Mestre de la disfressa (I)

Mestre de la disfressa

Jedi Quest 4

Jude Watson

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker.

Mestre i aprenent.

Escollits pel destí. Destinats al conflicte.

Com derrotar un enemic que te les riqueses per comprar un poder il·limitat?

Com derrotar un enemic que és un mestre de la disfressa?

Com derrotar un enemic que no pots trobar?

Ànakin Skywalker i Obi-Wan Kenobi s'enfronten a l'amenaça molt real d'un adversari molt difícil de trobar, que és tan astut com malèvol. Ell no s'aturarà davant de res per atraure altres cap al costat fosc de la República. Si els Jedi no el detenen, significarà un perill per a tota la galàxia.

Capítol 1

La guerra civil havia colpejat al planeta Haariden durant deu anys, i fins i tot la terra mostrava les cicatrius. Estava marcada amb forats profunds fets pel foc de canó làser i granades de morter. Les mines iòniques havien esclatat profunds cràters a les carreteres. Pels laterals de la carretera foradada, els camps ennegrits estaven cremats fins als rostolls.

Els Jedi havien escoltat les explosions del foc de canó tota la tarda, fent ressò en els pujols nus. La batalla estava a vint quilòmetres de distància. El vent va perforar els camps i assotava el sòl a la carretera. Va portar l'olor del fum i de cremat. La sorra grumollosa i les cendres s'assentaven sobre els cabells i les robes dels Jedi. Feia fred. Un sol aquós s'ocultava rere els núvols atapeïts en gruixudes capes grises.

Per a l’Ànakin Skywalker, semblava una cosa dels seus malsons. Les visions d'un món de devastació, on un vent fred li adormia la cara i els dits, i viatjava indefinidament sense arribar al seu destí. No va donar cap senyal extern de fatiga ni incomoditat, tot i així. Estava entrenant per ser un Jedi, i ser un Jedi era tot qüestió de concentració. Un Jedi no s'adonava dels cops de la grava, el vent esmolat com una navalla. Un Jedi no flaquejava quan una explosió de torpede de protons partia l'aire. Un Jedi es concentrava en la missió.

Però Ànakin encara no era un Cavaller Jedi, merament un Padawan. Així que encara que el seu pas mai flaquejava, la seva ment seguia lliscant per alimentar la seva pròpia incomoditat. Tenia fred i fam i hi havia una petita pedreta a la bota que li estava tornant boig. El cel semblava tornar-se més i més baix, pressionant-li. S'alegraria quan acabés la missió i estigués a l'espai de nou, llançat entre les estrelles brillants.

Podia assimilar el fred i el perill i l'estómac buit. Però hi havia crescut al planeta de Tatooine de la Vora Exterior, i odiava la sorra. Odiava empassar-la i assaborir-la. Odiava com trobava tots els forats, cada buit en la seva túnica i pantalons. Odiava com un gra perdut sempre aconseguia allotjar-se en el seu ull.

Davant d'ell caminava el seu Mestre, Obi-Wan Kenobi, amb una altra Cavaller Jedi, Soara Antana. Els dos Jedi mantenien les seves mirades escombrant la carretera per davant, alerta a la recerca de la lluentor reveladora d'un sensor de formes de vida mig enterrat a terra, un detonador per a una mina d'ionita.

Al costat de l’Ànakin viatjava la Darra Thel-Tanis, una companya Padawan.

Va mirar de costat la Darra. El seu pèl brillant rogenc i daurat estava apagat amb la pols. Ja no podia dir quin color tenien els brillants llaços que havia entreteixit en la seva fina trena de Padawan. Els seus ulls eren al camí per davant. El seu pas no s'havia retardat des que van començar aquesta missió. Havien estat caminant durant tres dies. No semblava registrar la fatiga que estava sentint l’Ànakin.

Ella va haver de sentir els seus ulls sobre ella ja que es va inclinar més a prop per murmurar entre dents.

–El que donaria per un bany.

–I un got fred de suc de juma, –va afegir Ànakin. Darra va sospirar.

–Facis el que facis, no diguis això de nou.

Ànakin hauria somrigut, però no volia que se li fiqués sorra entre les dents.

