Jocs perillosos (X)

Anterior

Capítol 10

Ànakin va saltar sobre els grups de seients i va aterrar a la cadira del pilot, les seves mans ja esteses cap als controls. En mig de l'aire, havia vist precisament el que necessitava fer.

Un pilot menys experimentat hauria reduït immediatament la velocitat. Ànakin sabia que no era el millor. Necessitava la velocitat per evitar la col·lisió. En lloc de frenar, va fer un gir a la dreta brusc. Un creuer els va passar pel costat, tan a prop que Ànakin podia veure la temorosa mirada del pilot, que no tenia el temps ni els reflexos per alterar la seva ruta.

El taxi aeri era més lent i maldestre que una Beina de carreres, però Ànakin sentia el familiar entusiasme d'empènyer una màquina als seus límits mentre negociava pels estrets espais a altes velocitats.

Tan aviat van haver passat el creuer, Ànakin va reduir la velocitat mentre giraven a l'esquerra. Tenia només la suficient velocitat com per evitar la següent col·lisió. Llavors va mantenir el taxi aeri girant fins que van estar mirant cap a la direcció correcta. Ànakin amb calma es va unir al flux del trànsit.

Didi va parlar des del terra, el seu cap entre les seves mans.

–Estem ja morts?

–Bon pilotatge, Padawan. –Obi-Wan es va enfonsar en un seient darrere d’Ànakin–. Això va estar a prop.

Didi es va aixecar tremolós dempeus.

–Quina mena de pilot tracta d'estavellar un taxi aeri i llavors salta? He tingut alguns taxistes aeris molt dolents, però... –Ell va mirar als Jedi–. No. No, no.

–Sí, –va dir Obi-Wan–. Va ser deliberat. Definitivament érem un objectiu. El més probable és que fos per Fligh.

Didi va sacsejar el seu cap.

–No per Fligh. Ell és el meu amic.

–Bé, el teu amic li va dir a algú que estàvem de camí a l'estadi–, va dir Ànakin–. Aquest taxi aeri buit no va aparèixer per accident.

Els llums d'advertència de cop i volta van resplendir darrere d'ells i una veu va esclatar.

–Parin. Seguretat del Poder Governant. Repeteixo. Parin.

–Serà millor que ho facis–, li va dir Obi-Wan a Ànakin–. Haurem d'explicar això.

–Seguretat! –va exclamar Didi–. No em necessiteu, oi, Obi-Wan? Puc anar a l'estadi i informar-vos del que succeeix...

–Si escolto que has fet una aposta, et penediràs, –li va advertir Obi-Wan.

–Sense apostes! –Didi estava al costat de la porta, esperant que Ànakin frenés prou com perquè saltés–. Ho prometo!

Ànakin va alentir el navili, i Didi va saltar i va desaparèixer en la multitud mentre els oficials de seguretat sortien del seu Speed ​​Flash i s'aproximaven als Jedi.

L'oficial de seguretat anava vestit completament de negre. Es va alçar el visor del seu casc brillant.

–Hem rebut informes d'un taxi aeri a la fuga que posava en perill el trànsit.

–Som Jedi–, va dir Obi-Wan–. El pilot va sortir i va desaparèixer, i tenim el taxi sota control.

L'oficial els va estudiar per un moment, llavors va introduir la informació en el seu panell de dades de la mida del palmell de la mà.

–Descripció?

Obi-Wan va donar les seves estimacions de pes i alçada.

–Estava vestit amb l'uniforme de pilot reglamentari de pilot de taxi aeri–, va dir ell–. Tenia un visor reflectant en el seu casc, així que els seus trets estaven ocults, però semblava ser un humanoide. El lòbul de l'orella esquerra lleugerament més llarg que el de la dreta. Una llàgrima en el tercer artell del seu guant dret. Era destre.

–Una bota tenia un tall de dos centímetres en el cuir prop de l'empenya, –va comentar Ànakin–. Matèria fosca en el guant dret.

–Possiblement sang, però no hi havia evidències de ferides, així que podem assumir que era d'un altre ésser, –va intercedir Obi-Wan–. Una pudor acre indica que recentment s'havia cansat. Potser pel combat amb el comandant del taxi aeri. Probablement trobin a un pilot de taxi aeri ferit.

–Ja el tenim. Ell va donar una descripció. Va dir que el paio era alt. –L’oficial va ficar el panell de dades en el seu cinturó–. Mai vaig creure aquestes coses sobre els Jedi. Ara si. El lòbul de l'orella esquerra més gran, eh? –Sacsejà el cap–. És una bona informació, però la ciutat està plena. Potser no el trobem. Poden procedir.

