Viarany cap a la veritat (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Obi-Wan ho havia intentat amb tot el que sabia. Hi havia tractat de localitzar la Siri o l’Ànakin. La connexió amb el seu padawan era tan forta que havia estat segur que un cop dins de la fàbrica havia de ser capaç de localitzar-lo. Però l'únic que sentia era buit.

Hi havia caminat per gran part de la fàbrica, i mentrestant el dia anava caient. Havia vist les cares de centenars d'esclaus. Havia vist la misèria i la malaltia i l'esgotament. Però no va veure al seu padawan.

Va trobar un lloc privat per posar-se en contacte amb el Temple. Adi Gàllia va respondre a la seva crida.

–Hem perdut el contacte amb la Siri–. Va dir. –No podem ajudar-te, Obi-Wan. Corre pel teu compte.

Va acabar la transmissió i ràpidament va ficar el comunicador en la seva túnica. Una cosa anava realment molt malament. Ja era hora de localitzar a Krayn.

Obi-Wan va prendre el turboascensor a l'extens edifici d’en Krayn. Mentre es dirigia cap a les estances privades d’en Krayn, va sentir una pertorbació en la Força. Va fer una pausa, però no va poder notar-la de nou. No obstant això, li preocupava.

La sala de recepció d’en Krayn va sorprendre a Obi-Wan. Hi havia esperat veure riquesa, una mostra de l'enorme riquesa d’en Krayn per mostrar com d'important que era. Però l'habitació estava gairebé buida. El sòl era de pedra en brut sense formar. L'únic senyal de l'ego d’en Krayn era una cadira enorme tallada en una rara fusta greel.

Krayn hi era, quan Obi-Wan va arribar.

–Llavors–. Va dir en un to jovial. –Has vist tot el que has vingut a veure?

–No.– Li va informar Obi-Wan breument. –He recorregut part de la fàbrica pel meu compte, però voldria demanar un guia. Algú que sàpiga de les seves operacions aquí.

–Hmmm–. Va dir Krayn. –Aquest seria Rashtah. Però és estrany, però. Ningú ha estat capaç de trobar-lo el dia d'avui. No va arribar a trobar-se amb ell en els seus recorreguts. Oi? Un wookiee gran amb molt mal geni?

Era una prova, és clar. Krayn estava jugant amb ell. Ell sabia molt bé que si Obi-Wan estava dret davant d'ell, el wookiee havia fracassat.

–No. Potser algú més pot substituir-lo.

–Trobaré algú, és clar. Te l’enviaré aviat.

–Estaré a la planta de la fàbrica.

Els ulls d’en Krayn van brillar.

–No et preocupis. Sempre sé on trobar-te.

El sentit d'Obi-Wan de malestar anava en augment. Krayn se sentia massa segur. Per què? Sabia que Obi-Wan era un Jedi? O es mostrava confiat perquè el seu tracte amb els colicoides estava prop de ser tancat?

Obi-Wan es va aturar al mateix lloc que havia sentit la pertorbació en la Força abans. Va estendre la mà, va reunir la Força al seu voltant, estenent-la des del seu interior perquè arribés a més profunditat, més lluny, i cobrís un espai més ampli. Va sentir a l’Ànakin com un contestador automàtic. No obstant això, sabia una cosa: El seu temor més gran no s'havia complert. El seu padawan encara era viu.

Però si estava viu, això significava que estava pensant. Planificant. Obi-Wan esperava ferventment que el seu Padawan no actués de forma impulsiva que recordés ser pacient i cautelós. Almenys havia d'estar amb la Siri...

L'aprehensió de sobte serpentejava per Obi-Wan. Si Ànakin i Siri estaven junts, qualsevol cosa podia passar.

***

Hores més tard, una petita ranura a la porta es va obrir i una safata va ser empesa a través d'ella. A la safata hi havia una hòstia de proteïna tan dura com una roca, una mica d'aigua, i un tros de pa amb floridura

–No, gràcies–. Va dir la Siri.

Ànakin es va acostar a la safata amb impaciència. Va obrir el tros de pa. A l'interior hi havia un missatge escrit en un tros de plastifí.

QUÈ PUC FER? BERRI

Siri va mirar sobre la seva espatlla.

–Qui és aquesta?

–Ella, és la filla de la meva amiga Mazie. Treballa aquí, a la cuina.

Ànakin es va alegrar que Mazie hagués pensat en demanar ajuda a la Berri. Hi havia comptat amb això.

–On amagues els nostres sabres de llum?

–A la meva habitació–. Va respondre la Siri. –A sota del meu sofà-llit.

–Això és molt original.

Siri semblava molesta.