Davant, Obi-Wan i Soara caminaven al mateix pas constant. La seva concentració era completa. Ni una pedreta perduda ni una lleugera pertorbació a terra se'ls passava per alt. Un mal pas i una mina podria fer-los saltar pel plom cel gris. Encara que Ànakin i Darra havien rebut cert entrenament en albirament de mines en el Temple, no hi havia res com l'experiència per alertar als inconscients del perill.

Els Jedi havien estat cridats a Haariden a una missió per rescatar cinc científics que estaven en una missió de mapejat patrocinat pel Senat. Havien estat atrapats al planeta quan les hostilitats de cop i volta van esclatar després d'un cessament del foc. Els científics havien estat atrapats al camp. Incapaços d'arribar al seu creuer espacial, havien enviat un senyal d'emergència urgent al Senat. Les dues forces en Haariden havien estat d'acord tres vegades en un cessament del foc per donar-li als científics un pas segur, només per esclatar en violència de nou abans que els científics poguessin arribar al seu navili i anar-se'n. Finalment, el Senat havia apel·lat als Jedi buscant ajuda.

Es temia que els científics poguessin estar retinguts com a ostatges o s'estigués negociant amb ells en la batalla. Els estrangers no eren benvinguts a Haariden, i el clima polític era volàtil. Cada bàndol pensava que el Senat estava aliat amb l'altre... i per tant tots els visitants eren vulnerables als atacs. Amb por de ser capturats, els científics s'havien mogut de llogaret desert a llogaret desert, just davant dels soldats. L'última comunicació que els Jedi havien rebut era de feia tres dies. Només podien esperar que els científics encara estiguessin en l'àrea. El temps s'estava esgotant. Les patrulles errants representaven un perill constant. Havien estat caminant des de l'alba, buscant en un llogaret abandonat rere altre. Alguns havien estat destruïts gairebé del tot, altres intactes però místicament mancats de vida. La població s'havia mogut més enllà de les muntanyes i havia posat campaments de refugiats allà.

–Tenuuri està davant, –va dir la Soara, consultant el mapa en el seu panell de dades–. Esperem trobar-los allà. –Ella va escanejar la distància llunyana, la seva mirada amable analitzant les volutes de fum de les granades de morter–. La batalla s'està aproximant.

–Enfosquirà en una hora–, va dir Obi-Wan–. Això serà millor per a nosaltres. –Soara va arrufar les celles.

–Potser. Haariden pot ser que sigui pobre en armes a gran escala, però té multitud de mires nocturnes. Lluiten en qualsevol lloc, a qualsevol hora.

A través del vent i de la pols, Ànakin va veure formes per davant. Petits edificis, construïts a prop de terra. El llogaret. A un costat va veure arbres estenent-se cap als turons. Els arbres semblaven estranys, i amb un sobresalt es va adonar de per què. Els arbres tenien fulles. Tots els arbres que hi havia vist des que va aterrar a Haariden estaven nus, les seves branques cremades per les batalles lliurades feia setmanes o dies.

–Després de què els trobem, podem retrocedir a través del bosc fins al transport, –va dir Obi-Wan–. Atallarem tres quilòmetres de la nostra ruta.

–Almenys van deixar alguns arbres en peu–, va dir la Darra–. No entenc com dues forces poden destruir tot allò bell del seu planeta natal i simplement seguir lluitant. Què queda pel que lluitar? Han vist alguna vegada alguna cosa com això? –va preguntar ella, assenyalant als camps en ruïnes i el llogaret desert de davant.

–Sí–, Van dir Obi-Wan i Soara junts. Van intercanviar una mirada plena de saviesa. Ànakin no ho va entendre.

Les ombres eren llargues sobre el camí ara. Van caminar cap al llogaret buit. Un fort bombardeig havia tingut lloc aquí. Cap de les cases ni dels negocis estava intacte. La fusta havia estat cremada i les roques jeien en piles, algunes d'elles tan altes com Obi-Wan.

Si els científics estaven aquí, s'havien amagat bé. Els Jedi no volien cridar. Sempre hi havia un risc de franctiradors en aquesta àrea... franctiradors que no distingien entre visitants i enemics.

Van buscar metòdicament a través dels edificis mig destruïts. El cor d'Ànakin s’apesarà mentre donava puntades de peu a la runa d’unes vides ordinàries. Un calder, malmès i negre. Una bota. Un rotllo de llençols calcinat. Una joguina.