L'Estadi Cinc estava ara a només un parell de passos de distància. Obi-Wan i Ànakin es van afanyar a través dels arcs grans i cap a la gran sorra a l'aire lliure. Les seves oïdes sonaven amb el soroll d'una multitud rugint. La cursa ja havia començat.

Didi havia entrat pel mateix camí i estava esperant al costat de la paradeta de refrescs mentre observava la carrera en un monitor. Obi-Wan va veure que la gran pista circular estava feta de diversos nivells, des del terra de la sorra fins a la part superior. Cada nivell tenia una sèrie d'obstacles hologràfics perquè les swoops els intentessin evadir o evitar, com arbres, criatures, i oficials de trànsit. Ell va córrer cap allà.

–Preguntaren per l’speeder d’en Bog?

–No, només estaven interessats en el taxi aeri–, va dir Obi-Wan–. Ha succeït alguna cosa estranya?

–Res que pugui veure. Totes les swoops ho estan fent bé. El pilot alderaanià va al capdavant. –Didi es va fregar les mans–. I pensar que podria haver apostat per ell!

Obi-Wan va caminar cap a una plataforma de visualització. El soroll de la multitud reverberava a les parets de l'estadi i feia que l'aire sonés contra les orelles. Estava ben per sobre de la cursa. Les àgils swoops, portant diferents colors planetaris, brunzien al voltant dels obstacles hologràfics que de sobte apareixien en els seus camins. La multitud rugia d’aprovació o fúria davant l'espectacle.

Obi-Wan va observar amb cura. Les swoops semblaven estar funcionant perfectament. Els pilots estaven lluitant amb cada unça de concentració que posseïen.

–Han de ser els temporitzadors, –va murmurar a Ànakin–. Algú ha d’haver-los manipulat. Només una centèsima de segon, i la carrera es guanyarà.

–Els temporitzadors estan controlats per una persona? –va preguntar Ànakin.

–No ho sé, –va dir Obi-Wan–. Però podem esbrinar-ho.

La carrera va acabar amb el pilot alderaanià brunzint més enllà de la línia de meta amb ànims i Buus. Al costat d’Obi-Wan, Didi va grunyir.

–Aquí va la meva fortuna–, va dir ell.

Una plataforma de visualització va lliscar al centre de l'estadi. Un euceroní alt, atractiu portava un holograma resplendent embegut en vidre sobre el seu cap. Era el primer premi. La multitud es va tornar boja.

–És Maxo Vista, –va panteixar Didi en tons de sorpresa. Ànakin va mirar per la distància.

–És més gran del que pensava.

–És magnífic, –va dir Didi.

–Didi, vull que facis alguna cosa per mi, –va dir Obi-Wan, tornant l'esquena a la cerimònia de premis–. Primer de tot, mantingues-te fora dels problemes. Segon, queda't a prop d’en Fligh. És possible que necessitem parlar amb ell de nou.

–Està bé, Obi-Wan. Faré el que dius. El meu destí està entrellaçat amb els teus desitjos, –va dir Didi, els seus ulls tristos encara en la cerimònia.

–Anem-nos, Padawan–, va dir Obi-Wan–. M'agradaria tenir unes paraules amb el vigilant del temps per a aquest esdeveniment.

De camí a l'exclusiva llotja VIP al Nivell Vint on els membres del Consell dels Jocs i altres oficials s'asseien, Obi-Wan va contactar amb la guardiana dels Arxius, Jocasta Nu, al Temple.

–Pots fer una recerca ràpida per a mi d'un ésser anomenat Quentor? El teu operador bàsic que ronda pel Senat. Intercanvia informació i béns robats.

–Què et cal saber? –va preguntar Jocasta Nu.

–No estic segur. Els seus assumptes, per començar. Qualsevol enllaç que pugui tenir amb el Poder Governant d’Euceron o els Jocs Galàctics.

Mentre parlava, Obi-Wan va caminar dins de la llotja del Consell. A la primera fila de la llotja, Maxo Vista estava parlant amb un alt euceroní vestit amb una llarga túnica blanca. Obi-Wan va suposar que l’euceroní era un Governant, però no sabia qui. Es va quedar enrere un moment.

–El podem conèixer? Podem conèixer a Maxo Vista? –va xiuxiuejar Ànakin, prop al seu costat. Havia sentit històries de com va actuar Vista en els últims Jocs.

–Maxo Vista? –va preguntar Jocasta Nu, escoltant a Ànakin. La seva veu va perdre la seva qualitat de negocis. Obi-Wan mai l'havia sentit sonar tan càlida–. L’heu conegut?