–És molt útil. I ningú el neteja mai. No havia de preocupar-me que fos descobert. Hi ha controls d'armes a tot el complex d’en Krayn. No podia córrer el risc que el meu sabre de llum fos trobat.

Ànakin va escriure acuradament amb l'instrument embolicat en el plastifí.

–Les armes sota el llit de la Zora.

Va posar la safata al prestatge. Minuts després, l'escletxa es va obrir. Van agafar la safata de l'exterior.

–Això podria ser un truc–. Va dir la Siri amb preocupació.

–Si és així, no estarem en pitjor situació–. Va assenyalar Ànakin. –I no és un truc. Mazie és lleial.

Després d'un moment, Siri va fer que sí amb el cap.

–Confio en qui confies.– Es van asseure a esperar. Els minuts passaven, i després d'una hora.

–Mai vaig ser bona en els exercicis de paciència del Temple.– Es va queixar la Siri.

–Jo tampoc–. Va reconèixer Ànakin.

Siri va deixar escapar un sospir.

–Obi-Wan sempre ho va ser.

Per fi el panell es va obrir, i els dos sabres de llum van caure a terra, seguits per dos comunicadors.

–Gràcies, Berri.– Xiuxiuejar Ànakin a través de l'obertura. No podia veure la filla de la Mazie. –Ara torna a la teva feina.

Van esperar fins que van estar segurs que la Berri s'havia anat. De seguida, van activar els seus sabres de llum.

Ànakin va sentir una onada de confiança en veure la resplendor blava. Ja no se sentia com un esclau més. Era un Jedi de nou.

Junts van tallar a través de la gruixuda porta. El duracer es va desprendre, i Siri va passar a través de l'obertura, seguida per Ànakin. No hi havia guàrdies al passadís.

–Krayn sempre va confiar massa en la seguretat de l'alta tecnologia.– Murmurà la Siri. –Anem a la caça d'Aga Culpa.

Només hi havia tres guàrdies droides apostats a l'entrada de la presó del soterrani. Siri i Ànakin es van aturar després de mirar i es van amagar darrere de la cantonada per albirar-los.

–No tenim temps per complicades estratègies–. Va dir la Siri. –Anem a destrossar-los.

Van activar de nou els sabres de llum i van anar cap als droides abans que poguessin respondre a l'atac. Tots dos van saltar en l'aire i després van caure, tallant amb els seus sabres de llum a dos dels droides, aquests es van partir per la meitat. El tercer androide va obrir foc, allunyant-se de la taula de la consola, sens dubte, per donar l'alarma. Ànakin va atacar i va destruir al droide, mentre la Siri donava mitja volta i enterrava la seva arma en el panell de comunicació de la consola. Aquest es va calar i aviat va treure fum.

–Serà millor que et donis prisa–. Va dir la Siri.

Ella va obrir camí a una sortida poc utilitzada.

–Aquesta és la ruta d'escapament privada d’en Krayn.– Li va dir a Ànakin. –Porta a la plataforma d'aterratge, i és només una curta distància d'allà fins a Aga Culpa. Krayn li va insistir a Culpa que volia gaudir de la comoditat del complex, però en realitat només volia mantenir un ull sobre ell.

Ànakin va seguir la Siri a la plataforma d'aterratge d'en Krayn i després a un altre passadís que conduïa a un altre quadrant del complex. Siri passà per la porta i va caminar sigil·losament.

Van trobar a Aga Culpa assegut davant d'un joc hologràfic.

–Ocupat com sempre, pel que veig–. Va dir la Siri, es va acostar donant gambades i va apagar el joc. Aga Culpa va mirar cap amunt. L'expressió del seu rostre era com una estranya barreja d'indignació, vergonya i por que Ànakin fos temptat a riure. Culpa era un home humanoide prim amb un cos poc musculós que vestia amb pells d'alta costura molt cenyides. Portava una gorra a joc petita en el seu cap calb.

–Com t'atreveixes a irrompre en les meves estances privades? –Es jactà. Després va mirar nerviós. –Krayn vol parlar-me?

–No. Jo vull parlar-te.– Siri es va asseure a cavall en una cadira–. Aquest és el meu esclau, Ànakin. Podem parlar lliurement davant d’ell.

A l’Ànakin se li va estarrufar l'interior en ser anomenat esclau de nou, però va comprendre que hi havia necessitat d'això.

–He vingut a donar-te un missatge dels colicoides–. Va dir la Siri. –Ells van a fer-se càrrec de les fàbriques de Nar Shaddaa. Naturalment Krayn no és conscient d’això.

La por a la cara d’Aga Culpa va canviar a la por.