No queda molt de vida, quan ho penses bé, va considerar Ànakin. De nen a Tatooine hi havia anhelat les coses bones, les coses cares, per la seva mare. Una vegada un mercader espacial havia passat pels refugis d'esclaus amb teles per vendre. Va recordar com la mà d’Shmi havia estat en una rica peça de tela. Va recordar el color, d'un robí luxós. Va recordar com li cremava l'interior que fos incapaç de comprar-l’hi. Com havia jurat que algun dia ho faria...

No hi pensaré. Concentra't.

Darra es va quedar gelada. Va baixar la mirada a un diminut bressol. Una peça de lli calcinada estesa a terra.

–Darra. –La veu normalment brusca de la Soara era suau–. Vine aquí.

Es van moure cap a la següent casa. Hi havia patit un cop directe. Només hi havia runes. Ànakin podia sentir les respiracions lentes, regulars de la Darra al seu costat. Sabia que estava concentrant-se en la seva respiració, alentint-la, tractant de concentrar-se. Ànakin també se sentia pertorbat. Era com si el seu malson continués.

Van caminar de tornada al carrer i es van aturar davant del següent edifici. Obi-Wan i Soara van intercanviar una mirada. Ànakin es va estendre en la Força. Sempre li portava una mica més que a Obi-Wan percebre-la. La Força Viva era aquí.

Obi-Wan es va dirigir cap a l'esquerra, Soara a la dreta. Amb una mirada, van ordenar als seus Padawans que els seguissin.

Soara va anar primera, es va dirigir a través de l'entrada com la brillaseda. Era famosa pels seus moviments gràcils i fluids. Obi-Wan li va seguir, mantenint-se a l'esquerra de la Soara. Ànakin i Darra van caminar al costat d'ells.

L'edifici havia estat una vegada un cafè. Un llarg taulell estava socarrimat i ennegrit. Romanien algunes taules i cadires, però la majoria havien estat estellades i rebentades. Un forn rodó molt gran estava enmig de l'habitació, de la mida d'un speeder petit. Havia estat ventilat a través del sostre per una xemeneia de pedra. La xemeneia jeia en ruïnes al seu voltant.

Una porta de metall rovellada es balancejava sobre un born al forn. Soara i Obi-Wan es van col·locar a banda i banda, fent un moviment als seus Padawans perquè fessin el mateix.

Soara es va doblegar i suaument va moure la porta del forn. Hi va haver un panteix esmorteït. Un petit arravatament de moviment.

–No tinguis por, –va dir Soara–. Som Jedi.

–Demostra-ho. –La veu era masculina i tremolava una mica, la por disfressada de roca.

En un moviment tan ràpid que Ànakin podria haver parpellejat i perdre-se'l, Soara desembeinà el seu sabre làser, el va activar, i va alçar el raig brillant davant de la porta oberta del forn.

–Gràcies als estels i les galàxies, –va panteixar la veu.

Una cara tacada de cendra va sortir per la porta oberta.

–No cal dir, que m'alegro de veure'ls. Sóc el Dr. Fort Turan. Geòleg espacial. Líder de la missió. L'objectiu és estudiar els efectes de l'activitat volcànica... –Un espatlla va sortir, i després un braç.

–... En les atmosferes planetàries... uff... –El Dr. Fort Turan va tractar de fer passar el seu ampli cos a través del petit espai–.... En un sistema d'escala tres. –La resta del Dr. Fort Turan va sortir. Malgrat una túnica gastada i una esgarrapada desagradable en una galta, va somriure als Jedi–. Ara, coneguin al meu equip.

Un braç de pell blava va sortir, seguit d'una cara.

–Joveh D'a Alin, al seu servei. Graduada en tectònica amb una èmfasi en mineralogia.

Joveh D'a Alin va lliscar fora. Una altra cara va aparèixer. Era un altre home humà, aquest somrient àmpliament. El seu pèl era ple de terra i en punta, i els seus ulls marrons eren càlids.

–Dr. Tic Verdun. Teòric pràctic, orígens planetaris. Molt content de saludar-los. Per un moment vam témer que seríem rostits vius.

El següent científic en sortir ser un bothan anomenat Reug Yucon.

–Entrenament especial en atmosferes, sistemes trans i galàxies. –Després una prima dona alderaaniana anomenada Talie Heathe, una especialista oceànica.

El Dr. Fort Turan es va fregar les mans.

