Persecució
Llibre 6
Elizabeth Hand
La
mort d'un pare. La venjança d'un fill.
Boba
Fett s'està tornant un dels caça-recompenses més hàbils de la galàxia. Després
de sobreviure a la seva lluita mortal amb el temible General Grievous, existeix
un premi que vol per sobre de qualsevol un altre: Mace Windu, el Jedi que va
matar al seu pare.
Quan el
destí i Ànakin Skywalker porten a Boba Fett al planeta ciutat de Coruscant,
Boba se submergeix en el seu submón i s'arma per al major enfrontament de la
seva jove vida.
Boba
Fett aprofita la seva única oportunitat de venjar-se: és el caça-recompenses
contra el Jedi.
Capítol
1
La
mort és silenci: eterna, fosca, descolorida, sense forma ni sentit.
Boba
Fett havia observat al seu pare Jango Fett, morir, assassinat per l'odiat Jedi
Mace Windu. En aquell moment Boba havia sentit dolor i ràbia. En els anys que
van seguir, va sentir dolor, el dolor sord i constant de perdre al seu pare.
Era un dolor que havia retrocedit una mica en els últims anys. Però mai havia
desaparegut.
L'única
cosa que Boba mai havia sentit, ni tan sols s'havia permès imaginar, era el que
se sentiria en realitat en morir. Mai havia cregut que experimentaria la mort
de primera mà…
Però
ara Boba Fett estava mort.
La
seva forma immòbil estava en un fosc i retorçat túnel dins de Mazariyan, la
fortalesa immensa i laberíntica del geni tecnològic i separatista Wat Tambor.
Fora dels murs de la ciutadella, rugia una feroç batalla. El poder de les
tropes robòtiques d’en Wat Tambor era massiu contra els minvants recursos de la
República, encapçalats per la General Jedi Glynn-Beti. Els murs de Mazariyan
s'estremien sota els repetits bombardejos de les tropes de la República.
Apareixien esquerdes en el sòl, només per ser reparades immediatament per
nanotecnologia microscòpica. El sostre sobre el cos sense vida d’en Boba va
començar a esquerdar-se. Una substància espessa, com si fos mucosa, va començar
a degotar, el líquid de derivació orgànica era usat per impulsar les enormes
màquines d’en Wat Tambor.
Si
Boba estigués viu, hauria sabut que això era un mal senyal. La República havia
travessat les defenses externes de Mazariyan. La fortalesa vivent havia estat
tan greument danyada que estava perdent la capacitat de reparar-se a si
mateixa, amb la suficient rapidesa, com per sobreviure a l'assalt de la
República.
Però
Boba no sabia res d'això. Boba estava mort, o això semblava. A pocs
mil·límetres de la seva freda mà hi havia un petit grup de pàl·lids fongs
xabar. El fong produïa una toxina paralitzant. L'efecte de la toxina,
afortunadament, no era permanent. En tots els aspectes, algú sota la seva
influència semblaria estar mort. Boba havia fregat el fong, en un últim esforç,
per salvar-se a si mateix d'una trobada fatal amb el terrible Grievous, el
general, parcialment droide, de l'exèrcit separatista.
Però
ara semblava que l'esforç desesperat d’en Boba podria haver fracassat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada