I llavors van haver-hi alguns: El relat del guàrdia gamorreà (i II)

Anterior

7.II

A mesura que Gartogg avançava remenant-se interminablement a través dels passadissos humits i ombrívols del palau, preguntant-se com podia resoldre el misteri, el pes del marmitó de cuina començava a cansar-li fins i tot a ell. Va canviar el cos a la seva altra espatlla, la qual cosa va ajudar per un temps. En la seva tercera passada per les cambres de convidats, finalment va recordar una pista important: Ree-Yees havia trobat el cadàver prop de les cambres d’Ephant Mon. Pensant que tal vegada podria preguntar a Ephant Mon sobre el crim, va trucar a la porta. Quan ningú va respondre, Gartogg va sospirar i va avançar penosament novament pel passadís.

Cansat, Gartogg va esbufegar amb resignació. Probablement no importava. A Ephant Mon tampoc li agradava.

Durant el que semblaven dies (i tal vegada ho fossin), Gartogg havia patrullat la major part del palau diverses vegades sense trobar a ningú a qui interrogar. Unes poques persones li van veure en la distància, però tots van cobrir els seus nassos (els que tenien) i van sortir corrent. Gartogg va sentir que aquesta conducta era desconsiderada.

En la seva quarta passada a través dels túnels del rancor, va sentir al rancor agitar-se sobre la sorra per darrere de la reixa.

—Anem —li va dir Gartogg al rostre sense vida del marmitó de cuina penjant sobre la seva espatlla—. Visita rancor.

En resposta, el marmitó de cuina va degotar algun tipus de fluid tèrbol en el terra del túnel.

Quan Gartogg va arribar a la zona de la reixa del rancor, es va trobar amb Malakili, el gros cuidador del rancor, lluitant per portar a un flàccid humà a la reixa.

—Què és això? —va preguntar Gartogg.

—Eh? —Malakili va donar un salt de sorpresa, deixant caure la seva càrrega amb un cop—. Uh, li estic donant de menjar al rancor, què et sembla que estic fent?

—Oh —Gartogg va esbufegar decebut—. Necessites ajuda?

—No, no, estic bé.

Gartogg va mantenir al marmitó de cuina en equilibri sobre la seva espatlla mentre Malakili obria la reixa de l'ansiós rancor i llançava l'altre cos a l'interior.

—Vols descarregar-lo a ell també? —Malakili va fer un senyal amb el cap cap al marmitó de cuina, fent una ganyota.

—No! Evidència de crim.

—Bé, està descomponent-se bastant ràpid. Estàs segur?

—No! —Gartogg es va tornar i es va allunyar ràpidament.

Gartogg va entrar en la cuina, encara carregant el cadàver d’en Phlegmin sobre una espatlla, el cap i els braços penjaven per davant. El marmitó de cuina mort desprenia una olor molt més forta que abans, i tendia a degotar fluïts en el terra de tant en tant. Gartogg va esbufegar cortesament.

Porcellus va aixecar la vista dels seus quefers diaris.

—Un complot —va retrunyir Gartogg—. Pistes. Tots lligats junts —va estendre la seva mà lliure per agafar alguns trossos de plastiescuma. Mastegant casualment, va agregar—. Noia. Ella, uhm...

—Quina noia? —va exigir Porcellus—. I treu aquesta cosa repugnant d'aquí!

—Noia mercenària. Va portar al wookiee. Anit —Gartogg es va llepar una mica de plastiescuma perduda del voltant de la seva boca i va xarrupar amb satisfacció—. Núvia de Solo. El contrabandista. Cap els va atrapar.

Gartogg va veure que un dels globus oculars del cadàver havia començat a desprendre's. Això era dolent; podria necessitar aquesta prova del crim. Esbufegant amb molèstia, Gartogg va ficar l'ull en la seva conca amb el seu gruixut dit índex.

—Treu aquesta cosa d'aquí! —va cridar Porcellus—. Cuino aquí; aquest lloc ha de romandre net... net i saludable!

Ferit, Gartogg es va girar per marxar-se, mantenint el cadàver equilibrat sobre la seva espatlla. Després de tot, el xef era el cap allà. Mentre s'allunyava amb el seu caminar pesat, va agafar una mica més de plastiescuma i se la va ficar en la boca, encara que una mica es va vessar en el terra per darrere d'ell.

Gartogg va passejar pels passadissos del palau durant tot el dia, fent cas omís de la son, però no va descobrir res. En el torn de nit, novament va avançar remenant-se pels passadissos ombrívols tota la nit amb el marmitó de cuina encara en la seva espatlla. Cap al final del seu torn, estava esgotat, però no havia trobat res.

Finalment, quan l'alba s'acostava, va caminar de tornada a les cambres dels guàrdies amb decepció fastiguejada.

