Capítol
2
–Aquí
està. –Una veu plana i sense sentiment va sonar pel fosc passadís–. El cadàver
de l'infiltrat.
–Excel·lent
–va ressonar una segona veu, en el túnel buit–. Carronya humana. No hauríem de
perdre els nostres recursos amb ell. No és de cap utilitat per a nosaltres.
Hauríem de deixar que es podreixi.
–Això
aniria contra les ordres. Wat Tambor va dir que havia de ser incinerat. No ha
de quedar cap evidència que alguna vegada va estar aquí.
Dues
figures primes caminaven pel túnel i s'acostaven al cos immòbil d’en Boba, un
parell de droides treballadors PK-4. Aquests no eren droides de batalla, Wat
Tambor havia ordenat en aquests que defensessin Mazariyan. Només una
esquelètica força de droides treballadors i de reparació romanien dins.
Però
fins i tot ells sortirien aviat…
KKKKAAARROOOOOW!
Els
droides treballadors es van detenir quan la fortalesa sencera es va sacsejar.
L'esquerda en el sostre es va fer més àmplia. Va caure més líquid fred i espès,
sobre el casc d’en Boba. Es va filtrar per sota de la vora del visor, sobre la
seva pell. El seu tacte era fred, gèlid, estenent-se, com dits freds, per la
galta d’en Boba.
Per
primera vegada des que li van donar per mort, Boba va sentir alguna cosa.
Pare?
En el
més profund de la ment d’en Boba, una espurna de consciència va brillar. No
podia moure's ni parlar.
Però
podia sentir. Les sensacions van anar tornant lentament al seu cos inert. Una
altra explosió va sacsejar la fortalesa d’en Wat Tambor. La quisca
protoplasmàtica va augmentar d'on el sostre s'havia fet trossos. Mentre els
PK-4 estaven detinguts, esperant al fet que l'explosió disminuís, va degotar
més flux gelat sobre la mà enguantada d’en Boba. Part d'això va cobrir el tros
de pell nua que havia quedat deliberadament exposada al fong xabar.
I
ara, aquest toc gelat, va provocar una reacció en cadena dins del cervell d’en
Boba.
La
memòria va cremar a través d'ell. No podia parpellejar ni parlar, però podia
recordar. El tacte fred del flux orgànic es va convertir en el frec de la mà d’en
Jango en la seva galta. Com si despertés d'un somni, recordava el rostre del
seu pare. Llavors el somni es va convertir en malson quan va recordar la mort
del seu pare. Va gemegar.
Boba
Fett estava recuperant la memòria.
La
memòria, la consciència…
I la
vida!
Mazariyan, va
pensar atordit. La batalla… Grievous… Wat
Tambor…
–Hem
d'apressar-nos. –Els droides estaven per sobre del cos d’en Boba. Va ofegar un
gemec ràpidament quan un dels droides li va empènyer. El seu cap insectoide va
girar per mirar al caçador de recompenses–. Wat Tambor no vol cap evidència que
un espia va aconseguir entrar.
Tota
la fortalesa es va sacsejar una vegada més.
–Una
altra explosió! No perdem més temps! –El segon droide es va inclinar. Les seves
mans, amb servopinces, es van passar toscament per sota dels braços d’en Boba.
Agggghhhhhh! Boba
volia cridar pel dolor. Quan la memòria li va inundar, també ho van fer les
sensacions… principalment el dolor. L'últim cop d’en Grievous havia penetrat en
l'armadura d’en Boba. Podia sentir on l'armadura s'havia destrossat després de
l'impacte del raig d'energia, deixant al descobert la seva espatlla.
El
cop no havia estat fatal. Però el dolor era insuportable. Afortunadament, no
havia cridat. Els droides seguien pensant que estava mort.
En
absolut! Boba podia sentir els seus pulmons expandir-se a mesura que prenien
aire. Podia sentir les servopinces dels droides estrenyent-li. Era alt i musculós,
i l'armadura li afegia corpulència.
Però
els droides el van aixecar entre ells sense esforç, bruscament, com si no fos
més que un sac d'escombraries. O combustible per al forn d’en Wat Tambor…
La
qual cosa, per a ells, és el que era.
Agh, va pensar Boba,
estrenyent les dents. Definitivament podia sentir dolor.
I
podia veure.
–L’incinerador
ha estat atrafegat avui –va comentar un dels droides, mentre van tirar a
caminar ràpidament pel túnel–. Hi ha molta matèria orgànica per alimentar-lo.
–Escòria
humana –va replicar el segon droide. Van ensopegar quan una altra explosió va
sacsejar a la fortalesa.