–No, –va dir Obi-Wan.

–No saps qui és, no? –va exigir Jocasta Nu.

–Pots obtenir aquesta informació per a mi? –va preguntar Obi-Wan irritat.

–Sí, Obi-Wan. Faré el que pugui. –La veu de la Jocasta Nu vessava d'humor, una ocurrència inusual.

Maxo Vista els va veure i es va acostar amb l'alt euceroní.

–He esperat conèixer als Jedi–, va dir ell–. Aquest és el Governant Tres, un de l’estimat Poder Governant.

Obi-Wan es va presentar a si mateix i a Ànakin. Maxo Vista els hi va fer un somriure carismàtic, els seus ulls verds vívids brillant.

–Estem agraïts que els Jedi hagin accedit gràcilment a atendre els Jocs. Amb tants mons ajuntant-se per a aquests Jocs, manté una promesa de pau a través de la galàxia.

El Governant Tres es va inclinar.

–El nostre govern l'hi agraeix. Ara he d’atendre el següent esdeveniment.

Tan aviat el Governant Tres se'n va anar, Obi-Wan es va tornar cap a Maxo Vista.

–Ens agradaria parlar amb el vigilant del temps per a aquest esdeveniment.

–Per descomptat. –Maxo es va inclinar cap endavant per tocar una pantalla brillant–. Aquest serà Aarno Dering. –Va mirar sobre una llotja de vidre amb una excel·lent vista de l'acció–. Ja s'ha anat, em temo. Però puc donar-los el seu número d'habitació en els sales oficials dels Jocs.

–Ho agrairíem.

Maxo Vista va vacil·lar.

–Alguna cosa va malament?

–Només una comprovació de rutina, –li va assegurar Obi-Wan.

Va assentir i va consultar la pantalla de nou, llavors els hi va donar la localització d’Aarno Dering. Obi-Wan i Ànakin es van afanyar a sortir de l'Estadi Cinc. Els taxis aeris estaven plens de la multitud que sortia. Obi-Wan i Ànakin van caminar a través de la multitud, movent-se ràpidament i fàcilment a través de la multitud.

–No puc creure que realment hagi conegut a Maxo Vista, –va dir Ànakin–. Mai oblidaré la seva actuació en les carreres d’Swoop en els últims Jocs. I el va veure en la carrera d'obstacles hologràfics? Va marcar un nou rècord galàctic. –La cara d'Obi-Wan estava en blanc, i Ànakin sospirà–. No puc creure que no sàpiga qui és. Tothom...

–... Coneix a Maxo Vista, –va acabar Obi-Wan–. Però ara mateix estic més interessat en Aarno Dering.

En les sales, van passar el control de seguretat i ràpidament van accedir a un mapa a la recerca de la direcció del Bloc Set, Habitació 4116.

–Per aquí, –va dir Obi-Wan.

Van córrer per les passarel·les exteriors que connectaven els diversos edificis temporals construïts en durs materials de durplastoide en brillants colors. Quan van aconseguir arribar al Bloc Set, van prendre una passarel·la movedissa cap a la quarta planta.

–L’habitació 4116 hauria d'estar al final de la passarel·la–, va dir Ànakin.

Un alt humanoide va sortir d'una porta al final de la passarel·la. Es va aturar mentre acuradament posava diversos objectes personals en butxaques de diferents mides. La seva mirada neutral va lliscar sobre l'àrea del voltant i va il·luminar als Jedi.

Ell va saltar i una mirada de pànic sorprès va il·luminar els seus ulls. Es va tornar abruptament i es va dirigir per l'altre camí.

–Aarno Dering? –va cridar Obi-Wan, accelerant el seu pas–. Ens agradaria parlar amb vostè.

Dering va començar a córrer. Obi-Wan i Ànakin van saltar cap endavant en un arravatament de velocitat.

Dering havia tingut un bon començament, però no era cap atleta. Va saltar cap a la passarel·la movedissa i va zigzaguejar passant a atletes i treballadors, empenyent alguns bruscament a un costat. Obi-Wan va saltar de la segona planta i va aterrar amb lleugeresa a terra. Ànakin els va seguir.

Quan Dering va córrer cap a una sortida de les sales i al carrer, Obi-Wan estava a mers passos de distància. D'una, un speeder aeri movent-se ràpidament es va dirigir directament cap a Dering. Obi-Wan va estendre el braç, preparat per agafar el doblec onejant de la túnica de l'home, però l’speeder va colpejar l'home prim primer, enviant-lo volant per l'aire. Aarno Dering va aterrar amb un malaltís cop sec.

Següent