—Gartogg! —Ortugg va saltar cap endavant per bloquejar l'entrada—. Què estàs fent amb aquesta... cosa?

—Evidència —va esbufegar Gartogg defensivament.

—S'està podrint —va cridar Rogua, apareixent per darrere de l’Ortugg—. No pots ficar això aquí!

—No?

—Què vas fer amb això anit? —va exigir Rogua.

—Deure nocturn —va dir Gartogg—. Vaig guardar.

Alguns dels altres guàrdies gamorreans a les cambres rondinaren i van xisclar amb sorna.

—Desfés-te d'això —va ordenar Ortugg—. Alimenta al rancor o alguna cosa així.

—Evidència —va dir Gartogg, fent un cop d'ull al supurant i descolorit rostre del marmitó de cuina—. Assassinat.

—Oblida't d'entrar-lo aquí —va dir Ortugg—. Estem preparats per anar a la barcassa. Rogua, selecciona als guàrdies que aniran.

—Sí, senyor.

—Barcassa? —els ulls d’en Gartogg es van eixamplar mentre esbufegava amb entusiasme—. Ara?

—No... per a la propera vegada que Jabba surti al Gran Pou de Carkoon per alimentar amb alguns presoners al sarlacc.

—Porta'm! —Gartogg va rebotar a dalt i a baix entusiàsticament, balancejant el cadàver del marmitó de cuina. Un dels seus dits es va desprendre i va copejar el sòl. Diverses bestioles reptaren fora de la seva boca; molts més boniren allunyant-se del cadàver, pertorbats pel moviment.

Ortugg va xisclar amb disgust.

—Estàs buscant a l'assassí del marmitó?

—Sí!

Ortugg va esbufegar, rient entre dents, i li guinyà un ull a Rogua.

—Esbrina-ho abans de la propera vegada que hi anem, i podràs venir. Ara vés-te’n! I no portis aquesta cosa una altra vegada aquí!

—I tracta de parlar amb frases completes! —va cridar Rogua.

Riures esguellats i esbufegades van seguir a Gartogg quan es va tornar i es va allunyar remenant-se de les cambres.

Ara, no obstant això, Gartogg ja no se sentia tan cansat com abans. Estava massa excitat. Aquesta podria ser la seva oportunitat.

—Tal vegada barcassa —va dir amb optimisme cap al marmitó de cuina.

Una espècie de cuc es va ficar en l'oïda del marmitó de cuina. La llengua ennegrida penjava de la seva boca fluixa. Altres bestioles vagaven per tota la cara del cadàver.

—Anem a veure barcassa —va dir Gartogg—. Voler?

El cadàver encara traspuava fluïts de diversos colors i viscositats i les bestioles es menjaven més i més del teixit restant. Així i tot, el cos només era una mica més lleuger que abans. Gartogg va avançar pesadament cap a l'àrea d'atracada darrere de la sala del tron de Jabba, on la barcassa esperava, només per contemplar-la per un moment.

En el camí, Gartogg va veure a un monjo B’omarr amb una arracada movent-se al llarg d'un passadís fosc per davant.

—Monjo —va esbufegar Gartogg suaument al marmitó de cuina—. Preguntar monjo per pistes. Val?

El monjo s’escapolí per una cantonada. Gartogg es va apressar darrere d'ell, però no li va cridar. Tenia por de despertar a la gent.

Per un moment, Gartogg va perdre la pista del monjo. Llavors va sentir un parell de veus al voltant d'una altra cantonada i va córrer cap enllà. Abans de poder veure a ningú, va sentir un soroll sord.

Quan va girar la cantonada, es va trobar amb J’Quille, un whíphid, agenollat sobre el monjo, que jeia sobre la seva esquena cobert pels plecs ensangonats de la seva túnica. El whíphid portava una vibrofulla embeinada i agafava alguna cosa amb la mà. Sobresaltat, Gartogg va bleixar i va esbufegar sorprès, llavors grunyí incòmodament.

J’Quille no va dir res.

Gartogg es va acomodar el marmitó de cuina en l'espatlla i va avançar amb cautela.

El monjo no es movia.

—Està dormint? —va preguntar Gartogg. Aquesta era una frase completa. Va desitjar que Rogua l'hagués sentit.

J’Quille es va posar dempeus.

—No està mort; ell està, eh, meditant. Va entrar en un tràngol profund. Ponderant els imponderables.

Gartogg va arrufar el musell i va esbufegar pensativament, estudiant al monjo.

—La sang? Volia veure si havia aconseguit la fase final de la il·luminació. Va decidir fer una petita prova pel seu compte per veure si estava llest abans de demanar-li als seus amics que posessin el seu cervell en un flascó.

Gartogg va fer una ganyota. Grunyint amb perplexitat, va assenyalar al cap del monjo i després a la sang en el seu pit.

—Uh...

El whíphid es va encongir d'espatlles.

—Aquí és on estan els seus cervells. En el seu pit. Així resulta més fàcil llevar-los-hi.

Esbufegant amb nerviosisme, Gartogg va arrufar les celles. Si el cervell dels monjos estava en el pit, per a què necessitaven un cap? En qualsevol cas, el monjo no havia de meditar en el passadís més del que aquell weequay havia de dormir en un; algú podria ensopegar.

J’Quille va observar atentament a Gartogg, ara en silenci.

—No pot meditar aquí —es va inclinar i va col·locar el cos del monjo sobre la seva espatlla lliure. Després es va redreçar. Tal vegada aquest misteriós monjo, meditant amb el cervell en el seu pit ensangonat, era part d'una conspiració relacionada amb el marmitó de cuina.

El whíphid es va fer a un costat i va esperar sense parlar.

Gartogg, esperant estar prop de trobar la resposta en aquests assassinats, es va allunyar remenant-se sota el pes dels dos cossos, un meditant i l'altre descomponent-se...

Mentre Gartogg continuava el seu interminable recorregut pels passadissos, observava el terra acuradament per no ensopegar amb més monjos meditant. Si ensopegava amb un, li caurien els dos tipus amb els quals carregava i cauria sobre el nou. No obstant això, no es va trobar amb ningú en tot el dia.

—Millor parem —va dir una veu de dona més enllà d'una altra cantonada—. He sentit alguna cosa... passos pesats venint cap aquí.

—Tal vegada hauríem de veure de què es tracta —va dir un home.

—Oblida-ho —va dir la dona—. No en aquest lloc. Simplement deixa-ho estar.

—Molt bé, anem-hi.

Gartogg va sentir els seus passos allunyant-se i es va apressar, fins i tot sota el pes dels dos cossos que portava. El nou, el del monjo, pesava més que l'altre. Va caminar pesadament pel passadís.

Quan va girar la cantonada, va veure a Quella i a Ah Kwan allunyant-se ràpidament d'ell.

—Bona tarda —va esbufegar amb cautela.

Tots dos humans van girar per enfrontar-s’hi; Ah Kwan va agafar el mànec del seu ganivet de nou.

—Sí? —els ulls d'Ah Kwan van passar de Gartogg a cadascuna de les seves càrregues i de tornada—. Què desitges?

Gartogg va parlar tan lentament i acuradament com va poder, amb un mínim d’esbufecs.

—Vist a algú?

—Algú com qui? —va exigir Ah Kwan.

—És el mateix guàrdia? —va preguntar Quella—. El que ens va perseguir? És ell?

—Jo que sé —va dir Ah Kwan—. Tots els gamorreans són iguals per a mi.

—Assassí —va dir Gartogg clarament—. Buscant assassí.

—Vol saber si hem vist un assassí —va dir Quella.

—Fa quant? —Ah Kwan va fer una ganyota al marmitó de cuina—. Ha estat mort des de fa un temps.

—Aquest no mort —va dir Gartogg, balancejant el flàccid monjo lleugerament—. Només meditant.

—Penses que la mateixa persona els va assassinar als dos? —va preguntar Quella.

—Meditant —va dir Gartogg, encara esforçant-se per parlar clarament—. Aquest —va moure al monjo de nou.

—Creus que diu la veritat? —va preguntar Ah Kwan en veu baixa.

—Bah, qui ho sap en aquest lloc? —Quella va agafar del braç a Ah Kwan—. La gent és assassinada aquí a tota hora. Anem-nos-en, d'acord?

—Sí.

—Veure assassí? —va esbufegar Gartogg amb incertesa.

—No, no hem vist a ningú. —Ah Kwan es va encongir d'espatlles—. Ha estat una llarga nit. Estàvem a la sala d'audiències. Aquest Cavaller Jedi va ser llançat al rancor, però va sobreviure.

—Jedi va venir aquí? —Gartogg s'havia perdut alguna cosa bona.

—Sí, i va matar al rancor.

Gartogg grunyí amb commoció.

—Mort rancor?

—Va ser una gran baralla —va dir Quella.

—No tan fort —va murmurar Ah Kwan—. Algú podria pensar que ens agrada aquest Jedi.

—Jedi va matar rancor? —va repetir Gartogg.

—Sí, però Jabba se l’emportarà amb el contrabandista i el wookiee al Gran Pou de Carkoon.

Gartogg va xarrupar pensativament.

Els dos humans van assentir cortesament i es van anar agafats del braç.

Gartogg va estudiar al marmitó de cuina en descomposició, després es va tornar cap a la cara immòbil del monjo.