Boba
va parpellejar. Que bé que encara tinc el
casc posat, va pensar. En cas
contrari, podrien notar que els meus ulls estan oberts.
Va
tractar d'orientar-se quan els droides li van portar a baix, molt a baix, a
través d'una sèrie de passatges llargs i serpentejants. Lúmens resplendents
mostraven on les parets de la fortalesa havien sofert danys considerables per
l'assalt de la República. Hi havia droides destrossats pertot arreu, així com
brillants munts de metall fos.
Em pregunto ara qui té l'avantatge, va
pensar Boba. Odiava als Jedi, però la General Glynn-Beti li havia ajudat a
entrar a Mazariyan. L'últim que Boba havia vist de la batalla, va ser que les
tropes de la República estaven presentant una bona batalla als separatistes. Si
les forces d’en Wat Tambor havien estat afeblides en la batalla, seria molt més
fàcil per a Boba escapar i trobar la forma de tornar a la seva nau, l'Esclau I.
Però
primer, havia d'evitar ser llançat al forn d’en Wat Tambor!
Es va
arriscar i va flexionar una de les mans. La seva força estava tornant. Quan ho
va fer, el dolor del cop d’en Grievous va començar a disminuir.
La meva armadura ha d'haver absorbit la
major part del cop, va pensar Boba agraït. Podia sentir-se més
fort i més alerta. Suposava un veritable esforç no moure's i atacar als
droides.
Però
encara que les sensacions anaven tornant lentament al seu cos, encara se sentia
una mica marejat. Els seus reflexos no eren tan aguts com haurien de ser.
I no
tenia ni idea de quina, o qui, podria trobar-se dins de la fortalesa.
Millor esperar… va
pensar.
–Per
aquí –va anunciar un dels droides. Boba es va esforçar al màxim per no moure's,
quan ells van fer un gir sobtat i van començar a descendir per un pendent
escarpat. La foscor va adquirir un inconfusible matís vermellós. Dins de la seva
armadura mandaloriana, Boba va començar a suar.
La bona notícia és que m'he recuperat
bastant d'aquest fong com per sentir la calor, va pensar
divertidament descoratjat. La mala
notícia? Això ha de ser l’incinerador!
Al
seu al voltant, tot brillava com si estigués fos. Els membres, platejats i
brillants, dels droides flamejaven carmesins i daurats. La calor era intensa i
dolorosa. Un lleuger ajust en el sistema de refredament termostàtic de la seva
armadura podria alleujar-li, però Boba no s'atrevia a moure's per canviar-ho.
Almenys,
encara no. Girà el cap lleugerament, resant perquè el casc ocultés qualsevol
moviment aparent, als seus raptors droides. Van semblar no adonar-se.
–Wat
Tambor marxarà d'aquí a una mica –va dir, amb veu plana, un dels droides–.
Desitja ser informat quan l'espia sigui eliminat.
–L'eliminació
és imminent –va respondre l'altre droide.
Boba
va mirar fixament a través del visor del casc com els droides li portaven en
els últims passos cap a la seva destinació. Estaven en una sala gran, gairebé
sense aire, desproveïda de qualsevol equip o mobiliari. A pocs metres brillava
un quadrat de llum incandescent, encegador i aparentment tan calent com un sol.
La calor irradiava d'ell en brillants ones. Una cinta transportadora, l'única
maquinària de la sala, es movia lentament cap a l'obertura de l’incinerador.
Massa calent com per tocar-la, va
pensar Boba. La suor corria pel seu rostre, picant-li els ulls. No podia
moure's per netejar-se’ls. Per sota d'ell, els droides es van detenir. Les
seves servopinces romanien en el seu lloc, subjectant a Boba per sobre dels
seus caps. Va respirar profundament, després va estrènyer els músculs fins que
el seu cos va estar tibant.
Haig d'arriscar-me, espero que no se n'adonin!
Els
droides seguien sense adonar-se. Enfront d'ells la banda transportadora es
movia lentament i constantment, cap a l’incinerador.
I ara
Boba podia veure altres formes en ella. Trossos destrossats de metall i
plastiacer, tot el que quedava de droides danyats i, la qual cosa va pertorbar
a Boba, un munt d'armadures sense vida, carn i armament carbonitzat.
Clons, va pensar i va sentir
una punyalada barrejada de pena i terror. Els cascos cobrien els seus rostres,
però Boba sabia el que veuria si els hi llevaven les armadures…
La
cara del seu pare Jango. La seva pròpia cara… Jango havia estat la plantilla de
la qual tots els clons havien estat construïts. Inclòs Boba, l'únic clon
inalterat.