–Llavors. Hem de retirar-nos en el seu transport? Com més aviat sortim d'aquest planeta millor.

–Podem anar-nos immediatament–, va dir Obi-Wan–. Estem a uns vuit quilòmetres de distància.

La cara del Dr. Fort Turan es va apagar.

–Vuit quilòmetres? Tan lluny?

–Tenen speeders? –va preguntar Reug Yucon.

–No, –va dir Obi-Wan–. Els speeders atraurien massa atenció. Hem de caminar.

–Això portarà molt de temps–, va dir la Joveh D'a Alin, preocupada–. Havíem esperat...

Tic Verdun va mirar als seus companys científics. Tractava de semblar animat.

–No està tan lluny. I tenim la protecció dels Jedi ara. Jo diria que fa una bona nit per caminar.

Talie Heathe es va unir a l'intent d’en Tic Verdun d'animar-los.

–Però deixem que els Jedi liderin, Tic. Tu ja has fet prou per nosaltres.

–Tic ens ha salvat la vida moltes vegades, –va dir Fort Turan–. Ha explorat per davant i ens ha mantingut en moviment lluny dels soldats.

–Ha fet una bona feina, –va dir Obi-Wan–. S’han mantingut amb vida. Però la batalla està a prop ara. Caminarem en direcció oposada. Hauríem de ser capaços de fer-ho en poc temps.

–Tenim provisions per a vostès, –va dir la Soara, estenent el braç en el seu pack de supervivència.

Ràpidament, la Jedi va compartir l'aigua i tubs de proteïnes amb els científics. Van semblar una mica millor quan van acabar.

Una lluna rosa pàl·lid estava alçant-se mentre deixaven el llogaret i entraven al bosc. El bombardeig s'havia aturat, i l'àrea estava ombrívolament silenciosa. La lleu llum boirosa de la lluna tot just penetrava els gruixuts arbres. No es van atrevir a fer servir un bastó de llum.

Van caminar durant diverses hores. Soara va mantenir el rastre del seu progrés amb el mapa del seu panell de dades.

–Ho estem fent en un bon temps–, va murmurar a Obi-Wan–. Un altre quilòmetre i podrem girar i dirigir-nos cap al sud.

Ànakin va ensumar la batalla abans de percebre-la. Va respirar i olorar fum i foc i mort. Al davant, Obi-Wan i Soara s'havien detingut. Darra va agafar alè de forma irregular.

Els científics no havien ensumat ni percebut res. Van continuar caminant fins que Obi-Wan va alçar una mà per detenir-los.

–Lentament, –va murmurar ell.

Van caminar, sense fer cap so. En un parell de minuts Ànakin va poder veure que la llum a través dels arbres de davant havia canviat lleugerament. L'olor era pitjor ara. El vent li va portar, i feia una olor com d’una cosa d'un somni fosc.

–El bosc de davant–, va dir Soara–. S'ha anat. Cremat.

–Han d’haver lluitat més a prop del que havíem pensat, –va observar Obi-Wan.

–La qual cosa significa que hi podria haver patrulles a prop.

Van intercanviar una mirada.

–No tenim elecció, –va dir Obi-Wan.

–Padawans, hem d’envoltar als científics–, va dir Soara–. Manteniu-vos a prop i alerta.

Van deixar el refugi dels arbres. Al seu voltant hi havia soques ennegrides. Una lluita de làsers havia tingut lloc aquí. Van córrer pel paisatge ombrívol, la lluna rosa tenyint el bosc devastat amb una llum rosàcia que feia que tot li semblés més com un somni a l’Ànakin.

Ja no hi havia camí. Es van ensopegar amb branques i soques. Van donar puntades a cartutxos gastats. Estaven perdent temps. Els científics estaven exhausts. Els seus passos s'allargaven.

Llavors Ànakin va sentir el que havia esperat no sentir en aquesta llarga nit: el Costat Fosc de la Força. Estava al seu voltant, en algun lloc en la nit. Sabia que Obi-Wan i Soara ho sentien també. Li va portar un altre minut a Darra arrufar el nas i posar la seva mà a l'empunyadura del seu sabre làser.

–Què...? –va començar ella, però la nit de cop i volta va explotar en espasmes de llum.

Ànakin va sentir l'impacte d'una bomba colpejar-los com una paret d'aire, i va sortir volant.

Següent