—Això? Eh? Mmm!

Grunyint i esbufegant amb severitat, es va acomodar les càrregues lleugerament i es va dirigir a l'àrea d'atracada de la barcassa. Seria un bon lloc per asseure's amb els seus dos companys. El misteri requeriria més pensament i no tenia molt temps.

El tust de passos va despertar a Gartogg a l'àrea d'atracada. S'havia quedat dormit durant uns minuts, assegut en el terra amb l'esquena recolzada en la paret entre els altres dos; ells també estaven asseguts recolzats a cada costat d'ell. Quan Ortugg es va detenir enfront d'ell, Gartogg va lluitar per posar-se dempeus.

—Gartogg! —Ortugg li va fulminar amb la mirada—. Què estàs fent aquí?

—Resolt misteri! —clapotejà Gartogg somnolent.

—Sí? Bé, que sigui ràpid. He enviat a Rogua i als altres guàrdies a la masmorra perquè portin aquí als presoners —Ortugg va assenyalar cap al monjo immòbil—. Tens un altre? Llavors, qui els ha matat?

—No mort... meditant.

—Parla amb frases completes, idiota!

—Conspiració! —Gartogg s’alçà amb orgull.

—Eh? —Ortugg decantà el seu cap porcí, mirant a Gartogg amb més consideració de l'habitual—. Has descobert una conspiració?

—Justa! —va cridar Gartogg—. Tu volies matar Ak-Buz el weequay capità de barcassa, perquè ell podria haver-me convidat a pujar!

—Eh? —Ortugg va parpellejar sense comprendre.

—Però tu no vas matar. En el seu lloc, Porcellus el cuiner el va posar a dormir amb receptes especials de somni en l'aperitiu plastiescuma!

—Plastiescuma? Això és material d'embalatge, no un aperitiu. Per què...?

—No acabat! —va declarar Gartogg, mantenint el cap alt. Va assenyalar amb un assentiment a Phlegmin—. Marmitó de cuina era amic d’Ephant Mon!

—Sí, i?

—Jo sé perquè va ser trobat prop de cambres d’Ephant Mon!

—I què passa amb això?

—Ree-Yees ho va dir!

—Què té això que veure amb res? —va exigir Ortugg.

—Conspiració!

—Au, vés al gra! —Ortugg li va mirar furiós.

—Així que Malakili el cuidador de rancor no necessita menjar extra per rancor!

—Gartogg, sac d'excrements de rancor, vés al gra!

—Gra?

—Qui ha matat aquesta gent que portes?

—Aquest meditant, no mort —Gartogg va sacsejar al monjo de nou—. Provant-se, abans d'amics llevar cervell del pit.

—Què? —Ortugg va deixar anar un crit de frustració.

—Què, què? Què passa? —Gartogg va buscar la cara de l’Ortugg amb perplexitat.

—Qui està darrere d'aquesta conspiració?

—Oh... procés d'eliminació. Tots morts assassinats per vampir de mocs! —Gartogg va somriure triomfalment.

—Qui?

—Vampir de mocs! —va cridar Gartogg.

La veu de l’Ortugg es va convertir en un murmuri cautelós.

—Dannik Jerriko?

—Justa! —va cridar de nou Gartogg—. Uhm, anar a barcassa ara?

Ortugg va observar en silenci desconcertat a Gartogg.

—Anar barcassa? —va repetir Gartogg esperançat.

—I per què penses que Dannik Jerriko ha matat aquest marmitó de cuina?

—No evidencia!

—No hi ha evidències?

—I vampir de mocs mai deixa evidència... així que ha de ser culpable!

Les espatlles de l’Ortugg es van enfonsar.

—Gartogg, surt d'aquí abans que et talli el cap per treure la sorra que hi ha dins!

—Vampir de mocs no culpable? —va gemegar Gartogg.

—No! I quan torni... seràs triturat i enviat a Porcellus perquè et cuini per al sopar de Jabba! —Ortugg el va empènyer apartant-lo del seu camí i es remenà furiós cap a la barcassa, deixant a Gartogg sol amb els seus acompanyants.

—No barcassa? —Gartogg va xarrupar amb tristesa—. Porc triturat?

Des del calabós, el rugit del wookie i la dringadissa de cadenes van arribar des de la distància. Els altres guàrdies portarien als presoners a la barcassa i sortirien per a un viatge. Com de costum, Gartogg seria deixat enrere.

D'altra banda, ell ja no estava sol. Ara tenia amics, encara que no fossin exactament parladors. Es va posar a la gatzoneta enfront de les dues figures assegudes.

Gartogg va mirar del marmitó de cuina al monjo i viceversa, assegurant-se que parlava amb una frase completa.

—Què voleu fer ara, nois?

FI