Capítol
16
No pot ser!
Boba
va mirar al seu al voltant amb ràbia frustrada. La càmera estava buida. Girà,
amb la pistola preparada per disparar i va mirar al seu voltant.
No hi
havia ningú. Fins i tot sense revisar la resta de l'habitació, els sentits
hiperalertats d’en Boba van confirmar la veritat.
El
Mestre Jedi s'havia anat.
Boba
va enfundar ràpidament l'arma. Va caminar a gambades en cercles, hi havia un
coixí baix, del tipus que preferien els Jedi d'alt rang, es va inclinar i va
posar una mà sobre ell.
Encara
estava calent. Windu ha degut de sortir fa només uns minuts.
Boba
va sentir una onada de fúria. Havia estat tan a prop!
Però
no anava a deixar escapar a Mace tan fàcilment. Boba sabia on s'estava
dirigint, a la reunió privada amb Palpatine a l'edifici del Senat. Boba no
tenia idea d'en quina part d'aquest vast edifici podria localitzar a Windu.
Però
Boba no tenia cap dubte que tindria èxit a trobar-lo. Es va tornar i es va
dirigir cap a la porta, després es va detenir.
És massa perillós tornar cap a allà fora
ara. Algú podria veure'm i alertar a Windu…
Es va
apartar de la porta tancada. Va començar a inspeccionar ràpidament la càmera,
buscant quelcom que li pogués ser útil.
Un
minut més tard ho va trobar, un petit monitor situat en la paret. Boba el va
activar, llavors va aparèixer la imatge més recent de la pantalla.
–Ho
tinc! –es vanà.
La
pantalla mostrava un itinerari, generat per l'oficina del Canceller Suprem. Hi
havia un recordatori de l'hora de la reunió privada de Mace Windu, a només
quinze minuts a partir d'ara. Hi havia un memoràndum sobre el tema de la
reunió.
EXTREMADAMENT
URGENT era tot el que Boba es va molestar a llegir abans de desplaçar-se cap
avall.
I hi
havia un mapa de l'edifici del Senat, mostrant la ubicació exacta de
l'avantcambra de Palpatine, on se celebraria la reunió!
–Perfecte
–va dir Boba. Va memoritzar les dades i va apagar el monitor. Llavors es va
apressar creuant l'habitació. Una paret estava coberta per una llarga cortina.
Boba va agafar la cortina i va tirar d'ella.
La
llum carmesí del vesprejar va inundar la sala. El gran finestral tancat donava
cap a les torres brillants i els abismes de la Ciutat Galàctica.
–Bonica
vista –va dir Boba–. Odio haver d'arruïnar-la, però…
La
seva bota es va estavellar contra el material transparent. Un aire fresc va
fluir endins, juntament amb els sons nocturns de la ciutat, aerospeeders i veus
distants. Boba va caminar fins a la mateixa vora de l'ampit. Mirà cap avall i
va ajustar el casc en visió nocturna.
–Allà
està –va dir.
En la
distància, va poder veure la immensa cúpula de l'edifici del Senat que brillava
amb el crepuscle. Boba es va tibar. Un vent accelerat li va passar a través de
la finestra destrossada. En algun lloc del Temple Jedi, algú podria estar
buscant a un misteriós enviat amb armadura mandaloriana.
Ningú
podria trobar-lo aquí.
Boba
va mirar fixament la vasta extensió de la Ciutat Galàctica, els seus abismes
més profunds a més d'un quilòmetre per sota d'ell.
Va
fer un pas endavant.
I va
saltar.
Per
un segon va estar en caiguda lliure. Llavors la seva motxilla coet va tornar a
la vida. Boba va inclinar els controls per allunyar-se ràpidament del Temple
Jedi. Segons més tard estava fora de perill darrere d'ell, ocultat per altres
imponents gratacels.
Volava
directe cap al Senat. Si algú volgués, podria mirar cap amunt i veure’l, una
figura alta en una armadura verd fosc i el cap ocultat per un casc de batalla
mandalorià.
Però
ningú va mirar a Boba Fett. Volava ràpidament sense ser vist a través dels
canons de gran altura de la gran ciutat, passant brillants edificis i cúpules i
lluents clubs plens de vida nocturna. Va veure aerospeeders, motos swoop, aerolimusines,
taxis i naus de càrrega. Fins i tot una vegada va pensar que va albirar l’speeder
de color vermell brillant de l’Elan, descendint ràpidament fins als nivells més
baixos de la ciutat.
Però
Boba ara no tenia temps per res d'això. Només tenia un pensament en ment:
trobar a Mace i destruir-lo. Fins i tot la reunió amb Palpatine era insulsa al
costat d'això.
