb un petit dispositiu. El va activar.

–No hi ha dispositius d’escolta.– Va murmurar. –Bé.

Ànakin no va dir res. Si va pensar que li anava a parlar a una traïdora, estava tan boja com ell estava de malament.

–Ànakin–. Va dir la Siri en veu baixa.– Jo encara sóc una Jedi. Estic treballant de forma encoberta.

Es va donar la volta, sorprès.

–Com puc saber que estàs dient la veritat?

–No podràs. Hauràs de confiar en mi. Ni tan sols Obi-Wan ho sabia. Ningú al temple ho fa, excepte el Consell Jedi. Aquest és l'últim intent per netejar Nar Shaddaa i posar-hi fi al regnat de terror d’en Krayn.

Ànakin va esperar que les paraules de la Siri assortissin efecte. El seu cervell no sospesava les paraules. Es va permetre sentir-les, per aprofitar l'essència de la Siri.

–Et crec–. Va dir a la fi.

–Bé–. Va seure amb les cames creuades a terra. –Ell que jo sigui una Jedi no ens ajuda en aquest moment. No obstant això, fa les coses una mica més agradables.

Ànakin va ser apunyalat de cop i volta per la culpa.

–Vaig destruir la teva tapadora!

Ella va fer un gest amb la mà.

–Tot està bé.

–No està bé! Vaig comprometre la missió. Obi-Wan sempre m'ha instruït que he d’anar amb compte amb el que digui irat.

–Estic segur que ell també et va dir que jo sóc responsable dels meus propis riscos–. Va dir la Siri amb fermesa. –I estic segura que t'ha aconsellat que reconeguis el perill de la impulsivitat i després el superis sense culpa, només amb saviesa.

Ànakin va somriure.

–Sones com ell.

–El conec bé. Té el costum de dir la veritat, just quan no vols sentir-la.– Ànakin es va posar a riure i va descobrir que li agradava.

Es va asseure al davant.

–He estat mantenint un ull en tu, Ànakin–. Va dir. –Estic impressionada amb la teva bondat i valentia. Vaig veure com vas tractar d'ajudar els més febles quan es podia.

El somriure d'Ànakin es va esvair.

–Jo sé el que és ser un esclau.

–Sí. I és una llàstima que els successos et portessin aquí. Has demostrat una notable paciència i una gran força de voluntat. Crec que seràs un excel·lent Jedi.

–Si no m’executen primer.

–Això no ha acabat encara–. Va dir la Siri. –Obi-Wan està en algun lloc de Nar Shaddaa, estic segura. El Consell li va enviar aquí.

Ànakin es va il·luminar.

–De debò? Però com podrà arribar fins a nosaltres?

–Trobarà una manera.

–Així és que Krayn està associat amb els colicoides–. Va dir Ànakin. –És per això que el Capità Dec estava aquí.

–Els colicoides estan assumint el control del comerç d'espècia, i necessitaven fer un tracte amb Krayn per processar-la aquí a Nar Shaddaa. El líder de Nar Shaddaa mirà cap a un altre costat, com sempre ho ha fet.

Ànakin va fer que sí amb el cap, pensatiu. El que acabava de dir la Siri va reforçar les seves pròpies sospites, així com la formació del seu pla.

–No podem donar-nos el luxe d'esperar aquí al rescat.– Li va dir Ànakin. –Si els colicoides són aquí, hem d'actuar ara.

–I fer què?

–Si podem convèncer els colicoides que el seu major interès és fer-se càrrec de les operacions de Nar Shaddaa, llavors Nar Shaddaa estarà sota les lleis de la República, ja que els colicoides són membres del Senat.

–És cert– Va reconèixer la Siri.

–Així l'esclavitud es prohibirà.

–I és exactament per això què no ho farien–. Va dir la Siri. –Ells necessiten esclaus. O més aviat, es convencen que els necessiten gràcies a la seva pròpia cobdícia.