–Anem
a conservar l'armadura i el casc? –va preguntar un dels droides mentre aixecava
a Boba. La seva servopinça tirava del cinturó d'armes–. Aquests no són
orgànics. I són de gran qualitat.
Per descomptat que ho són! Boba
va fer petar les dents. Va requerir cada tros de la seva força de voluntat
evitar llançar-se cap als droides; però seguien agafant-lo massa fort. Haig d'esperar fins a l'últim moment
possible…
–Les
nostres ordres eren desfer-nos d'ell completament –va declarar el segon
droide–. Ja és hora de tornar i donar el nostre informe.
La
servopinça del primer droide es va retreure. Boba es va permetre un silenciós
sospir d'alleujament. Es va sentir sent elevat cap amunt, fins que va ser
col·locat directament sobre la cinta transportadora. La boca de l’incinerador
estava prou a prop que va poder sentir la seva calor a través de les seves
botes reforçades. Mirà, i va veure com el transportador va arrossegar a un dels
clons sense vida cap a l'obertura del forn. Per un instant, el cos vestit de
gris va semblar surar en l'aire, una silueta negra contra unes flames blanques
i daurades. Va haver-hi una flamarada de color escarlata, un fil de fum negre i
va desaparèixer.
Res
podria suportar aquesta calor! Boba va respirar profundament. L'aire era tan
calent com inhalar lava fosa.
Boba
va pensar en totes les coses que encara no havia fet. Els vots que havia fet:
convertir-se en el major caçador de recompenses que la galàxia mai hagués
conegut i venjar-se del Jedi que havia matat a Jango Fett.
Es va
prometre així mateix una vegada més que aquestes coses es veurien complertes.
–Preparat
–va dir un dels droides.
–Preparat
–va acordar el seu company. Sense cap soroll, van llançar a Boba cap a la
cinta.
Durant
un moment va surar en l'aire, flàccid com les coses mortes sota ell. Després,
amb un gemec mut, Boba es va redreçar llançant-se cap als droides. Amb un
satisfactori thunk!, les seves botes
van aconseguir donar als caps dels droides. Els va derrocar, i Boba va aterrar
darrere d'ells abans que poguessin recuperar-se.
Que bé que aquests droides treballadors estiguin
desarmats.
–Alerta
a Wat Tambor! –va ordenar un d'ells. Els seus fotoreceptors insectoides centellejaren
del verd roent quan van mirar detingudament a Boba–. S'ha produït una infracció
en el Nivell Tres. La matèria orgànica s'ha reanimat. Sol·licitem reforços
immediata…
–Aquesta
és la teva última petició! –va cridar Boba.
Va
treure el blàster, trontollant-se lleugerament. Encara vacil·lant per la
toxina! Es va controlar a si mateix, anivellant el tret que va llançar al primer
droide, que va caure cap enrere sobre la cinta transportadora. El segon es va
girar. També estava desarmat, però Boba va poder escoltar una ràfega d'estàtica
quan va intentar enviar un senyal d'alarma pel vocalitzador.
–Segur
que les coses es van a escalfar per aquí! –Boba va empènyer al segon droide. Es
va esfondrar contra un lateral de la cinta transportadora. Abans que pogués
moure's de nou, Boba li va disparar. Restes de plastiacer i sensors van ploure
sobre la cinta transportadora, quan el primer droide va ser portat a l'interior
del forn–. Crec que és hora de marxar-me…
Va
ficar el blàster en el cinturó i es va girar. Darrere d'ell hi havia una
obertura.
He hagut d'arribar per aquí. Va
sonar una estrident alarma. I sembla que
el millor és que me’n vagi… ja!
Va
córrer a través de l'obertura cap a un passatge estret. Un tro sord va sorgir
de fora. Sota ell, el sòl es va sacsejar. Boba va mirar al seu al voltant, però
no va veure senyals de vida enlloc; només munts d'enderrocs, on el foc de la
República havia danyat els murs de la fortalesa. El passatge anava només en una
direcció, per la qual cosa va començar a córrer ràpidament, amb una mà
enguantada descansant lleugerament sobre el blàster.
Haig de trobar a Wat Tambor, va
pensar amb ombrívola determinació. Si
s'escapés…
Boba
va apartar ràpidament aquest pensament a un costat. Havia estat enviat a
Xagobah per capturar a Wat Tambor i portar-lo de tornada a Jabba el Hutt, viu o
mort.
El
fracàs no era una opció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada