Jocs perillosos (IX)

Anterior

Capítol 9

Obi-Wan no culpava a Ànakin pel seu desconcert. L'aposta d’en Didi no semblava merèixer la investigació Jedi. Però l'instint estava picant a l'interior d'Obi-Wan, dient-li que hi havia alguna cosa a perseguir. Hi havia après a no ignorar aquesta petita veu. Qui-Gon li havia ensenyat això. Si pogués ensenyar a Ànakin una cosa, seria a frenar prou com per escoltar aquest insistent so, de vegades no més que un murmuri, que deia, segueix això.

Didi nerviosament es va escapolir pels carrers abarrotats, els seus ulls alerta per les forces de seguretat que estava segur que li perseguirien aviat.

–Se m'ocorre que Fligh podria no estar massa complagut de sentir que he involucrat als Jedi–, va dir ell–. Potser seria millor si fóssiu sols.

–No, no ho seria, –va respondre fermament Obi-Wan.

Didi es va aturar i es va tornar.

–No t’ho prenguis malament. Estic honrat i beneït amb la vostra presència. Però ser amic vostre no és fàcil, Obi-Wan.

–Ho sé.

Didi va girar cap a una abarrotada plaça a l'aire lliure. Les fonts estaven enceses al centre, cadascuna mostrant els colors d'un món diferent i canviant en l'instant següent a un altre, així que l'aigua espurnejant semblava brillar amb milers de colors alhora. Arbres i arbustos de planetes de tota la galàxia havien estat col·locats en enormes urnes de pedra que oferien ombra a les cadires i taules col·locades a sota. Una gran pantalla mostrava les hores d'obertura de diversos esdeveniments, així com les millors rutes per arribar-hi. Altres pantalles més petites mostraven esdeveniments que estaven tenint lloc en els diversos estadis. Éssers de tota la galàxia estaven asseguts veient les pantalles, xuclant suc o te, menjant dolços, i veient els nens jugar a les fonts multicolors. Un quartet tocava música jizz–Wail suau.

La mirada d'Obi-Wan va escombrar la plaça. Tot i que no havia vist a Fligh en molts anys, el va reconèixer immediatament. Estava assegut amb la seva esquena contra una paret serpentejada d'enfiladisses en flor, movent un llarg peu al ritme de la música. Xarrupava d'un got de suc groc brillant. Era tan prim com sempre, i les seves llargues orelles semblaven fins i tot majors, els lòbuls descansant sobre les espatlles. Un floc de cabells groc grisenc sortia del seu cap sense pèl. Diversos anells d'or estaven apilats en els seus llargs dits. Mentre s'acostaven, Obi-Wan va veure que Fligh havia reemplaçat el seu orgull i alegria –el seu ull verd fals– per un d'or.

Obi-Wan va conèixer per primera vegada a Fligh quan era el Padawan d’en Qui-Gon. Fligh havia jurat ajudar al seu millor amic Didi fins i tot mentre evitava dir-li la veritat als Jedi i fingia la seva pròpia mort. Aconseguir tota la veritat d’en Fligh no seria fàcil.

La seva expressió plaent es va enfosquir amb aprensió quan va veure als Jedi, però ràpidament la va canviar en un somriure de benvinguda.

–Didi! Vell amic! Quina sorpresa veure't a Euceron! Encara que tot el qui és algú és aquí, així que aquí ho tens, no és una sorpresa tan gran després de tot.

–Recordes a Obi-Wan Kenobi, el gran Cavaller Jedi?

–Ah, però ell era només un aprenent quan el vaig conèixer–, va dir Fligh–. Obi-Wan, quina trobada més afortunada! És una sort ser capaç de renovar la nostra gran amistat.

–Mai vam ser amics, –va assenyalar Obi-Wan.

–No ho vam ser, és cert, i és una llàstima, –va acceptar Fligh tristament–. Però ara tenim una segona oportunitat. Veig que ara tens a un aprenent Padawan per a tu mateix.

–Sóc Ànakin Skywalker–, va dir Ànakin.

Fligh es va tornar per examinar-li amb curiositat amb el seu ull bo.

–He sentit de tu.

Ànakin semblava a la defensiva.

–Què has sentit?

–Ua–Ua, relaxa't, jove amic–, va dir Fligh–. Van ser tot coses bones, t'ho asseguro. Sí, un Jedi prometedor, talents sorprenents, i aquí estàs.

–Didi ens va dir que tens alguna informació sobre algun dels esdeveniments en els Jocs–, va dir Obi-Wan.

Fligh va encongir el seu ull cap a Didi.

–La tinc? Escolto coses, però res prou important com per involucrar els Jedi.

–Això no és el que va dir Didi. –Va dir Obi-Wan com si res, com si tingués tot el temps del món, però estava preparat per pressionar a Fligh. Estava impacient per arribar al fons d'això. No volia perdre més temps del dia.

–Està bé, està bé, –va dir Didi quan Fligh li va llançar una altra mirada–. L'hi vaig dir. Però ell és un Jedi, Fligh. No pots mentir a un Jedi.

–No veig per què no, –va respondre Fligh, massa enfadat com per vigilar les seves paraules–. No són diferents de la resta.

–Oh, sí, –va dir estridentment Ànakin–. Ho som.

El cap d’en Fligh es va moure al voltant, les seves orelles prenent-se un moment per assolir el ritme. Es van inclinar suaument i van arribar a descansar sobre les seves espatlles. La seva mirada es va moure cap als sabres làser ancorats en els cinturons d'Obi-Wan i d'Ànakin.

–Ehhhhh, teniu una mica de raó. Aquí ho tens. Us ho concedeixo. En aquest cas... i considerant la nostra profunda amistat de la qual me n'alegro malgrat el vostre rebuig a acceptar-la... us diré el que sé. He sentit un rumor que un dels esdeveniments estava arreglat. Li vaig parlar a Didi. Després de tot, per què no hauria de beneficiar-se el meu amic? –Li va fer a Didi una mirada dura–. Si hagués sabut que aquest amic tenia una boca tan gran, ho hauria reconsiderat.

–Estàs involucrat en això? –li va preguntar Obi-Wan–. Saps qui ha manegat la cursa d'obstacles, i com?

–No sé res excepte això... el participant d'Alderaan guanyarà.

Obi-Wan va arrufar les celles. Com podia una carrera d'obstacles d’swoops –una sèrie de carreres contrarellotge– ser arreglada?

–Com ho saps?

–No tinc per què dir-te això–, va dir Fligh desafiant.

–Això és cert, –va dir Obi-Wan–. Però hauràs de dir-ho a les forces de seguretat del Poder Governant.

Fligh va trencar a somriure.

–No hi ha necessitat d'això! Prefereixo compartir-ho amb els meus amics! M'ho va dir Quentor. Un ésser molt semblant a mi, que fa un treball similar.

–Un altre lladre?

–Un altre home de negocis com jo, que compra i ven informació i l'ocasional objecte valuós que pugui trobar el seu camí cap a les nostres mans. Quentor no em diria com ho va saber, però va jurar que la informació era certa, i jo ho vaig creure. Un tipus llest, aquest Quentor. No t'enganyaria. Va jurar que era un intern dels Jocs qui ho ha organitzat per manegar un esdeveniment. Una bona manera de fer una fortuna ràpida, no és així? Vaig pensar que era un rumor pel qual valia la pena apostar un parell de crèdits meus i del meu amic.

Obi-Wan ho va considerar. Fligh n’estava dient rumor, però li havia dit a Didi que apostés i sens dubte ell mateix havia fet una aposta. Però això no significava necessàriament que el rumor fos cert. Didi havia fet multitud de males apostes, algunes d'elles amb el consell d'en Fligh.

Fligh va veure el dubte d'Obi-Wan.

–Podries voler fer una aposta tu mateix, amic meu. Fins i tot els Jedi poden utilitzar les riqueses. Podríeu deixar de fer autoestop i tenir els vostres propis transports, fins i tot invertir en algunes túniques noves...

Obi-Wan es va girar i va buscar el tauler d'esdeveniments.

–L’esdeveniment començarà aviat.

–Sí, malauradament és massa tard perquè feu res al respecte–, va dir Fligh–. Ho sento molt. Aquí el tens.

–Estadi Cinc. No està lluny, –va dir Obi-Wan–. Anem, Ànakin. Tu també, Didi.

–Jo no, segur, –va dir Didi–. Necessito visitar amb el meu vell amic... Oooooohhh! –Obi-Wan havia agafat el seu coll i havia tirat d'ell cap a un pas al costat dels Jedi.

–Podem aconseguir-ho–, va dir Obi-Wan–. Tenim quatre minuts.

Es van apressar per la plaça. Els carrers s'havien buidat mentre diversos esdeveniments havien començat. Obi-Wan i Ànakin van accelerar el seu pas, així que Didi ho va passar bastant malament mantenint el ritme. Obi-Wan era reticent de deixar-lo anar. No hi havia manera de mantenir el rastre d’en Fligh, però podien almenys mantenir l'adherència sobre Didi, el seu vincle amb Fligh.

–Ens cal un taxi aeri! –va cridar Didi, respirant amb força–. T'ho prego, Obi-Wan, agafa’l!

Obi-Wan va fer un senyal i el taxi aeri brunzí fins aturar-se. Estava buit excepte pel pilot.

–A l’esdeveniment de la cursa d'obstacles d’swoops, Estadi Cinc, –va dir Obi-Wan.

El pilot va assentir sense tornar-se i va lliscar de tornada a la carretera aèria. Obi-Wan es va acomodar en un seient al costat d’Ànakin.

–Què farem quan arribem allà? –li va preguntar Ànakin en un to baix.

–Encara no estic segur, –va dir Obi-Wan–. No podem dir amb seguretat que l'esdeveniment estigui arreglat. No podem fer aquesta acusació sense més proves.

La velocitat de la nau li va pressionar d'esquena contra el seient. Els edificis eren una taca de color brillant mentre passaven.

–No va una mica ràpid? –va preguntar Didi, pressionant les seves mans juntes.

–Mestre, sento una pertorbació en la Força, –va murmurar Ànakin.

Obi-Wan s'havia sobresaltat per la mateixa sensació. Es va aixecar i es va llançar cap al pilot, però el creuer es va sacsejar violentament cap a l'esquerra, gairebé llançant-li a terra. Es va agafar a una barra i es va redreçar, llavors es va llançar cap al pilot de nou. La nau va virar a la dreta, raspant un senyal. El metall va grinyolar i el creuer es va sacsejar de nou. Didi va caure del seu seient amb un gemec.

Obi-Wan va lluitar obrint-se pas cap a la part davantera del taxi mentre la nau descendia per la carretera, trencant branques, senyals, i fallant per poc als edificis. Llavors el pilot va invertir els motors i brunzí cap a una altra carretera espacial... en direcció contrària.

Els creuers es dirigien directament cap a ells. El pilot va empènyer la velocitat al màxim i va saltar cap a la porta. Es va balancejar un moment en la vora del taxi aeri, llavors amb calma va saltar a l'aire. Portava un cinturó de propulsió antigravetat, així que va caure ràpidament però de forma segura a terra, deixant-los en un creuer a la fuga girant en direcció contrària per una carretera aèria.

–Anem a morir! –va cridar Didi.

Següent