–Exactament. Hem de fer servir la seva pròpia cobdícia en contra d'ells. Hem de convèncer els colicoides que encara poden fer grans guanys sense esclaus. Es pot fer eliminant la necessitat d'usar a Krayn com a intermediari. No hauran de donar-li una part dels beneficis, o confiar en la seva capacitat per fer funcionar les fàbriques, ni preocupar-se per ser enganyats.

–Què et fa pensar que els colicoides voldran escoltar aquest argument? –Va preguntar la Siri. –Són molt cautelosos.

–La seva prudència i la seva cobdícia els obligarà a escoltar–. Va dir Ànakin. –Però hem de fer-los creure que si no ho fan, ho perdran tot. Apostaria que ja desconfien d’en Krayn.

–Tothom ho fa–. Va dir la Siri. –O almenys tot aquell que sigui intel·ligent.

–Si podem convèncer els colicoides que Krayn té un domini inestable a Nar Shaddaa i que es troba en perill de perdre les fàbriques, estaran més disposats d’aprofitar l'oportunitat de derrocar-lo.

–Per què pensaran això? –Va preguntar la Siri.

–A causa de què hi haurà una rebel·lió d'esclaus, mentre els colicoides estan aquí–. Va respondre Ànakin ràpidament. –Els esclaus faran explotar part de la fàbrica. Si els colicoides veuen això, podrien aprofitar aquest moment de debilitat per assumir el control.

Siri se li va quedar mirant.

–Però, per què es rebel·larien els esclaus?

–Perquè volen ser lliures–. Va dir Ànakin.

Siri va negar amb el cap.

–No és tan senzill, Ànakin. Els guàrdies tenen als esclaus en les seves urpes a través de la por. La seva brutalitat en els últims anys ha estat molt efectiva. Els esclaus s'arriscarien massa.

–Si ells creguessin que tenen una oportunitat..–. Va dir Ànakin, pensatiu.

–Sí, algun tipus de garantia que faci que el risc valgui la pena–. Va dir la Siri lentament. –Tinc una idea. Estàs deixant fora de tot això a terceres parts... El líder de Nar Shaddaa, té el control dels guàrdies civils. Si el podem convèncer que li interessa més donar suport als colicoides que a Krayn. Instruirà als guàrdies perquè mirin a un altre costat quan els esclaus es rebel·lin. Nar Shaddaa passarà a formar part de la República, i els nadius podran gaudir dels beneficis de les aliances i el comerç.

–I tant! –Ànakin es va entusiasmar. –Aquesta és la clau que faltava.

–He estat involucrada en algunes reunions de l'alt nivell.– Li va dir Siri. –Els representants colicoides em coneixen. Si puc arribar fins a ells, puc exposar-los tot l'assumpte. Puc fer-los sospitar de les capacitats d’en Krayn. Que confiessin en mi, ja que sóc el seu assessor. També conec a Aga Culpa, el líder de Nar Shaddaa.

–I jo vaig a parlar amb els esclaus–. Va dir Ànakin.

Siri va sospirar.

–Només hi ha un problema. Estem en una cel·la d'alta seguretat. I els nostres sabres estan a la meva habitació. No podrem escapar.

Ànakin va somriure.

Ella va aixecar una cella.

–No em diguis que tens un pla per això.

–Per suposat–. Va dir Ànakin.

Siri va negar amb el cap.

–Em recordes a algú a qui jo coneixia molt bé anys enrere. Ell tampoc cedia mai. Em feia pensar ràpid per poder mantenir el seu ritme.– Ella va somriure. –No li diguis a Obi-Wan que vaig dir això.

–És graciós–. Va dir Ànakin–. Pensava que l’odiaves.

Siri es va aixecar i va estirar els músculs.

–Pots comptar amb el fet que no l’odio. És només que m’altera els nervis.– Els seus intensos ulls blaus brillaven. –Però la majoria dels éssers ho fan.

Següent