–Fer-se càrrec? –Va xiuxiuejar.

–Ells tenen el poder–. Va dir la Siri. –I un pròxim col·laborador d’en Krayn ha accedit a ajudar-los. Aquest sóc jo. Sempre em vas agradar, Culpa, pel que t'estic donant l'oportunitat d'unir-te a nosaltres.

–Contra Krayn? –Aga Culpa es va aferrar als braços de la seva cadira.

–Seria una mesura intel·ligent. I fàcil. Tot el que has de fer és això... res. Digues als guàrdies de les fàbriques de Nar Shaddaa que no interfereixin amb els esclaus.

–No puc fer això–. Va dir Aga Culpa. –Krayn em mataria.

–Estàs segur que estaràs fora de perill dels colicoides si no ho fas? –Va preguntar la Siri amablement.

La mirada d'inquietud i por d’Aga Culpa es va intensificar. Va negar amb el cap.

–N-No. No puc anar en contra d’en Krayn.

Siri li va fer una ràpida mirada d'exasperació a Ànakin. Òbviament Aga Culpa era massa feble i estava paralitzat pel terror per prendre semblant risc. Ella va arronsar les espatlles. Ànakin sabia el que tenia en ment.

Va sentir que la Força es reunia a la sala. Era poderosa, i va sentir l'abast que la Siri tenia de la mateixa. Va tornar la seva atenció a Aga Culpa i passà una mà per davant de la seva cara.

–Posi’s en contacte amb els guàrdies dels esclaus. I si hi ha una revolta, no faran res.

–Vaig a demanar que no facin res. Em posaré en contacte amb els guàrdies.– La veu d'Aga Culpa era monòtona, però el suggeriment de la ment havia funcionat. En una voluntat tan feble com la d’en Culpa, havia estat fàcil.

–Fes-ho ara.

Van veure com Aga Culpa va activar el seu comunicador i va parlar amb l'oficial al comandament. Va fer cas omís de l'expressió d'incredulitat de l'oficial i fermament va repetir l'ordre.

–Faci-ho o patirà les conseqüències.– Xiuxiuejar la Siri.

–Faci-ho o patirà les conseqüències–. Va repetir Aga Culpa i va apagar el comunicador.

–Gràcies, Culpa. Li agraeixo la seva ajuda.– Siri va saltar de la cadira atlèticament i es va dirigir cap a la porta.

Tan aviat com ella i Ànakin van estar fora, ella va arrufar les celles.– Amb els colicoides no serà tan fàcil. Els trucs mentals Jedi, no funcionaran. Hauré d'anar sola, Ànakin.

–He de parlar amb els esclaus, de totes maneres.

–No cal que et desitgi sort–. Va dir la Siri. –Sé que pots fer-ho.

–La sort sempre ajuda. Vaig a esperar el senyal.– Ànakin va córrer cap al turboascensor. Hi havia guanyat una gran confiança cap a la Siri.

Li va portar a Ànakin uns pocs minuts d'acurada estratègia aconseguir envoltar als droides de guàrdia patrullant a la fàbrica. Va lliscar furtivament fins la Mazie a la cadena de treball, esperava que els guàrdies no fessin un recompte de caps sobtadament.

Ràpidament, li va explicar la situació i el que necessitava.

Ella el va mirar, sorpresa.

–En realitat vols dir fugir?

–No nosaltres sols. –Va dir Ànakin. –Sinó tots nosaltres, junts.

–No puc fer això, Ànakin–. Va dir Mazie en veu baixa mentre els seus dits van continuar treballant. –No puc demanar-los que arrisquin tant.

–Del que hem de preocupar-nos és dels androides. Els guàrdies de Nar Shaddaa miraran cap a un altre costat.

–Els androides són suficients.

–Què passa si produeixo una distracció? Una explosió? Jo sé on es guarden els explosius a les cavernes.

Mazie es va mossegar el llavi.

–No ho sé..–. Va murmurar.

–És l'única manera, Mazie. Vols acabar la teva vida aquí, d'aquesta manera? Vols que Berri visqui sempre com una esclava?

–No estàs sent just.

–Però estic en el cert.

–Potser... Potser hi hagi un petit grup que sí es rebel·larien–. Va dir lentament.

–Contactaràs amb ells?

Ella va fer que sí amb el cap.

–Altres veuran que tenim èxit i s'uniran a nosaltres. –Va dir Ànakin amb confiança.

–Espero que tinguis raó.– Va murmurar Mazie. Les seves mans tremolaven ara mentre treballava.

Ànakin es va escapolir. El final de la jornada estava a només uns minuts.

Tot depenia de la Siri ara.

Següent