Res
anava detenir a Boba Fett del seu objectiu.
Res
anava a impedir complir amb el seu destí.
El
mapa que havia vist a l'habitació de Windu havia mostrat que les càmeres
oficials del Canceller Suprem estaven en el costat nord-est de la cúpula. Quan
Boba es va acostar, va poder veure les brillants llums de les finestres
superiors de la cúpula. A l'interior, unes figures es movien.
Els
senadors. No obstant això, Palpatine no estaria amb ells. Estaria preparant-se
per a la trobada amb Mace Windu… i per a la reunió amb Boba Fett després.
–Palpatine
m'espera, però no tan aviat –va murmurar Boba mentre la seva motxilla coet l’acostava
a l'edifici–. I no crec que esperi que aterri per la seva finestra!
Però
Boba no desitjava enfrontar-se als guàrdies de seguretat de Palpatine. I
sobretot Boba, no volia que Mace Windu tingués l'avantatge de veure’l primer.
Va desconnectar la motxilla coet, dirigint-se a una àmplia cornisa dos nivells
per sobre de les càmeres de Palpatine.
Al
moment va aterrar suaument en la cornisa. Un ràpid cop d'ull al voltant li va
assegurar que no havia estat detectat.
–Ho he
aconseguit! –va exclamar
Va agafar
la corda de ràpel del seu cinturó i es va inclinar. Va assegurar el ganxo en la
cornisa, tirant d'ell per comprovar que estigués subjecte. Llavors, lentament,
es va deixar caure, amb les mans enguantades estrenyent al voltant de la corda.
Aquesta
era la part més arriscada. Si algú passava per casualitat per l'interior, Boba
podria ser vist.
I
això no seria bo. En el millor dels casos, seria detingut i interrogat abans de
ser lliurat a Palpatine.
En el
pitjor…
Això no passarà!
Boba
va apartar aquest pensament a un costat.
A
baix, a baix, a baix. Es va recolzar contra el mur de la cúpula. La cúpula era
corba i suau. De vegades, les seves botes s'escorrien malgrat les soles
magnatòmiques.
Oh, oh!
A les
seves mans, la corda de sobte va començar a afluixar-se. Boba va mirar cap
amunt i va veure el ganxo trontollar-se lleugerament.
Haig de donar-me pressa!
Ara
estava al nivell de la càmera de Palpatine. No hi havia ningú… almenys ningú
que pogués veure.
Era ara o mai!
Es va
balancejar, oscil·lant cap enrere i després cap endavant. Les seves botes van
fregar la lleixa. Es va balancejar de nou, impulsant-se més cap enrere. Llavors
va començar a abalançar-se cap a la cornisa de nou.
Oh no!
Un
tros de la corda se li va enrotllar al voltant de les seves mans. Boba va alçar
la vista ràpidament.
Dos
nivells per sobre d'ell, el ganxo d'agafada es va separar. La corda va començar
a caure.
Però
els peus d’en Boba ja havien trobat la lleixa de l'exterior de la càmera de
Palpatine. Per un instant es va desequilibrar, perillosament prop de caure.
Llavors
va recuperar l'equilibri.
Ha estat a prop!
Boba
es va redreçar. Enfront d'ell, el negre transpariacer mostrava el seu reflex.
Va tornar a posar la corda de ràpel en el seu lloc i va treure una petita fulla
làser. La seva punta de robí brillava quan va començar a tallar un forat en la
finestra, prou gran perquè entrés la seva mà. Quan va completar el forat, va retirar
acuradament el transpariacer. Va lliscar la mà dins, buscant professionalment
el sistema d'alarma, a continuació, el va desactivar. La seva mà es va lliscar
cap avall i va tirar del pestell.
La
finestra es va obrir.
Estava
dins!
Ara
trobar a Mace…
L'habitació
era petita i tènue. Feia una mica d’olor d’espècies cares. Hi havia una
gruixuda catifa sota els seus peus, i unes petites llums emetien una suau
resplendor sobre una porta i unes escultures que estaven en un extrem.
Aquesta és l'avantcambra, va pensar.
Aquí és on està Mace.
Silenciosament,
es va acostar a la porta. Va posar la mà a la balda. No estava tancada. Va
escoltar, ajustant els potenciadores auditius del casc per poder escoltar fins
i tot el so més feble de l'altre costat.
I sí,
va poder sentir una respiració. La respiració era lenta, mesura, tranquil·la…
Boba
va treure la pistola fletxette. Va respirar profundament i després va empènyer
la porta.
I allà
estava ell. El major enemic d’en Boba…
Mace
Windu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada